13 de setembre 2007

Del Cinema als Arbres:

Un lector i participant del blog, en Joan Bosch, m'ha fet arribar un escrit de la professora d'història de l'art de la Universitat de Girona, Imma Merino, especialitzada en cinema. I que gràcies al blog d'en Montalt va seguir les aventures d'uns malgratencs revolucionaris. És ben vist que gràcies a aquest mitjà de comunicació tant accessible les notícies volen fins a saber on. I gràcies també a aquesta gent de fora de Malgrat que desinteressadament ens ajuden:

"Fa cosa d'una setmana vaig entrar al Club 7 Cinema, un bloc que molts cinèfils van descobrint com una referència. Aquell dia, però, entre les noves aportacions al bloc, no hi havia els personalíssims comentaris de Salvador Montalt a propòsit de l'actualitat cinematogràfica, que sempre observa lliurement per detectar-hi propostes que, al marge de la tirania comercial, renoven la dimensió estètica i moral que valora en el cinema. L'artífex de Club 7 Cinema estava revoltat, junt amb centenars de malgratencs com ell, i així ho feia constar en el seu bloc, convertit en plataforma reivindicativa. La seva revolta, tan compartida, ho era en contra del projecte de l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) per la canalització de la riera de Malgrat de Mar. Això perquè l'obra comportava la destrucció del racó de Can Feliciano. Davant les primeres accions per dur a terme el projecte, la població es va unir per impedir-ne la continuïtat i preservar l'arbreda de Can Feliciano. Es van recollir cinc mil signatures, va haver-hi concentracions multitudinàries davant de l'ajuntament i a la mateixa arbreda, on hi havia gent acampada que la policia municipal i els Mossos van voler desallotjar.

Avui, el dia en què escric aquesta columna, he tornat a entrar al bloc Club 7 Cinema i hi he llegit que els malgratencs han salvat Can Feliciano: el ple municipal extraordinari de Malgrat de Mar demanarà a l'ACA la suspensió de l'obra. Montalt podrà tornar a escriure sobre cinema després de participar en una revolta popular, com ell l'anomena, que, per una vegada, ha obtingut una resposta democràtica. Felicitats. Potser demanaré a Salvador Montalt que em dugui a Can Feliciano. No puc tenir els records dels malgratencs, però ho puc entendre. El sentiment que han manifestat és universal. Qui no té el seu Can Feliciano? Amb la preservació de la natura també hi ha la de la cultura: els llocs arrosseguen la memòria de les experiències que s'hi han viscut. I, després de tanta destrucció, no es pot menysprear la bellesa que resta".

15 comentaris:

Anònim ha dit...

No la coneixo... Però enorgulleix que gent de fora de Malgrat doni suport i coratge!
Gràcies!

Anònim ha dit...

Arrivo a la feina i llegeixo alguns blogs de Malgrat, el teu el primer, i sempre hi trobo coses curioses, més curioses i properes que als diaris. Avui m'has publicat una columna d'opinió! Vols dir que un "Desdelcastell" en format paper no tindria èxit?
Gràcies Imma! (No ens coneixem, però si vens a visitar Malgrat serem molts els que t'acompanyarem a l'arbreda)

Anònim ha dit...

M'agradarà veure tots aquests que ara us ompliu la boca d'elogis cap a la població que va participar en les manifestacions quins articles publicareu en els diaris, blocs i diversos manifestos, el dia que l'ACA digui que s'han de tallar alguns arbres per fer la canalització de la Riera amb un altre porjecte consensuat amb les forces de l'oposició i ademés passen la factura de l'ACA a l'Ajuntament de Malgrat perqué pagui la factura. Recordo que l'Ajuntament de Malgrat el formen tots els habitants empadronats a Malgrat (no voltants). Per tant, també fereu elogis quan us enviïn una factura amb sis zeros, als manifestants o els qui no ens hem de manifestat haurem de continuar amb els braços plegats sense dir ni mu? Em sembla que aleshores haureu també de donar la cara i explicar-nos ho bé, perqué jo no vull pagar res de res.

Anònim ha dit...

És cert, ajuda molt saber que gent de renom i de fora el poble ajuden i recolzen a aquests quatre que "tenim una rebequeria" tal i com diu l'alcaldessa. Imma, et convido a escoltar el ple munipal extraordinari que el Sentinella ha penjat dos posts més avall que aquest. Ningú s'el pot perdre!

Anònim ha dit...

Us recordo que el text és d'un article publicat per la Imma Merino al Punt de set de setembre. El podeu consultar també a travñes de la web del diari (secció pobles).
De passada no em puc estar de fer un comentari a l'anònim de les 10.40: li demano que pensi que l'acord d'aturada de les obres que permetrà defensar l'aspecte natural de la riera el va prendre per majoria el ple de l'Ajuntament de Malgrat --que representa tots els malgratencs !. A ell també. S'imagina aquest anònim que la resta de malgratencs ens neguéssim a pagar impostos relacionats amb obres públiques aprovades per l'Ajuntament, simplement perquè no ens agraden, no hi estem d'acord, no ens beneficien ?...
Joan Bosch

Anònim ha dit...

10:40:00
Se m'acut que si s'incrementa el preu de l'obra, podrien pagar-ho a parts iguals els membres de Govern del magnífic Ajuntament per incompetents, els constructors que s'han lucrat al llarg dels anys en connivència amb els anteriors personatges i els petanqueros per ser els pilars bàsics del PSOE. També podrien, per baixar quotes personals a pagar, organitzar una fira de la "tonteria varia" que això se'ls hi dona bé i reporta grans beneficis a conta dels enzes de sempre.
Com veus tot controlat.

Anònim ha dit...

el primer pensament ha estat escriure: quin escrit més bonic ens ha dedicat als malgratencs aquesta noia. Ës preciós. Després els comentaris malintencionats i sense fonament que s'han afegit m'han fet repensar. Bé. Finalment em nego a que la grisó d'alguns ens impedeixin veure la bellesa dels comentaris d'altres, per tant, el que us deia, l'escrit és fantàstic, i el bloc d'en Salvador també.
Neus Serra

Anònim ha dit...

serra...boing, boing!

Anònim ha dit...

L'escrit de la Imma desborda sensibilitat. Gràcies pel teu suport!

Anònim ha dit...

Gràcies Imma per l'escrit que has fet.
Respecte a l'anònim de les 10:40 quants diners, diners dels impostos que paguem tots els contribuents) de més s'han de pagar per arreglar obres públiques i privades malt fetes? potser que ho preguntessis.
Respecte a que l'Ajuntament de Malgrat el formen tots els habitants de Malgrat, jo no en formo part i hi estic empadronada, ja que no en sóc regidora, però si hi ha els meus representants. Després de molt de temps m'hi sento representada.
Suposo que no et deu saber greu de pagar, tu i la resta d'habitants obres públiques de les que només en pot gaudir una petita part de la població, no et deu saber greu que espais públics d'aquesta població sembla que siguin privats, sembla que estiguin reservats per a uns quants. Et recomano que passegis pel poble i observis.

Anònim ha dit...

Ja l'havia llegit l'article aquest i segueixo pensant que es molt bo.
Dir tambe que hi ha pobles que per fer obres als carrers no fan pagar als veins, a sabadell per exemple, que es el cas que conec, han fet molts carrers peatonals i ningu ha hagut de pagar de mes.
Per que aqui si una senyora gran que te una pensio de merda, no pot fer front a la despesa, li diuen que s'hipotequi per pagar les obres?

Anònim ha dit...

em pasa sobint que no se expresar escribint el que penso, i quan hi ha algú que ho fa sento una enveja... la Inma ha dit el que jo hagués volgut escriure....

Sentinella en vetlla: ha dit...

La imma s’ha posat tot el Poble a la butxaca. Si en el text creieu que desborda sensibilitat la hauríeu de conèixer, el desbordament es convertiria en una allau.
Com diu la “maria”, jo també crec que les seves paraules estan en el cor de molts malgratencs, gràcies de tot cor! ( a tu i a tots els que ens han ofert el seu suport des de fora de Malgrat, aviseu-nos quan necessiteu gent conscienciada!)

Anònim ha dit...

a l'anonim de les 10:40
la factura de 6 zeros i més, ja la vares pagar quan es va arreglar els nyaps del passeig del bon pastor (riera).
Mira que s'els havia avisat que el carrer era massa estret i que quan giraven els cotxes xocaven cada vegada a les voreres.
finalment la brigada ho va arreglar. Ja veus de nou en nou una nyap.

com tants

Anònim ha dit...

els sis zeros aquestos els pagarem tota la vida amb el munt de obres que ens hipotequen el nostre futur