02 de setembre 2007

Si vols roba blanca, aigua de mina!:

Parlant amb la dona de Can Puita (veïna del carrer riera) i la Maria d’en Tomàs (veïna del Castell) per separat, m’ha quedat prou clar com funcionava aquesta canalització que desembocava a la riera i que elles van arribar a fer servir:
Des del molí de la sal sortia l’aigua sobrant i mitjançant un rec descobert i més profund que el nivell del terra del camí es dirigia cap a la riera pel camí dels alocs (plantes que fan una flor molt gran i pudent, molt abundants a la zona actual del Centre Natzaret, carrer Guillem de Palafolls, pisos de les restes romanes i zona dels semàfors), aquest rec desapareixia al davant de l’actual C.A.P. i per travessar el carrer van construir aquest conducte soterrat (conducte que és tant llarg com ampla és el carrer, alt i estret com una persona, tot ell fet de totxo amb volta de mig punt i amb la part frontal derruïda per culpa de les arrels que ara ajuden a sostenir-lo). També sembla ser que part de l’aigua venia de les terres dels Campassol, que serien les que es troben entre el molí de la sal i la riera. Un cop rajava l’aigua les dones rentaven a les pedres que es trobaven davant del conducte d’aigua i repartides a banda i banda del reg (la Maria recorda dues a una banda i tres a l’altre, grosses, llises i fosques, i que moltes dones es portaven la seva pròpia fusta de rentar). Rentar aquí era gratuït, no com en els safarejos d’en Feliciano (situats a l’actual G.E.M. que es pagava per hora).

La de Can Puita recorda com en un bombardeig de la Guerra Civil van anar a refugiar-se en els refugis del Castell, però ja eren plens i no van poder entrar. La següent vegada es van refugiar en aquest conducte, ja que era de la mida d’una persona (per poder entrar a netejar-los). S’havia de netejar perquè l’aigua havia de ser neta per poder rentar, hi ha qui recorda com la seva mare l’esbroncava quan jugava allà dintre i feia sortir l’aigua remoguda i bruta. Recalcat per les dues testimonis: l’aigua (gratuïta) d’aquest rec rentava molt millor la roba que la del safareig d’en Feliciano (de pago).
Moltes gràcies a les dues!

Cap comentari: