29 de març 2007

Fonlladosa i\o Delatreille:

Quan de petit passava per davant del col•legi Fonlladosa sempre em preguntava què volia dir el que posa a la placa que corona l’entrada. Parlava d’una Madame Delatreille i sabia que hi havia gent que anomenava així el col•legi, no podia evitar pensar quina relació hi havia entre els noms “Fonlladosa” i “Delatreille”. Doncs ho vaig esbrinar quan una antiga alumne de l’escola m’ho va explicar, i em va quedar clar quan ho vaig veure en un article de Josep Torres Lobato (Ateneu, núm. 30, pp. 4-8) en que feia un repàs exhaustiu del moviment migratori que va patir el nostre poble, i tot Catalunya, cap a Amèrica.
En aquest article, cap al final, explica aquest cas: al segle XIX, un malgratenc anomenat Francesc Fonlladosa Regí va marxar a Montevideo (Uruguay) quan encara era molt jove. Allà es va casar amb Victorina Delatreille. Francesc Fonlladosa va viure posteriorment a França, d’on era originària la seva dona i, un cop vidu, va traslladar la seva residència a Malgrat cap a finals de segle, on va fundar les Escoles Fonlladosa.
Aquest article el podeu trobar a la revista ja citada, o en el recull de textos que es va fer per acompanyar el matinal d’història local, que tractava el tema de la migració catalana a Amèrica, i que distribueix gratuïtament l’Arxiu Municipal.

28 de març 2007

Torre del castell, La Pilona i Església de Sant Nicolau:

En el passat post on demanava amb quin element malgratenc us sentíeu més identificats van aparèixer respostes força semblants: alguns van tenir poca nomenada, com el Passatge dels Arcs; d’altres van tenir més èxit, com l’església o La Pilona (argumentant que per la relació que tant ens identifica de mar-muntanya); i finalment amb un èxit rotund i del qual me’n sento orgullós (perquè també el vaig triar com a símbol del present blog), la Torre del Castell.
No és res estrany que ens hi sentim identificats, la seva presència sempre ha despertat respecte i imaginació a tots els malgratencs. Ens ha acompanyat al llarg de guerres i festes, aguantant alegries i penes d’una manera heroica, ja que moltes altres torres semblants del Maresme ja han desaparegut per motius naturals o, més sovint, per l’acció de l’home.
Queda clar que juntament amb La Pilona i l’església de Sant Nicolau configuren i creen un teixit històrico-simbòlic dins el nostre Poble, que es reforça per la presencia d’altres elements, però que aquests tres formen la base i l’orgull. Així és com ho heu demostrat amb els vostres comentaris.
Gràcies per la vostre participació.

26 de març 2007

4ª pregunta de l'exàmen de coneixements malgratencs:

Arribem a la quarta pregunta; tots estem preparats per contestar el primer que ens passi pel cap o el que ens han ensenyat "els que en saben". Tant és, lo important és aprendre una mica més tots plegats i participar. Preparats? Llestos? A recordar!

Quina part de l’església de Malgrat resta inacabada?

La nostra església rep un altre nom que demostra la seva grandesa respecte a totes les altres del voltant. Quin és aquest nom?

25 de març 2007

Perquè hi ha espigons?

Encara alguns recorden les tempestes que els dies 22 i 23 d’abril de 1971 van colpir el nostre poble. Les aigües embravides del mar van inundar la carretera de la Pomareda i àmplies zones costaneres. És una de les pitjors tempestes que ha patit el nostre poble, i és conseqüència d’aquesta que la platja de Malgrat estigui preparada amb espigons, per no ensopegar amb la mateixa pedra altre cop. Va se Jaume Pica qui va proposar la construcció d’aquests elements protectors.
Jaume Pica i Gibert, president de l’Hermandat Sindical de Labradores y Ganaderos de Malgrat i president de la Comissió local de Rases i Carreteres Rurals de l’Ajuntament, en nom dels agricultors del Pla de Grau va demanar mesures prudencials a l’alcalde. Molts camps van quedar inundats i erms per culpa de les aigües salades.

24 de març 2007

Resposta a la 3ª pregunta:


Com molt bé heu dit alguns, els tres Sants als que se’ls hi practica culte a l’ermita de Santa Rita són: Sant Ponç (protector de plagues), Sant Ramon Nonat (patró de les parteres) i Santa Rita ( advocada dels impossibles). És a aquesta última a la que encara avui dia hi ha gent que li celebra novenes o li porten espelmes. Més endavant penjaré una breu hagiografia (vida de Sants) de cadascun, i una descripció de la seva iconografia (símbols que els identifiquen).
Per veure millor aquesta o qualsevol altre foto del blog cliqueu a sobre seu i s’ampliarà.

22 de març 2007

Publicacions no esgotades del tot:

Algun dels llibres, ja citats en aquest blog i que no podem comprar perquè s’han esgotat, estan a l’abast de tothom gràcies a la feina de la Regidoria d'Edicions Municipals i el Servei d'Arxiu, a continuació presento l’entrada extreta directament de la web de l’Ajuntament. Espero que aprofiteu aquest servei, s’ho val!

A través del web municipal www.ajmalgrat.cat -dins l'apartat d'actualitat a Publicacions de l'Ajuntament- es poden descarregar els següents llibres:


-"La vila de Malgrat i sos contorns", de Mn. Fèlix Paradeda i Robert (1915)
-"Fèlix Cardona i Puig. Mite i realitat al cor d'Amèrica del Sud", de Pere Grases (1983)
-"Les mines de can Palomeres", de Ferrran Cardona, Josep Cuenca i F. Xavier Samarra (1988)
-"Malgrat, entre mar i muntanya" (1993)
-"Homenatge a Zenòbia Camprubí", de Gabriel Collado, Joaquim Colomé i Ángel Sody (1994)

A banda d'aquests llibres, es posen també a l'abast digitalment altres publicacions no esgotades com són:

-"25 anys d'Ajuntaments democràtics a Malgrat (1979-2004)". Recull de conferències de: Felipe González, Ernest Benach, Joan Saura, Jaume Matas i Jordi Pujol. Acte "25 anys de democràcia a Malgrat de Mar, amb la participació de: Josep Ragull, Carme Pascual, Jaume Robert, Albert Turné, Joan Dàvila, Núria Puig, Josep Mora i Conxita Campoy.
-"Revista Matinals. Quaderns d'història local" núm 1 amb articles de: J. Ferrer, M. Prevost, F. Forn, R. Espasa, O. Casassas
-"Revista Matinals. Quaderns d'història local" núm 2 amb articles de Jesús Burgueño, Ramon Alberch, Joaquim M Puigvert Solà, Francesc Antequera, Miquel Caballero, Antoni Rigo i Lluïsa Julià

La cosa va de pins:



Dos són els pins famosos de Malgrat, per no dir els arbres més famosos del nostre poble. Un d’ells el coneixem tots, el pi de Can Campassol; molts de nosaltres quan érem petits intentàvem abraçar-lo i tocar-nos les mans, mai ho aconseguíem i desitjàvem ser grans per fer-ho, però un cop grans ens oblidem d’aquests objectius tant innocents de la infantesa. L’altre gran pi és l’anomenat Pi de Ca l’Esquena, popularment dit Pi Gran. Es troba a la muntanya de Can Palomeres, seguint el Camí de Baix i la riera. Es tracta d’un arbre monumental, cal veure’l per captar la seva magnitud, i si ho voleu fer afanyeu-vos: últimament la riera baixa seca (segons els assidus a la muntanya, per culpa d’uns xalets que han fet més amunt que tallen la deu, però també hem de pensar en l’època de sequera que passem i la que ens falta per passar) i això comporta la feblesa i esquerdament d’aquest ésser especial i únic de la zona. Si algú el vol anar a veure, no estaria de menys dedicar-li una mica d’aigua a la soca, tan ell com els que l’endemà el puguin tornar a contemplar ho agrairan.

21 de març 2007

Que et recuperis!

Joaquim Garriga, professor i catedràtic de la Universitat de Girona (un dels principals experts en art del Renaixement), nascut a Malgrat de Mar i portador d’aquest poble en el seu cor, va patir un atac de meningitis la setmana passada. Ara sembla que avança molt favorablement. Des d’aquí li oferim tota la força i empenta que li faci falta perquè es recuperi!

Els malgratencs opinem:

Molts pobles (no tots) consideren que algun element únic, o no, del seu voltant els representa i es senten directament identificats amb ell. Molts cops es tracta d’un edifici, però també pot ser un plat, una cançó o qualsevol altre mostra cultural.
Quin considereu que és l’element que identifica o simbolitza el nostre Poble?

20 de març 2007

Presentació del llibre de Jordi Pomés:

A la pàgina web de l’ajuntament podeu veure un resum força objectiu de la presentació del llibre de Jordi Pomés. El Centre Parroquial era ple (objectiu fàcilment assolible) ja que el tema era una de les venes principals del nostre poble, la pagesia.
És aquest sector el que ens diferencia dels pobles típics de costa d’avui dia (ja que abans si que érem tots igualment agricultors) que assimilen la forma econòmica de la capital catalana i obliden les seves arrels, tot per culpa de la facilitat de poder comprar vegetals frescos cada dia. Això es va retreure constantment en les explicacions dels conferenciants, tots parlaven i desprenien una profunda nostàlgia (ja que molts dels presents a la taula havien encara viscut, o vivien, aquestes arrels agrícoles) cap a l’època d’esplendor de la pagesia. Avui dia viuen temps difícils: falta de gent que s’hi dediqui, canvi climàtic, danys naturals, etc, però tots demanem i apreciem productes de la millor qualitat. Una estranya combinació de nostàlgia i gastronomia natural, que encara que estranya és, per desgràcia, compatible. Sobretot el nostre poble, que encara vivim aquesta relació amb el sector primari, hauríem de tenir consciència proteccionista i procurar ajudar a aquesta gent que fan de Malgrat un poble ric i envejable.
En definitiva, un llibre que promet, igual que tots els que es van comentar (de fotografies, d’entrevistes, etc) i que per falta de voluntat o de recursos queden en meres propostes. Malgrat a fet un pas més mirant enrere, i per a aquest blog guardaria una de les frases que es van pronunciar durant la presentació: “El poble que no estima el seu passat no té futur”.

19 de març 2007

Explica el nostre avi... (convidat)

En aquest escrit desenvoluparé una teoria que sembla que tinc ben fundada, considero que el famós "Sabatetes" (dit així per les peces que calcaven l'avió, que atacava constantment les nostres terres durant la Guerra Civil) és un He-59B-2. A veure si us convenç:

Fitxa de l'aparell:
Nom: He-59B-2
Tipus: Reconeixement coster
Origen: Alemanya
Tripulació: 2 homes
Velocitat màxima: 220 KM/H
Autonomia en vol: 1.750 KM
Sostre de servei: 3.500 metres
Motor: dos BMW VI de 660 hp
Armament: Metralladora MG 15/7,92mm (Frontal)
Metralladora MG 15/7,92mm (Ventral)
Metralladora MG 15/7,92mm (Dorsal)
Carga bèl•lica de 1000 KL en bombes o un torpede
Canó de 20mm Opcional


Intervencio en la guerra civil española:
Un esquadró d’Hidroavions He-59B-2 va ser destinat a Pollença (Mallorca), amb el nom de AS/88 que comptava amb sis hidroavions del mateix tipus. Van ser traslladats a Mallorca per fer petits atacs sobre la costa llevantina i Catalana, a ciutats i comunicacions fèrries, també van protagonitzar atacs contra vaixells republicans. El sistema d’atac era quasi sempre nocturn, apagaven els motors molt abans d’arribar al seu objectiu, es situaven sobre ell planejant i bombardejaven a 300m d’altura arrencant motors just desprès d’acabar.

Un d’aquests avions de la esquadra AS/88 va ser el que feia constantment visites a Malgrat de Mar , aquí li deien "Sabatetes", als altres llocs de parla castellana on també feia visites era en: "Zapatones". Els testimonis que e llegit en el recent llibre de la Sònia Garangou titulat: Malgrat 1930-1940: Els Anys silenciats m’han assegurat de que el He-59B-2 era en Sabatetes. Així us ho demostro:
-Testimoni de Jaume Creus: "Venia aquí a tirar alguna bomba a fer alguna metrallada, a fer por. I a les nits buuuuu! La sirena i vinga tothom fugint.”
Confirmació: Llençava bombes, metrallava i de nit, el He-59B-2.

-Testimoni de l'Andreu Fontrodona: “recordo quan passava aquell hidro, en Sabatetes que li deien, que fustigava tota la costa. Un dia que es veu que havia de passar un comboi del tren, va volar la via davant mateix de la torre del senyor Bosch, on ara és el Maripins, devia ser el 37 això. Era un hidro, un Savoia, es veien dos cabines i un pilot a dins. Jo els havia vist a vegades i, aquell dia, venia de portar el peix que havíem agafat i quan vaig trobar la via.... ti,ti,ti,ti....cap aquí i vaig veure venir l'hidro aquell pel cantó de davant . Deixo el cistell, em tombo a terra i quasi no les vaig sentir, Jo vaig sentir que m’aixecava de terra i llavors tornava a caure a darrere de la via. Vaig aixecar el cap i les bombes havien caigut en aquell tros de camp, tot va quedar fluorescent, encès tot el camp i tota la via.”
Confirmació: "fustigava la costa", "va volar la via, dos cabines i un pilot a dins", "quasi no les vaig sentir", tot coincideix amb el He-59B-2 i la seva missió dins del esquadró AS/88. Però el testimoni afirma que va veure un Savoia , totalment impossible ja que els Savoia italians comprats abans de la guerra van quedar en mans dels republicans a Barcelona, però el testimoni afirma haver-los vist més d’una vegada, probablement sigui així perquè els savoia republicans tenien la missió de patrullar les costes catalanes però no atacar-les com feia el “sabatetes”.

Amb aquests argument crec que ja esta prou demostrat que el sabatetes era un He-59B-2. Un avió que hagués estat capaç de destruir malgrat d’una sola passada.

Imatge: Perfil de color d’un He-59B-2 de la esquadra AS/88 destacada a Pollença (Mallorca) en el que s’observa l’as de piques fet servir a partir de 1938, també s’observa el canó de 20mm de la proa fet servir per atacs contra vaixells i blancs terrestres.

Aquest article me l'ha enviat un participant del blog. Es fa dir "almogàver" i sembla un bon entés en el tema. Entre tots, ja sigui proposant o participant activament (com ell), podem fer un bon blog on recopilem dades que enorgulleixin el nom del nostre Poble.

3ª pregunta de l'exàmen de coneixements malgratencs:

A quins Sants es practica culte i se li dedica l'ermita de Santa Rita?

17 de març 2007

Resposta a la 2ª pregunta:

Els que varen contestar a la segona pregunta dient mineral de ferro (com es coneix popularment), òxid fèrric, Fe2O3 (triòxid de ferro, o les diferents variants que permeten les valències del ferro), o hematites (entre d’altres igualment vàlides) han acertat.

“(...) és un lloc molt apropiat perquè s’hi generin diferents tipus de jaciments, com és el cas del que ha estat explotat a les mines de Can Palomeres. L’hematites, mineral de ferro en forma d’òxid, es troba en aquest lloc formant capes o masses de forma i distribució irregular, incloses dins de la roca encaixant metamorfitzada.” (abans d’aquesta explicació trobem un introducció molt interessant del perquè en aquesta muntanya s’ha originat aquest mineral, igualment d’interessant és la continuació del paràgraf esmentat)
“Segons Mn. Fèlix Paradeda i Robert, el mineral de ferro es descobrí a principis del segle XIX i ben aviat es començà a explotar, si bé les tasques mineres serien abandonades poc després.
El mineral es descobrí als turons propers a Can Palomeres, mas fortificat que forma part dels masos i molins que es varen establir a partir del segle XIII i del qual ja trobem documents l’any 1288; aquest històric edifici, avui gairebé enrunat, ha donat nom al complex miner.” (Dedicaré més endavant una entrada o les necessàries a aquest interessant mas, avui quasi oblidat)
Ja vaig avisar que el mossèn Paradeda apareixeria sovint per aquí, això que es cita ho exposa en el llibre que ja vaig esmentar: "La Vila de Malgrat i sos contorns".
Aquest text s’ha extret del llibre “Les mines de Can Palomeres de Malgrat de Mar” (pp. 14 i 19); escrit per Ferran Cardona, Josep Cuenca i F. Xavier Samarra. Es tracta d’una petita obra genial, aconsello la seva lectura (entretinguda, enriquidora i adaptada a tots els nivells de coneixements) encara que el llibre es troba esgotat i només el podreu consultar en llocs com l’Arxiu Municipal o a la Biblioteca.

16 de març 2007

El miracle de "La Barretina Vermella"

El llibre que aquest diumenge presenta Jordi Pomés no és el primer que fa dedicat al nostre poble, al juliol del 2002 va publicar “Associacionisme popular a Catalunya (1850-1950) Una població paradigmàtica: Malgrat de Mar”. En aquest llibre es fa un recull de les diferents entitats que brotaven pel Malgrat de l’època, hi trobem dades tan curioses com la potència que van assolir centres que encara avui dia podem veure, com el de “La Barretina”:

La Barretina Vermella es va fundar l’any 1893, amb una missió purament recreativa. A principis de segle XX tenia més de 400 associats (més del 10% de la població de Malgrat). Això va ser possible, segons l’autor, gràcies a tres factors:
- Era un autèntic ateneu popular o obrer i assumia funcions de divulgació cultural.
- L’optima adaptació al lleure modern capitalista que a l’època s’extenia pel món occidental.
- I finalment, era un lloc que gaudia de bona relació tant amb els polítics del poble com amb les associacions, d’aquí que es celebressin les seves reunions a la sala d’actes de la entitat.

15 de març 2007

"Conflictes locals"

La consciencia de poble no és una cosa nova, ja els grecs d’abans de Crist es feien anomenar com a “els de Focea” (per exemple), i no atenencs. Així, si marxaven a viure a una altre ciutat no perdien la seva identitat originària i continuaven sent “els de Focea” encara que visquessin a Empúries. Consta en les cròniques els conflictes que això comportava: entre les ciutats igualment gregues s’originaven verdaderes lluites per saber quina era la millor de totes elles, és famós el cas de Atenes i Esparta.
Això no ho hem de mirar en la llunyania ja que no fa pas tant que els conflictes entre pobles eren usuals i presents en la vida diària, sobretot disputes per competències. D’aquestes “lluites populars”, si les podem anomenar així, en van sorgir un seguit de burles i frases fetes.
Us proposo fer-ne un recull aquí mateix, a veure quantes en podem aconseguir!

14 de març 2007

Ple municipal, i un nou llibre.

Aquest dijous, a les nou del vespre i a l’Ajuntament, es celebra el ple del mes de març. Podeu consultar-ne els punts a la mateixa pàgina web de l’Ajuntament. No sembla haver-hi cap motiu referent al patrimoni, però igualment és interessant anar a veure com va el Poble.
I el diumenge, aprofito per avisar, hi ha la presentació del nou llibre de l'historiador santpolenc Jordi Pomés (no és el seu primer llibre dedicat a Malgrat), el llibre en qüestió es titula "L'agricultura i els sindicats pagesos de Malgrat. Una panoràmica del món agrari local des de final del segle XIX fins a l'actualitat" i l’acte tindrà lloc al Centre Cultural a les 12 del migdia. Teniu una breu descripció del llibre i un resum a la pàgina web de l’Ajuntament.
Espero que hi assistiu!

2ª pregunta de l'exàmen de coneixements malgratencs:

Aquí teniu la segona pregunta de l’examen. Si no poseu pseudònim no podré posar-vos en el llistat de puntuacions!
Quin mineral s’extreia, amb motiu comercial, a les mines de Can Palomeres? Dos punts per qui en sàpiga el nom científic!

13 de març 2007

Els malgratencs opinem:

M’han proposat que enceti un debat que ja va obrir el company de "Malgratconfidencial", i l’he cregut molt convenient per a aquest espai on parlem del nostre patrimoni. Una d’aquelles coses que ens preocupen als que veiem un poble on desapareixen les coses que ens recorden el passat és saber on van a parar o el perquè les han destruït, són dues incògnites que moltes vegades desconeixem o no podem accedir a la seva resposta. Participant en aquest debat no aconseguirem que la restaurin (per aconseguir això heu de utilitzar altres medis) però sí que demostrarem que era un element que ens importava i que trobem a faltar.
Aquí disparo la pregunta: Calia canviar, i per tant treure, la font del carrer Girona?

Resposta a la 1ª pregunta:


Va ser el dia 8 de gener de 1966 quan l’Ajuntament va saber que el Consell de Ministres havia aprovat el canvi de nom, de “Malgrat” varem passar a ser “Malgrat de Mar” (el tercer nom conegut que ha rebut aquest poble).
Aquest canvi va ser sol•licitat per l’Ajuntament, es va demanar l’afegit “de Mar” per poder-se diferenciar d’altres localitats que feien servir el mateix topònim: com per exemple “Malgrat” a dins el terme municipal de Cervera; “Malgrat de Noves” a Noves de Segre, a l'Alt Urgell; l'illot de “Es Malgrat”, a Mallorca; i el poble de “Malgrate” a Itàlia; apart de el nostre “Malgrat de Mar”.

Consultat a: Fernández, J.A.\ Sody, Ángel\ Torres, Josep\ Vallbonesi, Fabio; Malgrat de Mar. Crònica d’un segle. Malgrat de Mar: Centre d’Estudis i Documentació Zenòbia Camprubí, 2001.

P.D.: Saben la procedència o significat del nom aquests altres Malgrats? Ho haurem d'esbrinar, no?

Poema d'en Josep Fradera


Aqui teniu el tretzè poema que trobem a “Gotes de Sang”, titulat "El trovador de l'olm". Aquest llibre el malgratenc Josep Fradera el va publicar a Cuba, lloc on vivia. Clarament podem veure el pessimisme de l’autor, que també es reflexa en altres poemes com el de “La donzella enamorada” (que aconsello molt la seva plaent lectura). És un pessimisme que traspua en la majoria dels seus poemes, i d’aquests, la majoria tracten del record de la seva pàtria: Malgrat i, sobretot, Catalunya i la seva costa; sent una profunda enyorança i guarda la seva Terra sempre en el cor, cosa que el consola com pensar en la seva estimada o en el cant del rossinyol, que no considera morts perquè encara els recorda.
Ens pot fer pensar en algun dels poemes del jove Jacint Verdaguer, sobretot en la tendra ingenuïtat jovenívola que desprèn la relació amb la natura i l’estimada. Segurament Fradera havia llegit els poemes de Verdaguer, ja que a més de ser un home molt culte (com es demostra en els seus escrits) demostra lligams intel•lectuals amb el mossèn Jacint, tots dos s’estimen la seva terra i la malenconia els corromp quan s’allunyen de la Pàtria.
No vull dir amb això que puguem posar als dos escriptors al mateix nivell, ni molt menys, Fradera és un petit poeta català, però un gran poeta malgratenc!

Dalt d’un olm de la riera
hi cantava un rocinyol
am tonades tan hermoses
que per forsa eren d’amor.
Cada nota de les seves
eren de dolsura i goig;
se diría qu’era un mestre
que d’amor dava llissons.
Els vianants que hi passaven
tots allargaven el coll:
se paraven, l’escoltaven
i… no’l veien mai enlloc.
Una tarda am ma estimada
passárem aprop del olm
i’ns assentárem dessota
per escoltar-lo mellor.
Les passades qu’entonava
semblaven com oracions,
eren tristes el-legies
notes de plany i de dol.
En mig el fullam, a terra,
un ocell hi havia mort,
era menudet i negre,
com ho sont els rocinyols.
Ens miràrem am ma aimada,
am mirada de dolor,
compadint la pena aquella
del bell cantaire de l’olm.
I’m digué: “Si tu’t moricis…
també’m moriría jo”,
i devallárem a Vila
quand ja declinava’l sol.

Vaig comprendre l’amargura
d’aquell pobre trovador
la tarda que les campanes
tocaven per Ella a morts.
Mirant-la al blanc llit inmóvil
am semblant cerós i groc,
vaig saver també les penes
més ingrates d’aqueix mon.
Vaig dir-me: “Si tu’t moricis…
també’m moriría jo”.
Va morí i no vaig morir-me,
tampoc morí’l rocinyol;
voldría morir mil voltes
que veure’s tan negre’l cor!
Josep Fradera

12 de març 2007

100 visites en un dia!

Cent visites que volen dir cent persones que han trobat alguna cosa interessant en aquesta pàgina, no? Torno a agrair la gran benvinguda que entre tots heu donat a aquest blog, un més dels que s'interessen per el nostre poble i contribueixen d'aquesta manera al seu desenvolupament. Jo he posat un granet de sorra, i vosaltres cent més! Espero que continueu visitant i contribuint en aquest projecte tan engrescador.

Anècdota: malgratejant per Cuba

En el número corresponent al 10 de gener, de la revista catalana publicada a Cuba: "Vida Catalana", Josep Aixalà publica un article on fa una crítica de "Gotes de Sang", llibre del malgratenc Josep Fradera Camós que va sortir a la llum el 1916, a la Havana (Cuba), lloc on residien tots dos.
Doncs en aquest article, trobem una anècdota que van viure els dos personatges mencionats:

La última sorpresa que vaig tenir, i'm va tréurer dels abadons intel·lectuals que davegades usem per a comoditat discursiva, sigué am motiu d'una alabansa meva al llenguatge concis de'n Balmes. Celebrant diversos asserts del "Criterio", li feia reparar la manera cenyida am que fixava una idea. Jo no crec -li observava- que's pugui expressar am més exactitut i precissió, per exemple, una circumferencia. ¿Veu cóm la presenta'n Balmes?: "És una curva reentrant en sí mateixa, quals punts sont tots equidistants d'un altre que's diu centre." Li mirava la cara, cercant l'expressió de conformitat am el meu parer... (Fradera va contestar) -Bé, te raó: aixís ho diu també la geometría.

Ara no penseu que J. Fradera era un personatge rude i malcarat. En l'article es demostra que denotava cultura i sensibilitat en aquests comentaris (o penseu que els malgratencs anem donant mala imatge pel món?), i així ho podeu veure en el seu llibre de poesies: "Gotes de Sang", més endavant en penjaré alguna perquè les gaudiu, que s'ho mereixen!

11 de març 2007

Ja són moltes les felicitacions que he rebut. Gràcies altre cop, no per el suport que em doneu sinó per estimar el vostre Poble i reconèixer el seu valor. L’emoció em fa penjar aquest post sense contingut, i recordar-vos que participeu dels debats de “intel•lectualitat d’anar per casa” a més a més de proposar temes si ho considereu apropiat. Tot el que feu ajudarà a tirar endavant aquest blog que és de tots els malgratencs, no ens aturem: aquí està prohibit aparcar!

Mossèn F. Paradeda i un llibre



Mossèn Fèlix Paradeda i Robert (ex-rector de Palamós, beneficiat de la parròquia de Malgrat i mestre d’instrucció pública) és un dels personatges que més ha contribuït a desenvolupar un "Malgrat patrimonial", més endavant penjaré una biografia més profunda del personatge.
Mentrestant només presento el que considero el seu llibre més important per nosaltres: "La Vila de Malgrat i sos contorns", publicat a Blanes el 1915. En aquest escrit, que molts potser teniu a casa o que de segur podeu consultar a l’Arxiu Municipal, hi trobem una ressenya total del Malgrat de l’època (hidrografia, folklore, edificis importants, fets que van marcar el nostre poble, etc.). Un llibre que tothom que busqui alguna cosa de principis de segle ha de consultar, i fins i tot l’aconsello al curiós que vulgui saber coses del passat més proper del Nostre Poble.
Queda citada una de les referències que més utilitzaré!

Exàmen de coneixements locals nº1

Quants anys fa que el nostre poble es diu Malgrat de Mar?

La mofa interminable

Benvinguts!

Dono la benvinguda a tots els que us heu molestat a entrar. Intentaré publicar fets històrics, folklòrics, patrimonials o artístics que impliquin el nostre poble. La vostre feina és la de complementar, criticar i corroborar el que aquí s’hi diu.
No inventaré res de nou: afegiré la referència bibliogràfica sempre que em sigui possible! Així es convertirà en un lloc de cites científicament correctes que podrem comentar subjectivament.
Us sembla bé? Espero la vostre participació, tant en la proposta de temes com en el comentari d’aquests!