31 de juliol 2007

Privilegis o enginyeria? (4)

M’envien aquesta imatge, gràcies!
Ara, quan veig que els entaulaments i trossos de la façana ja no hi són, només em queda preguntar: ho reconstruiran idènticament, o només han creat una farsa per tranquil•litzar-nos?

P.D.: Prometo que en breu penjaré alguna cosa positiva, jo sóc el primer en trobar estomacants aquesta classe de fets, però suposo que us interessa conèixer. Em sap greu.

30 de juliol 2007

O.A.N.C. (R.I.P.):

Que descansi en pau.
Hi ha qui diu que així planet queda més "macu", que descansi en pau també.
Hi ha qui no té prou imaginació com per idear una conviència passat-present-futur, que descansi en pau també.
Hi ha qui "disfruta" remenant euros extrets de la especulació, que descansin en pau també.
Hi ha qui pateix i es desespera al veure cap on anem o ens porten, aquests no podrem descansar en pau.

Gràcies a l'Anna per avisar-me de l'existència d'aquesta peça preciosa, i gràcies a en Joan pel seu comentari tant apropiat i per l'avís de l'enderroc total.

26 de juliol 2007

Objecte Artístic No Catalogat:



Una amiga em va alertar d’una troballa, en el carrer Abat Oliba (quasi al final), l’enderrocament de la part frontal ha deixat a la vista una preciosa casa amb un ufanós jardí del que ja en queda poc. No sé quina és la elecció del propietari, però seria interessant que intentés conservar aquest edifici o almenys tot el que en pogués. Tal i com passa, molts elements que seria interessant de conservar en el nostre poble no estan ni tan sols catalogats. No podem fer res, aneu a mirar-la, si tenen decidit tirar-la a terra ja no ho podreu fer mai més...

23 de juliol 2007

Parlem bé perquè no costa res:


Hi ha zones que parlen amb un cert accent o que utilitzen certes paraules típiques només de la zona o que altres utilitzen menys sovint.
Creieu que som una excepció? Busqueu per fora de Malgrat gent que enlloc d’”anar a la platja” vagi “a mar” o més comunament “a marc”, o que en lloc d’haver trencat hagi romput com es sol sentir molts cops pel carrer. Així doncs el que s’ha romput ja es pot fotre a marc, no?
Almenys a mi, acostumat a “anar a marc” quan escolto a gent que “va a la platja” em sona cursi, és curiós, res més.

20 de juliol 2007

Un pas endavant, dos enrere...

Només he assistit a algun dels plens municipals, actes públics en que “els de dalt” es comuniquen amb la prole i permeten a aquests comentar problemes o realitzar comentaris que després seran ignorats (el que s’anomenen actes simbòlics, ja que tenen poca funció més). Doncs bé, la dinàmica dels nostres plens municipals s’estava convertint en un concurs de “bufonades” (com bé va dir un del públic en el seu torn de paraula ja fa uns mesos), però el que encara no sé diferenciar és qui eren els principals bufons, si els de l’altre banda dels micròfons o els de la meva. La gresca, la xauxa, la ignorància i la burla eren la llei.
Doncs veient la poca transcendència que aquests actes polítics causaven a la opinió popular no entenc com cada vegada s’intenten evadir més. Riure’s de la gent i contestar malament és un primer pas de tota una passejada que no sé on vol arribar. Algun problema que tampoc es va comunicar va portar a canviar el dia de celebració dels plens, ja no es farien el primer dijous de cada més sinó quan vingués bé (teníem que refiar-nos de la pissarra de la porta de l’Ajuntament o de la pàgina web, i no podíem seguir la rutina).
Aquests actes s’emeten per ràdio, perquè tot Malgrat conegui els problemes del nostre Poble, juntament amb tots els problemes interiors dels que seuen a la taula dels micròfons, i caracteritzo aquesta taula parlant d’ella com la dels micròfons perquè ningú del públic disposava d’aparell: tampoc cal! un cop acaben de parlar els polítics s’atura l’emissió per la ràdio i comencen a posar música (com si la gent enganyada no notés el canvi), suposo que als que manen no els interessa que els que no han pogut assistir al ple coneguin els greus problemes del nostre Poble, problemes que només assistint-hi pots conèixer, i molts d’ells esfereïdors. Tan esfereïdor com veure el cas que en fan els receptors de les paraules de la “gent de a peu” els dirigeixen. I pel teu bé, no siguis reincidents (parlo com si es tractés de delinqüents, ja que molts cops sembla que els ho faci sentir) perquè aleshores és difícil que et deixi acabar o ni tant sols et dirigeixi la mirada (parlo en singular però no és just, m’hauria de referir a un grup, Poc Social i Comprensiu, però un grup).
Ara aquest problema s’ha resolt, tard, però ja podem escoltar per la ràdio el ple sencer.
Ara bé, n’hem guanyat un altre, ara ja no es celebraran a les nou del vespre, ni a les vuit com a altres pobles, no pas! A les set de la tarda! Perquè a tothom li vagi millor van contestar (entenem aquest “tothom” si coneixem la filosofia que demostra el nostre govern municipal), doncs ja ho sabeu: botiguers, treballadors, etc, ja no sou “tothom”, ara ho són només els funcionaris de l’Ajuntament que tenen la sort d’un horari compatible.
I per rematar la feina, la pàgina web de l’Ajuntament va entrar en una prolongada letargia just els dies abans del ple, no es va publicar cap notícia curiosament (tampoc es va anunciar el ple), tret, és clar, del mercat on tots els malgratencs havíem de sentir-nos identificats amb el passat mariner que mai s’ha protegit, estudiat o interessat per part dels que poden fer-ho, altre cop, els de la Casa Gran.
Hem començat amb mal peu o hem d’esperar que la tempesta s’estabilitzi?

17 de juliol 2007

Fantasmes del passat:

Desperten fantasmes del passat per fer-nos pagar les males accions!
www.unmalsopar.blogspot.com
El presenta la "vídua de Can Sala", morta per menjar ostres en mal estat (o per viure en aquesta casa?)
Molta sort, i espero que ens prepari bones sorpreses.

Memòria física inutilitzada:


Segur que tothom sap on es troba aquest mur. No? Normal, és una paret de pedra sense gaire més. Segur? No!
Aquest mur que avui dia veiem engrunant-se i que no es treu perquè tampoc val la pena (no s’hi pot edificar en el lloc on es troba) és l’últim vestigi de la zona agrícola que ocupava tota la plana entre la Verneda i el Carrer Girona; justament, aquest fragment, sostenia la porta que l’amo (no m’han sabut dir el nom) obria per a que els treballadors poguessin entrar a treballar la terra.

Què passarà amb aquest mur i la reforma “integral del barri del Castell”?

16 de juliol 2007

"Les enramades de Corpus" (II):

Segona part del text on mn. Paradeda ens explica la festa de Corpus:

Per la tarda no manca mai un botiguer o tranquil revenedor qui fassi riure al públic, amb els grotescs exercicis dels minyonets de tot el poble a son entorn apilonats.

Curses a peu coix, a quatre grapes o bé ficats dintre de sacs entrenen per llarga estona a la mainada, en un sport higiènic ensems que divertit.
Una olleta penjada d’una corda contenint en remull alguns quartets que un noi tapat d’ulls intenta rompre a cops de bastó; una emmascarada paella que porta un ralet de plata encolat en ella i que dèu arrencar-se amb les dents; altres dinerets enterrats per mig les cendres d’un cubell ple d’aigua que han de ser extrets amb les mans, ocasionen emocions molt distretes i xocants.
I per fi de festa contemplareu el ball donat à la belle étoile dels francesos, amb uns músics asseguts damunt d’un empostiçat, llegint entre fosc i clar quiscunes solfes ja molt rebregades de tan usades.
Junteu totes aquestes notes a una sofocant calor i boja alegría dels dançants, i tindreu esboçat el quadre de les festes populars de les enramades de la vuitada de Corpus, que fa quasi mig segle teníen lloc en aquesta vila.
Avui sols ens resta de totes elles un migrat record en els enfilalls de paperets de color a manera de prolongat serrell i en els sons, rares vegades harmònics, d’una orga de manubri, d’un acordeó, d’una guitarra, d’un fluviol i fins, a voltes, d’unes senzilles castanyoles.

14 de juliol 2007

Amb vistes al mar:

Avui dissabte es celebra la “berbena” de Ràdio Malgrat al Parc del Castell. No anuncio aquest acte sinó el fet de que segurament serà possible pujar al fabulós mirador de la Torre, un increïble indret amb unes vistes inimaginables del poble, i encara que no us ho cregueu es pot arribar a veure... el mateix que es veu des de baix.

12 de juliol 2007

Per les vacances:

-Roig i Grau, Jesús. Les fortificacions medievals del Maresme. “La impremta d’Argentona”: Maig 2006.

Aquest llibre que podeu comprar o consultar en el Arxiu Municipal ens presenta a mode de guia històrico-patrimonial la localització i característiques de les torres i casals fortificats. Ara, a l’estiu, quan es diu que hi ha més temps lliure, el podem agafar com a guia turística i a qualsevol poble on anem visitar aquests llegats històrics. Un problema és que molts cops es troben muntanya endins i en llocs poc accessibles, com pot ser el Mas de Can Palomeres de Malgrat; el cas contrari el tenim amb l’edifici de la Biblioteca i la Torre del Castell, que es troben dins el nucli urbà. Aquests tres són els citats per l’autor al fer referència al nostre Poble
Tots els monuments els acompanya d’una breu fitxa on analitza les dades principals (estat de conservació, situació, història, arquitectura), i cada capítol o poble s’inicia amb una ressenya històrica.
Sant Iscle de Vallalta, Vilassar de Mar, Òrrius, Cabrils, Caldes d’Estrac i Malgrat de Mar, són els pobles més pobres en aquest patrimoni. Ara bé, pobres perquè no en tenen o perquè l’han destruït o no l’han estudiat i cercat? I de fora han de venir a dir-nos que quina sort tenim de conservar un casal fortificat enmig del poble i mitja torre de guaita, i que desconsiderats que som al deixar perdre un Mas en un context com el de Can Palomeres? Se’ns hauria de caure la cara de vergonya, i a alguns més que altres.

09 de juliol 2007

Tema a debatre: ninots


Va ser rotunda la proposta de fer cremar a la nostra foguera “virtual” els ninots del parc del Castell (entre altres propostes). Aquells que representen a en “Branqueta” i que indiquen al pobre passejant per on ha de circular. No són figures gaire harmòniques amb el seu contorn, i pel que sembla, és una opinió força escampada.
Si hi ha algú a qui li agradin que ho exposi, igualment si hi ha qui creu que seria bo que no hi fossin; sempre argumentant i respectant altres opinions.

05 de juliol 2007

Jutge cruel (tindrà el fetge penjat?) :

L’expedient pel canvi de nom del nostre poble s’inicia el 22 de Març de 1965 i finalitza el 12 de Gener de 1966; aprovat pel Consell de ministres el dia 17 de Desembre de 1965 i publicat en el Butlletí Oficial de la Província nº31 (5 de Febrer de 1966).
Exposen el motiu del canvi: diferenciar-se d’una masia de Noves de Segre i una urbanització de Preñanosa, ambdues de Lleida i anomenades Malgrat.
D’aquesta manera, com a població marítima que som, es vinculen a la costa; també reconeixen que es fa específicament per motius turístics.
El 21 d’abril es posa a opinió pública en el taulell de l’Ajuntament i a la revista “VOZ de Malgrat” (1 de maig) i no es va fer cap reclamació o oposició. L’alcalde dóna uns motius que han portat al canvi: “Para diferenciar-la de otros núcleos de población”, “Como población marinera y turística” i “Por dar el verdadero carácter a esta localidad ya que el mar está íntimamente unido en lo geográfico e histórico”.
El “Sargento Comandante del Puesto” i “El Cabo Comandante Puesto Acctal” donen suport al canvi, juntament amb el Sr. Ragull (professor del poble) i José Rodó y Moral (presbiteri i mossèn de St. Nicolau de Malgrat, que també recolzen la aposició de “de Mar”. El Jutge de Pau considera que “pues no solo no lo mejora sino que hace más patente el penoso significado de “Malgrat””, per tant, no esta d’acord amb el canvi.

Font: Docuement nº21792 de l'Arxiu Municipal.

04 de juliol 2007

Resposta a la 9ª pregunta:

Doncs sí, Sant Nicolau de Bari i Sant Antoni Abat van ser els Sants elegits per a la primera església de Malgrat. Com apunta en Joan Bosch, doctor en historia de l’art, un d’ells (Sant Antoni Abat, segurament per la seva vinculació als pagesos) solia ser elegit pel poble, i l’altre per el mateix bisbat. Encara que a Malgrat el culte popular a Sant Nicolau va ser important per la seva faceta de protector dels mariners (com el de la Mare de Déu del Carme), ofici de clara importància a la nostre vila. Del 1601 és un document que ens parla del retaule d’aquesta antiga església, i diu que estava dedicat a aquests dos Sants. Felicitats i endavant!

01 de juliol 2007

Comença l'estiu:


Ja és Juliol, comença l’època d’estiueig per molta gent. Avui dia es viu l’estiu de manera diferent a fa un segle, quan només feien vacances els burgesos o amos, i d’aquesta època en queden diferents vestigis com les cases luxoses on passaven l’estiu. Una d’elles és la Vil•la Margaridó, propietat de Bartomeu Bosch Garriga. Aquesta casa es troba\va a Malgrat, i se’n sap ben poca cosa. Algú pot ampliar aquesta informació?
-Fotografia de la casa citada que es troba a l’Arxiu del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya.