29 de juny 2007

Alumnes que "fan campana":

La millor manera de conscienciar als petits i fer-los estimar el seu poble és aconseguir que s’interessin per ell i el treballin. Les assignatures escolars ofusquen els coneixements populars amb les dades del país català, Europa, etc, i no ajuden a respectar el que et queda més a prop.
Una lectora i participant activa del blog m’ha fet arribar una pàgina web on un col•legi de cadascun dels pobles del Maresme ha realitzat un treball sobre el campanar del seu municipi. En el nostre Poble, el col•legi participant ha estat el CEIP Mare de Déu de Montserrat, amb un curiós anàlisi del nostre campanar inacabat.
És trist veure com hi ha pobles que no han participat, en canvi d’altres han treballat fins i tot les esglésies secundàries o diferents escoles hi han actuat
Una proposta que des d’aquí recolzem i potenciem, cadascuna de les activitats escolars que ajudin als alumnes a conèixer el seu poble i a respectar-lo farà que en un futur no es cometin més delictes històrics o ignorants com els d’avui dia. Una tasca que els centres educatius no haurien de reduir a simples crèdits de síntesi, sinó donar la importància com a mínim de crèdits variables o assignatures optatives.
Aconseguir que la mainada es senti orgullosa i curiosa pel seu poble no és gens difícil, comprovat, però cal ganes o més professorat del mateix municipi i vocacional.
Curiositat: Utilitza textos del llibre del mossèn Paradeda, com en aquest blog!

http://phobos.xtec.net/crp-pineda/intranet/index.php?module=detic_portal&ref=campanars

27 de juny 2007

Privilegis o enginyeria? (3)

Doncs per ara es tracta de ingenieria. La casa de Ca l'Àngels Prats sembla que romandrà subjectada per aquesta armadura de metall que la manté protegida de caure; lletja, però útil, i això és el que cal.
Recordem que es protegeix (no per caprici sinó per singularitat) tant la façana com la coberta. Esperem que les obres prossegueixin amb aquest respecte, i que compleixin les seves obligacions tal i com estan fent.

25 de juny 2007

"Les enramades de Corpus" (I):

(Text de "La vila de Malgrat i sos contorns")
Figureu-vos un carrer qualsevol del poble que té assenyalat un dia de la vuitada de Corpus per celebrar la seva festa.

Penetreu a tall de tafaners la tarda abans en aquelles cases i ben segur que trobareu llurs dònes atrafegades escorcollant la calaixera de daurats panys, o el guardarrobes enfonsat dins la paret, en busca de quelcom que flairarà a càmfora o a pomes camosines.
Aquest quelcom lo mateix podrà ésser un blanc mocador de seda o pita mostrajat de flors verdes o vermelles, amb que cobríem el xipó nostres avies, que un mantell de flonxós serrell que lluíen en les grans festivitats.
L’endemà veureu aquelles prendes lligades a una canya de la finestra que us farà l’il•lusió d’un encant públic o d’una exposició d’antiguitats.

En aquell nèt i ben regat carrer hi notareu una restellera de pins i verns alternant amb verds canyiços adosats a les seves parets.

Festers o teieres com graelles clavades a un pal plantat, s’oviren també de distancia a distancia. A la vesprada hi crepitajaran estelles de pi o d’olivera, escampant per tot arreu un molest núvol de fum, deixant caure espurnes de foc i blanca cendra.

Alceu els ulls en alt i topareu amb unes tirallongues recobertes de llentiscle, esparraguera o de flairosa ginesta, que s’encreuen de finestra a finestra, deixant alguna que altra clariana per contemplar el cel.

Fixeu-vos, sobre tot, en la nota religiosa que informa l’ànima de la festa. Vull dir l’acte d’anar en comitiva tots els veïns del carrer, ben endiumenjats, cap a l’iglesia, precedits de noietes vestides de blanc i d’una orquestra, ensems que seguits de la quitxalla qui descalça mostra uns peus que posats en aigua faríen un caldo molt espès. Aquelles dònes encara usen mantellina blanca o negre de llana, que’ls hi tapa el cap i també les espatlles.

Ja en l’iglesia, oieixen el solemne ofici, enfervorits llurs cors amb els acords de la música, i més que tot, atrets per la presencia del Déu de l’eucaristia exposat en la brillant custodia. (pp.101-102)

21 de juny 2007

Revetlla de Sant Joan:

http://www.ajmalgrat.es/actualitat/noticies/Sant-Joan-2007/view

20 de juny 2007

9ª pregunta de l'examen de coneixements malgratencs:

A quin Sant estava dedicada la primera església de Malgrat?

18 de juny 2007

Corpus sense Christi:

Us enllaço amb la web de l'Ajuntament, la notícia referida és la de la celebració de Corpus Christi. Avui dia, sense cap connotació religiosa en el fet de les catifes florals.
Més endavant penjaré un fragment de "La Vila de Malgrat i sos contorns" on Paradeda ens explica la pompa amb que es vivia Corpus en el seu temps.

http://www.ajmalgrat.es/actualitat/noticies/Les-flors-donen-vida-i-color-als-carrers-mes-centrics-aquest-cap-de-setmana-/view

17 de juny 2007

Patruller "Cabo Fradera":

Al 1864, Espanya i Portugal firmen el Tractat de Límits que prescriu que les aigües que els seu curs determinen la línia internacional, siguin d’ús comú per ambdues nacions. Posteriorment el “Reglament relatiu als rius limítrofs entre Espanya i Portugal”, disposa que la pesca i la navegació en el Riu Miño sigui vigilada per bucs de guerra, un de cada país.
El patruller de vigilancia interior “Cabo Fradera” (P-201) esta dissenyat per a exercir l’autoritat com instrument del “Mando de Acción Marítima de Ferrol” en la zona navegable del tram internacional del Riu Miño que serveix de frontera amb Portugal, vetllant així pels interessos nacionals d’aquesta zona.
El seu nom es en honor del Caporal de Mar Esteve Fradera i Bohigues de la fragata “Resolución”, que va morir heroicament a la revolta ocorreguda durant l’estància en el port del Callao (Perú) de l’esquadra espanyola el febrer de 1865.
Va ser construït per Empresa Nacional Bazán en el Arsenal de La Carraca (Cádiz) durant els anys 1961 i 1962, i es va entregar a l’Armada a Cádiz el 25 de Febrer de 1963. Es va traslladar fins al port de Vigo a bord de l’”Almirante Lobo” on va arribar el 26 d’abril de 1963. Ofereix els seus serveis amb base a Tuy des del 10 de setembre de 1963.

http://www.armada.mde.es/esp/BuquesUnidades/BuquesSuperficie/12Patrulleros/Vigilancia_Interior/Historia.asp

Imatge: Escut o emblema del patruller "Cabo Fradera".

13 de juny 2007

Urgent però amb tranquilitat... ui! ja és tard?

El projecte d’apuntalament de la Torre de la Vídua de Can Sala ja s’ha començat a materialitzar. Els que hi passeu per davant ja podreu veure-hi moviment (sembla estrany i tot).
L’encarregat del projecte, l’Albert Que, senyala el mal estat que ha desenvolupat l’edifici en poc temps, ha empitjorat molt ràpidament potser per culpa de nous forats al sostre que han deixat passar la humitat. Això dificultarà la conservació dels cobriments originals i les pintures que els decoraven.

11 de juny 2007

Hi havia una vegada una foguera...

S’acosta Sant Joan, i un altre any passa sense que es torni a fer la foguera al Castell. Tot el poble pujava a veure les flames que il•luminaven Malgrat des de les altures d’aquest parc.
Una altre tradició perduda, obligadament perduda, ja que tampoc hi deixen fer foguera encara que sigui per conta i esforç propi. Sant Joan es celebra on et deixen i te’l fan celebrar. Tenen por que en aquesta plaça ensorrada es cremi alguna cosa? Les faroles potser? Jo mateix vaig patir que em fessin fora del parc quan estava tirant “petardos” amb els meus amics, la policia va venir a tancar les portes del recinte i au! ja has fet el Sant Joan! Ni la nostàlgia de temps passats vaig poder sentir.
Cada cop veig més clar que aquest parc es va convertir en jardí per practicar-li una mena de “cant del cigne” (es diu que els cignes fan un cant preciós just abans de morir), una condemna al seu passat de dedicació i protecció cap al nostre Poble. Des de que el van tancar per reobrir-lo (amb totes les sorpreses que ens hi varem trobar) s’ha abandonat culturalment, sembla com si el destruir el símbol de Malgrat alguna cosa s’hagués esmicolat i perdut. I cada cop és pitjor.
Des d’aquí convoco una foguera per Sant Joan, no la farem al Castell perquè no ens deixen, però sí que la farem en aquest blog mateix. Citeu totes les coses que voleu tirar en aquesta foguera!

08 de juny 2007

Resposta a la 8ª pregunta:

Deixant de banda si els canviaran o què en faran dels vells (esperem que no els destrueixin), la resposta a la pregunta, com molt bé heu dit tots, és:
Bernat Estornell, batlle de Malgrat anomenat al 1336 per Berenguer de Palafolls, i la seva muller Eulàlia.

03 de juny 2007

08380: Crònica d'indignació

La Núria Arís m'envia un escrit on explica la situació que es va trobar a l'hora de consultar documents públics a l'Ajuntament. Reflexionem sobre el tema, ja que no és el primer cop que trobem un cas com aquest:

Instàncies, instàncies, instàncies !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Hem demanat a l'Ajuntament consultar el projecte d'apuntalament de la torre de la vídua de Can Sala, per fer-ho ha calgut una instància, han trigat una setmana a contestar-nos que ja podíem anar a consultar el document,i avui, divendres, ens hem disposat a anar a l'Ajuntament.
El primer gran inconvenient ja és l'espai, et deixen tota la carpeta del projecte del Sr. Albert Q. Q. sobre l'apuntalament i on mirar-la?, no hi ha cap sala, cap espai, per fer cap consulta. Per sort avui un dels funcionaris estava malalt i hem pogut fer servir la seva taula.
El document és força feixuc, ens caldria estudiar-ho en calma, demanem fer fotocòpies i davant la nostra sorpresa ens diuen que cal que fem una instància per saber si en podem fer fotocòpies.
Tot plegat, indignant....
Ens diuen que l'assesora jurídca s'ha de mirar la petició i ja ens contestarà.
Suposadament el propietari del document, que segons ells és l'Albert Q. ens ha de donar permís. Quan el mateix arquitecte que ha fet el projecte ens havia dit que el permís ens l'havia de donar l'Ajuntament que era qui havia enccaregat el projecte i que li havia pagat a ells uns diners per fer-ho....
res, entre uns i altres, anem d'un cantó a l'altre...
i aquest és l'ajuntament que propicia l'investigació, que premia treballs de recerca a alumnes de batxillerat?, com és pot treballar? I no hem d'oblidar que la torre de la vídua de Can Sala ja es propietat municipal, que el projecte d'apuntalament ja ha passat per un ple municipal i que l'obligació del nostre ajuntament davant d'un bé d'interés local és divulgar el seu valor i potenciar-ne l'estudi.

01 de juny 2007

Una bona ploguda....

Dades curioses les que m'ha enviat en Joan Bosch, lector i participant del blog. Sembla ser que hi va haver una època en que La Tordera portava força aigua, i que una mala tempesta va arribar a causar grans destrosses al nostre Poble. Així consta en un parte que va fer un habitant de Sant Vicens de Montalt:

"En lo any 1617 foren grans diluvis en Cathalunya [...] La Tordera
arribava a Malgrat, que per tot lo pla, fins a mar y per los carrers
anaven ab barques recullint lo que la aygua aportava"

És curiós pensar que aquest riu (que avui dia quasi ni es veu aigua) va ser navegable, i que els romans el tenien per un riu considerable: "Prop de Blanda (actual Blanes) hi desemboca el riu Tarnum" (també conegut com a Arnum o Larnum); i que el que cita aquest parte és només el fet de que el riu va tornar a ocupar tota la zona que li pertanyia a l'antiguitat, quan tot el que quedava per davant del Turó del Castell eren aiguamolls creats per el delta.
Animo a tothom a participar en aquest blog!