31 d’agost 2007

Contactes històrics:

Enllaço amb un post del blog del company Serrano que aquí (per la gent que mira aquest blog) serà prou interessant. Per part meva una crítica: no es pot assegurar que aquest sigui el reg que neix a la Font dels Capellans del actual molí de la Sal, i si es pot assegurar caldria que diguessin el perquè.
Això no treu que es tracta d'un descobriment fantàstic, que jo mateix m’havia preguntat què podria ser. Altre cop el valor històric sobrepassa qualsevol altre per col·locar-se en un lloc privilegiat. Ja tenim un motiu més per continuar aquesta defensa de la riera, i feina pels investigadors de Malgrat que haurem de començar una recerca urgent dels inicis d’aquesta canalització.
Valoro moltíssim aquesta feina que estem fent els blogs, on ens combinem informacions i tots plegats intentem donar el màxim d’informació a vosaltres lectors. No us podreu queixar!


Malgrat Confidencial

De qui es posaria les mans al cap:

Sempre va bé veure que ens explica el nostre mn. Paradeda al seu llibre, llibre ple d'estimació cap a aquest Poble del que tant es va dedicar a recollir informació que cada cop és més valuosa:

Riera de Sant Genís
Formada per diferents torents de Palafolls, i particularment pel den Reixac, penetra dintre el terme de Malgrat, recollint les seves aigües i recorrent d'ell uns dos kilòmetres, passa per la part de ponent de dita vila fins a desembocar a la mar.
En 1812 s'hi feu una lleu reparació enfondint-la i aixamplant-la fins donar-li uns trenta pams d'amplaria, lo qual fou fet per acord de l'Ajuntament. El pont de ciment armat que, passant damunt d'ella, dóna entrada a la població, fou inaugurat solemnialment amb assistencia dels diputats Srs. Sagnier i Bartrina, clero parroquial i autoritats locals, el dia 6 de desembre de 1914.
Pocs dies abans, el dia 21 de novembre, fou tanta la crescuda de les seves aigües, que arrastrà un carro, cavall i conductor, derribant ademés un pont de ferro que la Companyia explotadora de les mines de ferro havia aixecat en ella pel trànsit de vagonetes. També va emportar-se una gran part de la mota de propietat de D. Fèlix Cardona, qui l'any següent la substituí per una forta paret de contenció.
Unes aigües procedents de la mina de l'abolit molí den Valeri són aprofitades per regar un limitat terreny. Altres petits torrents, com el den Gelat Masaragall i Plumeres, atravessen el seu terme perdent-se en ell sense arribar al mar. Sols el rec Vivé, que desemboca a la rajant del Tordera, i altres dos procedents del molí de La Pedrera porten constantment aigua que van a vessar a les sorres de la mar.

Paraules de tots:

Ànims i felicitacions
(de part d’uns “canfelicianencs”)

Sembla que no, perquè l’amenaça de la desaparició plana encara sobre l’arbreda, però la mobilització cívica dels malgratencs i les malgratenques, ha avançat molt. Ja ha aconseguit moltes conquestes positives, intocables.

Per començar, tothom veu que la protesta és una gran victòria cívica en ella mateixa. Per la seva espontaneïtat, perquè s’ha desenvolupat de manera completament pacífica i serena, perquè reuneix gent de totes les edats –des del jovent valent que es penja dels arbres fins els jubilats que poc a poc s’acosten al taulell de signatures i comenten la jugada a l’ombra de les acàcies--; i també de totes les ideologies. Tots som sensibles al perill de perdre, una vegada més, un recó emblemàtic de la nostra història com a poble, una part de la nostra memòria col•lectiva. Això és quelcom esperançador, especialment pels que temem que encara vindran ocasions difícils per aquells que desitgem el progrés de Malgrat i dels seus pobladors, la millora de les condicions de vida i un creixement controlat i sostenible i respectuós amb la natura i el patrimoni (Delta i Pla de Grau, Depuradora, Passeig de Llevant, defensa dels molins antics, restitució de la torre del castell a la seva integritat...).

Són molts els que han mostrat la seva oposició al projecte d’una manera ferma, fent una rotunda crítica als polítics i les institucions que el defensen i el volen executar. I a jutjar per l’impressionant nombre de signatures recollides en pocs dies, es pot afirmar que a Malgrat, la oposició al projecte és ja majoritària –toquem les 4000 !!!!. Tothom ha estat ferm en la protesta, però s’ha evitat sempre entrar en desqualificacions personals. Fins i tot davant dels mossos la consigna era la resistència passiva i educada. I això, malgrat que, en la meva opinió, l’equip de govern ha mirat de desqualificar-nos, ha procurat intimidar-nos i malgrat que els medis de comunicació afins al partit que governa l’Ajuntament ens han silenciat, especialment, com diu l’amic Vador, TV3, que ja sembla “la seva”. Tothom ha mantingut la serenitat, la “civilitat” malgrat que ni l’alcaldessa, la representat política de tot el poble –dels qui la voten i dels qui van preferir altres opcions--, ni ningú del seu equip, no s’han dignat a donar la cara davant dels malgratencs i les malgratenques concentrats dia darrera dia a l’arbreda i davant de l’Ajuntament. Per això, avui que ens hem despertat amb la mala notícia que el PP li farà costat i que és molt difícil que el projecte sigui retirat, no ens hem estranyat gens. Malgrat les sigles que aixopluguen l’equip de govern, la realitat tossuda proclama que els seus membres mantenen un pensament ben conservador en aquest tema. Gairebé reaccionari: és reaccionari talar arbres malgrat que l’acord del Ple prometia una intervenció respectuosa, amagar-se davant del clam dels ciutadans i ciutadanes, no donar explicacions, no defensar públicament el propi punt de vista, no escoltar les preguntes, no esvair els dubtes de la població, amagar-se darrera la Agència Catalana de l’Aigua quan és l’Ajuntament qui té a les seves mans aturar el projecte en el sector de Can Feliciano. És reaccionari no saber rectificar quan una majoria ho demana.

En contrast, tots ens hem de felicitar que entre els ciutadans i ciutadanes reunits en aquesta lluita hi hagi també tres grups polítics (ERC, CiU i IC-EUiA) que opten per una altra forma de fer política, que estan posant grans esforços i totes les possibilitats de l’estructura dels respectius partits al servei de la mateixa causa que tants i tantes defensem a títol individual. Aquests dies també han estat un exemple de com els ciutadans i ciutadanes rasos i senzills podem, amb la nostra unió, contribuir eficaçment a la millora del nostre entorn; de com la nostra pressió esperona els grups ben disposats a escoltar-nos, i pot canviar el destí d’aquest sector de la riera.

Crec que passi el que passi cal que ens sentim orgullosos. Però ara mateix, sobretot, cal no defallir. Al contrari: hem de mostrar al màxim la nostra reivindicació. Fem un última gran esforç durant els propers dies, sobretot davant del Ple de dijous vinent. Adrecem-nos a la Conselleria de Medi Ambient. Busquem aliats en altres poblacions i col•lectius en defensa de la natura.
I no parem de demanar pacífica i enèrgicament la retirada del projecte agressiu i la creació d’una nova proposta: respectuosa amb la natura, amb la història, amb la memòria d’aquest poble. És a dir, demanem una proposta més progressista, més moderna i més pròxima a les directrius europees actuals. Més digna del Malgrat de l’any 2007, pròpia d’un poble i una gent que no es resignen a la despersonalització.

Arbreda de Can Feliciano 31 d’agost

Escrit d'un anònim al qual no se li han d'afegir gaires comentaris.

Per ara, el definitiu:


Segon Manifest dels ciutadans i ciutadanes mobilitzats en defensa de l’arbreda de Can Feliciano
En primer lloc volem expressar la nostra satisfacció per la resposta que ha obtingut entre molts malgratencs l’acció cívica col•lectiva organitzada per moltíssims ciutadans i les ciutadanes de Malgrat. Ara mateix el nombre de signatures aplegades enforteix la nostra reivindicació. Us demanem que no baixeu els braços: convé mantenir la mobilització fins a la retirada de l’actual projecte d’urbanització de la riera. Ara sabem que una important majoria del poble de Malgrat ens fa costat i és favorable a l’objectiu que perseguim: la preservació de l’àmbit natural de l’arbreda de Can Feliciano.

Segonament, formularem qualsevol reivindicació i protesta de forma pacífica i dialogant. Estem defensant una reivindicació de manera amical: dialoguem entre malgratencs i estem segurs que tots estimem per igual el nostre poble. Fins i tot aquells que en aquesta qüestió no pensen com nosaltres. Lamentem que l’equip de govern no hagi estat a l’alçada del civisme dels malgratencs. L’equip de govern només ha jugat amb la manipulació, la intimidació, la mentida i l’us de la força. Mentre ells parlaven de conflicte i imaginaven el debat com una batalla a guanyar, nosaltres hem invocat el diàleg i la reivindicació tranquil•la, amical entre veins.

Tercer i més important: la nostra mobilització demana la retirada de l’actual projecte d’urbanització de la riera perquè es tracta d’un projecte massa agressiu amb el paratge natural de l’arbreda. Demanem que es plantegi i es dissenyi una nova proposta que tingui entre els seus objectius prioritaris la preservació d’aquesta valuosa arbreda. La riera ha de sanejar-se, ha de protegir-nos d’inundacions sobtades, ha d’estar neta, és clar. Però també ha d’integrar aquest valuós paratge natural que podria pensar-se com a punt de partida d’un preciós camí de ronda concebut com nou espai d’esbarjo dels pobles de Malgrat, Palafolls i Sant Genís. Estem segurs que hi ha mitjans tècnics per fer-ho, que els enginyers són capaços de dissenyar una riera ben funcional que no n’alteri els valors naturals. Estem segurs que demanem quelcom que és ben raonable a les portes del segle XXI; quelcom que a qualsevol país de Europa semblaria ben evident: un bon projecte per aquesta riera que passi per preservar-ne el valor natural. Per una vegada demanem que la natura venci al ciment. Si defensem els espais naturals, no n’haurem d’inventar d’artificials.

Somiar truites de veritat:

Ahir la jornada es va desenvolupar molt tranquil•la, res de diferent, tret del suport de la gent que cada vegada és més potent i uníson. Ja sigui per ampliar els milers de firmes que ja disposem (agrair el suport que era d’esperar de l’ex-alcalde de Malgrat, en Pepito Mora) i avui es presentaran, ja sigui contribuint econòmicament, ja sigui assistint als actes que es celebren en motiu o amb qualsevol altre manera (ahir, un anònim, va dedicar una poesia a l’arbreda i va ser penjada al taulell).
En quant a política, sembla ser que en el pròxim ple es tractarà el tema però que el PP no donarà suport a l’anulació del projecte. Llàstima, sembla ser que queda molta guerra per endavant. Ja que no hi ha novetats aprofito per comentar certs punts.
Una de les primeres coses en la que es va pensar va ser la d’aprofitar aquest paratge per ser l’inici d’una ruta excursionista que seguís el curs de la riera: arbreda de Can Feliciano, parc Francesc Macià, església romànica de Sant Genís, i la Font de la Roca del Turó de Miralles. Un bon projecte que proporcionaria un creuament fàcil a tots aquells que tenen com a activitat d’oci visitar contrades properes al nostre poble, però que com el Castell de Palafolls o l’església de Sant Genís es troben a l’altre banda d’una carretera sense passos segurs.

29 d’agost 2007

Carregar piles:

Arribo a casa i encara sento els timbalers dels diables de Malgrat, sempre que toquen (tan ells com els geganters) m’entra un èxtasi adrenalínic que m’impedeix de frenar i de deixar de pensar en el meu Poble. Espero que tots vosaltres també us ompliu d’aquest esperit perquè ens caldrà. La tàctica que han triat és la del desgast, però el que no saben és que ens queda molta energia, cada dia hi ha gent nova fent vetlles i molta més gent a les manifestacions. Estic segur que la riera dóna les gràcies a tot Malgrat pel seu aixecament contra l’autoritat incompetent.

Ezto zon malezas, ya zabes como va el rollo:

Video d'España Directo


Xup-xup:


La cosa s’engresca, ahir es van escarxofar davant l’Ajuntament demanant reiteradament que aparegués l’alcaldessa i oferís explicacions a aquest Poble que les demanava. Però res de res. Ara s’ha tornat covarda. Doncs ahir va sortir bé i la gent va marxar cap a l’arbreda un cop acabada la manifestació, però avui, si no hi ha alguna informació nova, de ben segur que romandran asseguts davant la porta per tal de rebre alguna explicació. Els nervis es cremen.
Els discursos dels portaveus van anar in crecendo en quan a to i a serenitat, fins assolir la cúspide en les paraules del malgratenc doctor en historia de l’art Joan Bosch. Aquí les masses van veure com les primeres paraules tranquil•les derivaven en una empenta de força i potència. Ara l’aigua ja bull.
Es va convocar a tota la gent possible per a que avui dimecres al matí anessin a l’arbreda, ja que hi havia avís de desallotjament. I a les 7 de la tarda altre cop davant l’Ajuntament.
Destacar les explicacions que es van donar als medis de comunicació tractant a les acàcies d’espècie invasora, estúpid, no envaeixen pas, les pobres estan allà i van creixent sense sùper-reproduir-se (tal i com fan les espècies invasores, com per exemple, una molt comuna al nostre Poble que es fa anomenar científicament Xaletus de Formigonus especulativus).

P.D.: Avui també hi ha la reunió amb l'A.C.A. per veure si es pot arreglar la cosa, i tranquils, que si no es pot arreglar... que es fotin que nosaltres no es mourem!

28 d’agost 2007

Crònica d'un Poble que s'alça:

Tot va començar quan de bon matí, el dilluns, un grup de treballadors de l’Ajuntament van iniciar el procés de desforestació de la zona de la riera més propera al C.A.P., en Campàs, gestor malgratenc, va impedir que es continués tallant els arbres aferrant-se a un d’ells (acte formidable d’estima al seu Poble) i a partir d’aleshores la gent es va anar acumulant i posicionant al voltant dels arbres com a acte de protesta.
Molt aviat, els mossos d’esquadra, els antidisturbis, i la policia local van venir a arrencar (però no tindrien que defensar al Poble!?) a la gent dels arbres i a fer-los baixar, un cop el camí va ser dificultosament net van bloquejar el pas als que intentaven frenar les serres dels treballadors que d’aquesta manera podien continuar la feina tallant dos dels arbres grans. Val a dir que els tallaven molt ràpid i sense gaires mesures de seguretat. Per part dels manifestants tot es va desenvolupar molt pacíficament, no s’entén com calia un regiment de oficials per controlar-nos.

Al voltant de les dues de la tarda, després de parlar amb en Vinyoles (regidor d’obres públiques), intentar parlar amb l’alcaldessa i de diferents actes més per intentar frenar la destrucció del paratge (tots ells inútils) es va dissoldre la moguda: els treballadors, policies, i mossos d’esquadra van desaparèixer (casualment al mateix moment que van avisar que una furgoneta de TV3 estava prenent un cafè en un bar proper, casualitat?).
Així els manifestants van aconseguir la llibertat per establir-se a la zona i ocupar-la per tal d’impedir que un “atac sorpresa” aconseguís acabar la feina.
Tots els presents es van distribuir feines i horaris per fer de Sentinelles dels arbres, es van promoure manifestacions que van acabar exitosament. La gran moguda es va diluir cap a les nou del vespre. I a partir d’aleshores mai s’ha quedat l’arbreda sola.

Ara qualsevol pot participar fent torns de guàrdia (sempre hi ha gent! marxen dos i en venen tres!), aportant queviures o comoditats, o realitzant tot el que es pot fer en la taula que tenen a disposició: firmar, donar diners per compensar l’ajuda que s’ofereix al grup de manifestants des del G.E.M., i sobretot assistint a les manifestacions de tot cor (la següent: avui dimarts a les 7 de la tarda davant l’ajuntament, segons sembla amb l’assistència de España Directo, que ja han realitzat un reportatge pel matí).
Molts són els medis de comunicació que parlen d’aquest alçament del Poble, només dir que resulta inútil buscar “El Punt” o “L’Avui” per qualsevol quiosc del Poble!
Resulta emocionant veure tota classe de col•lectius, edats i simpaties unides per un front comú. Es veu un Poble fart de perdre la seva historia i de tenir que veure-la en fotografies borroses i grises!

27 d’agost 2007

Masses mossos:

Sense demanar-li permís (espero que no li faci res) us enllaço amb el blog del company Serrano, té unes bones imatges, molt significatives de la jornada, i s'ha desenvolupat un interessant debat. Avui la fatiga em guanya, després d'una jornada de quasi dotze hores de batalla no estic per redactar cròniques, però si demà es tranquilitza la cosa en faré una de breu per informar de com s'han desencadenat els actes per preservar aquest bosquet de rivera. Gràcies a tots els que heu plantat cara!

Però que esteu fent aquí!

El Poble de Malgrat es torna a mobilitzar per lluitar contra la ignorància i la depredació especulativa. Un cop més, per desgràcia, tenim que agafar-nos i fer soroll, ara volen que la preciosa ombra de la riera i les seves acàcies desapareguin, tot per pura especulació. Aquesta riera la única cosa que necessita és que la netegin, si es tapa passarà el que veieu a les fotografies d’en Bechdejú o molt pitjor, o sigui, tot Malgrat inundat. I escric això ràpid per tornar a anar a vigilar que no tornin els “serruchos” a fer un disbarat. I vosaltres que hi feu aquí! vinga cap a la riera: a les 6 venen els mitjans de comunicació, a les 7 ens manifestarem davant l’Ajuntament i a les 8 altre cop al costat de la riera. Però podeu venir quan vulgueu que hi haurà gent, fins i tot per la nit, us ho asseguro!

24 d’agost 2007

"L'ombra del fotògraf" (1)

L’edifici de la biblioteca acull l’exposició de fotografies fetes, com ja sabeu tots, per J. Bechdejú. Una exposició de qualitat inimaginable en el nostre Poble, i per ser la primera d’aquest calibre es mereix el perdó dels errors o faltes.
Ningú em posarà en entredit si m’atreveixo a dir que són masses de persones les que van a veure les fotografies, tantes que s’ha allargat una setmana més el període d’exposició. Potser que ens preguntem què passa aquí, no? Com ha aconseguit aquest fotògraf tanta expectació i com els organitzadors (el personal de l’Arxiu Municipal sobretot) ho han fet perquè la gent es sentís tant incitada a anar-ho a veure. Pot ser que es tracti de la singularitat de l’acte? no es fan aquestes coses en el nostre Poble, i quan s’ha fet s’ha demostrat que captiva a la gent, no tota s’ha atret per aquest motiu però; potser els malgratencs viuen la historia molt emocionalment i els atrau aquests actes? potser, però no és el principal motiu; sens cap dubte, i només cal veure que la majoria dels visitants són gent gran, és el fet que el de Cal Sicre va ser capaç de plasmar en imatges una societat encara viva, i que aquesta li dóna ara el seu agraïment, si es senten les veus dels visitants trobem un constant “Sóc jo!”, “He vingut perquè m’han dit que hi surto”, “Mira! la fulanita de can menganito”, i un etcètera de frases semblants. Però hem de tenir en compte que no només fotografiava gent, sinó tot el Poble (i d’altres que visitava), i que el fet d’anar-te a veure en la foto que et van fer el dia de la primera comunió implica passar abans per davant del “Ciutat de Barcelona” o de l’antic escorxador, i així es rememoren aquells anys tant espessos abans d’entrar i tant clarificats un cop surts. Estic segur que tothom que ha visitat aquesta exposició es sent ara una mica més orgullós de ser malgratenc, i coneix una mica més la seva història. Bona feina la que s’ha fet en aquest àmbit.
Ara bé, que passa quan ets un noi de vint anys, que mai t’has interessat per la historia i al teu Ajuntament tampoc li ha importat gaire, però et planten aquesta exposició? Caos. Una breu introducció parlant del personatge, la seva família i el seu llegat, i un peu de foto a la majoria d’elles que et cita el lloc o l’acte que s’hi reprodueix. La única solució és preguntar a la senyora gran del costat i de ben segur et farà un bon repàs del que li preguntis, amb algun “quan jo era jove” pel mig és clar. I està molt bé! És molt il•lustratiu una conversa amb algú que ho ha viscut in situ, però caldria una mica d’explicació científica i introductòria almenys.

(propera part: aspectes museogràfics)

23 d’agost 2007

Comencen les enquestes:

Tal i com vaig contestar als comentaris del comentarista "Joan" obro enquestes, i per començar he preferit la que ell mateix va proposar. La teniu al lateral de la pàgina, i si voleu afegir algun element m'ho notifiqueu per e-mail i l'afegeixo. Gràcies per les idees i col·laboracions!

11ª pregunta de l'exàmen de coneixements malgratencs:

Quina és aquesta fruita? M'agrada que penseu que això no té res a veure amb el patrimoni del nostre Poble, aixì us sorprendreu quan sapigueu el que han fet aquestes fruites per els malgratencs d'abans, després i soretot durant, la Guerra Civil.
Pista 1: Qui treballa se les guanya.
Pista 2:
Pista 3:

22 d’agost 2007

10.000 visites!

Amb el post número 100 felicito el blog i tots els que hi participeu per la xifra de 10.000 entrades realitzades! Gràcies a tots!

20 d’agost 2007

Morts sense pau:


Avui al matí s’ha trobat sota un banc de davant l’església de Sant Genís de Palafolls el crani d’una persona. Per la tarda ja estaven els mossos d’esquadra i gent fotografiant el lloc i els ossos.
S’ha avisat a diferents autoritats, entre elles l’antic mossèn de Malgrat i actual rector de Sant Genís de Palafolls i Palafolls, el mossèn Pere. Ell no sabia ben bé per a què l’avisaven en un cas així, però considera força probable que formi part de qualsevol persona enterrada antigament en el cementiri que es trobava davant l’església (com a tots els pobles), i pel color i estat del crani sembla lo més probable. Ell mateix explica que a Malgrat no pot passar això, ja que es va fer una fosa de més de dos metres de fondària per extreure totes les restes mortuòries, però que a Sant Genís no va ser així ja que es va excavar molt poc gruix.
No m’ha quedat clar qui ha trobat la peça, però sembla ser que es tracta d’un jardiner o un busca-tresors (persones que busquen restes patrimonials en llocs com castells o rodalies d’elements antics, és una pràctica il•legal), per la fondària del forat i la ubicació (sota un banc) podria tractar-se d’un gos també.
Aquí tenim un exemple de com és important conèixer el passat i les costums antigues per interpretar el present.
En aquest cas no es tracta de res relacionat amb Malgrat, però per la seva relació i vinculació territorico-històrica tampoc fa mal al blog, oi que no? Potser m’hauria de plantejar afegir algun apunt dels pobles propers, ja sigui fent comparacions o dedicant alguna explicació.

Nous gegants per Malgrat:




Gràcies a “la donzella de la costa” per les fotografies dels gegants.
Ja coneixem els dos nous components del grup dels geganters que formen part del col•lectiu dels “fets de pasta de paper”. Aquests són la Rita i en Nicolau.
La Rita representa una pagesa de les que tant van abundar en el nostre poble, en el cistell porta uns “saquets” de fesols de la nostra marca: La Pilona, i un mocador amb el nom del poble dels seus gegants padrins. És de línies fines i senzilles.
En Nicolau recorda als immigrants que van venir a treballar a les mines de ferro del nostre poble, per recordar a aquestes porta una rata-pinyada brodada a la roba. De faceta s’assembla al col•lectiu murcià que va venir a treballar a les mines, i les robes són perfectes reproduccions de l’època.
Són més petits i pesen quinze quilos menys que el matrimoni de batlles, i aquesta incorporació sembla ser que no ha estat un reemplaçament com molts patien, sinó que s’ha incrementat la llista de gegants afegint aquests dos als anteriors.
Ara bé, amb quina parella us quedaríeu?

18 d’agost 2007

Resposta a la 10ª pregunta:

Les entrades a lo que van ser els refugis que es troben en el Parc del Castell són dues, una encara es pot veure, i l’altre resta (juntament amb una font i una de les trinxeres dels canons) enterrada sota un considerable gruix de terra inútil. Durant la creació del parc en època de l’alcalde Mora es van respectar tots aquests elements històrics, encara que es va pujar el nivell de la terra i de les entrades només se’n veia la meitat superior (podeu fer-vos una idea si veieu la que encara es conserva a l’aire lliure, només és la punta d’una gran entrada on podia passar més que sobradament una persona de peu). Conec testimonis que diuen que abans de que es tanquessin hi havien entrat i sortit per l’altre entrada, això concorda amb el que em va explicar una de les persones que hi va viure, segons ell l’estructura formava dues paral•leles (que s’obrien a partir de les dues entrades) i una perpendicular que les talla, formant dues creus. Moltes famílies de nouvinguts vivien en aquestes cavitats que seria un tresor conservar-les i fer-les visitables, per res més que per conèixer una mica més una pàgina de la nostre història.

17 d’agost 2007

Sant gos:

Era creença popular que cada dia, de bon matí, el gos de Sant Roc voltava per tota la ciutat i feia fugir els gossos rabiosos. Hi havia gent que deixava rosegons de pa al carrer per tal que el gos de Sant Roc pogués menjar. L’entendridora història del gos de Sant Roc va fer que hi hagués gent que el venerés més que el mateix sant i fins i tot s’havia arribat a fer-li ofrenes i presents. Hom deia que l’endemà de Sant Roc era sant gos i es continuava fent llum a la imatge i cantant els goigs, però aquesta vegada dedicats al ca. Avui era l’únic dia que es permetia l’entrada de gossos a les esglésies. La resta de l’any era rigorosament prohibit a causa de la creença que el cos del gos era una de les maneres preferides del dimoni de prendre forma a la terra. Era creença popular que Sant Roc tenia la virtut de protegir de la pesta, i moltes poblacions li havien fet vots perquè les guardés de tan terrible mal. També se l’invocava contra els estralls del foc. “Gloriós Sant Roc, guardeu-nos de pesta i de foc”. (extret del llibret de Festa Major del 1992)


Per saber-ne més o satisfer cusiositats: http://arenys.org/stroc/art2000agenda.htm

(imatge: "Sant Roc" del Maestro de San Pablo de la Moraleja, de cap al 1500, es troba a la Colegiata de San Antolín, Medina del Campo)

16 d’agost 2007

Renovació del vot de lliurament de pestilències:

Avui s’ha celebrat l’Eucaristia en honor al nostre copatró Sant Roc.
Destacar de la celebració la presència del bisbe Joan Godayol amb el seu sermó dedicat a la pobresa material per a l’enfortiment de l’ànima (tal i com va fer Sant Roc). I donar importància a l’actuació tant meravellosa de la coral Atzavara que ha acompanyat totes les cançons de la celebració, i remarcar la veu d’en Ferran en els Goigs finals (ja no els imagino sense la seva veu i presència).
La celebració ha començat amb l’arribada d’alguns membres de l’equip de govern i els geganters amb l’honorable batlle i la seva dona; acabada la celebració, la processó dels regidors i l’alcaldessa ha tornat acompanyada altre cop d’en Bernat Stornell i la seva muller Eulàlia cap a l’Ajuntament.
Així ha transcorregut l’acte principal de la Festa Major del nostre Poble.

Sant Roc (1):

Sant Roc va néixer, segons la tradició, a Montpeller (Occitània, aleshores Corona d'Aragó) cap a 1295 i va ser un pelegrí que es va desplaçar a Roma. Va recórrer Itàlia, es va dedicar a curar tots els infectats de la pesta i va morir en olor a santedat (1327). La seva vida l'hem de datar, amb tota seguretat, a partir de la meitat del segle XIV i la seva mort, probablement a Anguera, malgrat que també existeix la hipòtesi de Montpeller.
La seva devoció es va estendre molt ràpidament a partir del segle XV. Des de Venècia es va estendre el culte cap al món germànic i als Països Baixos. En 1477, en ocasió d'una altra epidèmia de pesta, es va fundar a Venècia una confraria que sota el seu patronatge es va dedicar a allotjar els malalts de pesta, i que va ser coneguda com a Confraternità o Scuole di San Rocco. Aquesta va fomentar la devoció al sant construint capelles i centres d'acollida per tota Itàlia. Una de les esglésies més conegudes dedicades a aquest sant és a París, molt a prop del museu del Louvre, feta edificar per Lluís XIV el 1563. Tota Europa i Amèrica Llatina estan sembrades de temples que li són dedicats.

En el títol hi poso un "1" perquè és la primera part d'un seguit de posts que dedicaré al nostre patró per a que el poguem conèixer millor.
(imatge: "Sant Roc" de Francesc Ribalta, de cap al 1600) Si cliqueu sobre seu s'ampliarà, com sempre.

14 d’agost 2007

Els problemes mai van sols:

Un cop solucionat el com penjar l’àudio me trobo amb el problema de com poder penjar PDF. Voldria acompanyar l’anterior post amb la “postal” i el “catàleg” que han preparat des de l’Arxiu Municipal.
Ja posats, voldria que qui la tingués m’enviï una fotografia dels nous gegants, ja que la massificació de gent que va causar l’acte em va impedir de treure bones imatges.

Modesta exposició per un gran llegat:

Demà s’inaugura l’exposició de fotografies seleccionades del llegat que Josep Bechdejú ens va deixar, des de la seva organització se’ns presenta l’acte de la següent manera:

“Del 15 al 31 d'agost es podrà visitar a la biblioteca la Cooperativa l''exposició "Josep Bechdejú: l'ombra del fotògraf. Exposició de fotografies de Malgrat i la seva gent (1925-1972)", que vol donar a conèixer el llegat fotogràfic de Josep Bechdejú i Bohigas (Malgrat, 1902-1999), format per prop de 8.000 imatges.
En algunes imatges hi apareix la seva ombra. Això ens ha servit de metàfora per a l’exposició. L’ombra ens indica la presència de fotògraf, que no sol sortir mai a la foto i del qual ens oblidem ben sovint. L’exposició pretén fer reconeixible el seu llegat i deixar constància de l'autoria d'unes imatges que formen part del nostre imaginari col•lectiu.
L’exposició reprodueix en format de 30x40 un centenar d’imatges i està format per sis grans plafons. El primer és de presentació. El segon, tercer i quart s’estructuren cronològicament i mostren fotografies agrupades per èpoques. El cinquè i el sisè són temàtics: l’un es titula “Homes, dones, infants. Josep Bechdejú, fotògraf de persones”; l’altra “Edificis, carrers, paisatges. Josep Bechdejú, fotògraf d’espais.”


No deixen gaire més a dir. Voldria que tothom n’agafés alguna idea i comentar-la en un debat que s’obrirà posteriorment en aquest blog.

Per fi toquen les campanes:

Enllaç per escoltar un breu moment del repic de campanes de Festa Major. És el moment culminant en que piquen les tres.
Apunt: La campana Josefa, Montserrat i Narcisa (la gran) va ser col·locada i beneïda l'any 1949. L'Antònia (la mitjana) i la Maria Àngela (la petita), l'any 1941.

http://www.goear.com/listen.php?v=17f91b0

13 d’agost 2007

08380: Actes de la Festa Major:

M’envien una fotografia i un vídeo, “El serf” i “Montorium” respectivament. Ambdues d’actes culturals del nostre Poble, la primera en fa una nota irònica i l’altre només vol mostrar-nos un fragment del que podria ser un dels actes més multitudinaris i sorprenents de la Festa Major d’aquest any.
Gràcies a tots dos i a tots aquells que feu créixer el blog!


www.youtube.com/unblocaire

11 d’agost 2007

Comencem amb problemes:

Després del repic de campanes ja tenim aquí la Festa Major (pels despistats, era avui a les onze). M’he pres la molèstia de gravar-les, però el problema està en que no ho sé penjar en el blog. Algú em pot ajudar?
Bona Festa Major!

07 d’agost 2007

Privilegis o enginyeria? (5)

Fonts fiables m’han fet saber que el projecte de la casa de l’Àngels Prats des del principi es consolidava com a una estructura que conservés la part inferior actual i el segon pis i part superior restituir-les per unes de noves. Recordo que la fitxa demana la protecció de TOTA la façana i de TOTA la coberta, ara sabem que es conservarà el que veiem i que el que ja no hi és s’ha tirat a consciència fent-nos creure a tots que les estructures metàl•liques demostraven un interès per conservar el elements que així ho mereixen. Em sap greu, em vaig equivocar.
Actuarà l’Ajuntament, o altre vegada haurem d’enviar-li una crítica (que m’és desagradable i tot) de la que en passarà olímpicament?
També em resulta trist veure com hi ha gent que pensa com un dels últims comentaris que es van penjar en el anterior post sobre aquest tema. Aquesta casa, com molt bé li contesten, no es conserva per caprici, sinó perquè forma un conjunt amb altres construccions d’igual estil al poble, i per ella mateixa també marca una bellesa i racionalitat que no tenen altres edificis. Tinc fe en que algun dia es farà un recorregut documentat i es posaran plaques informatives en les poques cases singulars que quedin al nostre poble.

Mites reals i comentats:

Desprès de veure els alçaments que provoca la figura del Caporal Fradera em vaig quedar amb les ganes de fer un comentari del conjunt de idees que s’havien exposat, clarament separades en dos blocs. Els partidaris de la seva heroïcitat i els que no.
Doncs bé, el company del blog “El meu gos i jo” fa un molt bon encertat comentari sobre el tema, encertat per la ben buscada neutralitat amb la que parla. Us convido a tots a fer-hi un cop d’ull i veure com la historia no és fàcil d’entendre.

http://ssrabat.blogspot.com/2007/07/el-caporal-fradera-i-altres-mites.html

02 d’agost 2007

10ª pregunta de l'examen de coneixements malgratencs:

Per alliberar tensions res millor que una de les preguntetes de coneixements populars, que fa molt que no en cau cap:
-Quantes entrades (no pous de respiració) tenien els polvorins, posteriorment refugis i finalment habitatges per a famílies que no tenien lloc per viure, que es troben en la zona dels pins del Parc del Castell?. Per els qui no hi caieu són les obertures que miren a mar.

01 d’agost 2007

Un mal vici:

M’han enviat un mail demanant-me que doni un cop d’ull al programa de la Festa Major d’aquest any, per a veure si sóc capaç de trobar-hi “les set diferencies” amb el de l’any passat, i l’altre, i l’altre. Ho acompanya d’una crítica força directe a la regidora de cultura i alhora alcaldessa de Malgrat, paraules que no copiaré literalment perquè a moltes els hi falta fonament, però d’altres sí que les considero apropiades i verdaderes.
Les meves consideracions cap al programa de Festa Major (principal festa de Malgrat, i com a acte cultural i patrimonial que és ja és matèria de comentari en aquest blog) és que ens podem sentir afortunats, aquest any s’han afegit novedoses activitats com el concurs de pesca o de pintura ràpida, xocolatada popular, cantada d’havaneres, la fira del disc, concurs de botifarra o domino, etc, i altres activitats totes amb les paraules “mainada” o “gent gran” en les seves descripcions (gràcies a Déu, aquest any s’han ofert activitats per aquests sectors tant desafavorits, que cada any es quedaven sense cap classe de festa on poder participar, ja que els que no es poden considerar ni “mainada” ni “gent gran” absorbien tot el programa i no deixaven res pels altres).
Està bé que es facin totes aquestes activitats, no tinc res en contra de cap, fins i tot algunes tant nostres com la ja típica mascletà valenciana, que a partir d’ara, a València, passaran a anomenar-la mascletà malgratenca, per lo típica que és a la nostre zona; tant com les danses mexicanes o el country. Està molt bé la varietat, però perquè no sento cap de les activitats de Festa Major com a pròpies o típiques del nostre Poble (tot i la repetició constant d’aquestes!), les hem perdut totes? No tenim cap mena d’espectacle o esdeveniment típic a la nostra contrada? Bé, l’ofici solemne al Sant Roc patró, i espero que el sermó del mossèn sigui diferent, potser serà la única cosa que canviarà respecte a la Festa Major de l’any passat!
És trist veure els feixos que suposen els programes de Festa Major d’altres pobles, i el trist llibret nostre. I més trist des de que el senyor Collado no presideix la regidoria de cultura, potser no sabeu perquè ho dic, explico: no us heu fixa’t que des de que el senyor Collado va deixar la regidoria de Cultura ja no es complementen els programes de la Festa Major amb el seu discurs i referències històriques del nostre poble com biografies, construccions notables, o qualsevol altre tema? Bé, encara es va fer alguna altre vegada, amb xorrades com els jocs infantils que es jugaven abans. Ara fan pena, no caldria ni canviar-los, només els dies i prou! Com em deia un professor cada cop que li entregava un treball: -No s’ha de abusar del “copiar i pegar”!