PAC:

Aquesta setmana es va presentar el Pla d'Acció Cultural amb persones convocades a priori. Trobeu un resum al MalgratConfidencial i el projecte penjat a la web de l'Ajuntament (representa que hi hauria de ser, però jo no el trobo).
Ara toca esperar accions i resultats.

Licitació de les obres:

En la junta de govern local d'avui s'aproven dos punts interessants:
L'aprovació del projecte de canalització de la riera de Sant Genís i la licitació de les obres

Curiosament tot això tira endavant tot i haver-hi les denúncies en els jutjats, aquesta es una de les especificitats de la legalitat espanyola enfront de l'europea, on això seria inadmissible.

Inconstitucional:

Per aquelles persones que considerin que malmetre el patrimoni cultural no és un delicte, aportem una proba, i aquesta s'extreu de la principal eina legal de l'estat espanyol.

Article 46 de la Constitució Espanyola:
Els poders públics garantiran la conservació i promouran l'enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d'Espanya i dels béns que l'integren, sigui quin sigui el règim jurídic i la titularitat. La llei penal sancionarà els atemptats contra aquest patrimoni.

Recolzant la salvaguarda perduda:

El company de "El meu gos i jo" també es lamenta de la pèrdua de la Fàbrica de l'Aigua. Tal i com es deia en aquest blog és una de les més importants pèrdues del patrimoni cultural malgratenc.

Restauració de Ca la Vídua Sala:

Licitació d'obres

Nou fons fotogràfic:

L'Arxiu de Malgrat ha rebut una nova donaciò fotogràfica, més informació al DiariMaresme.

Llibre del Modernisme al Maresme:

S'ha publicat un nou llibre titulat: Modernisme al Maresme, l'arquitectura entre dos segles.
La publicació, amb fotos de Marga Cruz i text de Pep Andreu, mostra una acurada selecció de fotografies de diferents cases modernistes de la nostra comarca.
Dins de Malgrat en destaca Ca la Vídua Sala, Ca l'Arnau, l'Ajuntament, Ca la Teresa Corretger, etc, tot un patrimoni que encara resta per explotar.
És curiós que no es citi, com ha passat en altres publicacions, que tota la informació que es té de Ca la Vídua Sala la va recollir i donar la Plataforma Salvem Ca la Vídua Sala, i a més a més, l'escrit del llibre acaba destacant que l'Ajuntament de Malgrat l'ha comprat per restaurar, quan tots els malgratencs sabem com va anar la història i que encara no s'ha començat el procés de restauració, tot i ja fer tres anys que la van adquirir. Sabem, però, que això no és problema dels autors del llibre, sinó de qui els hi va facilitar la informació.

Resposta a les preguntes d'examen extres:

Els punts ja s'han actualitzat i tenim un nou participant en el top-ten! Animeu-vos a participar i pujar en el rànking!
Aquí teniu les respostes:

1- Quina revista malgratenca té nom d'arma per destruir muralles?
El Ariete (es podia trobar fàcilment a la web de l'ajuntament, a la secció de revistes digitalitzades)

2- De què va morir la Vídua Sala?
De menjar ostres en mal estat (es pot trobar a qualsevol lloc on s'expliqui la història de Ca la Vídua Sala)

3- On es troba l'escultura homenatgística de Zenóbia Camprubí?
A Can Campassol (és fàcil de veure)

4- Segons mn. F. Paradeda, quin objecte de plata de l'església de Malgrat tenia les imatges de St. Antoni Abat i la de St. Nicolau de Bari?
Una custòdia (vaig dir on trobar-ho i tot!)

5- En què consisteix, sobretot, la feina d'un mestre d'aixa?
En construir i reparar embarcacions de fusta (fàcil de trobar en qualsevol diccionari o pàgina web)

Any 389 d. C.:

Esta totalment prohibit desfigurar els ornaments externs dels edificis privats mitjançant afegits moderns (...) També esta prohibit fer malbé les construccions històriques d'una ciutat important a causa de la cobdícia o de l'afany de lucre.
(Edicte de Valentinià, Teodosi i Arcadi, del 17 de juliol de l'any 389 després de Crist.)

Passats 1620 anys, encara seria aplicable? o ja ho tenim assumit?

Fàbriques, el patrimoni més recent:

Hi ha qui creu que un element no és patrimoni si no compta amb centúries la seva edat. No és així, quan un col·lectiu accepta i s'enorgulleix d'un bé passa a ser patrimoni. El problema el tenim quan és una administració pública qui ha de decidir què és patrimoni i què no ho és: amb quin criteri?

És per això que mostro la notícia del DiariMaresme on s'explicita que tot i haver-se fet malbé sense voler-ho es reconstruirà i restaurarà una xemeneia d'una antiga fàbrica de Premià. També ens hem de lamentar que la resta de la indústria hagi estat destruïda per edificar-hi (ara la xemeneia és la creu que marca la tomba), i així a tants pobles! però a quants han aconseguit reconvertir aquests grans espais en museus, centres culturals, fundacions, etc? molts també.
Quin creieu que és el camí correcte? el que és segur que no, és el que Malgrat va fer amb la Fàbrica de l'Aigua.

Notícia