06 de setembre 2007

"L'ombra del fotògraf" (2)



Quan ja falta menys d’una setmana (i perquè s’ha allargat) per veure finalitzada l’exposició de fotografies que tenim a la biblioteca presento la segona part de la crítica que des del blog us ofereixo. Em perdonareu però aquesta setmana passada (quan volia penjar l’escrit) va ser una mica remoguda pel tema de l’arbreda, i si no us ho creieu en tinc testimonis (més de 5.000) que afirmen que tot el poble estava força revolucionat.
En el article passat parlava de l’èxit d’assistència i a què podia ser degut. Ara em centraré a parlar de l’aspecte formal de l’acte cultural.
En primer lloc, no es tracta d’una exposició de fotografies on només hi ha fotografies exposades, explico: s’ha dissenyat un fabulós audiovisual i uns àlbums on es poden veure les peces que no s’han elegit per ser exposades (saber que el que veus en una exposició és només una part de la col•lecció és una cosa que a mi personalment m’irrita), i la barreja de tot plegat et dóna una visió global del llegat del fotògraf. Destacar l’audiovisual per la música tant adequada a cada grup d’imatges i per la elaboració tant acurada.
Cap de les peces que es troben a dins de la sala de la biblioteca (lloc encertat per fer l’exposició: acollidor, habilitat, conegut i amb espai per descansar) són originals. Això presenta una sèrie de inconvenients i d’avantatges. No s’ha de tenir una cura tant exigent, i al ser còpies permeten el contacte més directe amb el visitant; però alhora perd l’aura que genera una peça autèntica, hauria estat bé una vitrina amb algun dels negatius per conèixer de on surten aquestes fotografies que ara veiem tant bé però ha fet falta un llarg procés de restauració.
La sala és petita i si s’acumula molta gent s’arriba a elevar considerablement la temperatura, això s’agreuja per els focus de llum que s’han triat, que desprenen força escalfor i també color, alhora, i com a punt a favor, il•luminen perfectament tant les fotografies superiors com les inferiors. Així com critico el medi lumínic realço i elogio el suport de les peces exposades: una espècie d’aranya desplegable que permet total maniobrabilitat i forma, així es pot penjar la lona que subjecta uns punts magnètics i es poden distribuir les plaques de fotografies per tot el suport, es tracta d’un element que dóna molta jugabilitat a l’hora de construir una exposició.
Les fotografies són esplèndides, ben enfocades la majoria i perfectament centrades (ja sigui amb l’element humà o material al centre de la composició), però gran part del mèrit és ara dels restauradors, retocadors i manipuladors dels negatius i peces del llegat. Tots els visitants els ho agraïm. També hauria estat bo que s’hagués realitzat un catàleg comentat, encara que breu, amb algunes de les fotografies més importants, no serveix un tríptic com a catàleg d’una exposició així.

Disculpeu la qualitat de les imatges, però ja es sap amb la informàtica que mai funciona bé quan cal.

Cap comentari: