29 de maig 2007

Ni Palos, ni Barcelona, ni Gènova: Malgrat

Durant el mes de setembre de 1967, la desembocadura del riu Tordera i la platja de Malgrat es varen convertir en un enorme plató. Sota la direcció de Vittorio Cottafavi es varen rodar alguns capítols de la sèrie Cristóbal Colón, coproducció italoespanyola, la qual va ser emesa per Televisió Espanyola. Aquesta sèrie en blanc i negre de quatre capítols d’una hora de durada cada un centrava el seu argument en la gesta del descobriment.
El repartiment el formaven actors de la talla de Francisco Rabal, Lorenzo Robledo, Guido Alberti, Maria Asunción Balaguer, Aurora Bautista, Adriano Domínguez, Carlos Lemos, Roldano Lupi, Julieta Serrano, José Suárez i Gérard Tichy.
Aquesta no és l’única vegada que s’ha rodat una pel•lícula a Malgrat; encara que hauria de passar algun temps, el fet es va repetir recentment en les instal•lacions de l’antic hospital.

Extret de: "Malgrat de Mar, Crònica d'un segle"

27 de maig 2007

El "Bon Govern" que ens espera...


A la Sala dels Nou, del Palau Públic de Siena, es troben els frescos de “el bon i el mal govern” pintats per Ambrogio Lorenzetti al 1340. L’al·legoria del bon govern es presenta amb dues figures: un ancià (la ciutat) envoltat per les virtuts teologals (Fe, Caritat i Esperança), cardinals (Prudència, Justícia, Fortalesa i Temprança) i secundaries com la Pau. Justícia torna a presentar-se amb caràcter propi i individual, inspirada per Saviesa i Concòrdia (que amb una corda connecta tots els ciutadans), dos àngels practiquen les dues facetes aristotèliques de la Justícia: la commutativa (la que premia i castiga) i la distributiva (la que reparteix). Això és el que veiem en aquesta imatge que acompanya aquest escrit, però a continuació es veu el desenvolupament de la vida en aquest “Bon govern”, on la imatge de Seguretat ho presideix tot.
Al costat hi trobem l’al·legoria del mal govern, presidida per Tirania i els Vicis, amb Justícia amordaçada als seus peus. Aquest no m’entretindré a explicar-lo perquè no em serveix pel missatge que des d’aquí vull transmetre: com a ciutadans hem de demanar que el govern del nostre Poble segueixi les vies del “bon govern”, però sobretot és feina de qui avui surti elegit seguir les directrius que marquen el benestar de la societat. Des d’aquí, desitjar que l’elegit sigui capaç de deixar-se guiar per el “bon govern”.

26 de maig 2007

8ª pregunta de l'examen de coneixements malgratencs:

Va una de molt fàcil:
Com es diuen els gegants de Malgrat?

24 de maig 2007

Privilegis o enginyeria? (2)


En aquests moments no estic a Malgrat, però les últimes notícies que he rebut no eren gaire positives. A Ca l’Angels Prats es comencen les obres. Ja vaig parlar d’aquesta casa quan vaig veure que hi penjava un cartell de “construcció de nous habitatges”. Sembla que l’han envoltat de protecció i comencen a preparar per demolir. Si ho consulteu en el catàleg municipal, veureu que té les cobertes i la façana protegida. Com ho faran? Hi construiran sense tocar la façana i els entaulaments? L’han descatalogat? La tiraran a terra sense importar si està protegida o no? Això si que és una bona campanya electoral, enlloc de tants cartells veiem la plasmació de les doctrines polítiques en viu. Acompanyo l’escrit amb una fotografia que em va passar l’amic Albert Serrano, on podeu veure de quina casa es tracta. Algú em podria fer arribar una de com es troba ara l’edifici?

22 de maig 2007

08380: Els tres tombs

"Batec de Llevant" ens envia un fantàstic escrit on explica una de les festes més importants del nostre poble. Cal dir que s'hauria de parlar en passat ja que avui dia, els Tres Tombs els han ben tombat, perquè es celebra de manera molt minsa. Hem d'entendre aquestes festes, més que com a actes litúrgics, com a actes socials: eren celebracions que unien al poble, als dirigents, als gremis, etc; eren autèntiques processons de luxe, pompa i promoció.
Tandebò aquest col·laborador ens permeti gaudir alguna altre vegada dels seus escrits. Gràcies.


ELS TRES TOMBS A MALGRAT DE MAR (SEGON TERÇ DEL SEGLE XIX)

El dia 17 de gener, Sant Antoni Abat (conegut popularment com Sant Antoni del porquet) a Malgrat es celebrava la festa del patró dels animals i els gremis de cotxers i carreters, juntament amb els terrassans, eren els que més ho celebraven. També hi havia Ofici Solemne i benedicció dels animals. El mateix dia es feia un fira que a finals del segle XIX ja comptava amb l’antiguitat de quatre-cents anys, una gran fira de bestiar, una fira que era molt concorreguda per forasters. Aquest dia era una festa important dins el cicle hivernal i preparatòria de la festa de carnaval, tal com diu la dita “Per Sant Antoni, comença a fer el toni”.
Els Tres Tombs, és una part de la festivitat de Sant Antoni Abat que va associada a la celebració religiosa. Pocs dies abans de la festa es determinava qui seria l’abanderado i es penjava la bandera del balcó de casa seva. La cavalcada dels Tres tombs era capitenajada per l’abanderado (portador de la bandera) escollit d’entre els agremiats i acompanyat pels cordonistes (aguantaven els cordons de la senyera). El dia de la festa es reunien a la casa de l’abanderado abans de començar el seguici. Segons algunes narracions antigues, ho descriuen així: “Allò semblava un jardí de riquesa, tot lo fadrinatje més lluhit montats en los caballs més vistosos de la vila. ¡Quin goig donava veure’ls tots vestits de negre, ab las botas y’l barret d’última moda, l’armilla, blanc los guants, y una cadena sobra bona. Los caballs, si l’un bo, l’altre millor, guarnits amb selles de vellut carmesí brodades d’or, estreps y bocados de plata perque’ls animals llepesin valor y cosa de preu aquell dia; ab espilagarsa dos de cinta de gró, moaré y tapiceria de casulla cayguda y barrejadas dentre’ls rulls de cúas lluentas con notes de sedes destrenada!”
La baixada de la bandera del balcó era un esclat de festa i alegria, acompanyada de música. Tot seguit una rua fins l’Església on els esperava el senyor rector per donar la benedicció als animals. En acabat, els tres tombs davant del temple, com era rigor. Tot seguit,una passada per les cases dels companys de l’abanderado per fer la salutació i final de festa amb un refresc a casa de l’amfitrió.

20 de maig 2007

El naixement de la rectoria:

"Al constituir-se Malgrat en parroquia, l'Universitat, com s'és fet notar, va obligar-se a facilitar casa apropiada al nou rector, i en compliment d'aquesta obligació concreta va llogar al principi i poc temps després en comprà una que fou d'Angela Saura, segons acta notarial de 21 de setembre de 1621; en qual document es consigna ben clarament que'l comprador tindrà franc camí de cavalcadura pel portal de l'eixida sobre l'erm i era adjunta a la casa.
Al vendre's dit erm i era a Jaume Furest, es ratificà l'expressat dret de passatge, com consta per altra escriptura de 20 de setembre de 1626.
Més tard, el rector Mossèn Miquel Bosch es queixà a l'Universitat de la manca de comoditat en la casa que ocupava, com també dels inconvenients de no ésser apropiat del pàrroco per a fer-hi millores, per lo que, als 25 de desembre de 1632, l'Universitat convocà a sò de campaneta a tot el poble al cementiri, i havent-s'hi deliberat sobre lo damunt exposat pel senyor rector, s'acordà donar-li possessió i der-li cessió de la casa dita i de dos cossos que l'Universitat posseía, per hort, esbarjo i expansió, qual hort tindrà aproximadament sis quartants; quedant des d'aleshores lliure l'Ajuntament de tota obligació respecte a l'habitació del seu rector.
La referida casa rectoral està situada al carrer de Passada, enfront del de l'Iglesia." (Fragment de "La Vila de Malgrat i sos contorns")

I avui dia encara la trobem al mateix lloc, això sí, renovada recentment de cap a peus. Amb el seu hort que han aprofitat tots els mossens que hi han passat.

16 de maig 2007

Resposta a la 7ª pregunta:

Com molts heu argumentat, la resposta correcte és: una escultura de Leda i el cigne.
Aquí teniu una fotografia que s’ha conservat de la peça, i forma part d’un catàleg que es va fer de l’autor. Del que no en diré res, ni tampoc de la història, perquè ja heu dit tot lo possible en els comentaris de la pregunta. Jo em centraré en l’anàlisi iconogràfic que és l’únic que manca. Moltes gràcies!

Segons la mitologia grega, Leda era una filla de Testius i esposa del rei Tíndar d’Esparta. Una dia, mentre passejava a la vora d’un llac, va ser seduïda per Zeus, que s’hi acostà transformat en cigne i van mantenir relacions. Aquella mateixa nit, Leda s’allità amb el seu marit. De resultes, Leda pongué dos ous. D’un nasqueren Càstor i Pòl•lux i de l’altre, Helena i Clitemnestra. Pòl.lux i Helena eren fills de Zeus, mentre que Càstor i Clitemnestra ho eren de Tíndar i no comptaven amb el favor diví. Una altra llegenda grega diu que Zeus va seduir Nèmesi (la deesa de l'enveja) i aquesta pongué un ou, que abandonà. Un pastor el va recollir i el va donar a Leda, que el va cuidar fins que en nasqué Helena (qui va ser segrestada per Paris i provocà la famosa Guerra de Troia). Es conta que Zeus va alegrar-se tant del naixement de la seva filla que va crear la constel•lació del Cigne. Temps més tard, Leda i Tíndar tingueren més fills: Timandra, Feba i Filonoa.

13 de maig 2007

Explica el nostre avi... (convidat)


“El Canaries” era una nau de 10.000 tones de desplaçament, amb quasi 200 metres d’eslora i 20 metres de màniga; comptava amb 4 hèlixs fetes de bronze i de 3 tones cadascuna. Posseïa 4 turbines alimentades per dos calderes cadascuna, i arribava a desenvolupar una potència de 92.000 cavalls i una velocitat de 33 nusos. Estava equipat amb una poderosa artilleria composta per 8 canons antiaeris de 120mm, 4 torres de 203mm i 7 metralladores antiaèries: 4 de 40mm d’origen italià i 3 de 20mm d’origen alemany. La tripulació del vaixell estava integrada per 1.200 homes: 800 eren gallecs i la resta andalusos i bascos.

Aquest escrit és el que l’amic “Almogàver” m’ha enviat recentment, es tracta (segons ell) de la primera part, ja que en una segona ens explicarà la influència o les anècdotes que aquest vaixell va tenir en el nostre Poble. Gràcies altre cop!


09 de maig 2007

Debat proposat sobre l'himne:

S'ha proposat d'obrir un nou debat. Aquest cop discutirem sobre si l' "Oda a Malgrat" de E. Furest pot ser un bon himne per el nostre poble. Què en penseu?

07 de maig 2007

7ª pregunta de l'examen de coneixements malgratencs:

Quina escultura ocupava el lloc en que ara hi veiem un bust del Dr. Robert?

06 de maig 2007

"Oda a Malgrat" (1886) de Esteve Forest i Sicart

Déu te guard i salut, hermosa vila,
que en nostra costa, com cap més tranquila,
d'entre ton clos t'aixeques arrogant;
salut, joliu bressol de primavera,
gronxat per la corrent del riu Tordera
que salta tos costers part de llevant.
I arreu van difundint-se per los aires
los cantars galindois de tes puntaires
sentades en munió prop dels cancells,
al tascar dels boixets que remorosos
rellisquen d'aquells dits lleugers airosos
que treuen més que puntes rics joiells.
Te veig sempre incansable i laboriosa,
tancada en tos tallers i en tot ditxosa,
per xò també t'ostentes noble i gran;
i oviro a l'enfront teu llargues collades
de naus veleres a ta platja anclades
donant a ton comerç impuls gegant.
I a dolls gitant encens d'ardent fumera
de tes fàbriques s'ou la remor fera,
lo dringar de l'enclusa al cop de mall,
de tos talers les hàbils sotregades;
puix Déu va deixà en tu simbolisades
la dolça pau i el sacrosant treball.
Te miro recolzada en la cantera
del molins den Baleri i La Pedrera,
reposant del fatic de cada jorn;
i ubriacant-te l'ufanor sense mida
de farigola, murtra i sajolida
que escampen los serrats de ton entorn.
I així en estiu com en les neus darreres
de la fresca fontana den Plomeres
t'acaricien melòdiques remors;
presten a tos conreus tanta ufanía
que semblen com les prades de Gallía
grapats de perles, verdaders tresors.
Salut i sempre avant, hermosa vila,
que en nostra costa, com cap més tranquila,
d'entre ton clos t'aixeques arrogant;
si el treball t'ha fet gran i t'ha ennoblida
i t'ha portat la pau i t'ha enriquida,
segueix com fins avui, !vés treballant!

04 de maig 2007

Obres a l'Hospital:

Al pati del darrera de la Capella de l’Antic Hospital i del mateix Hospital s’hi estan fent obres. No tinc ni idea de què s’hi esta fent, i demano que si algú en sap res que ens ho faci saber. Només es veu una rampa que han fet a les escales (que espero que en acabat les obres retirin) i es sent soroll “d’obres” a dintre.
Com podeu veure a la fitxa: http://www.ajmalgrat.es/ajuntament/campanyes_projectes/poum/cataleg/FITXA8.pdf és dels pocs que gaudeixen de protecció integral, i doncs, quines obres estan fent?

02 de maig 2007

Resposta a la 6ª pregunta:

Felicitats a tots aquells que hagin considerat apropiat contestar que les dues zones principals de conreu a Malgrat són: el Pla de Grau i el Pla de Pineda. Cadascuna en extrems oposats del poble i que recorden un dels principals motius de riquesa del nostre municipi.