30 de setembre 2007

Nova cita:

Pels qui demanaven conèixer les denúncies:

L'arbreda.

La primera passejada:

El company fantasma de Ca la vídua Sala ha realitzat un resum de la jornada patrimonial del dissabte que ja es va anunciar. Afegeix un petit detall que es va comentar (fa la seva versió de com s'hauria de restaurar) . Aquí teniu els enllaços, gaudiu-ne:

Passejada cultural.
Restauració.

29 de setembre 2007

Al final per res...:

Em fan saber:

Factura Fundació Privada Carl Faust Jardí Botànic Marimurtra: hores tècnics, desplaçaments, redacció informe, reunió informativa Alcaldia, nota premsa, reunió informativa, assitència al plenari de l'Ajuntament de Malgrat de Mar:

TOTAL 2862.30 €

28 de setembre 2007

Blog arbrat:

Un nou blog que farà les delícies que sovint demaneu, informació recent i de primera mà del tema de la riera. M’ho fa saber un dels portaveus de la plataforma per la salvaguarda d’aquest espai, i així me’l descriu:

“Em cregut oportú obrir un espai propi on la gent pugui informar-se i preguntar, on puguem comunicar directament que està passant, que ha passat i que pot passar.”

Malgratencs, no us queixareu, teniu informació dels afers locals a “punta pala”!

Enllaç cap a: L'arbreda.

27 de setembre 2007

Avís: possible desbordament (de gent) a la riera:

En Pakyto, un dels portaveus de la Plataforma per la salvaguarda de l’Arbreda de Can Feliciano em fa saber que l’assemblea que s’havia de celebrar el dia 30 de setembre es passa al 7 d’octubre. El canvi es deu a problemes de logística i a la data en que el conferenciant pot assistir. Les activitats que es realitzaran són: descoberta de la Riera de Sant Genís, Conferencia, assemblea i Vermouth.

Tot i així avisa de que faran cartells informatius amb els nous horaris.

Queda dit. Esperem la vostre assistència!

20.000 mirades:

D’aquí a poques visites arribarem a les 20.000, qui serà l’afortunat d’aconseguir aquest número amb la seva entrada?
Gràcies a tots! Mai hauria pensat que un blog sobre patrimoni tindria tant d’èxit al nostre Poble. Gràcies per desenganyar-me, Malgrat pot ser un Poble millor.

26 de setembre 2007

08380: On n’hi cap un n’hi caben tres:

Segons sembla, i com s’expressa en aquest muntatge que m’han fet arribar, on hi ha un camp de bàsquet (de la zona de places que comença amb la de la Germana Campos) n’hi podrien haver tres. En lloc de ocupar l’espai amb monticles de sorra es podria haver reorganitzat l’espai de manera més lògica i eficient.

Queda obert el debat!

25 de setembre 2007

08380: MASIES, CASES DE PAGÈS I MASOS RÒNECS:

Una conversa simple, entre dos habitants de distintes poblacions, parlant de les diferències entre ambdues....

Visitant:-Malgrat no té cap casa de pagès?
Malgratenc:-Ostres, ara que ho dius, doncs així de cop i volta......Pensant, pensant em ve a la memòria que havia existit el Mas Palomeres,Mas Rufó, encara queda el Mas Viader, Ca la Coixa ...

“mas”, “masia”,”casa de pagès”, “mas rònec”,”casalot”,....etc, sabeu dir quants edificis d’aquestes característiques posseeix la població dita Malgrat de Mar, abans Malgrat, i molt abans Vilanova de Palafolls ?? o potser no n’hi ha hagut mai? Segur que sí !!
Mireu Palafolls i Santa Susanna, pobles veïns. No conserva totes les masies, però ....déu n’hi dó les que té encara habitades...
Hem sorgit directament del no res? som un poble modern, sense rastres del nostre passat, i ara què?
Fàcil, sense rastre, ens ho podem inventar tot , tot i tot....


Gràcies: Batec de Llevant

24 de setembre 2007

12ª pregunta de l'examen de coneixements malgratencs:

En el nostre Poble, quin és l’únic alcalde que té un carrer amb el seu nom?


23 de setembre 2007

Tres notes d’agenda:

El passat dia 22 va començar la setmana de la mobilitat sostenible i segura, aquest mateix dia va ser el “dia sense cotxes”, i fins al dia 29 hi haurà activitats. Serà a l’últim dia, el 29 com ja s’ha dit, que es realitzarà una activitat molt interessant i de nul•la tradició en el nostre ajuntament. Es farà una passejada urbana a càrrec de l’arquitecte Ramon Mas, començarà a les deu a l’Ajuntament i es realitzarà un seguiment de les cases declarades d’interès local.
Veieu com no sempre són males notícies les que arriben d’ajuntament? aquest cop els felicito per tant agosarada activitat. I espero veure-hi a força gent interessada en el tema, i sobretot els lectors d’aquet blog, que ja coneixem més d’una d’aquestes cases, oi?

22 de setembre 2007

08380: Víctimes del progrés:

Enviat per Metaplasmafisuriel.

Nova enquesta:

Com alguns ja heu vist s’ha obert una nova enquesta. Aquesta vegada és una proposta personal, però recordo que tant podeu proposar-ne com afegir objectes votables a la llista. Només cal enviar-me un e-mail.
Les propostes són:
Pocs i macos: tendència actual de les places.
Molts per fer ombra: pocs llocs queden així.
Fruiters autòctons: ginjolers, serveres, pomeres, figueres, lledoners, garrofers, etc.
Arbres autòctons no fruiters: roure, margalló, alzina, àlber, desmai, etc. (em refereixo a fruita no comestible, encara que hi ha qui menja aglans)
Patrimonials del nostre Poble: arbres que pertanyen a la nostre historia (garrofers, pins, pomeres, verns)

P.D.: Aquesta vegada podeu elegir més d'una opció en el vot.

21 de setembre 2007

www.diarimaresme.com

Perdoneu aquesta notícia sense cap referència al patrimoni local, però em semblava interessant anunciar un acte on s'homenatja un mitjà de comunicació que es difòn de la mateixa manera que aquest.


DiariMaresme.com celebra el seu primer aniversari

amb una Jornada sobre Premsa i Internet

El diari digital Diari Maresme ja prepara la celebració del seu primer aniversari, després de la seva inauguració el passat 1 d’octubre de 2006. L’acte, que serà públic i on tothom que vulgui podrà assistir-hi gratuïtament, es farà a l’auditori de la Masia de Can Comas, a Pineda de Mar, el proper dissabte 6 d’octubre, a les 18.00 hores. En una Jornada sobre Premsa i Internet, intervindran l’alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, el director de l’Agència Catalana de Notícies, Saül Gordillo, el president de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta, Josep Ritort, i el director del Diari Maresme, Albert Lladó. El periodista Emili Pacheco serà l’encarregat de la presentació i, la Jornada, acabarà amb un pica a pica a la sala annexa del centre de dinamització cultural.
El Diari Maresme s’ha convertit, en aquest primer any, en el diari digital de referència a la comarca amb més de 170.000 visites. S’han publicat més de 50 entrevistes, més de 1500 notícies, només de la comarca, més de 200 articles especialitzats d’opinió, crítica, ficcions i editorials. I, a la vegada, més de 70 tires còmiques. A la redacció del diari han arribat quasi 100 cartes al director. Moltes articles han estat signats per personalitats del món cultural, polític i social. Entre les col•laboracions, cal destacar, entre molts altres, a noms com Toni Sala, Pep Montes, Miquel Costa, Ramon Bassas i fins a un total de 35 personalitats del món artístic, intel•lectual i científic relacionats directament, o indirectament, amb el Maresme.


Pau i descans:


Gràcies a qui m'ho ha fet arrivar.

20 de setembre 2007

Notícies fresques?:



Carta de l’A.C.A. a l’ajuntament, on especifica les seves intencions i actuacions. Gràcies a qui me l’ha enviat!

P.D.: Si posen un col•lector soterrat, què passarà amb les possibles pedres de rentar que resten enterrades? No seria millor realitzar una excavació per destapar el conducte que es veu a mitges i comprovar si encara hi ha les pedres?

08380: Coses clares:

Escrit per un anónim en forma de comentari. Els escrits així llargs els podeu enviar via e-mail i els penjo com a entrada. Gràcies per la col·laboració.

Aquest escrit el vaig fer el dissabte 1 de setembre després de 6 dies de mobilització i de buscar d'informació i, per motius que no venen al cas, no el vaig poder enviar a cap mitjà de comunicació. Potser pensareu que ja està desfasat, però, desprès de llegir l'escrit del fil de la Nues Serra, crec que no.

El volia penjar a més al blog de la Neus, però, per motius que desconec no hi puc accedir.

Sra. Alcaldessa, com a veïna de Malgrat de Mar, m'agradaria que la persona escollida democràticament per ocupar l'alcaldia, sigués l'alcaldessa de tots els malgratencs i malgratenques, que els regidors escollits democràticament defensessin a les persones que representen, per això han estat escollits. Crec que presentar-se a unes llistes és una responsabilitat molt gran i, tinc molt de respecte per les persones que decideixen fer aquest pas, però, elles i també vostè han de ser conscients que representen al poble, a tots, que una vegada escollits no poden fer i desfer al seu gust, han d'escoltar, informar-se i desprès prendre les decisions, a l'igual que vostè, que n'és la màxima autoritat.
Hi ha regidors i regidores que ho han fet, que han demostrat representar als votants i no votants dels partits que representen, és a dir, al poble, perquè, Sra. Alcaldessa en la mobilització hi ha gent de totes les ideologies polítiques.
Des de dilluns una part de la població s'ha mobilitzat per defensar una de les úniques zones de Malgrat de Mar en què la intervenció humana no ha fet canviar gaire, jo sóc una d'aquestes persones, m'he concentrat cada dia davant l'Ajuntament (a l'edifici hi ha escrit Casa de la Vila), interpreto que casa de totes les persones del poble, per mostrar el meu rebutx al projecte que s'ha de desenvolupar en aquest tram de la riera i, per demanar que vostè, com a màxima representant del poble ens donés alguna explicació del perquè defensa el projecte, però, no ho ha fet. Em sento estafada, crec que vostè no em representa. El fet de no donar explicacions a les persones (homes i dones de totes les edats) que es concentren cada dia mostra manca de sentit democràtic, mostra prepotència i/o desconeixement.
Jo, com moltes altres persones, que estem intentem buscar una solució per la part de la riera que encara no s'ha cobert amb ciment estic buscant informació per tenir coneixement d'altres alternatives menys agressives amb el medi ambient, segur que n'hi ha, tot problema té solució, només cal cercar-la, vostè i la resta de regidors del seu partit ho estan fen? No ho sé, perquè no donen explicacions. A mi, i pel que sembla ser a moltes altres persones, no hem val dir que ja es va aprovar en un ple, pels nostres representants? escollits democràticament.
Jo li demano que pensi amb que està passant en el poble, que busqui la màxima informació, que escolti, que reflexioni i, desprès prengui una decisió, però, que expliqui de manera clara i entrenadora, no demagògicament, per a totes les persones de Malgrat de Mar, la decisió que ha pres.
Si fa això, serà la meva alcaldessa i la de tots els malgratencs i malgratenques.

Moltes gràcies

I ara afegeixo, Sra. Conxita Campoy, alcaldesssa de Malgrat de Mar, escollida democràticament el dia 16 de juny del 2007, si són certs els comentaris que ha fet aquest matí, comentaris que mostren menyspreu al poble, comentaris que mostren menyspreu a l'oposició, regidors i regidores, que també representen a una part del poble, comentaris, que a l'igual que el dia del ple extraordinari, sembla que ens tracti d'incults?, d'imbècils? de persones que no pensen?. Això demostra que no coneix a la gent del seu poble i, encara que hagi estat escollida democràticament, no és la meva alcaldessa.

Quina dona 2.0. :

Al blog de la Neus Serra hi ha una curiositat que a tots us agradarà.

Ai manué!:



El company de Can Sala ha fet una troballa sensacional! Que corri aquest vídeo tant al·lucinant!

Tres notes d’agenda:

Aquest divendres a dos quarts de deu, al Centre Parroquial, es presentarà el llibre: “El silenci de les campanes: La persecució religiosa durant la Guerra Civil”. L’autor és el filòleg de la llengua catalana Jordi Albertí. Editat a Proa (Barcelona, 2007).
Si voleu algun resum us aconsello que busqueu per la xarxa, n’hi ha de tots els gustos i interpretacions. Jo n’he trobat un força encertat i breu, ve de la pàgina del “Butlletí 70”:

En aquest assaig històric, Jordi Albertí es proposa ordenar dades i plantejar hipòtesis que permetin entendre la persecució religiosa a Catalunya durant la guerra civil 1936-1939. Fruit d’una investigació rigorosa i minuciosa –bisbat per bisbat– , l’estudi indaga també els precedents del fenomen anticlerical, tan present i virulent en la història de Catalunya: les guerres carlines i les bullangues del 1835, la Setmana Tràgica del 1909, les difícils relacions entre l’Església i l’Estat i la societat fins al 1936. Malgrat que ja han passat setanta anys de la guerra, i que s’està revisant la memòria històrica, el tema continua essent àrid i difícil. L’autor és prudent, i també valent, i té molt en compte que cal evitar prejudicis de qualsevol signe; però els fets, documentats i demostrats, són el que són: assassinats de persones religioses –laiques i eclesiàstiques–, destrucció d’esglésies, d’objectes de culte, de biblioteques i arxius. Tot perpetrat amb brutalitat, odi i premeditació, per part, sobretot, del comunisme llibertari, amb el consentiment, la banalització o el silenci de molts. L’autor ha assolit el seu propòsit d’ajudar els lectors a trobar elements de reflexió i a formar-se una opinió, mesurada i allunyada de tòpics i maximalismes, d’una part molt complexa i ignominiosa de la nostra història.

19 de setembre 2007

Tres notes d’agenda:

En primer lloc, i per cronologia, es farà una xerrada a Blanes (teatre de Blanes, al carrer Ample) i a Sta. Coloma de Farners (Sala del cercle Jove, al carrer Malva), el tema serà la conca del Tordera. Especifico: l’A.C.A. (que ja tots coneixem) i la Direcció General de Participació Ciutadana organitzen unes jornades de debat i informació sobre (en el nostre cas) la conca del Tordera, perquè entra tots puguem definir com ha d’evolucionar aquest riu, ja que al 2009 s’ha de presentar un “pla de gestió de la conca”.
No m’he explicat gaire bé, més informació: www.acaparticipacio.cat/concadelatordera, on hi trobareu les convocatòries i tota la informació.
Us avanço que les convocatòries són el dia 25 de setembre a Sta. Coloma de Farners, i el 27 del mateix mes a Blanes, ambdues reunions a les sis de la tarda.
Demanen que si algú hi vol anar els ho informés amb antelació: 93 851 50 55 (telèfon de Iavola, empresa que organitza les xerrades) o a acaparticipacio@gencat.net.

Somriu que és sà com manifestar-se!:

La notícia des de la pàgina humorística de Malgrat:

http://campassolifeliciano.blogspot.com/

P.D.:Endavant, gran feina la vostre, un somriure cada dia costa més i vosaltres els regaleu!

18 de setembre 2007

08380: Tele-novel·la de l'ajuntament:

M'envien un resum de la entrevista d'avui:

Avui, dimarts venia el director de l'ACA a reunir-se amb els politics de Malgrat.


Era una reunió previa per crear comissions de treball

El Director de l'ACA sembla que ha manifesta la voluntat d'arribar a acords i trobar una sol.lució menys agresiva pel tram de la riera de Can Feliciano sembla que parlava de dues vies que s'havien començat a moure :

Posar-se en contacte amb l'empresa NATURALEA , empresa de bioingenyeria capdavantera a nivell Europeu

Demanar a l'empresa que tenia la concessió del projecte que revises els càlculs hidràulics.

Creu que amb 20 dies pot presentar ja un dibuix preparatori del nou projecte.

S'ha dit també que el col·lector que havia de passar per sota la llera de la riera passarà igualment, que ja començaran a col·locar-lo ara, independentment del projecte final.

El projecte tindrà una Comissió de seguiment formada per l'ACA (ell mateix se'n farà responsable) i depenent del tema a tractar enginyers hidràulics o bioenginyers de la mateixa ACA. L'Equip de Govern , els portaveus dels diferents grups municipals i els tècnics municipals necessari, no valoren positivament la participació de membres de la plataforma ciutadana a aquesta comissió el Director de l'ACA diu que els representants polítics han de ser els que transmetin al poble els avenços i l'estat del projecte.

Quan el Director de l'ACA diu que es convocarà per participar a les comissions la Sr. Alcaldessa afirma que ella no vol participar a cap comissió i que cap dels representats del PSC hi anirà. Pacientment el director de l'ACA li contesta conti fins a 10 i ella diu he contat fins a 2000 i no hi aniré. El Director de l'ACA respon: “però jo et convocaré” al que contesta només faltaria que no em convoquessis.

Demana un esforç de consens a tots els grups polítics i una solució harmònica, diu que possiblement algun arbre quedi afectat però que la voluntat serà sempre de preservar l'espai el màxim possible.

Una vegada fet el nou projecte ha de passar pel Ple Municipal .

En quant al tema de les denuncies que s'han cursat el Director de l'ACA diu que ell no hi entra, que la denuncia que fa l'empresa es normal, l'empresa voldrà compensació econòmica i per tant cal formular aquesta denuncia. El que no sembla tant clar és que pretén l'Ajuntament amb les denuncies que ha presentat....

Més encara:

http://elblocdelaneus.bloc.cat/post/8290/187103

Els hem agafat abans que a un coix:

Un cop vistes les denúncies on els pobres denunciants ploren molt i pobrets quina pena que fan, m’adono de com funcionen les coses. Les mentides van a punta pala, tant en els escrits de la policia com en les al•legacions de les empreses afectades. I una em sorprèn molt, a tots llocs es parla de la intenció de tallar els arbres i de que ja estava previst (fins es parla del que es farà quan els tinguin tallats!); a tots els llocs menys en el projecte, on consta que els arbres es trasplantaven (absurditat) o no es tocaven: qui és doncs el delinqüent?
Afegeixo unes quantes frases tretes de les denúncies, algunes escrites literalment, altres resumides amb les meves paraules. Al tractar-se de documents personals considero que com a respecte als afectats no els haig de publicar, us demano que confieu en el que dic i que no m’ho invento. Suposo que amb el tastet ja tindreu prou per saber de què va.

El nostre comportament: Estat d’agressivitat notòria. No volíem entrar en raó. Actitud agressiva. Actitud bel•ligerant.
En Michael Jackson: Un dels manifestants “es va presentar al lloc amb un nadó als braços amb clares intencions de fer-lo servir com escut per tal d’aconseguir els seus propòsits”.
Les varem apilonar! i les branques les varem treure de la riera!: Llençar les tanques metàl•liques. Que les branques van quedar a la llera de la riera formant un tap que bloquejava l’aigua si hagués plogut.
I una merda!: Que els del Marimurtra van ser contractats per fer un informe imparcial. Empresa especialitzada en la tala d’arbres la que va realitzar la tala.
Es pot dir “simple plataforma” i hamaques: Construeixen cases de fusta als arbres. Col•locació de lones als arbres per fer servir com a llits suspesos.
Estratègies militars: Munten “estris amb clara simptomatologia” per defensar-se.

17 de setembre 2007

Sense desperdici:


Salutació de l'"alcaldessa" al programa de l'aplec d'aquest any. No en comento res, a les vostres mans està la direcció del debat.

Més blocesfera:

Doble canya
Efecte llimona

El primer va de folklore, i el segon és una mica general. Potser millor que es presentin ells mateixos en forma de comentari, us sembla? Molta sort i que feu força feina!

Molt més sobre els Sarrà:

Segons una informació publicada al rotatiu “Diario de las Americas”, el doctor Luis Ernesto Méjer Sarrá ha escrit un llibre dedicat a la contribució que la seva empresa familiar ha realitzat a Cuba. Es tracta d’un dels establiments de farmàcia més importants que existeixen al país.
Méjer Sarrá, descendent directe de la família Sarrá de Malgrat de Mar, és doctorat en Farmàcia per la Universitat Catòlica de Santo Tomàs de Villanueva de Cuba i en l’actualitat és el director científic de Sarrá Natural Products.
La investigació efectuada pel doctor arrenca des de la figura familiar Pau Sarrá Torró nascut l’any 1775 a Vilanova de Palafolls, l’antic nom de Malgrat, i descriu l’emigració de la seva família cap a Amèrica, Joseph Sarrá Català, segon fill de Pau Sarrá nascut el 1821 emigra a Cuba on, després de la seva graduació com a farmacèutic, funda la farmàcia La Reunión.

“Los Sarrá de Malgrat”. Més informació: Oficina de Herencia Cultural Cubana 3934 SW 8 Street, telèfon 305-443-1522 adreça electrònica culturacubana@bellsouth.net

4 gener 2007

Albert Serrano Garcia

15 de setembre 2007

Convocatoria per justícia:

Aquest dilluns, s'ha citat al jutjat a un reduït grup dels participants a la "moguda" de l'arbreda de Can Feliciano. Estranyament només un grup d'escollits són els citats.
Fora bo que tothom que pugui avisi a gent i facin acte de presència per donar suport a aquests que van donar la cara per tots, i que la mà negre els ha senyalat com a elements perillosos a dins del que va ser una plataforma cívica espontània.
Agrairia que si algú sap la hora ho fes saber.
Aquestes accions per part de l'administració local només ajuden a encendre focs i avivar els que ja ho estan. S'hauria de vigilar, són molts els que donen suport a la causa, i ja que interessa tant les xifres i dades, fer saber que varem recollir més de 5000 firmes, i els que ara ens governen van pujar al poder amb poc més de 2000 vots.

Col·laboració molt acertada:

"Les dates no es corresponen, però crec que és el mateix personatge. Transcric un fragment de l'article publicat a la revista Herencia per Luis Ernesto Méjer Sarrá.

Un acontecimiento habría de estremecer la población de Malgrat, concerniente a Ramón, el hijo mayor de Pau Sarrá. Ramón nace en Malgrat el 24 de marzo de 1807 y recibe el título de Licenciado en Medicina y Cirugía de la Universidad Literaria de Barcelona, a los 30 años. Un año más tarde, abre una consulta en Malgrat y contrae matrimonio con Teresa Valldejuli. Esta pareja concibió tres hijos: Josep, Teresa y Ramón. El padre ejerce como médico 16 años en Malgrat y en otros pueblos vecinos.
El 2 de diciembre de 1854, a los 47 años, en pleno ejercicio de su profesión, se dirigía a caballo a visitar pacientes cuando una diligencia de la casa Brillas de Blanes, que iba rumbo a Barcelona, azora al caballo. Ramón cayó y fué arrollado por la misma. Una rueda le aplastó la cabeza. Esta tragedia aumentó cuando su hermano Valentí se entera. Valentí, de facultades disminuidas, trabajaba como barbero desde la casa de Ramón, que lo cuidaba. Desolado al enterarse de la muerte de su querido hermano, Valentí se dirige a la iglesia parroquial y, arrodillado ante la imagen del Santo Cristo, exclama: "¡Dios mío, perdoname lo que voy a hacer!" Y, sacándose una navaja de afeitar, se dio un gran corte a lo largo del cuello. Lo sacaron de la iglesia y, en las escaleras, murmuró: "Tengo frío", y murió. Tras el doble sepelio, ese año no se celebró la Fiesta Mayor de San Nicolás, un festejo anual tradicional en Malgrat.

Vaig veure la creu en una rotonda i em va sorprendre, no trobo que sigui un lloc gaire adient.

Pere."


Gràcies Pere. I ara pregunto, què costa documentar-se una mica abans de fer una aberració com la que s'ha fet traient aquesta creu del seu lloc per col•locar-la en un lloc tant poc doc digne coma aquest? Jo, personalment i perdoneu la intromissió egoista de la meva opinió, crec que fora avinences religioses, una mort hauria de ser un element de màxim respecte per molts anys que passessin.
El fet de que les dades no corresponguin ja obren una branca d'estudi (1854 o 1849?)

Imatges de la víctima:



El company blocaire de Can Sala també mostra el seu refús a la descontextualització de la peça.

14 de setembre 2007

Un re-assessinat:



A principis d’aquest estiu, a la rotonda nova de la carretera vella d’anar a Blanes, una mica més enllà del barri “El matadero”, es va eixamplar el nostre museu local. Pels que no conegueu la ironia es tracta del comportament polític del nostre municipi, que es dedica a col•locar per motius estètics peces i màquines històriques i patrimonials del nostre Poble (o no, perquè també resulta estúpid posar-hi plaques si no hi pots accedir a peu) a les noves rotondes, segur que ja en coneixeu els casos del motor diesel i la màquina tèxtil (recordar coses que s’han carregat és una ironia molt típica del nostre ajuntament, li dedicaré un escrit només a aquest tema, però un altre dia).
Doncs bé, a la rotonda ja citada, hi han desplaçat la creu que poques persones coneixien i que es trobava a prop del club de tennis que el situem més cap a Blanes. Aquesta creu estava perfectament col•locada en el lloc on era, i no per caprici meu, m’explico: no es tracta d’una creu de terme (per marcar territoris i protegir-los dels mals esperits) sinó d’un monòlit que senyalava el lloc on va morir un honorable malgratenc del qual es diu que va fer molt pel nostre Poble com a regidor (sinó, segurament, no se li hagués respectat aquest monument), marcava un lloc concret. Ara s’ha descontextualitzat, i especulo (no ho sé segur) que si se’ls hi demanés als que l’han tret que la tornin al seu lloc no sabrien col•locar-la en el seu punt concret (que és on ha de ser).
Per conèixer el seu valor aconsello que llegiu el text de la imatge, amb referència incorporada. Ja avanço, però, que no es tracta d’un gran valor artístic mundial, ni de ressonàncies nacionals. Es tracta d’un valor que podríem anomenar Amor Local, i és aquell valor que desprenen les peces que un Poble s’estima però que solen no ser capaces de generar ingressos (senyalo aquest apunt final perquè avui dia marca el que es conserva i el que no en un Poble).
Doncs aquesta creu s’ha portat a la rotonda, descontextualitzant-la, per tant matant el seu significat. En aquesta rotonda, a més, corre el perill de destruir-se pels fenòmens atmosfèrics (la pluja ja està fent córrer l’òxid), per qualsevol borratxo o desvariat que s’hi enclasti amb el cotxe (com sol passar) o que un lladre se l’endugui (ho dubteu? hi ha grans col•leccionistes de creus de terme com aquesta). Continueu esperant i ja veureu.
La meva proposta seria fer una rèplica exacte en el lloc on era i desenvolupava la seva funció ( que ens explica en Joan Farré al final del seu text) i guardar l’original per exposar en el futur (tinc esperança) museu de Malgrat (que tots els partits menys un portaven al programa electoral i ara resulta que cap recorda), com una de les peces més històriques i documentades que tenim.
A vegades, quan penso en el “més enllà” tinc esgarrifances de imaginar tota la gent que pot estar-nos observant i veient com ens burlem de la seva mort i de la suor que van vessar pel nostre Poble. Està clar, que s’ha tornat a matar al Doctor Sarrà.

A reveure donzella:

“La donzella de la costa” m’informa que abandona el blog, que veu com ja rutlla i que no hi pot dedicar tot el temps que voldria. Així m’ho ha informat, des d’aquí l’animo a continuar (encara que no pugui estar-s’hi tant com abans), però sap greu que personatges que m’acompanyen des del mateix dia que vaig anunciar el blog s’acomiadin de mi. Sento aquest blog com un poblet on tots venim aquí per comentar i opinar sobre temes patrimonials del nostre municipi, i m’agradaria que la gent vingués a viure però no que marxessin, encara que sou lliures d’elegir. Almenys em consola saber que no el deixa per rebuig, sinó que m’anima a seguir endavant. Gràcies!
Aprofito la conjuntura per convidar a tothom a utilitzar pseudònims i a no amagar la cara, no ens coneixerem, però com a mínim dibuixem-nos unes facetes. Ho agraeixo als que ja ho fan.

13 de setembre 2007

08380: Només voten els majors de divuit anys:


Aquest que firma com a “xop” m’ha enviat un reguitzell de fotomuntatges molt interessant, m’ha ofert col•locar-los de il•lustració quan es relacionin amb algun dels temes dels que parlo, però és que moltes ja parlen per elles soles i no els cal ni escrit ni comentaris!
Una imatge de protesta per les innumerables pistes de petanca que envaeixen els parcs (infantils, esportius, etc) del nostre Poble.

Del Cinema als Arbres:

Un lector i participant del blog, en Joan Bosch, m'ha fet arribar un escrit de la professora d'història de l'art de la Universitat de Girona, Imma Merino, especialitzada en cinema. I que gràcies al blog d'en Montalt va seguir les aventures d'uns malgratencs revolucionaris. És ben vist que gràcies a aquest mitjà de comunicació tant accessible les notícies volen fins a saber on. I gràcies també a aquesta gent de fora de Malgrat que desinteressadament ens ajuden:

"Fa cosa d'una setmana vaig entrar al Club 7 Cinema, un bloc que molts cinèfils van descobrint com una referència. Aquell dia, però, entre les noves aportacions al bloc, no hi havia els personalíssims comentaris de Salvador Montalt a propòsit de l'actualitat cinematogràfica, que sempre observa lliurement per detectar-hi propostes que, al marge de la tirania comercial, renoven la dimensió estètica i moral que valora en el cinema. L'artífex de Club 7 Cinema estava revoltat, junt amb centenars de malgratencs com ell, i així ho feia constar en el seu bloc, convertit en plataforma reivindicativa. La seva revolta, tan compartida, ho era en contra del projecte de l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) per la canalització de la riera de Malgrat de Mar. Això perquè l'obra comportava la destrucció del racó de Can Feliciano. Davant les primeres accions per dur a terme el projecte, la població es va unir per impedir-ne la continuïtat i preservar l'arbreda de Can Feliciano. Es van recollir cinc mil signatures, va haver-hi concentracions multitudinàries davant de l'ajuntament i a la mateixa arbreda, on hi havia gent acampada que la policia municipal i els Mossos van voler desallotjar.

Avui, el dia en què escric aquesta columna, he tornat a entrar al bloc Club 7 Cinema i hi he llegit que els malgratencs han salvat Can Feliciano: el ple municipal extraordinari de Malgrat de Mar demanarà a l'ACA la suspensió de l'obra. Montalt podrà tornar a escriure sobre cinema després de participar en una revolta popular, com ell l'anomena, que, per una vegada, ha obtingut una resposta democràtica. Felicitats. Potser demanaré a Salvador Montalt que em dugui a Can Feliciano. No puc tenir els records dels malgratencs, però ho puc entendre. El sentiment que han manifestat és universal. Qui no té el seu Can Feliciano? Amb la preservació de la natura també hi ha la de la cultura: els llocs arrosseguen la memòria de les experiències que s'hi han viscut. I, després de tanta destrucció, no es pot menysprear la bellesa que resta".

12 de setembre 2007

Enquesta per criticar-me:

Ara mateix ha acabat l’enquesta sobre el meu comportament durant els dies de moguda a la riera. Satisfactori, en igualtat ha quedat el notable i l’excel•lent amb uns 15-16 vots, cosa que passa per davant de les altres possibilitats. Algú ha considerat oportú col•locar-me a mig camí, i finalment quatre suspensos que m’indiquen que encara em queda molt per millorar i poder satisfer a tothom.
Estic molt content dels resultats i del vostre suport, que és molt important per mi i per poder impulsar el blog cap endavant.
Ara bé, voldria que els votants que ho creguin oportú m’expliquessin el seu vot, quin ha estat i el perquè. D’aquesta manera podré millorar aquesta pàgina que ja és llar de molts malgratencs.

Tants caps, 9 barrets:






A fer punyetes els estudis del Marimurtra, no ens interessa el valor biològic d'aquests arbres, sinó el valor patrimonial i estètic! No em cansaré de repetir-ho...
Convido a tothom a escoltar aquest fabulós ple que molta gent no oblidarà, és una estona llarga, però que val la pena. Convido també a que en els comentaris afegiu la dada temporal dels diàlegs que cregueu importants.
Gràcies a qui me l'ha fet arribar.

11 de setembre 2007

De tots colors:































Que deu passar avui al Poble que tothom canta la mateixa cançó i hi ha quatre ratlles de sang penjades als balcons?

Sardanes i polkes:

Ahir, de Bielorússia, va venir el grup Vyaselle per oferir-nos una mostra de les seves més profundes danses tradicionals. Anaven completament ambientats amb les robes i instruments típics, i va ser una molt il•lustrativa mostra de cultures foranies.
El més interessant va ser comparar-ho amb les danses autòctones d’aquí, que anaven igualment ambientats (barretines, faixes, mantellines, etc) i van ser ofertes per l’esbart Mar Blava: grup malgratenc que va començar a l’any 1942, destaca la seva fidelitat històrica a les danses que han recopilat al llarg de tota la geografia catalana. Una gran feina.
Disculpeu haver avisat tard, però realment era digne de veure i tot un espectacle artístic.

10 de setembre 2007

08380: Restauració a tope!

M’han fet arribar un conjunt d’imatges sense desperdici. Presento la primera d’elles, una personal visió de les “restauracions” al nostre poble, i de la pintura que s’utilitza per al mobiliari públic (sempre la mateixa!). El debat queda obert!

09 de setembre 2007

08380: l’escalfament és córrer fins a Sta. Susanna:

No cal justificacions per enviar res a aquest blog, sempre està obert a queixes, propostes i diàlegs de qualsevol tipus (millor si el tema és patrimoni del nostre poble, però si no ho és tampoc em costa res donar a conèixer el que cregueu oportú). Gràcies per les vostres col•laboracions.

Sentinella,

m'adreço a tu i als teus lectors per compartir amb tots vosaltres la meva indignació per la poca sensibilitat, amb coneixença o sense, que la regidoria d'esports demostra amb els contribuents de Malgrat. Se que el teu blog està dedicat al patrimoni de la vila i si com diu el diccionari Patrimoni és el conjunt de testimonis que formen l'herència cultural de la societat, com les tradicions, els costums, l'art, el llenguatge, l'entorn, el paisatge, etc.-, l'esport, i sobretot l'esport base, hauria de tenir cabuda en aquesta definició.
Tinc un fill de 13 anys, des dels 6 anys està a l'escola de bàsquet de l'AECAM i ara, que ja es desplaça sol per assistir als entrenaments, el Club ha decidit que és un bon moment per a que la seva categoria entreni i jugui els partits a Santa Susanna. Els raonaments dels responsables de l'escola de bàsquet són dos: perquè a Malgrat no hi ha espai físic per entrenar i per a millorar en el terreny esportiu. Tot i que m'asseguren que és produirà, la millora en el terreny esportiu està per veure, però l'espai físic està vist. A tothom que ens hem adreçat i que té coneixença de com funciona la distribució de les hores i espais per practicar esport a Malgrat, han coincidit en que el discurs des de l'Ajuntament és sempre el mateix "Reduïu les hores d'entrenament". Penso que a mi, si fos responsable de l'àrea d'esports municipal, em faria vergonya que els nens i nenes del poble haguessin de marxar fora del terme municipal per poder seguint practicant l'esport (gens elitista) que els agrada, i encara més vergonya que ho deixessin de practicar per no tenir transport. Molta vergonya i certa preocupació subvencionar un esport en el meu municipi i que es practiqui en el municipi del costat.
Sempre que algú qüestiona quelcom, un del retrets més habituals que se li fa és el de que és molt fàcil queixar-se i no donar alternatives. Doncs bé, jo no tinc alternatives a la qüestió del creixement com a jugador, però si idees pel que fa a l'espai: el CEIP Marià Cubí disposa duna pista semi coberta que segurament seria apta per a la pràctica de futbol sala, bàsquet, handbol... i que amb una mica d'imaginació, i cobrint els laterals amb lones estil carpa, disposarien d'un altre pavelló per l'esport i més.
L'esport base a Malgrat es mereix millor tracte.
Antoni Garófano

De punta a punta de Malgrat:



Dedicat a uns amics amb qui vaig fer una excursió:

Moltes troballes són fruit de la casualitat, del record o de la derivació d’altres coneixences. Ara, preguntant per el canal que es va trobar a la riera em vaig assabentar d’un altre element hidràulic del nostre Poble: una construcció que coneixia, que aquesta coneixença va agafar força fruit d’una visita acompanyat que hi vaig fer, i que finalment he descobert de què sembla tractar-se:
L’aigua corrent aquí a Malgrat la subministraven dues “empreses”: en “Ferran de l’aigua” i els Campassol. M’entretindré amb els segons, aquests distribuïen l’aigua per tot el pla del poble, mentre que els primers es concentraven en servir per la zona de la Verneda i el Castell (amb el dipòsit situat a sota de la caseta que es troba a la entrada de les oliveres del Parc del Castell), lo interessant és saber que, segons diferents testimonis, el dipòsit dels Campassol es trobava a la zona de Can Palomeres, just darrera del carrer de cases que es disposa desprès de la N-II; i més interessant encara és saber que aquest dipòsit encara existeix: es tracta d’un cercle format per un gruixut mur de morter i pedra que ara resta mig tapat pels esbarzers, l’interior també és ple d’aquestes plantes que impedeixen de veure l’inici de la bassa. Aquest embassament és grandiós, i va a sortir al carrer mitjançant una estructura torreiforma que hi ha qui creu que podria tractar-se d’un antic molí.
L’aigua s’emmagatzemava per poder distribuir-se a qui disposés de tubs i no tingués pou propi, i no fa pas gaire d’això!
Fotografies: fragment de l’embassament (amb elbarri del Castell difuminat al fons) i estructura de pedra amb forma de torre.

Malgrat en vinyetes:

S’obre una nova secció, el company blocaire de Dumland m’ha promès diferents col•laboracions per aquest blog. El primer que m’ha enviat és una vinyeta còmica amb un tema candent d’aquests dies, que cadascú l’interpreti com li sembli. Hi ha qui diu que hi ha coses molt saludables, entre elles l’humor.
Teniu la primera entrega al final de la columna lateral. Esperem les vostres opinions.

08 de setembre 2007

Punt sisé del ple passat:

En el ple d’aquest dijous es va parlar del tema dels papers de Salamanca, tema important per als que ens interessa conèixer la historia del nostre país. Ha destapat conflictes socials i polítics, i estranyament el que menys a revolucionat és el món de la historia, potser serà veritat que un cop els reben cremen els que no els interessa? Espero que només siguin especulacions polítiques partidistes, i que aquests papers ajudin a desenvolupar aquesta part de la nostre historia (la Guerra Civil).
Si voleu un resum del ple el va fer
la Neus Serra en el seu blog, aviso que és molt subjectiu (com ha de ser un blog polític i personal).

07 de setembre 2007

Resposta a la 11ª pregunta:















Després de moltes pàgines plenes i dies igualment plens arriba la resposta a la pregunta que em pensava que hauria de donar més pistes, però sembla que encara ens queda una mica d’esperit rural com per conèixer, efectivament, les garrofes.
Fruita de beina llarga (un pam més o menys) verdosa quan és verda i marró fosc al madurar, l’interior és groguenc i molt olorós. Durant èpoques de fam s’arribaven a menjar garrofes i aglans entre altres fruits que avui dia despreciem, i encara avui serveixen per alimentar a bestiar com vaques, cabres, conills i cavalls entre d’altres (arribant a considerar-se una llaminadura per tots ells).
Aquí a Malgrat jo he vist garrofers al penya-segat de davant dels pins del Parc del Castell, segons deien n’hi havia també un entre els arbres que van tallar a l’arbreda de Can Feliciano (jo no el vaig saber veure), i n’està ple a les cares que donen a Malgrat de les muntanyes de Montagut, Can Palomeres i Turó d’en Serra sobretot, això s’explica si sabem que en aquestes muntanyes se n’hi cultivaven com a conreu, però els garrofers i les vinyes que eren el negoci dels propietaris d’aquelles terres varen morir durant una glaçada (la del 1962? no ho sé) i ara resten els rebrots d’aquells esponerosos arbres fruiters, que s’amaguen entre alzines, romegueres, pins i trossos d’història que resten escampats per aquests turons.
Buscaré la fotografia que fa temps vaig veure en un llibre on encara es veia tota la muntanya de Can Palomeres plena de garrofers i us la mostraré a tots pel vostre gaudi o malenconia.

Blog d'ironies:

http://campassolifeliciano.blogspot.com/

Nou blog malgratenc ple d'ironies i crítiques completament subjectives i parcials.
Molta sort "mosca collonera"!

06 de setembre 2007

Ocell Fènix:

http://albertserrano.blogspot.com/

No se de que anirà ni si serà diferent ni res més, però el que sí que veig és que torna a ser ell i els links tornen a estar al marge de la seva pàgina.
Albert, potser que t’expliquis no?
Que tinguis igual sort que amb el Confidencial!

"L'ombra del fotògraf" (2)



Quan ja falta menys d’una setmana (i perquè s’ha allargat) per veure finalitzada l’exposició de fotografies que tenim a la biblioteca presento la segona part de la crítica que des del blog us ofereixo. Em perdonareu però aquesta setmana passada (quan volia penjar l’escrit) va ser una mica remoguda pel tema de l’arbreda, i si no us ho creieu en tinc testimonis (més de 5.000) que afirmen que tot el poble estava força revolucionat.
En el article passat parlava de l’èxit d’assistència i a què podia ser degut. Ara em centraré a parlar de l’aspecte formal de l’acte cultural.
En primer lloc, no es tracta d’una exposició de fotografies on només hi ha fotografies exposades, explico: s’ha dissenyat un fabulós audiovisual i uns àlbums on es poden veure les peces que no s’han elegit per ser exposades (saber que el que veus en una exposició és només una part de la col•lecció és una cosa que a mi personalment m’irrita), i la barreja de tot plegat et dóna una visió global del llegat del fotògraf. Destacar l’audiovisual per la música tant adequada a cada grup d’imatges i per la elaboració tant acurada.
Cap de les peces que es troben a dins de la sala de la biblioteca (lloc encertat per fer l’exposició: acollidor, habilitat, conegut i amb espai per descansar) són originals. Això presenta una sèrie de inconvenients i d’avantatges. No s’ha de tenir una cura tant exigent, i al ser còpies permeten el contacte més directe amb el visitant; però alhora perd l’aura que genera una peça autèntica, hauria estat bé una vitrina amb algun dels negatius per conèixer de on surten aquestes fotografies que ara veiem tant bé però ha fet falta un llarg procés de restauració.
La sala és petita i si s’acumula molta gent s’arriba a elevar considerablement la temperatura, això s’agreuja per els focus de llum que s’han triat, que desprenen força escalfor i també color, alhora, i com a punt a favor, il•luminen perfectament tant les fotografies superiors com les inferiors. Així com critico el medi lumínic realço i elogio el suport de les peces exposades: una espècie d’aranya desplegable que permet total maniobrabilitat i forma, així es pot penjar la lona que subjecta uns punts magnètics i es poden distribuir les plaques de fotografies per tot el suport, es tracta d’un element que dóna molta jugabilitat a l’hora de construir una exposició.
Les fotografies són esplèndides, ben enfocades la majoria i perfectament centrades (ja sigui amb l’element humà o material al centre de la composició), però gran part del mèrit és ara dels restauradors, retocadors i manipuladors dels negatius i peces del llegat. Tots els visitants els ho agraïm. També hauria estat bo que s’hagués realitzat un catàleg comentat, encara que breu, amb algunes de les fotografies més importants, no serveix un tríptic com a catàleg d’una exposició així.

Disculpeu la qualitat de les imatges, però ja es sap amb la informàtica que mai funciona bé quan cal.

Fins aviat:

El que podríem considerar el “blog pare” de Malgrat, el Malgratconfidencial de l’Albert Serrano, ha tancat definitivament. Segons ell mateix, ha acomplert els seus objectius i el tancament es definitiu. Des d’aquí el convido a recuperar el seu blog quan ho cregui convenient, tots ens alegraríem.
Molts el trobarem a faltar, notícies fresques i picants, que a base de molt d’esforç (els lectors no sou conscients de l’esforç que suposa tirar endavant un blog) donaven coneixement de causa a moltes accions polítiques, ciutadanes, etc, totes amb un punt de mira comú: el nostre Poble.
Mai sabré el perquè a Malgrat tenen tant d’èxit els blogs siguin del tema que siguin, potser perquè ell ens va enganxar a aquest mitjà de comunicació tant còmode i àgil?
Doncs només em queda dir que endavant a tots els blogs, i que el Malgratconfidencial que va tancar amb el bon gust de boca que va donar el tema de la riera mai caigui en l’oblit, i si pogués ser, que s’obri altre vegada encara que el seu autor li dediqués menys temps del que li dedicava ara.
Gràcies Albert!

Papers i més papers:

No entraré a comentar el que van dir els experts indiscutibles del Marimurtra, tampoc m’importa, igual que tots els que estàvem allà, que defensàvem uns arbres històrico-patrimonials i el seu valor biològic tant se’ns enfot. Va voler fer por dient que n’hi havia de podrits i corcats, jo hi vaig passar moltes hores i els vaig veure tots sans, però si algun es morís, abans de caure ja es veuria que està mort i es podria retirar, ara que tampoc passa res si els curen abans de morir clar.

Informe dels botànics.

Ressolució del ple tant mogudet que varem viure aquest dimarts. Només transcric la part final que és la interessant:

Vista la moció dels grups ERC, CiU, ICV-EA i PPC, que inclou l'esmena aprovada i adapta el seu text a la mateixa, l'Ajuntament en Ple per NOU VOTS a favor (ERC, CiU, ICV-EA i PPC) i VUIT EN CONTRA (PSC), ACORDA:

PRIMER.- Demanar l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) la suspensió de l’execució del “Projecte constructiu de canalització de la riera de Palafolls en el terme municipal de Malgrat de Mar entre el carrer Riera (PK 0+457,5) i el carrer Carme ( PK 0+949)” entre el carrer Riera i el pont del carrer Passada per tal de preservar l’espai natural de l’arbreda de Can Feliciano.

SEGON.- Demanar a l’ACA la modificació del projecte per tant que en el tram afectat les obres es limitin a la col•locació de la canonada de sanejament prevista soterrada dins de la lletra de la riera.

TERCER.- Demanar a l’ACA que consideri la inclusió d’aquest trams dins dels estudis del projecte constructiu del tercer tram de la riera de Palafolls, o d'altres alternatives que facin efectiva la preservació de l'espai actual, mantenint la partida pressupostària prevista del tram suspès per a la posterior execució. A la vegada, demanem que es garanteixi que els estudis a realitzar estaran sota la direcció de l’àrea de medi de l’Agència.

QUART.- Atès que cap partit no vol crear cap enfrontament polític ni ciutadà amb el tema plantejat, es proposa la creació d'una comissió mixta amb representants de l'Ajuntament de Malgrat de Mar, el representant de l'ACA i aquelles persones que es considerin oportunes per a la resolució del projecte.

CINQUÈ.- Notificar aquest acord al Conseller de Medi Ambient i Habitatge i al director General de l’Agència Catalana de l’Aigua.

05 de setembre 2007

Avaluació:

Voldria agrair la vostra confiança en aquest blog durant la setmana passada. Molts eren els mitjans de comunicació que us proporcionaven dades sobre els successos, i moltes vegades més ràpidament del que podia jo. Però per algun motiu que desconec (confiança?) cada dia rebia quasi cinc-centes visites de gent que creia que aquí podia aconseguir informació sobre els successos. Vosaltres doneu vida a aquest blog!
Potser és una mica egocèntric, però obro una enquesta perquè valoreu la qualitat del blog durant aquests dies. Gràcies.
P.D.:S'accepten crítiques.

Hi havia una vegada:

El dilluns 27 d’agost començava com un dia tranquil i monòton, però no va ser gaire més tard del començament del dia que els mòbils de mig Malgrat van començar a sonar per convocar a la gent a l’arbreda acabada de batejar com a “Arbreda de Can Feliciano” (curiós veure com a on va a parar la Plataforma es canvia de nom a l’indret o es bateja), però aquesta vegada no només van aparèixer els membres de la Plataforma Salvem la Casa de la Vídua Sala, sinó que molts més malgratencs van acudir a l’arbreda, tants que si Malgrat fos un vaixell ja hauria bolcat per contrapès. Tots units varem enfortir-nos, i tots ens consideràvem custodiants dels arbres i custodiats per les autoritats polítiques i policials.
Ha estat una setmana dura, fatigosa, plena de germanor i esperit de poble unit. Tothom donava suport i col•laborava com podia. Grans amb experiència i petits amb ganes de tenir-ne s’ajuntaven a l’ombra de les acàcies, que de depredadores no ho poden ser gaire a on es troben, per plantar cara a qui no els feia cas però que cobra per fer-ho. Semblava fins i tot que l’orgull de ser de Malgrat s’escampés i arribés a llocs desconeguts, això sí, sense poder accedir a la paret de formigó que protegeix i aïlla el govern del nostre poble.
Moltes activitats, xerrades de gent experta, sensibilitzacions, converses, descobriments, i un llarg etcètera de fets que ens han convertit en millors persones, i tot per assolit un objectiu igualment gratificant: salvar un espai verd.
Era difícil saber com acabaria la cosa, ja que estava en mans de polítics convençuts, sense convèncer i sense definir (vaja, de tots colors). I per molt que el poble s’alci ells tenien la última paraula. Doncs ja l’han dit, ahir al ple, on n’hi van haver que van quedar malament, i d’altres se’ls va elogiar fins a fer mal les mans de tant aplaudir, es va decidir que aquest projecte s’atura fins a buscar-ne un altre. Per desgràcia la nostre alcaldessa va deixar anar algunes paraules ofensives i ignorants: depreciant als que estàvem manifestant-nos al carrer, elogiant els que la seguien per la seva ràdio, donant dades falses i contradictòries sense parar (la nostre riera es desborda cada 15-20 anys? estem tots parlant de la mateixa riera?), etc. Un espectacle impresionant.
El més important és que ho hem tornat a aconseguir, el Poble ha tornat a vèncer. L’alegria es desbordava en forma de llàgrimes i cava, els petards i els tambors informaven a tothom de la victòria, i les abraçades mostraven els llaços que existeixen en aquest Poble on tots tenim almenys una cosa en comú: SOM DE MALGRAT!

04 de setembre 2007

9 a favor, 8 en contra:

Llàgrimes, abraçades, mirades buscant a gent amb qui poder comentar la jugada, somriures, i sobretot, molta alegria (alegria, alegria, alegria, alegria, alegria...!!!!) La fatiga em torna a impedir de redactar tot el que sento.
Demà intentaré resumir la jugada d’avui (la plataforma portem dos gols seguits, vet aquí!). Molta gent i molts protagonistes es barregen i en destacaré alguns: en primer lloc els tamboriners, tots els que hem fet guàrdies, els que es van lligar i enfilar als arbres, els que han organitzat les activitats, els organitzadors de la moguda cívica, els historiadors i historiadors de l’art que han estat capaços de fer escrits i extreure l’essència patrimonial de l’acte, a la senyoreta advocada del grup que no ha pogut venir (com és?) i tots els que amb els seus coneixements han pogut col•locar un gra de sorra a aquesta muntanya que encara ha de ser més alta.
Gràcies a tots, no ho dic jo, ho diu un Poble millor.

Llàstima que hi ha un petit sector polític que no gaudeix d’aquesta joia, també voldria que participessin de la comparsa, però sembla ser que no ha acabat com ells volien.
Malgrat, de mica en mica, s’ha aixecat, i ara no volem seure altre cop en el banc del vassallatge mut i el caciquisme amb subterfugis.

Fins demà, ara ja he desvariejat prou (culpa del cava que corria entre la gent?). Encara continuarem parlant un xic més sobre el tema, no puc assegurar quan el blog tornarà a la vida normal.

Veus dels participants:

Dia d'espera, si, però, s'ha seguit buscant informació per trobar alternatives al projecte que es vol executar, alternatives no agressives amb l'entorn, que respectin aquest indret del poble tal com és ara i, crec que es possible. Durant aquests 8 dies he après moltes coses que desconeixia, estic contenta per la resposta de la gent del meu poble, que creia adormida, com moltes vegades jo mateixa, m'ha semblat que el poble era com quan jo era petita, la gent parlava, es comunicava, es relacionava, es feia vida de veïnatge i, aquests dies ha tornat a succeir aquí, a Malgrat de Mar, gent gran, gent de mitjana edat i gent jove conversant, per això, ja ha valgut la pena. També estic molt agraïda a les persones que ens han assessorat.
S'ha criticat la presència de polítics, però, penseu que són veïns i veïnes de Malgrat de Mar, i a més són els nostres representants, hauríem d'estar contents per la seva presència, hauríem d'estar contents per què ens han escoltat, són la nostra veu i el nostre vot a l'Ajuntament.
No vull perdre l'esperança en què demà els 17 representants del poble votaran havent escoltat i reflexionat segons la seva consciència.

Montse Giol

Gràcies Montse, seria interessant que tots aquells que volgueu donar la vostre visió de la moguda que s'ha organitzat ho feu. Estaré encantat de penjar-ho i sotmetre-ho a comentaris.

03 de setembre 2007

Anunci de detergent:


Ple extraordinari, per veure:

Recordeu tots que demà és el ple on sabrem el que passarà amb l’arbreda. A les set de la tarda a la sala de plens, i si arribeu que ja està plena (procureu anar aviat) podeu quedar-vos al carrer que és on hi haurà més gent i ambient.
Està tot en joc demà.
Destacar d’avui el reportatge fet i emes a Telecinco, si algú pot fer-me arribar el vídeo o el link de on trobar-lo el penjaré per a que tots en puguem gaudir.
Malgrat s’ha aixecat i sembla ser que amb ràbia acumulada, que tremolin els que van contra-corrent.

P.D.: Qué us sembla la pregunta de la imatge com a pròxima per a l'examen de coneixements malgratencs?

02 de setembre 2007

Quina et falta?:




En Vicens Tomàs m'envia les fotografies (cortesia de la revista Som-hi) que es van repartir a la última manifestació davant de l'Ajuntament (si algú les vol rebre els hi podeu demanar al seu e-mail: foto@vicenstomas.com, i amb molt de gust us les enviarà)

Si corres no ho fas bé:

Ha caigut un arbre per incompetència dels qui el van tallar. Va ser tallat, va caure però quedant de peu i no va ser retirat, avui al ja estar pansit a cedit. Cap ferit ni destrossa.

Si vols roba blanca, aigua de mina!:

Parlant amb la dona de Can Puita (veïna del carrer riera) i la Maria d’en Tomàs (veïna del Castell) per separat, m’ha quedat prou clar com funcionava aquesta canalització que desembocava a la riera i que elles van arribar a fer servir:
Des del molí de la sal sortia l’aigua sobrant i mitjançant un rec descobert i més profund que el nivell del terra del camí es dirigia cap a la riera pel camí dels alocs (plantes que fan una flor molt gran i pudent, molt abundants a la zona actual del Centre Natzaret, carrer Guillem de Palafolls, pisos de les restes romanes i zona dels semàfors), aquest rec desapareixia al davant de l’actual C.A.P. i per travessar el carrer van construir aquest conducte soterrat (conducte que és tant llarg com ampla és el carrer, alt i estret com una persona, tot ell fet de totxo amb volta de mig punt i amb la part frontal derruïda per culpa de les arrels que ara ajuden a sostenir-lo). També sembla ser que part de l’aigua venia de les terres dels Campassol, que serien les que es troben entre el molí de la sal i la riera. Un cop rajava l’aigua les dones rentaven a les pedres que es trobaven davant del conducte d’aigua i repartides a banda i banda del reg (la Maria recorda dues a una banda i tres a l’altre, grosses, llises i fosques, i que moltes dones es portaven la seva pròpia fusta de rentar). Rentar aquí era gratuït, no com en els safarejos d’en Feliciano (situats a l’actual G.E.M. que es pagava per hora).

La de Can Puita recorda com en un bombardeig de la Guerra Civil van anar a refugiar-se en els refugis del Castell, però ja eren plens i no van poder entrar. La següent vegada es van refugiar en aquest conducte, ja que era de la mida d’una persona (per poder entrar a netejar-los). S’havia de netejar perquè l’aigua havia de ser neta per poder rentar, hi ha qui recorda com la seva mare l’esbroncava quan jugava allà dintre i feia sortir l’aigua remoguda i bruta. Recalcat per les dues testimonis: l’aigua (gratuïta) d’aquest rec rentava molt millor la roba que la del safareig d’en Feliciano (de pago).
Moltes gràcies a les dues!

01 de setembre 2007

Demà serà un altre dia:

Avui estic cansat, perdoneu lectors que no us posi gaire al dia, i sobretot perdoneu per haver congelat les entrades usuals del blog, recordo que haig d’acabar la crítica de l’exposició d’en Bechdejú (que acaba d’aquí una setmana) i també hauria de penjar ja la resposta a la pregunta de la que en tenia que donar pistes però sembla que no caldran.
Avui la jornada s’ha desenvolupat massa tranquil·la pel matí i per la tarda amb activitats i jocs prou concorreguts.
Destacar les investigacions que hem realitzat a la canonada que es va trobar a sota d’una acàcia, són prou fructíferes i demà en faré cinc cèntims. Paciència!

Tàctiques que van funcionar:

M'envien una instància imprimible per presentar a l'ajuntament. Tal com diu qui me l'ha enviat: "Només cal imprimir-lo, omplir les dades i presentar-ho a l'ajuntament amb una còpia perquè et posin el registre d'entrada i així a tu et queda constància de que ho reben i fins i tot pots demanar una resposta si no la donen."
Una bona proposta que va tenir molt d'èxit quan hi va haver tota la moguda de la Torre de la Vídua Sala.
Gràcies per les col·laboracions. Si no podeu obrir l'enllaç me la demaneu per correu electrònic i la envio de seguida.

Instància