30 d’abril 2010

08380: Aquí també ens enderroquen el patrimoni (afegit notícia a la Vanguardia):

M'envien de la Plataforma salvem la Vall de la Riera de Pineda:


ENDERROQUEN LES RESTES ARQUEOLÒGIQUES TROBADES SOTA EL PASSEIG D'HORTSAVINYÀ (28/04/10)

El dimecres de la setmana passada, 21 d'abril, una persona que circulava pel Passeig d'Hortsavinyà va posar en coneixement de la nostra entitat que havia aparegut un mur enterrat de manera perpendicular a l'indret per on s'han d'emplaçar els col·lectors de la depuradora de l'Alt Maresme Nord. Aquest mur, d'uns 8 m. de llargada, es trobava sota el mateix passeig i a uns 500 m. de l'institut Joan Coromines. L'endemà es van prendre les fotografies de la construcció en la que s'identificava clarament un contrafort per la banda que mira cap a mar. Aquestes imatges s'enviaren a l'alcalde, a diversos regidors de l'ajuntament de Pineda així com al tècnic que realitza el seguiment de les obres. Paral·lelament se'ls notificava de la conveniència que es dugués a terme una intervenció arqueològica preventiva per inventariar les restes i valorar la seva rellevància. És a dir, que es seguís un procediment similar al de les excavacions del denominat "Pont del Diable".

El cas és que en una inspecció efectuada dilluns, 26 d'abril, per un membre de la nostra entitat, el mur havia estat destruït sense que l'ACA, cap responsable de l'obra o representant de l'ajuntament hagués facilitat cap mena d'informació al respecte. Com a entitat volem denunciar aquesta manera de procedir poc transparent ja que no s'ajusta, en absolut, a la voluntat expressada en la darrera reunió de la comissió de seguiment de la depuradora, duta a terme el dimecres, 14 d'abril. Per altra banda, desconeixem si s'ha seguit o no el procediment legal i tècnic que correspondria, davant l'aparició d'aquestes restes.

Vagi per davant que per part de la nostra entitat no estem pressuposant la importància de les troballes ja que, malauradament, no disposem de cap element de judici prou rigorós per determinar-la. El que volem denunciar és que no s'informi a la comissió de seguiment d'aspectes rellevants de les obres com és aquest ni es comuniqui quines són les passes o procediment previ que s'ha dut a terme abans de decidir l'enderroc d'unes restes d'aquestes característiques.

Creiem que no és un bon precedent que la velocitat per acabar les obres dins d'uns terminis breus estigui passant per davant d'altres criteris cabdals com els de tipus patrimonial. Això justament en el moment en que la traça dels col·lectors està començant a endinsar-se en la zona més sensible i amb majors possibilitats que apareguin vestigis d'època i tipologia diversa.


Visiteu la nostra pàgina web http://www.pangea.org/salvemlarieradepineda/

Notícia a la Va
nguardia

Comunicat dels professors de l'IES:

Extret de: Pàgina web de l'institut de Malgrat


COMUNICAT DEL CLAUSTRE DE PROFESSORS DE L’IES RAMON TURRÓ I DARDER DE MALGRAT DE MAR

El proppassat dijous, 22 d’abril de 2010, diversos alumnes que cursen estudis de Batxillerat al centre van fer explícita la seva disconformitat amb la tala d’arbres que s’estava produint a la riera de Can Feliciano. Les accions reivindicatives es van esdevenir a partir de les 11h15’, un cop iniciada l’estona d’esbarjo que els permet, amb l’autorització familiar formalitzada a l’inici de curs, accedir a l’exterior del centre.

La Sra. Conxita Campoy, Alcaldessa de Malgrat de Mar, en les seves declaracions al diari digital Malgrat Confidencial i a l’emissora municipal Radio Malgrat, va afirmar que els alumnes van decidir fer accions reivindicatives manipulats per professorat del centre. Són declaracions que pressuposen que els alumnes de Batxillerat no són capaços de construir la seva pròpia visió de la realitat i que són fàcilment manipulables. Nosaltres, que els coneixem bé, afirmem que no és així i que les accions que van emprendre van ser decidides amb total autonomia i coneixement de causa. En aquest context, manifestem que la institució IES Ramon Turró i Darder no ha programat ni ha realitzat cap tipus d’activitat amb els seus alumnes que qüestioni les polítiques municipals i, en particular, les relacionades amb el tram de la riera de Can Feliciano.

El fet de comentar notícies d’actualitat, ja siguin d’abast municipal, o d’àmbit superior, forma part fonamental del fet educatiu. En aquest sentit, el disseny de la competència social i ciutadana (Decret d’ordenació de l’Educació Secundària Obligatòria) preveu com a punt de partida que “la comprensió de la realitat social en que es viu és un procés gradual en el qual els joves, aprenent a cooperar, a conviure, a participar i a prendre decisions, es capaciten per a l’exercici de la ciutadania democràtica i el compromís actiu amb la millora de la societat”.

Les declaracions efectuades han malmès la imatge del centre i dels professionals que hi treballen, en un moment particularment delicat com és el període de preinscripció. Lamentablement s’ha confós la institució amb les activitats de caràcter social i ciutadà de persones que hi treballen. S’ha fet, a més, sense prendre una mesura elemental de prudència com és posar-se en contacte amb els responsables del centre abans de fer declaracions de premsa.

La Direcció del centre ha obert un expedient intern informatiu per esbrinar quina base tenen les declaracions de l’Alcaldia que es resoldrà, com correspon, en l’àmbit intern.

Tanmateix, la premsa no és el mitjà adequat per dirimir aquest tipus de qüestions. Resulta evident que no es pot acceptar una frase com que “l’IES només serveix per inflar el cap dels alumnes” en un context que afecta tot el col·lectiu o que es traslladi una queixa directament a la Direcció del Serveis Territorials sense consulta prèvia a la Direcció del centre. No són ni les declaracions ni el procediment més adequat a emprar entre dues institucions locals.

El centre ha tingut sempre la voluntat de col·laborar amb l’Ajuntament, participant i, en ocasions, encapçalant projectes relacionats amb l’àmbit educatiu, com són l’aula oberta “La Pilona”, el Consell Escolar Municipal o el document de detecció de necessitats formatives de formació professional a Malgrat de Mar que va servir de base per a la sol·licitud de nous Cicles Formatius i programes de formació contínua i ocupacional. Cal considerar, a més, la cessió d’ús d’instal·lacions del centre en ocasió de la realització de cursos de llengua catalana, escola d’adults, dipòsit de la grua municipal, cursos de formació dels serveis d’ordre públic etc., en la major part dels casos de forma desinteressada.

El centre no es posiciona en qüestions de política municipal però continuarà defensant el seu punt de vista en totes aquelles que tinguin a veure amb l’àmbit educatiu com són l’oferta formativa i les necessitats que el centre consideri com a pròpies per poder realitzar l’activitat docent amb garanties de qualitat.

Tanmateix, i en bé de les dues institucions, expressem la voluntat de reconduir la situació actual.

El Claustre de Professors de l’IES Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar

27 d’abril 2010

08380: Cartes i fotos de Can Feliciano que m'han enviat:

Fotografies de Joaquim Bernadás d'abans de la purga d'arbres (Moltes gràcies!):





Fotografies de Neus Lloveras durant la purga (Moltes gràcies):






Comunicat de ERC de Malgrat.

Dijous, 22 d’abril de 2010

COMUNICAT
El PSC i el PP de Malgrat aconsegueixen talar els arbres de Can Feliciano

En el moment en què han destrossat l’arbreda no disposaven encara del permís de Patrimoni de la Generalitat


ERC de Malgrat lamenta profundament que l’equip de govern hagi tirat pel dret i finalment hagi talat els arbres de Can Feliciano. Desapareix, d’aquesta manera, un altre dels espais emblemàtics del poble i part del patrimoni natural de Malgrat.

ERC ha sabut que en el moment en què l’equip de govern ha donat ordres de talar els arbres, encara no es disposava del permís de Patrimoni de la Generalitat, necessari per començar l’obra. En aquest sentit, cal remarcar que els arbres anaven caient a sobre el canal, sense cap mena de cura. Teresa Verdaguer, portaveu d’ERC, ha preguntat al regidor de Governació, Valentín Rodríguez, present durant la tala, si disposaven d’aquest permís, i la resposta ha estat que “no fa falta”.

Els regidors del PSC i la regidora del PP no han esperat que es dictamini el recurs contenciós administratiu que està en curs, interposat per la plataforma i pels grups polítics municipals, i en el seu moment els 9 regidors van rebutjar el projecte alternatiu de l’ACA que permetia un tram de riera naturalitzat.

L’arbreda passarà al llistat de patrimoni malmès i arrabassat com la casa de can Feliciano, el Sindicat, la torre del Castell, la xemeneia i l’espai de la fàbrica de l’aigua, l’escorxador… Salvaguardar el patrimoni del poble malauradament mai ha estat una prioritat per l’equip de govern de Malgrat i l’alcaldessa que l’encapçala.

23 d’abril 2010

Final (i prou!), de Joan Bosch:

Final (i prou !)

Naturalment, el cap ens bull d’indignació i tristesa. A molts, ja sé que n’hi ha que, en canvi, estan encantats, ens indigna contemplar com a l’any 2010 el nostre poble pateix una actuació urbanística tan regressiva i contrària als criteris de respecte al patrimoni (cultural, històric i natural) i que destruirà el que quedava d’una riera natural i ens llegarà un canal de formigó. Especialment ara que els criteris de sostenibilitat, respecte i projectació respectuosa tenyeixen, per fortuna, les legislacions de les institucions europees i inspiren les polítiques progressistes i els treballs dels arquitectes i urbanistes més intel·ligents i sensibles. A Malgrat, per contra, sembla que ens toquen els expeditius i destralers, partidaris de l’ urbanisme suburbial, de la simplificació i la idea prefabricada, del traç groller i gruixut. Els incapaços de gestionar una idea subtil de plantejar-se conciliar dos o tres requisits alhora (una intervenció naturalitzadora, la conservació d’un vell canal, la seguretat, per exemple).

Sembla que fatalment aquest és el nostre destí fins que no canviï la correlació de forces dins de l’Ajuntament: polítiques de vol gallinaci, diàlegs de sords, insults i renecs contra arguments, prepotència, contaminació informativa, regidors “fantasmes” o sense cap preparació, considerats només per a decantar les votacions...Ja fa anys que ho patim. Tots tenim present la llista de disbarats que ara culmina amb la destrucció del tram de la riera de Can Feliciano gràcies als nou vots nou vots de l’alcaldessa Conxita Campoy i dels regidors i regidores Ma. Lluïsa Mérida, Antoni Puignou, Ma. Carme Aubanell, Enrique Viñolas, Valentí Rodríguez, Jordi Romero, Anna Raja i Ana Vega. Els mateixos que han tolerat la degradació de la Torre de la Vídua Sala: que no ens enredin, allò que en queda només és una relíquia de l’edifici original que es conservava prou bé encara quan la mobilització popular els va posar contra les cordes i els va obligar a preocupar-se pel problema. Ara, amb la restauració només es crearà un succedani.

En fi, hi ha tants de fets i actituds que certifiquen que el PSC local no és un partit progressista ! –em pregunto quan va començar a deixar de ser-ho, potser quan l’alcalde Mora i els seus van passar a segon terme ?. Observo només com als seus dirigents actuals els agrada l’ urbanisme d’asfalt i piconadora, l’ urbanisme expeditiu que no s’atura mai davant de la complexitat, la varietat o la riquesa d’un espai complex i difícil però també ple de possibilitats. O com han tirat pel dret en un tema, aquest de la riera, a propòsit del qual els constava l’oposició d’un sector molt important de la ciutadania –crec que majoritari a la llum que mai no s’ha produït una mobilització ni física ni d’opinió en favor del calaix de formigó. Han tirat pel dret tot i conèixer la decidida oposició de les altres forces polítiques, representatives, no ens n’ oblidem, d’un 51% de la població segons els darrers resultats electorals. Els 3314 vots del PSC-PP han pogut més que els 3553 que van sumar ERC, CiU i ICV, que 5.000 signatures i que una ferma iniciativa popular sostinguda durant setmanes. Han tirat pel dret, encara, tot i saber, --ha quedat escrit—que els experts de la covarda ACA que el projecte alternatiu i naturalitzador era molt millor que l’actual. Fa pena recordar que l’alcaldessa deia que ella en faria cas del criteri dels autèntics especialistes !. Tiren pel dret malgrat que els tribunals encara no s’han pronunciat sobre el contenciós interposat per molts ciutadans...I tot plegat, mentre no es fa res per resoldre el sector més degradat de la riera (el més avergonyidor pel poble si pensem en la seva dimensió turística).

Que hi farem: són els efectes secundaris de la nostra democràcia. I els haurem d’acatar amb un civisme responsable però profundament indignat. Tanmateix goso demanar-vos de no oblidar el que ha passat durant aquests mesos. A tots els que penseu que un Malgrat millor és possible, als que us agradaria veure que una democràcia autèntica i participativa governa els afers públics –i no únicament una forçada democràcia formal--, als que desitgeu acostar-vos a una idea de poble modern i de qualitat (amb un govern capaç, dialogant i obert a enriquir-se amb les iniciatives ciutadanes i dels altres partits, amb idees i personalitat pròpia) us demano que no oblideu que aquestes són les regles del sistema democràtic. Aquesta vegada ens han anat en contra. Haurem d’acceptar que l’equip de govern té legitimitat legat. Però també que de legitimitat moral ni ètica en té ben poca. Per tant, si aquestes són les regles del joc no tenim cap més camí de futur que aspirar a canviar democràticament el govern municipal: entre tots, des de les diverses sensibilitats polítiques i individuals. Crec que és la lliçó definitiva d’aquest trasbals: només el canvi pot evitar que la degradació continuï. Ells ja no canviaran, és normal, segur que aquest poema de Marià Manent no els agrada gens:

LES ACÀCIES SALVATGES
Les acàcies salvatges s’estan vora el camí,
esveltes, amb la vesta molt tènue i florida.
El capvespre de maig exhala un aire fi
i la flor queia, lenta, amb l’aroma esvaïda.

Tal, les dolces amigues, en la pàl·lida llum
d’algun record llunyà, esveltes i lleugeres:
el vent imperceptible fa un vol de cabelleres
i cada ombra diàfana deixa un poc de perfum.


Joan Bosch


19 d’abril 2010

09 d’abril 2010

Quatre notícies de la web de l'Ajuntament:

Publicació del llibre de J. M. Massons.
Carrers i places amb nom.
Gran nombre de visites a la Biblioteca.
Reunió del Projecte del Barri del Castell per saber qué es farà amb l'arbreda de la Pujada del Castell.

Refugi antiaeri restaurat i obert:

A Calella han fet una magnífica tasca de restauració i rehabilitació en el refugi antiaeri del Parc Dalmau.
Com sabeu, els refugis de Malgrat resten oblidats. I també seria ideal que en un futur optessin a un rentat de cara igual. Són petites coses que incrementen l'interès del forani i l'apreci del local pel seu patrimoni, dues coses sempre interessants d'aconseguir.


Notícia de la inauguració d'aquest diumenge.

07 d’abril 2010

Cartutxos, molts de cartutxos:

Com tants altres blogs que segur heu vist, aquí també ens farem ressò de la notícia del "Caféambllet". Per ara no hi podem fer res més perquè està en altres mans el futur d'aquest espai.

Per altra banda, una bona notícia. Més activitats en el delta de la Tordera!

05 d’abril 2010

Concurs de blogs de la regidoria de joventut:

Com molts sabeu la regidoria de joventut de Malgrat ha organitzat un concurs de blogs on diferents participants creen la seva pàgina web i fan un simulacre de com hauria de ser aquest futur blog de joventut de Malgrat.

De tant en tant les miro i fan el seu goig. Avui m’ha fet gràcia una entrada de la que es diu “JoventutActiva”. Ja us imagineu perquè.

04 d’abril 2010

M'envien una nota sobre Montserrat:

SALVEM MONTSERRAT!
La marea de l'especulació urbanística ja ha arribat a la muntanya de Montserrat, símbol de la naturalesa i la cultura del nostre país. A Collbató, als peus de la muntanya, l'Ajuntament ha aprovat la requalificació de 21 hectàrees de sòl agrícola per construir-hi un gran polígon amb més de 140 naus industrials que podran acollir activitats altament contaminants. Tot això, en uns terrenys que limiten amb el parc natural de Montserrat i la zona d'especial protecció de les aus (ZEPA) Roques Blanques-Montserrat-Llobregat de la Xarxa Natura 2000. Tot per satisfer la voracitat financera dels empresaris 'amics del Partit'.

A Collbató, poble de 3.500 habitants, ja s'han recollit més de 1.200 al·legacions contra el projecte de zona industrial. Diverses entitats han posat en marxa la recollida electrònica de signatures per mostrar el nostre desacord amb una especulació que atempta contra un patrimoni que és de tots.

Si t'estimes Montserrat, si creus que el futur no és destruir el territori, fes clic a l'enllaç, signa amb nosaltres i envia-ho als teus amics/amigues i familiars. Són 20 segons. Gràcies.

http://www.salvemmontserrat.org


I si vols col·laborar en la nostre campanya '10 euros per Montserrat' pots fer-ho clicant: aquí



--
Ruben Vilalta