30 de maig 2008

Publicitat singlelar:

Radiocactus Recordings acaba de publicar el quart single de Viuda Serrandez i Fills, titulat Single 4 (...i ara et fots!). Conté tres cançons: "L'atac de les meduses assassines" (el hit d'aquest estiu que ve!), "Tinc un Scalextric" i "Solo en Japón". Ja estan disponibles, en format mp3, a http://www.radiocactus.com. Que les disfruteu!

Gràcies per avisar Toni!
Jo ja les tinc, t'arrenquen un gran somriure! Gràcies per aquesta activitat que feu per "amor a l'art" i als vostres seguidors!
Vigileu aquest estiu amb les meduses assassines, no us serviran ni les aspirines!

29 de maig 2008

Antonio Vivaldi a Malgrat:

Aquest diumenge tenim un concert de música clàssica a Malgrat (!!), concretament una de les obres més importants de l'italià Vivaldi.

27 de maig 2008

A favor de la llibertat i la sinceritat:

Aquest blog es mostra a favor de la llibertat d'expressió i la crítica, així com remarcar la sinceritat que ha de ser factor comú, i és, de tots els bloggers malgratencs seriosos.
Des d'aquí: SUPORT.

26 de maig 2008

23ª pregunta de l'examen de coneixements malgratencs:

Pregunta doble, només cal contestar una:
- Quin sobrenom tenia l'alcalde pedani Magí Rimbau i Arniges (1867-1947)?
- Quin és l'alcalde pedani que ens falta si citant els del s.XIX parlem de Pau Serrat i Magí Rimbau?

Els alcaldes pedanis:

"Ens plau incidir en la figura simpàtica de l'alcalde pedani, que durant molts anys fou un eficaç col·laborador en les tasques socials de la població, funció que havia estat regulada jurídicament per la Llei municipal de 1877. Aquesta llei diu que l'alcalde pedani és una autoritat municipal nomenada directament per l'alcalde, de qui depèn, i que té responsabilitats per representar una àrea territorial concreta del municipi.
Aquesta figura d'alcalde-jutge sols entenia en les causes lleus, no tenia tribunal, sinó que jutjava dempeus a ple aire. Una de les condicions per ocupar el càrrec era viure al barri on exercia, i perdia el càrrec en cessar l'alcalde que l'havia nomenat.
El primer nomenament d'alcalde pedani que hem trobat d'aquest segle és de 8 de gener de 1906, però no sabem a quí estava destinat, ja que a l'acta en qué consta deixaren el nom en blanc, possiblement per no recordar el nom vertader de la persona - pensem en el Pau Pedaç- que es deia realment Pau Serrat.
Al Castell s'hi concentraven captaires i altre gent de pas i la nostra vila hi tenia una caseta de propietat on es podien acollir, sota el control de l'alcalde pedani. Aquesta casa era coneguda com El Recolliment, i durant molts anys hi habità un malgratenc pobre i solidari, anomenat en Janot, que, com a resident fix, col·laborava en l'ordre entre els acollits.
Ens pinta l'ambient del Castell de primers de segle, l'escriptor Bartomeu Soler (1897-1975), Premi Nacional de Literatura 1962 i gran Creu del Mèrit Civil 1966, en l'obra biogràfica Mis primeros caminos, l'editorial Juventud SA (1962), on visqué una particular aventura en la seva infància.
La nostra vila ha estat agraïda de la col·laboració dels alcaldes pedanis, i l'Ajuntament presidit per Josep Mora i Girons va decidir que un carrer -precisament el carrer on tenia la seva casa Magí Rimbau i Arnigues, el que més temps va fer aquest servei social, portés el nom de carrer de l'Alcalde Pedani."
(Colomé i Alsina, Joaquim, "Els alcaldes de Malgrat de Mar 1898-1998")

25 de maig 2008

Maresme medieval:

El nostre molí desperta interessos, i doncs!

23 de maig 2008

22 de maig 2008

Parlant de Pineda...:

Recordo que a Pineda hi ha una Plataforma (Salvem la vall de la riera) que fan una feina magnífica, la última obra és la restauració de la Font del Ferro, i la següent és la de restaurar un forn de calç, endavant que ho feu molt bé!
La font es va fent...
S'acaba la font, la bassa per amfivis i el pont. Felicitats pel llorer, un bon arbre pel seu significat!

També vull fer memòria d'un fet que em va resultar curiós. Al lloc on va la nova depuradora s'hi trobava una parella de mussols (no recordo l'espècie, em sembla que ducs) i per això no podien continuar, per gràcia divina van desaparèixer i ara segueixen les obres. Lo curiós és que sembla que sabem on han anat a parar! Aquí?

20 de maig 2008

Política mal entesa (Actualitzat 2):

En el Malgratconfidencial s'evidencien certs malestars polítics presents en el nostre Poble: el projecte de barris, i els plens municipals.

La Neus Serra diu les coses clares també.
Des de Malgratot es fa una sàtira prou seriosa.

19 de maig 2008

Fesols i temps:

El company blocaire de No només fotografies ha penjat entrades curioses en quan al nostre patrimoni (tant passat com present). Aprofito per recomanar que mireu les fotografies que presenta a peu de blog, sobretot la última ;·)

Fesols
Temps era temps

17 de maig 2008

08380: Centre cívic del Castell:


El premi d’arquitectura francesa més important és l’anomenat “Esquadra d’argent”, i l’any passat va fer una capgirada de truita impressionant.

Era típic d’aquest país capitalitzat per París, una de les principals ciutats de les arts, premiar l’arquitectura més impressionant o artística; a l’any 2007 es va considerar oportú fer un canvi de mires i el premi es va destinar a una petita escola de Burdeus. La motivació va ser una arquitectura perfectament adaptada a l’entorn, ja que aquesta escola treballava els projectes considerant l’espai on aniria destinada la peça i la seva adaptació a aquest medi.

Això comportava deixar de banda el que es coneix com arquitectura “gesticulant”, que és aquella innovadora a nivell artístic –explicant-ho de manera planera-, i valorant la peça i la seva integració a l’espai destinat. Un canvi de mires com apuntava al principi.

Tothom pot considerar si el premi se’l mereix la modèstia i l’adaptació o l’extravagància i el renom, però els nostres espais naturals-històrics i els nostres propis ulls i sensibilitat què mereixen? Em sembla que coincidirem en pensar que mereixen una arquitectura que s’adeqüi i no unes moles de formigó armat i colors vius que ens mostrin la superioritat de la nostre societat en relació a nosaltres mateixos, com si una escala de dimensions es presentés en relació societat-individu (si Le Corbusier aixequés el cap!) tal i com passava entre un temple o una piràmide i el seu cohabitant. És avui dia la funció de l’arquitectura mostrar la superioritat d’una societat? Tampoc m’interessa comentar ara aquesta faceta, redirigiré la pregunta: Hem de continuar veient l’arquitectura com un símbol de la societat? Crec que no, sempre i quant es plasmi de manera volumètrica, una gran ciutat que sempre ha de créixer desenvolupant edificis imponents s’estanca en un creixement que considero repugnant.

Així deixo clar el meu posicionament: la present i guanyadora escola de Burdeus es mereix el seu premi. Deixen clar que es pot fer nova arquitectura de manera adaptada a les condicions de l’entorn, només per aquest motiu ja ho considero suficient.

Ara, salvant distàncies, marxem de França i situem-nos en un bonic poble del Maresme anomenat Malgrat (i doncs! on penseu que volia anar a parar?), concretament en un dels projectes que fa poc s’han acceptat: el centre cívic del barri del Castell (situat on ara hi ha l’edifici de l’escola taller, al carrer del Segre). En aquest cas no ha passat, tal i com a vegades ocorre, que els arquitectes s’han volgut lluir i fer una gran creació avantguardista, ja que es proposaven dos projectes diferents: un, que per entendre’ns, podem anomenar pre-Burdeos; i l’altre situat en la línia d’aquesta escola francesa. La votació va ser clara: la immensa majoria dels presents van votar el primer projecte, on es plantejava un edifici que creix de forma vertical i en pisos, en canvi, el segon projecte proposava començar de zero i no conservar les estructures presents de l’edifici existent (sense grans canvis econòmics), d’aquesta manera es podia plantejar de nou i fer una creació prou adaptada. Queda clar, aquest segon projecte no protagonitzava l’skyline del turó, tal i com si ho farà el primer (els arquitectes afirmen que es veurà des del poble), sinó que es desenvoluparia el seu cos al llarg de la pendent de la pujada sense crear grans contrastos (adaptació al medi) així com altres aptituds benèfiques que es van posar de manifest a la passada reunió per boca de certes assistents -que si volen dir la seva ja ho faran-. Res va convèncer als votants del primer projecte que sense l’espasa dels arguments i amb l’escut de la sordesa van guanyar la batalla-votació.

Malgrat tindrà un nou edifici emblemàtic que segueix unes línies antiquades i depenent de la façana pot arribar a ser força insalubre.

Gràcies: Joan Piña


16 de maig 2008

Carai si en sap!:

Noves declaracions de l'alcaldessa pel que fa a la Riera.

14 de maig 2008

Malgrat al 1926:

M'envien aquesta imatge arrel de la que vaig penjar fa poc.
Font: "Ariete de 30 maig 1926"
Gràcies!

12 de maig 2008

Retorn al nom original:

Ben fet a Vilassar. Per cert, jo vull ser de "Malgrat"!

08380: 10,5 litres (Actualitzat):

He rebut dues opinions de la passejada d’aquest dissabte.

Les dues coincideixen en dir que el jardiner municipal que la va realitzar mereix un excel·lent. Comenten que ara pateixen un abans i un després en quan a la seva visió d’un parc, ara són capaços de gaudir-los, entendre’ls i apreciar-los. Gràcies per la vostre opinió i per fer-la extensible als que no vam poder disfrutar de la jornada.


(Actualitzat) Ja ho han penjat a la web de l'Ajuntament!

11 de maig 2008

No ploreu, si més no espereu (Actualitzat 1):

Per aquells que patiu pel salze ploraner que hi havia a la rotonda davant del C.A.P., segons la mateixa alcaldessa (ara es veu que el tema dels arbres és prou important com per a que es justifiqui cada acció de boca de la mateixa alcaldessa) va aclarir per Ràdio Malgrat que el treien perquè estava mort.
La veritat és que van anar tant ràpid que ni tant sols es va poder veure la soca per comprovar si era mort o no.
I ara? Plantaran un altre salze? El que els hi vingui bé a ells? Quin gran misteri...

(Actualitzat) Ja l'han replantat!

10 de maig 2008

Un altre Malgrat, un altre Castell:

“No per l’insignificancia dels llocs, ni la pobresa de molts arxius, devem deixar d’estudiar-los, sinó que, ab ells tots junts, hem de formar la brancalada del grandiós y secular arbre de l’historia patria; y, encara que’l present treball (1) no sia més que una fulla, també les fulles embelleixen els arbres y acaben de completar-los. D’aquestes fulles es de lo que trobem més mancada l’historia de Catalunya. Avuy, que sembla que a casa nostra tot pren una vida exhuberant y sobrada, hauriem de treballar més y més pera escriure lo que’ns estan dient tants monuments, tantes ruines, tantes pedres que, espargides per ci y per llà, constitueixen la grandiosa epopeya de la Catalunya catalana. També l’historiar aquests llogarets serveix pera enfortir l’amor a la patria, perque veyent que’ls seus avantpassats treballaren en la formació de llur poble y de Catalunya,y que, si no foren un exèrcit, foren almenys un puntal pera sostenir l’allau que’ls queya al damunt, èmuls d’aquelles glories, en lloc de considerar-se una gota perduda pel mar de la societat, se creuen y venen a ser una onada que empeny la barca de la patria al port de vida propia y vida nova vers aon rema. Aquí teniu , doncs, una fulla pera l’arbre y una pedra pera’l casal de l’historia de nostra terra.”

Joan Serra Vilaró, Pbre (1907)

(1) Referent al seu treball “Senyoriu feudal sobre’l Castell de Malgrat (2) “

(2) Malgrat de la comarca de la Segarra, Lleida


(Gràcies Batec de Llevant!)

09 de maig 2008

07 de maig 2008

Privilegis o enginyeria? (9)

En Malgratot ha fet, com sempre, la seva versió satírica dels fets. Gràcies!

05 de maig 2008

Acaben els actes d'agermanaments:

Ja han passat els quatre dies, tenim un resum a la web de l'Ajuntament (li trec molt de suc últimament!). Podeu fer les vostres valoracions.

Dissabte complert:


Se'ns presenta una nova activitat per aquest dissabte (a més de la passejada urbana per els principals parcs del Poble), i se'ns presenta bé. Jo no m'ho perdria!

"Històries i llegendes de l'any vuit. Recull de cultura oral del Montnegre"

Resposta a la 22ª pregunta:

Sense jo saber-ho aquest cap de setmana heu viscut la resposta a la pregunta, a la web de l'Ajuntament teniu l'explicació.
Podeu veure que és l'únic poble amb el que tenim motius històrics per fer l'agermanament!

(Quin fàstic em fa cada vegada que surt l'encapçalament amb aquesta foto tant lletja de la Torre!)

02 de maig 2008

Digne de conservar-se:

Els experts de Janus S.L. consideren que el canal de la Riera és digne de ser conservat. Nosaltres ja ho sabíem, però ells ho jutgen per altres criteris (els arqueològics). Una bona notícia, ara queda saber com opina l'Ajuntament (També l'han d'adjuntar amb el Butlletí Municipal, no?)
Gràcies a aquells que m'heu informat de que ja estava fet, aquí el teniu ben fresquet des del blog de l'Arbreda.

Recordem (Abril 2007):



He tornat a fer un recull de les entrades més interessants que es van penjar ara fa un any (Abril 2007).

És curiós veure com un blog d’història parla de la seva pròpia història!

Cal no perdre la memòria.



Privilegis o enginyeria primer post!

Murs dintre de les mines.

Cyber-park.

Debat sobre el campanar.

Carta parlant del Parc del Castell.

Pont de l'alcalde Serra i Gastó.

Capella de l'Antic Hospital i els Sants metges

01 de maig 2008

Coses de l'Ajuntament (actualitzat 1.1):


Aquest cap de setmana (al complet) i el que ha de venir (només el dissabte) [Ara ja hi han posat la data] l'Ajuntament ens presenta un seguit d'activitats culturals, algunes interessants o amb sentit altres no tant. La imatge és de la web de l'Ajuntament, on anuncien la tercera passejada urbana, la gràcia la he descobert en el encapçalament.
Moguer

Apunt d'historiadora:

Hola,

Feia dies que no entrava en el bloc i repassant notícies m'ha sorprés veure els comentaris que hi ha respecte el doctor Massons. Primer de tot dir-li a la persona que ha fet el comentari "li donen creus de Sant Jordi a tothom o a qualsevol", que el doctor ha estat un cirugià molt destacat fins que es va jubilar i es va començar a dedicar a la seva segona passió que és la història. Durant la Guerra Civil amb altres cirugians i el doctor Trueta (encara que potser sovint només aquest últim s'ha emportat els mèrits) van treballar en els hospitals de guerra de la República ideant mètodes per curar ferides amb l'encert que gràcies a aquestes noves tècniques es van salvar moltes vides durant la Guerra Civil i durant la Segona Guerra Mundial, quan metges de tot Europa van aplicar aquesta nova manera de curar les ferides "inventada" pels metges catalans. Un cop jubilat va escriure quatre vòlums sobre la història de la medicina militar, la història de Santa Susanna, treballa en les seves memòries i a més ha fet aquesta història de Malgrat, que està pendent de publicació. Em sembla que abans de criticar aquest llibre primer com a mínim hauríem de llegir-lo, potser no ens agradarà el seu estil, el trobarem incomplert, o podrem discutir la metodologia empreada, com fem amb molts altres estudis, però no és poden jutjar les coses abans d'hora. A més em sembla que hem de tenir en compte la bona voluntat d'un home de quasi bé 93 anys, que comparteix amb totes les persones que consulteu aquest bolg la passió per la història i el patrimoni i que "por amor al arte", com se sol dir, s'ha decidit a escriure sobre el nostre poble. Vaig tenir la sort de poder passar un dia amb ell fa dos estius i encara que potser tenim una visió de la vida i una ideologia força diferent, em va semblar una persona molt interessant i un dels pocs testimonis vius de primera línia que ens queden. Té el cap encara molt clar i és un plaer poder escoltar tot el que té per explicar dels temps de la República, la Guerra i la postguerra, o parlar de qualsevol tema ja que és una persona molt culte i té més coneixements d'història que qualsevol de nosaltres.


Sònia Garangou