Resposta a la 11ª pregunta:

Després de moltes pàgines plenes i dies igualment plens arriba la resposta a la pregunta que em pensava que hauria de donar més pistes, però sembla que encara ens queda una mica d’esperit rural com per conèixer, efectivament, les garrofes.
Fruita de beina llarga (un pam més o menys) verdosa quan és verda i marró fosc al madurar, l’interior és groguenc i molt olorós. Durant èpoques de fam s’arribaven a menjar garrofes i aglans entre altres fruits que avui dia despreciem, i encara avui serveixen per alimentar a bestiar com vaques, cabres, conills i cavalls entre d’altres (arribant a considerar-se una llaminadura per tots ells).
Aquí a Malgrat jo he vist garrofers al penya-segat de davant dels pins del Parc del Castell, segons deien n’hi havia també un entre els arbres que van tallar a l’arbreda de Can Feliciano (jo no el vaig saber veure), i n’està ple a les cares que donen a Malgrat de les muntanyes de Montagut, Can Palomeres i Turó d’en Serra sobretot, això s’explica si sabem que en aquestes muntanyes se n’hi cultivaven com a conreu, però els garrofers i les vinyes que eren el negoci dels propietaris d’aquelles terres varen morir durant una glaçada (la del 1962? no ho sé) i ara resten els rebrots d’aquells esponerosos arbres fruiters, que s’amaguen entre alzines, romegueres, pins i trossos d’història que resten escampats per aquests turons.
Buscaré la fotografia que fa temps vaig veure en un llibre on encara es veia tota la muntanya de Can Palomeres plena de garrofers i us la mostraré a tots pel vostre gaudi o malenconia.