26 d’abril 2007

Debat sobre xarangues:


El blog romandrà tancat fins passat el pont, podem dir que per descans del personal. Disculpeu les molèsties!
Això sí, us deixo amb un interessant debat que va proposar la comentarista "donzella de la costa": Què preferiu, "un parell de xarangues d'aquestes que lloga l'Ajuntament per les inauguracions" o un rellotge decent per l'Esglèsia?
No puc saber si les dues coses són equitatives, però pensem que el cas fos així. Au! El debat està obert!

Sant Cosme i Sant Damià (Capella de l'Antic Hospital):

Consta que foren enterrats a Cir (Síria), on moriren decapitats, en temps de Lísias procurador romà, en la darrera persecució de Dioclecià. Durant els segle V la devoció als germans Sant Cosme i Damià s'estengué per tot el territori cristià. Als països catalans, on són coneguts per sants màrtirs i metges, començà la devoció en època visgòtica. Durant l'època medieval el gremi de Metges, Farmacèutics i Barbers adoptà l'advocació als sants i se'ls dedicaren algunes esglésies i capelles com la de Rialp (Pallars Sobirà). Encara avui dia es conserven a Rialp les magnífiques talles de l'època Gòtica dels sants Cosme i Damià. Abans el dia de St. Cosme i Damià era el dia 27 de setembre, però a causa de l'organització del santoral que va efectuar el vaticà, avui dia se celebra el dia 26 de setembre. No tenen cap relació directe amb Malgrat, la seva devoció a la Capella de l'Antic Hospital ve de la seva naturalesa de sanatori, res més. Si en voleu saber més: "Els sants metges guaridors sant Cosme i sant Damià" de Josep M. Vilarrasa. "La llegenda daurada" de S. de la Voràgine (Capítol 143)

24 d’abril 2007

La Capella i els Metges:

La blanca, buida i impol•luta capella de l’Antic Hospital que veiem ara no té res a veure amb el que va ser. En aquesta capella hi havia un retaule barroc dedicat als Sants Cosme i Damià, els Sants Metges, com se’ls acostuma a anomenar. Aquest retaule el van restaurar a principis de segle i segurament va ser víctima de la Guerra Civil.
Resta, però, dues claus de volta (cal aixecar el cap i les veureu on es creuen els arcs), una dedicada a Sant Pere i l’altre amb dos personatges, coneguda l’advocació de la capella sens dubte són Sant Cosme i Sant Damià. Les úniques peces que resten del conjunt decoratiu interior de l’edifici.
Això i més informació de l’edifici (com la bibliografia de consulta) ho podeu trobar a la fitxa 8 del catàleg de l’ajuntament.

22 d’abril 2007

6ª pregunta de l'examen de coneixements malgratencs:

Quin és el nom de les dues principals zones de conreu de Malgrat?

20 d’abril 2007

El pont de l'alcalde:

Joan Serra i Gastó va ser alcalde de l’Ajuntament de Malgrat del 1-1-1912 al 31-12-1915, i del 13-9-1929 al 15-2-1930. Va ser en el primer període quan es va construir el pont de la Riera de St. Genís del carrer Passada.
En aquest pont hi figures dues inscripcions, una a cada costat (en els frontals que ens trobem si hi anem des del interior del poble), i són les següents: Ayuntamiento de 1912 a 1915, siendo Alcalde D.Juan Serra i Gastó., i a l’altre costat, Inaugurado el 6 Diciembre por el Ayuntamiento de 1914.
En el llibre de Joaquim Colomé titulat Els alcaldes de Malgrat de Mar, 1898-1998, hi trobem dades curioses del personatge com per exemple que durant el seu mandat l’ajuntament va adquirir la primera màquina d’escriure, que formava part del Partit Conservador, i que va ser distingit amb el títol de Comendador de la Real y distinguida Orden de Isabel la Católica per Alfons XIII.

17 d’abril 2007

08380, El vell del Castell:

"El vell del Castell" m'ha fet arrivar un text, tal i com havia avisat. Degut a la potència que denoten les seves paraules i a la fidelitat que segueix amb el meu punt de vista he optat per publicar-lo de seguida i no esperar a demà. Aquí el teniu tal i com a sortit de l'ou:

Veure la foto que presideix aquesta pàgina m’ha fet recordar la meva joventut, quan encara hi havia patateres i vinyes en aquest turonet, i anava sovint a la ombra de la figuera que encara hi podem veure.

L’alcalde Mora va decidir fer d’aquest turó, i de l’element històric que el presideix, un parc, on tothom hi pogués anar a passejar i disfrutar de les vistes que té. Va ser una bona proposta, però la idea va quedar, segons el meu gust, a mitges: no es va potenciar el valor històric, principal element del parc, i tampoc es va acabar la barana que vorejava tot el parc. Els veïns portem molt de temps demanant això, que s’acabi la barana, res més!
Doncs després de molt de temps demanant la barana i que hi hagués vigilància en el parc (ja que era usual trobar drogoaddictes i xeringues en llocs on jugaven els nens, que per cert, quan ens queixàvem d’això ens deien que no els podien fer fora perquè després anirien a un altre lloc, un altre prova de la ignorància que tenen des de l’ajuntament al nostre barri), ens tanquen el parc, sense avisar. Al parc no hi podia entrar ningú, només un grup de nois que no sabem que hi feien, ningú va preguntar-nos la opinió ni ens va explicar que hi feien. Doncs bé, es veu que aquests nois eren el que anomenen “Escola taller”, un grup de nanos que no tenien ni punyetera idea del que feien, és normal,estaven aprenent, i a on millor per portar-los a practicar i a fer qualsevol cosa?
Quan es va obrir ens varem trobar amb la torra coronada d’una cosa que ningú entenia, una de les trinxeres de canons tapades per uns tres metres de sorra (i a més, a sota, va quedar també una font i una de les entrades als refugis), les altres dos trinxeres s’han convertit en glorietes i les han fet malbé, la pedra on es conservaven les guies per col•locar un canó ha desaparegut, igual que la pedra que estava al costat de la torre i s’havia trobat a la plaça quan en Pepito va fer el primer parc, etc. A més, el parc s’ha convertit en jardí, això vol dir que de ser un parc per nens i avis (eren els grups que més el disfrutavem) a passat a ser un lloc per passejar, sense tenir en compte qui era realment els que utilitzaven aquest parc.
Un altre cop, des de l’ajuntament, han demostrat que aquest barri i el valor que té no els importa, que som un lloc que hi poden fer el que els doni la gana, i que es pensa que ningú dirà res. Doncs no! Estic jubilat, i si volen fer un “arreglo integral” (que és el que m’ha explicat el meu nét que volen fer), els estaré vigilant tot el dia. No deixaré que facin les porqueries que han fet pel poble, aconsegueixen que ens faci por arreglar les coses rompudes i renovar-les! Espero que aquest cop ens expliquin que volen fer, i no fer una falsa reunió per recollir idees on no es va tenir en compte a la gent que deia coses que “els de dalt” no tenien planejades (això m’ho ha explicat un jove d’aquest barri que em va venir a fer una entrevista sobre temes del passat, jo no vaig anar a la reunió perquè em fa fàstic veure a la gent que va dirigir la reforma del parc, o sigui, qualsevol persona de l’ajuntament, i si s’ofenen m’és igual perquè jo porto molts anys ofès i ningú m’ha fet cap mirament).
Repeteixo perquè quedi i clar i vull que tothom m’ajudi, vigilarem d’aprop totes les reformes que es facin al castell, i no només al castell, a tot Malgrat. No permetrem que es perdi res més! I gràcies a aquest bloc d’internet podem comunicar-nos i aturar les coses abans no sigui massa tard! Gràcies a tots i a tu en especial Sentinella en vetlla.

Agraeixo que confiïs en mi i en els lectors, espero que et dediquin comentaris i veiem la seva opinió.

16 d’abril 2007

Debat sobre el campanar:

Com ja varem comentar en una de les “preguntes d’examen”, l’església de Malgrat resta inacabada. Ara bé, si en les vostre mans estigués el futur d’aquesta peça, consideraríeu que s’hauria de cobrir el campanar o bé el deixaríeu tal com està?

14 d’abril 2007

Resposta a la 5ª pregunta:

Extret de "La Vila de Malgrat i sos contorns" del pvre. F. Paradeda i Robert:
"CARME. Conegut també amb el nom del Tatxu, tal volta per ésser la primera casa que portant aquest sobrenom s'hi establiría. Després se li donà el del Carme, perquè en la dita casa Tatxu, núm. 69, i en l'adjunta del Sr. Arigós, en llurs parets exteriors teníen pintada l'imatge de Nostra Senyora del Carme i una barca en actitud de demanar socors, figures que encara en l'actualitat es trasllueixen un poc."
Em sembla que no cal afegir res, no es pot explicar millor.
Afegir que ell mateix havia nascut en el número 58 d'aquest carrer, ara, número 74. No m'he fixa't mai si hi ha alguna placa o alguna distinció en dita casa.

11 d’abril 2007

Can... què?

Els cognoms que portem no són gratuïts, tenen un perquè i un significat. El perquè tots el coneixem, però el significat, molts cops, queda en la intriga.
Palomeres era el cognom dels primers amos del mas que porta aquest nom, sembla ser que aquest nom prové del fet de palomar (lligar els vaixells a port), i considerant la importància que el sector mariner tenia en el nostre poble no és d’estranyar que el que es dedicava a això en prengués el nom: primer com a motiu, més tard com a cognom.
No es pot justificar però té sentit. Ara bé, potser el nom li provenia d’abans i no de l’ofici que va exercir a Malgrat, o potser inclús no té res a veure-hi.

07 d’abril 2007

Murs estranys:


Si teniu el plaer de anar a fer una passejada pel turonet de Can Palomeres, descobrireu troballes interessants com el mas enrunat, construccions que no se’n sap la funció que van exercir o que exerceixen, fonts assecades que guarden encara una aura salvatge i feréstega, les boques de les mines, etc. D’aquest últim element, les boques de les mines, us pot sorprendre veure uns murs de maó que sembla que a un parell de metres de l’entrada les tapiïn, es troben a les curtes mines 1 i 2, i no tapen l’entrada, només la bloquegen directament ja que si guaitem per un lateral veiem com es pot passar. Aquests murs servien per protegir les municions que durant la Guerra Civil s’hi guardaven a les mines, i per protegir de la metralla de les explosions o de les ones expansives d’aquestes.
Això ho podeu trobar en el llibre exhaurit que es va fer de les Mines de Can Palomeres, i que podeu descarregar-vos en la web de l’Ajuntament.
Cliqueu la imatge per ampliar-la.

05 d’abril 2007

5ª pregunta de l'exàmen de coneixements malgratencs:

Quin és l’anterior nom del Carrer del Carme? I perquè avui dia se’l coneix així?

03 d’abril 2007

Privilegis o enginyeria?

Passejant per Malgrat és fàcil trobar aberracions i paradoxes. La última que he descobert es troba al Carrer Alsina, concretament al Nº 1, a la casa anomenada Ca l’Angels Prats. Es tracta d’un edifici de dolç estic neoclàssic, que es caracteritza per la racionalitat amb que l’arquitecte (Francisco Portillo Quintana) va disposar tots els elements que conformen la façana, en destacaríem el conjunt de la balconada. No cal que expliqui més, podeu veure-la en directe o a la fitxa número quinze del catàleg de l’ajuntament: http://www.ajmalgrat.es/ajuntament/campanyes_projectes/poum/cataleg/FITXA15.pdf
Ara bé, si podeu veure-la en directe (adjuntaria una fotografia però m’acusarien de propagandista) trobareu que en una de les finestres en penja una pancarta. El missatge d’aquesta el coneixeu tots perquè visqueu on sigui segur que n’hi ha alguna a prop: “Propera promoció d’habitatges”.
Tot seria normal i monòton si no fos perquè aquesta casa, com podeu veure a la fitxa, està protegida. Voldria saber si el constructor serà capaç de fer el que hi vol fer sense tocar les cobertes ni la façana, que és el que està protegit; seria tota una obra d’enginyeria!

02 d’abril 2007

Resposta a la 4ª pregunta:

Bé per tots aquells que han contestat que resta per acabar el campanar i que també se la coneix com a “Catedral de la Costa”.
És veritat que la pedra per fer l’encapçalament del campanar es va guardar, però al final ni es va fer la teulada del campanar ni sabem on va anar a parar la pedra. Per això podem veure aquesta torre sense barret, amb una espècie de cúpula i un parallamps que li donen un acabat molt rude però al que els malgratencs sembla que ens hi hem acostumat i no se’ns fa estrany.
Aquest edifici connota la riquesa del Malgrat de l’època (s. XVI), és una de les esglésies més grans que podem trobar pels voltants, i abans de la crema que va patir durant la Guerra Civil era una de les més riques també. D’aquí que se la conegui com a la “Catedral de la Costa”. Els malgratencs ens hem de sentir orgullosos de tenir aquesta peça, una obra que destaca per sobre les altres i rep aquest nom que la magnifica.

01 d’abril 2007

Sant Ramon Nonat (Ermita de Santa Rita):

Desprès de beneir la palma, el llor (llorer) o la branca d’olivera, res millor que una nota hagiogràfica del Sant que més problemes va causar a l’hora de identificar els que composen l’ermita de Santa Rita:
Sant Ramon Nonat és un personatge d'historicitat dubtosa, molt popular i venerat com a sant a Catalunya i arreu on s'estengué l'orde de la Mercè i els mercedaris. Hauria nascut al Portell (Segarra) al final del s XII i mort al castell de Cardona el 1240 quan anava a Roma per ésser investit cardenal pel papa Gregori IX. Una altra versió el faria mercedari entre el 1320 i el 1346. La seva suposada biografia diu que fou extret pel senyor de Cardona, parent seu, del ventre de la seva mare ja difunta, circumstància que li donà el renom i l'advocació tradicional de patró de les parteres. Molt jove s'hauria fet mercedari i hauria fet diversos viatges a Àfrica per redimir captius, en un dels quals hauria estat empresonat i torturat. Se'l representa vestit de cardenal i amb una custòdia per la seva devoció a l'eucaristia i per la tradició que Crist mateix li donà el viàtic al castell de Cardona. El seu culte se centrà al convent mercedari de Sant Nicolau del Portell, on es guardava el seu cos, i fou molt popularitzat per l'orde al llarg dels ss XV i XVI, fins que el papa Urbà VIII aprovà el culte el 1628. Possiblement es tracta d'un desdoblament de Ramon de Penyafort, que intervingué tan directament en la fundació de l'orde mercedari, a la vida del qual s'haurien afegit notícies de l'actuació d'un antic mercedari de nom Ramon de Blanes. La seva festa és el 31 d'agost.