20 de setembre 2007

Tres notes d’agenda:

Aquest divendres a dos quarts de deu, al Centre Parroquial, es presentarà el llibre: “El silenci de les campanes: La persecució religiosa durant la Guerra Civil”. L’autor és el filòleg de la llengua catalana Jordi Albertí. Editat a Proa (Barcelona, 2007).
Si voleu algun resum us aconsello que busqueu per la xarxa, n’hi ha de tots els gustos i interpretacions. Jo n’he trobat un força encertat i breu, ve de la pàgina del “Butlletí 70”:

En aquest assaig històric, Jordi Albertí es proposa ordenar dades i plantejar hipòtesis que permetin entendre la persecució religiosa a Catalunya durant la guerra civil 1936-1939. Fruit d’una investigació rigorosa i minuciosa –bisbat per bisbat– , l’estudi indaga també els precedents del fenomen anticlerical, tan present i virulent en la història de Catalunya: les guerres carlines i les bullangues del 1835, la Setmana Tràgica del 1909, les difícils relacions entre l’Església i l’Estat i la societat fins al 1936. Malgrat que ja han passat setanta anys de la guerra, i que s’està revisant la memòria històrica, el tema continua essent àrid i difícil. L’autor és prudent, i també valent, i té molt en compte que cal evitar prejudicis de qualsevol signe; però els fets, documentats i demostrats, són el que són: assassinats de persones religioses –laiques i eclesiàstiques–, destrucció d’esglésies, d’objectes de culte, de biblioteques i arxius. Tot perpetrat amb brutalitat, odi i premeditació, per part, sobretot, del comunisme llibertari, amb el consentiment, la banalització o el silenci de molts. L’autor ha assolit el seu propòsit d’ajudar els lectors a trobar elements de reflexió i a formar-se una opinió, mesurada i allunyada de tòpics i maximalismes, d’una part molt complexa i ignominiosa de la nostra història.

16 comentaris:

ALMOGAVER ha dit...

S'ha de recordar tota la memoria historica, no només la que va a favor del bàndol republicà.

Anònim ha dit...

Es diu Centre Cultural i no parroquial. I que el llibre està escrit per un creient nacionalista gens sospitós de ser "franquista"i prologat pel catedràtic Solé Sabaté gens sospitós de ser de dretes. És un assaig històric d'una garantia i rigor històric més enllà de les idees politiques.

Anònim ha dit...

Compte amb això del "bàndol republicà". Els que liquidaven la clericalla eren anarquistes, i el govern de la República evidentment hi estava en contra.
Una cosa és matar a sang freda una persona i una altra és anar a lluitar al front.
Els anarquistes van donar una molt mala imatge de la República a nivell internacional.

Anònim ha dit...

Si ja, això a les escoles cola, però aqui...
La República ho va tolerar tot, al cap i a la fi els comunistes també eren anticlericals i els hi anava bè.
La crema d'esglésies va començar per culpa de les indirectes de la república, un exemple el de Manuel Hazaña que davant del populacho va exclamar: ¡España a dejado de ser
católica!, la gent aixó en temps de revolució s'ho agafava en serio, massa en serio.
Largo Caballero, Santiago Carrillo, la Pasionaria, o el General Lister, eren personatjes de la república carecteritzats per la sang freda que tenien, Carrillo era comunista i república, no era anarquista, i va matar (amb 19 anys) 3.400 catolics i falangistes a Paracueyos del Jarama, No t'explicaré el que feia en Carrilo amb el seu colega "el valiente" (república del Psoe) a les monges que agafaven pels carrers de Madrid.
Tambè vull recordar que la república va decretar llibertat de culte a l'any 1937, quan totes les esglésies ja eren cremades i la mitjana de capellans morts al dia era de 70.

Las "Checas" de qui eren de la cnt o del SIM...?

Es vulgui o no, la República va tenir molt a veure amb la persecusió religiosa, partits que avui en dia encara existeixen van donar molta guerra al clero sota el nom de "comité antifeixista", gent obsesionada en veure feixistes per tot arreu, els governs locals republicans passaven per les cases a requisar les imatges religioses, feien pagar per anar a missa, etc... Això no es persecussió?...

En quan el comentari de les 22:52
Es delicte ser de dretes?
Es delicte se creient?
Et fot que fagin aquests llibres sobre la memoria historica que no surt per la "tele" ?

Anònim ha dit...

Que bo, que bo, i després varen estar 40 any fent depuracions a fons de tot el que sospitosament flairava a llibertat.

Sentinella en vetlla: ha dit...

Deixem aquests debats infructuosos en mans d'historiadors assenyats, siusplau.

Anònim 21:01:00 ha dit...

Sr. Sentinella, ell ha disparat primer, jo ja callo.

Anònim ha dit...

Ahir a la presentació no va anar casi ningú la veritat es que va ser un fracas d'assistencia.

Anònim ha dit...

21:01
En aquest post es parla sobre la republica, no durant el periode posterior, ¿Ès que sempre que parlen malament de la republica os recolseu en el fraquisme? no teniu altres arguments?

21:01 ha dit...

Sr. Sentinella, si torna a disparar, jo respondré al foc provocador de l'inefable.

Anònim ha dit...

Una quarentena de persones a la presentació d'un llibre d'història no està gens malament per un Malgrat ple d'ignorants i bocamolls.

Anònim ha dit...

40 de 18000? exit?

XD XD XD XD

Anònim ha dit...

Jo hi vaig assistir, és cert hi havia molt poca gent, és important que és parli del que va passar, és important parlar de la història, per no tornar a cometre els mateixos errors, però tinc la sensació que l'acte de presentació del llibre no ha servit per això. Durant la guerra civil es van cometre moltes barbaries, com passa en qualsevol guerra, suposo que surt la part animal (els humans som del regne animal) de les persones, però, ja han passat molts anys, en aquest país ha augmentat el nivell cultural, crec que tots podem entendre el que va va passar. Sóc una persona neta i filla, de militant de la cnt i del psuc, neta i filla de persones represaliades per aquest fet, persones indignis, persones dolentes, segons la ideologia nacinalsocialista i afegiria catòlica de l'època (a l'igual que els seus descendents), però dues persones que malgrat haver patit en pròpia pell (que els va anar minvant la salut) aquells anys i els posteriors (fa molt poc vaig saber que l'avi va ser condemnat a mort per un crim que no havia comés, la persona en qüestió va morir al llit d'una malaltia, quan temps de silencia i de por), varen seguir mantenint les seves idees, dues persones que no menystenien a ningú per les seves creences, persones dialogants, persones diria democràtiques, difícil en aquells dies i també actualment? Per què és tant difícil respectar a les persones que no pensen igual que tu? per què tinc la sensació que mentre que jo intento entendre el que va passar moltes persones no ho fan? per què jo seguiré patint les conseqüències de ser descendent de persones d'esquerra (com ja vaig patir durant molt de temps)? Respecto les creences de les persones, però, no accepto que vulguin que tots siguem iguals.
Dono les gràcies al meu avi i al meu pare, pel que em van transmetre, que no entenia quan era petita, però, que després dels anys m'ha servit, no per ser tolerant (paraula de moda, paraula que per mi mostra menyspreu), jo no tolero, respecto, les idees dels altres i, per tant, m'agradaria que els altres respectessin les meves. Espero que algun dia l'espècie humana arribi al punt d'inteligència que comporta la paraula humana, crec que encara no hi hem arribat. Només cal observar el nostre entorn.

Anònim ha dit...

Miquel C.
Jo també hi vaig assistir i quant el nombre mai una presentació d'un llibre tant especialitzat i d'un tema encara espinós es pot demanar una assitència massiva. L'interès per la cultura i la història és mínima. La presentació que va fer l'Enric, el rector, com sempre clara i concisa amb cites interessants de Pierre Villar. L'autor brillant,equilibrat i molt objectiu. Els fets són els fets i la memòria històrica com es va dir ha de ser completa. Enhorabona a la parròquia.

Anònim ha dit...

diu que tot eran monges i capellans ?

Anònim ha dit...

Perdò, pero vas equivocat, nomès hi havien 2 monges del natzaret, 2 pares maristes del chanel i el sr. rector,
la resta de la gent eren basicament gent de missa i alguns membres d'Erc.