Com n’és d’esgarrifosa la força de l’aigua, bé que ens va veure néixer i quan vol és capaç de destruir-nos.
Un cas recent és el que el País Valencià ha patit aquests dies, les destrosses son incalculables: cotxes desapareguts, cases destrossades, gent sense res, etc. Sembla ser que tots els mitjans de comunicació van a petar allà mateix: l’aigua no tenia per on anar, els pocs recs eren tapats per la brutícia que portava l’aigua o del mateix rec, i les antigues rieres ara estan tapades (i en el pitjor dels casos sense canalització subterrània).
L’aigua era molt més potent pel fet de que carregava grans quantitats de fang (provinents de muntanyes on la mà de l’home ha remogut la terra? segurament).
Només hi ha una cosa clara, hi ha qui s’ha quedat sense una muda per poder canviar-se, sense res en definitiva. Potser algun dia ens replantejarem el fet de que la natura ha d’estar en l’harmonia de conviure amb els humans? O sempre viurem en la superioritat fictícia de creure’ns capaços de manipular-ho tot pel nostre interès?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
No es va descontrolar el riu, sinco les persones que van edificar tan a prop i els que no la van netejar quan calia.
Aixo no s'hauria solucionat tapant-la, just al contrari, podria haver estat pitjor, imagineu-vos...
Cal prendre's la natura seriosament i no menysprear la seva força.
Les rieres que tant estimem es poden tornar destructores en entorns urbans.
Cal garantir la seguretat, i a Malgrat, amb tantes martingales ens l'estem jugant, volem una solució JA!
Salutacions,
Oriol Riera
Oriol Riera i tant que s'ha de garantir la seguretat, el problema és que quan es planifica el desenvolupament urbà d'un municipi no es té en compte l'entorn natural, les rieres i rius tenen la seva funció a l'igual que els arbres i la vegetació i, quan això no es té en compte passa el que passa i quan aquestes rieres es tornen destructores com tu dius, ens posem les mans al cap i es demanen solucions. Potser que comenséssim a plantejar-nos l'urbanisme com un tot amb l'entorn i potser no hauríem de patir amb tantes destrosses degut a la força de la natura, ben bé, no entenc aquesta expressió, jo diria, el bon funcionament de la natura i per tant l'equilibri de l'ecosistema.
Alguna riera pot engolir una quantitat d'aigua de 400 l/m2 en 24 hores? Ni tapada ni destapada, ni neta ni bruta... això no hi ha qui ho pari!
L'única mesura efectiva seria prohibir edificar a menys de 50 metres de distància del llit de qualsevol riera. Aplicant-ho a Malgrat haurien de desaparèixer uns quants carrers! Aplicant-ho a Arenys de Mar o Arenys de Munt... mig poble està en mal lloc. Molt poca cosa es pot fer en aquests casos tan extrems.
La Natura, ens ensenya, que es més poderosa que nosaltres, i que contra ella no es pot lluitar, ens creiem molt poderesos, i que podem guanyar-li els pols, però el que ha passat ens ensenya que no es possible.
Mar,
Completament d'acord, caldria planificar integrant els elements 'naturals' del territori. Tot i així, de vegades les situacions existents són unes altres. M'agradaria que féssim l'exercici col·lectiu d'intentar trobar solucions a trams de riera que ja són urbans, i veure que tots plegats hem caigut en la demagògia.
Salutacions,
Oriol Riera
Oriol:
D'acord amb el que dius, però et demanaria que no ens posis a tots en el paquet de la demagògia: ens refiem de les propostes que ens presentarà un tècnic de l'ACA --un tècnic que les pensarà conciliant seguretat i preservació. Suposo que no pensaràs que ell farà demagògia amb el tema de la seguretat ?. Quan es fa la defensa d'una alternativa és perquè se'ns garanteix que és poossible sense comprometre els estandarts de seguretat. No veig que això sigui una posició demagògica.
Joan el projecte que s'ha aturat qui l'ha redactat i dissenyat?
Publica un comentari a l'entrada