09 d’octubre 2007

08380: La bitlla catalana:

Les bitlles catalanes, un joc tradicional que fins l'arribada del franquisme es jugava amb assiduïtat arreu del país, ara s'han convertit en un esport sistematitzat, reglamentat i federat, involucrant més de 1.800 esportistes i més d'un centenar de clubs que, d'octubre a maig, competeixen pel títol.

L'objectiu de tot jugador de bitlles catalanes és tombar cinc de les sis bitlles de què consta el joc, a diferència del joc de bitlles americà, on l'objectiu és tombar totes les bitlles. En el cas català, tampoc no s'utilitza cap bola esfèrica per tombar les bitlles, sinó que cada jugador disposa de tres bitlles més petites i robustes, anomenades bitllots, per atènyer l'objectiu.

El joc de les bitlles és dels més antics amb què s'ha distret la humanitat, fins al punt que s'han trobat restes egípcies del 3000 aC que correspondrien a un tipus de joc similar a les bitlles actuals.

La combinació de força i punteria va captivar els soldats romans, que el van exportar arreu de l'imperi, arribant d'aquesta manera als Països Catalans. Tres documents de 1376, 1402 i 1408, trobats a Torroja (el Priorat), Igualada (l'Anoia) i Pollença (Mallorca), demostren l'antiguitat de la pràctica d'aquest joc a les contrades catalanes.

La bitlla catalana va ser prohibida per la repressió franquista perquè, majoritàriament, era un joc d'apostes, explica Toni Solé, responsable de la secció de bitlles catalanes de la Federació de Bitlles i Bowling. La majoria de jugadors van deixar de jugar-hi i es va anar perdent.

Amb la mort del dictador, arreu del país es van començar a disputar campionats de bitlles coincidint amb la festa major de cada vila. A partir de 1987-88, quan l'esport arrela a Barcelona, les diverses colles sorgides d'aquestes incipients competicions van decidir federar-se i competir conjuntament, no només per festa major, sinó durant tot l'any. El primer reglament estandaritzat va sorgir el 1991 i, tres anys després, la federació va homologar un material de joc estandaritzat per a tothom, dos punts claus per iniciar un procés d'extensió arreu de les comarques en què encara no es jugava a bitlles.
Text: Bernat Ferrer i Frigola

8 comentaris:

mandrin ha dit...

genial!!!
aixo si que es cultura i tradicio catalana.
m'ofereixo voluntari per fer un equip

Kiqu ha dit...

m'hi apunto però, permetem que et pregunti, pesa gaire el bitllot?, ho dic per no lesionar ningú! jejeje!!!

Bitllot ha dit...

Ja fora bo formar un equip de competició, és l'únic joc-esport que podem anomenar pròpiament com a antifranquista.

Anònim ha dit...

No per la naturalesa d'antifranquista, jo m'hi apuntaria pel seu valor de cultura tradicional.

Anònim ha dit...

doncs si voleu jugar a bitlles catalanes, aquest divendres 12 d'octubre la gent d'ERC ha organitzat un concurs de bitlles després de la botifarrada a la hispanitat. pinta bé! em sembla que ho fan a la plaça de ca l'arnau.
manel.

Anònim ha dit...

Tot un article amb els seus comentaris correlatius per tal de fer propaganda d'un acte polític. Jo me lo gis jo me lo menj!

Anònim ha dit...

de totes les entrades d'actes s'han fet comentaris, alguns recordant que són culturals autòctons, i d'altres culturals "depredadors", aquest, és un de molts entre d'altres, i tal i tal..no diuen que saber no ocupa lloc? aquí hi ha informació, aprofiteu-la.

Bitllot ha dit...

Aquest talibà que corre pels diversos blogs malgratencs amb l'única finalitat d'aconseguir la "Malgratització" del poble i femant els fils, ha de saber que som com som i no hi podem fer res. La nostra conversió a la seva causa és quimèrica.
Estàs perdent el temps talibà PPOEz!