Aquest blog es va obrir com un divertiment. Amb la intenció de difondre el nostre petit patrimoni local i d’encetar debats nutritius, i així es sol fer.
Ara bé, passa que hi ha qui necessita desfogar-se, i no en té prou en donar cops a un coixí, i tota possibilitat que dono de participació es converteix en un calvari tant per mi com pels que intenten parlar del tema proposat. Un exemple: la recent entrada on es parla de la Verge del Roser i la Batalla de Lepant, on proposava als lectors que em diguessin si sabien quin poble proper a tots nosaltres hi havia participat, doncs bé, només una quarta part dels comentaris anaven en aquesta línia, tots els altres us vareu proposar un joc: què era primer, l’ou o la gallina? I en moltes ocasions anem a parar allà mateix, un de ja típic: es vol esborrar els símbols del franquisme perquè va ser una època on es van perseguir els anarquistes, aquests anarquistes van cremar les esglésies, les esglésies havien retallat la llibertat d’expressió, l’església havia estat perseguida durant l’època romana, etc etc etc. Porta a algun lloc aquest sistema de debat que es desenvolupa en més de la meitat de les entrades que tracten temes històrics? Creieu que solucionareu alguna cosa fent aquests comentaris en aquest blog? Són temes de caràcter molt més transcendental, que en una pàgina reduïda a lectors de poble no solucionareu. Discutiu sobre si s’han de tallar uns arbres de la nostre riera, o sobre si el encara considerat heroi local ho ha de continuar sent, això sí que té ressò entre nosaltres!
Fa por veure com la Guerra Civil no s’ha de tractar en passat, encara viu entre els caps de la gent, encara simpatitzeu amb un dels grups i condemneu d’altres, i això? No som capaços de deixar córrer la historia? Uns jocs polítics de confrontacions i baralles, on no es pot col•laborar i les competències es disparen. Tinc tan amics d’una banda política com de l’altre, i jo per comoditat em quedo al mig, comprovant que tots van cap allà mateix, per diferents camins van a parar a un món millor. Anem-hi plegats.
I amb aquesta harmonia de treball en equip voldria que també es desenvolupessin els debats en aquest blog, parleu amb sentit, sense ràbies ni ires, amb respecte a la vostre historia que ja no podeu canviar (però el futur si que el podeu manipular), parleu clar i respecteu aquestes opinions, retalleu-vos la llibertat d’insultar i construïu diàlegs per millorar el que critiqueu. Així anirem millor i no em proposaré altre vegada de tancar el blog sense haver acomplert els objectius.
Descansem uns dies, convé rebaixar tensions. I deixo clar: esborraré comentaris insultants o crítiques sense fonament, no vull tenir que publicar els comentaris amb el retard de tenir que llegir-los abans de penjar (però si cal ho faré), no enceteu debats infructífers, publiqueu sempre (repeteixo, sempre) i a partir d’ara els comentaris amb nom o pseudònim tal com es sol fer (a la seva casella) o com a peu de comentari, i finalment, si algú torna a fer servir el meu nom per dirigir paraules tant fora com dintre del blog (tal i com ha passat, ho deixo clar) em replantejaré de continuar aquesta activitat considerant-la corrompuda.
Potser ho hauria d’haver fet des del principi, però confiava en la racionalitat de la gent, em disculpo.
Gràcies per la vostre participació en el blog. Disculpeu la llargària i mal humor del text. I fins aviat si no hi ha res de nou.