08 d’octubre 2007

La Verge del Roser i Lepant:

Ahir (disculpeu el retard) va ser el dia de la Verge del Roser, aquest dia començava el Rosari de l’Aurora, una processó dominical que es feia a molts pobles i que s’iniciava a les tres de matinada. La festa del Roser d’Octubre no és festa del Roser sinó del Rosari: una data instituïda per l’Església per recordar la victòria espanyola davant dels turcs a la batalla naval de Lepant. Diuen que el rosari es va tornar a resar molt, desprès d’aquella victòria. L’altre teoria, i no contrària a l’anterior, diu que la batalla de Lepant es va guanyar aquest dia dedicat a la Verge del Roser, i que des d’aleshores se li va dedicar la victòria i el seu culte va créixer. Moltes cases i esglésies van comprar retaules per homenatjar la Verge: a Malgrat en teníem un (va ser cremat a la Guerra Civil), llegim el fragment en que Mn. Paradeda ens el descriu: “Altar del Roser. D’istil barroc, sembla de principis del segle XVII. La Verge del Roser té a sa dreta Sant Telm i a l’esquerra Sant Pons. En son estatge superior s’hi troba Santa Caterina, verge i màrtir (25 de novembre).”

Era un culte important a Malgrat, que ja s’ha perdut (tret del fet de resar el rosari), fins i tot no es va fer un retaule nou a la Verge (com sí que es va fer amb altres Sants) després de la guerra. I és que, a que no sabeu quin Poble molt proper a tots vosaltres va participar a la victoriosa Batalla de Lepant?

18 comentaris:

Anònim ha dit...

No en tinc ni idea, Barcelona? De veritat que no ho sé, potser dic una barbaritat...

Anònim ha dit...

Salve a la Reina del Cel!

Mentres el Sant Pare resava el Sant Rosari es va guanyar a l'enemic Sarraí, d'aqui tota l'historia.
I per cert, A Malgrat no s'ha perdut el culte a la Santissima Verge del Roser ni al Sant Rosari, Molts o tenim molt present.

MARINERS DE MALGRAT van participar a la batalla de Lepant, perquè abans la gent de Malgrat era diferent, d'aqui han sortit bons mariners i bons soldats de la tradició (Carlins), que han escrit la nostra historia amb sang i han demostrat que Malgrat ERA un poble de gent valenta i cristiana que estimava a la seva terra, i s'hi s'havia d'anar a l'altre extrem del mediterrani a morir per la Mare de Dèu , s'hi anava i content, i es que la Fe pot fer barbaritats.

Dèu Nostre senyor guardi a Malgrat i la seva noble raça de guerrers.
ET IN SAECULA SAECOLORUM.

Anònim ha dit...

No és estrany que s'hagi perdut la processó. A les tres de la matinada les processons son incompatibles amb les discos. I lo del rosari ho feien per que no tenien TV i "Tomates", l'única distracció, en aquells temps, eren les comèdies litúrguiques a tot drap.
Quins grans espectacles!

Anònim ha dit...

ja hi tornem a ser amb el nostre aprenent de feixista local !: perquè no es fa un blog per ell solet; així podrà vomitar tot l'odi tranquil

Anònim ha dit...

I la fe cega i la ignorància encara en pot fer més de barbaritats, oi?

Anònim ha dit...

Quan dius un poble molt present en tots nosaltres et refereixes a Malgrat?
No fotis que vam participar a la batalla de Lepanto! Com Cervantes!

Montse ha dit...

No et tinc ni idea de tot això, mai he celebrat la Verge del Roser, ni coneixia el seu significat, ni el de la Batalla de Lepant.

Anònim ha dit...

Seria interessant que aquest blocaire es dediqués no tant a fer memòria de tradicions integristes i fóra d'espai i temps i a publicar noticies de més interès per la salut mental d'aquest poble.
Albert

Anònim ha dit...

Segons els últims estudis del profesor Cojonciano, justament el nom de Malgrat va generar-se espontàniament en aquesta època per l'actitud amb que els natius de Vilanova de Palafolls varen recollir el "Petate". Si agüessin anat contents a batallar a hores d'ara ens anomenaríem BONGRAT DE MAR.

Sentinella en vetlla: ha dit...

Aquest no era el debat que pretenia obrir, siusplau encamineu els comentaris. A l'entrada he fet una pregunta per iniciar un debat concret, no aquest maliniciat.
Gràcies.

Anònim ha dit...

Lloret de mar ?

Anònim ha dit...

Jo conec la llegenda del "manco de Lepanto", en Cervantes. Ara, quins pobles van participar-hi...

Unknown ha dit...

Parles de la Familia Roger de Calella, que van comandar una galera a la Batalla? El que jo et puc dir és que ara a Calella tenen la Confraria de la Mare de Déu del Roser i els trabucaires del Renaixement que són la rèplica d'una guàrdia de l'època.

Sentinella en vetlla: ha dit...

Doncs no, parlo d'un Poble encara més proper. Malgrat de Mar (o Vilanova de Palafolls) va participar en aquesta famosa batalla. Què us penseu!
Encara que aquí no s'ha desenvolupat aquesta fabulosa tradició calellenca de la que ens parla "doblecanya".
Les dades són extretes de documents de l'època on es feia recompte, no me les invento.

Anònim ha dit...

El 20 de Juliol de 1571, surt la flota espanyola de Barcelona, comandada per Joan d'Austria, aquest personatje va tenir l'afortunada idea de omplir les galeres amb terços i infants de Marina, es per això que es va iniciar una campanya de reclutament per tota la zona on la flota estava atracada. Aquest fet va suposar la victoria de la LLiga Santa tot i tinguer menys vaixells.

Anònim ha dit...

"va suposar la victoria de la LLiga Santa"

Aquesta victòria a Lepanto es va produir per que van contar en tot moment amb l'infal·lible assistència divina del poderós déu d'Occident, no com d'altres que només contaven amb l'ajut d'Alah, sabut per tothom que es tracta d'un vulgar déu intrusista i impostor. 30.000 morts pel cap baix, només, gràcies a Déu!

If God's on our side
He'll stop the next war.
"Bob Dylan"

Anònim ha dit...

per la flota catòlica, Al·la era una espècie invasora; l'espècies de Déu autòcton era el seu. Encara que estaven fets un embolic, perquè en nom d'aquest mateix Déu cristià que protegia els nous croats, després estava indecís sobre si protegir els seus exercits catòlics o protestants, mentre els enfrontaments entre ells tacaven de sang Europa en guerres sense final, durant dos segles !. És curiós que aleshores Al·la ho tingués més clar i que fos el Déu dels cristians el de la violència i la sang. Si no pregunteu-ho als hugonots de França, els holandesos calvinistes, els moriscs d'Espanya. Vaja Déu. Amb aquests amics i protectors als cristians no els feien falta enemics, ja s'exterminaven entre ells.

Joan Bosch

Unknown ha dit...

Vull matisar que la teatralització de les guerres entre moros i cristians arreu del principat s'han perpetuat en lluites entre el be i el mal amb distintes figures :Turcs i cavallets, cavallets cotoners, ball de cavallets, ball de galeres,etc.Totes elles representades com a entremès , organitzades per la Confraria corresponent, i vinculades al seguici de la Ciutat a la que pertanyen.
La Confraria del Roser de Calella, al meu entendre representa un grup de soldats de l'època que van participar en una batalla,però no representa el fet històric atribuït a la guerra entre els moros i cristians tan extesa a les terres de la Ctalunya Nova i altres.