Privilegis o enginyeria? (8)

Un membre del que serà la nova enitat de les quatre pedres ha fet una troballa realment espectacular. Me l’envia per a que la presenti:

L'arquitecte que va fer la casa de l'Angels Prats, en Francisco Portillo Quintana, es veu que va ser deixeble de Josep M. Jujol i Gibert a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona el 1924. [No ho especifica, però em prenc la llibertat de concretar qui és aquest personatge que molts ja coneixeu pel seu ressò: va ser el principal, i amb diferència dels que el segueixen, deixeble de A. Gaudí (aquest no cal presentar-lo), estranyament, i perquè no ho feia sovint, el va deixar participar en diferents obres dins de les mega-obres que va dur a terme; un exemple conegut és el trencadís del Parc Güell, és tot de Jujol.]

Dos exemples d'obres de Portillo:

-Mesa del Altar gremial de los Faquines (Sta. Maria del Mar)

-Púlpit de l'Evangeli (Sta. Maria del Mar)

Aquest Senyor feia d'arquitecte municipal a Malgrat de Mar, sense ser-ho i el 28 d'agost de 1939 demana a l'Ajuntament de Malgrat que se’l nomeni arquitecte municipal, el 31 d'agost del mateix any amb Melcior Graupera com a alcalde el nomenen arquitecte municipal amb caràcter interí. Amb un sou de 1200 pessetes a l'any.
El mateix document explica que havia nascut a Madrid, i que en aquells moments era veí de Blanes; tenia 44 anys, per tant va neixer el 1897.
La casa de l'Angels Prats és del 1940, potser ja estava fent d'arquitecte municipal.

Quan el senyor Francesc Moré Prats sol·licita la descatalogació de la finca en la forma i condicions que ve contemplada en el Catàleg diu que: donat que no té cap valor històric, l'arquitecte autor de la mateixa és desconegut, l'edifici mai no ha tingut cap ús públic o rellevant, no es tracta d'un referent urbà o paisatgístic, i l'habitatge existent en al seva situació actual no té cap funcionalitat i presenta greus deficiències, des del consitori es diu: que la casa es cataloga per la tipologia edificatòria i l'estil arquitectònic que configura la imatge del conjunt construït. El fet d'utilitzar un llenguatge clàssic en la seva composició a mitjans del segle XX, no desmereix aquest estil que es reinterpreta constantment i que encara s'utilitza, com ordre compositiu arquitectònic en molts casos en l'actualitat.
La catalogació d'aquesta casa va lligada a la casa del carrer del carme número 127 del mateix arquitecte que tot i no tenir una rellevància especial, a nivell local sí la té, al ser d'aquest autor altres construccions del moment en el mateix estil i llenguatge també catalogades. (Cases carrer de Mar 56 i 76 i d'altres).
Segueix dient, urbanísticament el buit en cantonada que crea la casa i la seva ampliació i la composició volumètrica, esdevenen un esponjament del teixit urbà en aquest punt, la relació alçada-amplada de carrer aconsellarien planta baixa i pis de les construccions... el fet de l'arribada del pati posterior al carrer també esdevé positiva en quan a l'esponjament.
I segueix dient: la protecció del bé catalogat permet qualsevol tipus de reforma , millora de la casa que permeti mantenir les seves condicions d'habitabilitat, tot i que no permet com en d'altres casos l'ampliació de la mateixa.
Es desestima l’al·legació pel que fa referència a la descatalogació de l'immoble. S'afageix a l'apartat "objectes de protecció" , la possibilitat d'ampliar l'edificació en cantonada amb planta baixa i dos, amb integració amb l'edificicació principal existent que s'ha de mantenir intacte. Si l'ampliació conserva l'edificació en cantonada (zona ampliada), no s'haurà de deixar xamfrà, que si s'haurà de deixar en cas d'enderroc de la part existent i obra nova.