06 de març 2008

Colors lleugers com merda d'oca:

És sabut que l’art d’èpoques passades té com a principal funció en el present d’ajudar-nos a entendre la cultura d’aquella època. L’art que avui dia deixem ajudarà a interpretar a futurs historiadors de l’art com érem i com vivíem, per tant hauríem de cuidar la nostra imatge ja que és la petjada per la que serem recordats.
El problema de l’art d’avui dia és que més que representar gustos col•lectius i modes representa gustos i dèries particulars, fins i tot els elements d’ús públic com una font o un mirador, així és que trobem peces que horroritzen als qui els envolten i no reflecteixen uns ideals presents. I doncs? Serem recordats per una cosa que no se’ns vincula?
Deixo un detall, i la interpretació que el company Malgratot en va fer, quedi clar, a nivell artístic.



1 comentari:

Borinot ha dit...

És curiós observar que tot el concepte d'art d'aquest poble és sustenta sobre la boina de l'obra magna de l'alcaldessa, una persona que té el concepte i el gust per l'art a l'alçada..., podríem anomenar al fenomen: art se me'n fot, art cataplasma, art tapaforats o megaloart malgratenc, ja que tots els criteris en que es basa son personals, críptics, inconfessables i, en cap cas reflecteix les inquietuds i tendències estètiques actuals.
Horterada + horterada = Malgrat