En el passat post on demanava amb quin element malgratenc us sentíeu més identificats van aparèixer respostes força semblants: alguns van tenir poca nomenada, com el Passatge dels Arcs; d’altres van tenir més èxit, com l’església o La Pilona (argumentant que per la relació que tant ens identifica de mar-muntanya); i finalment amb un èxit rotund i del qual me’n sento orgullós (perquè també el vaig triar com a símbol del present blog), la Torre del Castell.
No és res estrany que ens hi sentim identificats, la seva presència sempre ha despertat respecte i imaginació a tots els malgratencs. Ens ha acompanyat al llarg de guerres i festes, aguantant alegries i penes d’una manera heroica, ja que moltes altres torres semblants del Maresme ja han desaparegut per motius naturals o, més sovint, per l’acció de l’home.
Queda clar que juntament amb La Pilona i l’església de Sant Nicolau configuren i creen un teixit històrico-simbòlic dins el nostre Poble, que es reforça per la presencia d’altres elements, però que aquests tres formen la base i l’orgull. Així és com ho heu demostrat amb els vostres comentaris.
Gràcies per la vostre participació.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
La Torre del Castell, La Pilona i l’Església de Sant Nicolau, de ben segur que poden ser signes d'identitat col·lectiva per a qualsevol persona, tot això són obres humanes que han modificat-dibuixat el nostre poble, però jo com a element Malgratenc característic i en que l'intervenció humana no hi ha pres part, em quedo amb el ja desaparegut serrell de pins que tot enfilant la costa podíem veure en el llunyà Cap de la Tordera. Alló era un colofó extraordinari a uns quilometres de platges idíl·liques i que els Malgratencs ens hem deixat arrabassar en nom del progrés. Quina pena! Valorem l'obra humana i menyspreem la gran obra de la natura. Clar que contra gustos...
Molt bo aquest escrit. Clar, no podem sentir-nos identificats en el que ja no tenim. Una llàstima!
Tots ens hem de convertir en centinelles o fer com la Plataforma de Can Sala, actuar abans no sigui massa tard!
Gràcies per la lloança però no estic d'acord amb el que afirmes quan dius "no podem sentir-nos identificats en el que ja no tenim", això no és cert, jo i la meva memòria viu rememorant el passat tot enfocant el futur, ens cal la memòria per avançar, o no enyorem uns familiars, unes institucions Nacionals perdudes, un Pirineu, un Montseny, una Costa Brava com el que varem conèixer o ens han narrat els cronistes? Reivindico dons, la restitució al seu estat primigeni del serrell perdut així com el de tot el delta, bé hi deuen haver responsables governatius de la destrossa, oi? Encara hi queden quatre pels, certament cal una plataforma per fer el salvament urgent del delta de la Tordera, està amenaçat de mort. A la feina ciutadans Malgratencs, aixó s'ha de salvar!
Veig que has captat l'objectiu i la filosofia d'aquest blog. Endavant, des d'aquí reps tot el suport que et puguem donar! Som conscients que es feina de molts i no de un, empenyem la bola de neu per fer-la més gran!
Je, je!, molt bo, em recorda l'entranyable escena de Temps Moderns en que Chaplin recull la bandera roja que li cau al camió i a l'onejar-la amb intenció de retornar-la tothom es pensa que és el lider de la manifestació obrera. Li cauen hòsties de tot arreu i a sobre va a petar a la garjola, pobre home.
Benvolgut Sentinella, no ens enganyem, el teu blog, malauradament, és visitat diàriament per un nombre reduït de gent, es a dir, la seva difusió és molt restringida i això fa que les reflexions fetes no tenen el reso que caldria, però tot és començar, per tant, la valoració que jo en faig de la teva tasca és molt bona. Des de el meu limitat espai personal intento, només, compartir inquietuds i aprendre dels que saben, més que jo, en els temes que ens ocupen, per tant, inequívocament haig de dir-te, de liderar, res de res!
Jo si s'hem permet, proposaria als lectors d'aquest blog, que donada l'existència de "La plataforma Salvem Can Sala", un cop ja assolits els seus objectius i aprofitant l'experiència acumulada, infraestructura aconseguida i il·lusió demostrada, que en lloc de dissoldre el col·lectiu, és plantegessin nous reptes de futur com ara la salvaguarda de La Tordera. De segur que tindran el meu suport, participació i agraïment. Cordialment vostre:
El serf de la gleva!
Hola Serf,
parles de la Plataforma de la Torre de la Vídua Sala, jo només vull recordar, que va dir públicament a l'assemblea informativa que no es dissoldrien , que continuaven vetllant perque la Torre s'arribés a preservar i restaurar.
Crec que l'actitud de seguiment de les accions dutes per l'equip de govern, s'han de continuar vetllant, perque un consistori que no ha mostrat cap mínima intenció de protecció de la Torre, ja no només durant ...20 anys?...ni el dia de l'enderroc del Bombay, la veritat, no és gaire de fiar.
Endavant, guaiteu i no defalliu! tot és important i no val a lamentar-se, per tant, arremangueu-vos i feu treballar les neurones.
Publica un comentari a l'entrada