22 de març 2007

La cosa va de pins:



Dos són els pins famosos de Malgrat, per no dir els arbres més famosos del nostre poble. Un d’ells el coneixem tots, el pi de Can Campassol; molts de nosaltres quan érem petits intentàvem abraçar-lo i tocar-nos les mans, mai ho aconseguíem i desitjàvem ser grans per fer-ho, però un cop grans ens oblidem d’aquests objectius tant innocents de la infantesa. L’altre gran pi és l’anomenat Pi de Ca l’Esquena, popularment dit Pi Gran. Es troba a la muntanya de Can Palomeres, seguint el Camí de Baix i la riera. Es tracta d’un arbre monumental, cal veure’l per captar la seva magnitud, i si ho voleu fer afanyeu-vos: últimament la riera baixa seca (segons els assidus a la muntanya, per culpa d’uns xalets que han fet més amunt que tallen la deu, però també hem de pensar en l’època de sequera que passem i la que ens falta per passar) i això comporta la feblesa i esquerdament d’aquest ésser especial i únic de la zona. Si algú el vol anar a veure, no estaria de menys dedicar-li una mica d’aigua a la soca, tan ell com els que l’endemà el puguin tornar a contemplar ho agrairan.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

és veritat: kina passada de bitxo k és! Perdoneu la expressió però quan el veus caus de cul!

Atenea ha dit...

Ja he complert, vaig portar-li una ampolla d'aigua!
Em sento una mica millor! jeje
És el primer cop que em fa pena un arbre... i tambè és el més gros que he vist mai!