A la pàgina web de l’ajuntament podeu veure un resum força objectiu de la presentació del llibre de Jordi Pomés. El Centre Parroquial era ple (objectiu fàcilment assolible) ja que el tema era una de les venes principals del nostre poble, la pagesia.
És aquest sector el que ens diferencia dels pobles típics de costa d’avui dia (ja que abans si que érem tots igualment agricultors) que assimilen la forma econòmica de la capital catalana i obliden les seves arrels, tot per culpa de la facilitat de poder comprar vegetals frescos cada dia. Això es va retreure constantment en les explicacions dels conferenciants, tots parlaven i desprenien una profunda nostàlgia (ja que molts dels presents a la taula havien encara viscut, o vivien, aquestes arrels agrícoles) cap a l’època d’esplendor de la pagesia. Avui dia viuen temps difícils: falta de gent que s’hi dediqui, canvi climàtic, danys naturals, etc, però tots demanem i apreciem productes de la millor qualitat. Una estranya combinació de nostàlgia i gastronomia natural, que encara que estranya és, per desgràcia, compatible. Sobretot el nostre poble, que encara vivim aquesta relació amb el sector primari, hauríem de tenir consciència proteccionista i procurar ajudar a aquesta gent que fan de Malgrat un poble ric i envejable.
En definitiva, un llibre que promet, igual que tots els que es van comentar (de fotografies, d’entrevistes, etc) i que per falta de voluntat o de recursos queden en meres propostes. Malgrat a fet un pas més mirant enrere, i per a aquest blog guardaria una de les frases que es van pronunciar durant la presentació: “El poble que no estima el seu passat no té futur”.
És aquest sector el que ens diferencia dels pobles típics de costa d’avui dia (ja que abans si que érem tots igualment agricultors) que assimilen la forma econòmica de la capital catalana i obliden les seves arrels, tot per culpa de la facilitat de poder comprar vegetals frescos cada dia. Això es va retreure constantment en les explicacions dels conferenciants, tots parlaven i desprenien una profunda nostàlgia (ja que molts dels presents a la taula havien encara viscut, o vivien, aquestes arrels agrícoles) cap a l’època d’esplendor de la pagesia. Avui dia viuen temps difícils: falta de gent que s’hi dediqui, canvi climàtic, danys naturals, etc, però tots demanem i apreciem productes de la millor qualitat. Una estranya combinació de nostàlgia i gastronomia natural, que encara que estranya és, per desgràcia, compatible. Sobretot el nostre poble, que encara vivim aquesta relació amb el sector primari, hauríem de tenir consciència proteccionista i procurar ajudar a aquesta gent que fan de Malgrat un poble ric i envejable.
En definitiva, un llibre que promet, igual que tots els que es van comentar (de fotografies, d’entrevistes, etc) i que per falta de voluntat o de recursos queden en meres propostes. Malgrat a fet un pas més mirant enrere, i per a aquest blog guardaria una de les frases que es van pronunciar durant la presentació: “El poble que no estima el seu passat no té futur”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada