20 de gener 2008

08380: La màgia del record:

Buscant i rebuscant possibles respostes a uns fets determinats, vaig descobrir que els records de la nostra procedència ens marquen unes sensacions , uns sentiments i unes pautes especials.
Aquest és el cas del testimoni de la gent que han nascut, han crescut i formen part d’una població i han generat unes formes de convivència especials, amb respecte mutu i records embolcallats d’una màgia inusual per tant que aquest record viu en la nostra consciència més íntima.

Encara queda algun indret, algun paratge, que tot i estar influenciat per la mà de l’home i les seves grans obres de construcció, deixen part de l’antigor amb una petita olor i gust d’autèntic.
En el cas de les zones urbanes, el testimoni dels records són les experiències viscudes en els llocs on es feia vida social, o eren tan sols un punt de trobada , o un lloc de pas concorregut, o el mateix lloc de treball, o la casa on hi ha viscut generació rera generació.

Quan tinc a les mans una fotografia , sigui del tipus que sigui, intento buscar el que podien haver sentit en aquell moment els personatges, no oblidem que antigament fer-se una fotografia era una ocasió bastant particular, i era fruit d’algun esdeveniment important.
Si mai podeu estar al lloc que us transporta la fotografia, una imatge amb uns anys d’història i visualitzeu vosaltres mateixos el lloc i la vostra presència és conscient de l’ocasió, sentireu la màgia del record .

És el que em fa por, mirar les fotografies, reculls de premsa, escrits als blogs, vídeos, paraules, projectes, pressupostos, etc., d’un espai que agonitza ràpidament i que té tendència a desaparèixer, malgrat que em resisteixo a aquest defalliment…

Mirem doncs el futur, i tinguem present en ell, que les parts importants de la nostra història hi han de ser presents.

Acabarem desil•lusionats per les decisions preses per persones que han malmès la màgia dels nostres records ?


Batec de llevant

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Potser una mica farts, ara és la Riera, ahir la torre de la vídua de can Sala q a l'últim Ple va semblar q amb el seu apuntalament ja n'hi havia prou (no estava prevista la seva restauració? què esperen que caigui a terra?), demà serà una altra cosa. Els mateixos que ens queixarem i els mateixos q seguiran amb la seva pq en el fons no és per quelcom en concret q es conservi o no, són dues concepcions diferents de poble, de passat, de present i de futur. Els que volen convertir Malgrat en una rodalia de l'àrea metropolitana però sense els serveis dels que gaudeix aquesta, i els que si no ens hem traslladat a viure a Barcelona, és pq ens agrada viure en un poble, que sentim nostre i al que ens uneixen espais i records.

Anònim ha dit...

Yo soy de los que he venido a vivir a un pueblo, cansada de una gran ciudad como barcelona en la que me ahogaba. Y que me encuentro,que el trozo que mas me gustaba,el trozo de la riera,que me hacia pueblo,me hacia sentirme un poquito en contacto con la natura,se lo cargan lo destrozan,por que?por la mierda del dinero.Porque si no. Me daba pena pensar que habian tapado el otro trozo, pero bueno pensaba este al menos lo conservan- inocente de mi-yo no tengo esos recuerdos ,pero me gusta que me los conteis y me fastidia mucho cuando me van contando todo lo que ha desaparecido todo el encanto que ha perdido este pueblo y no he llegado a ver. Que sensibilidad tiene la gente que gobierna o mejor dicho se llena los bolsillos a costa de perder los recuerdos,el encanto,el presente y el futuro de malgrat

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb tu Batec!
Cal estar en vetlla com el Sentinella!

Anònim ha dit...

Malgratencs, he seguit d'aprop el litigi de l'arbreda, i el que cal és continuar fent resistència, i esperar que a les properes eleccions, la gent dóni una lliçó magistral als idiotes del PSC, perdó, he dit PSc? Volai dir PSOE, perquè de PSC ja fa temps que no en queda ni gota; que ningú s'enganyi...