El resultat m’és gratificant (cadascú hi dirà la seva) es tracta d’una simulació on el riu agafa la idea de les escales i els marges assoleixen volums amb forma de muntanya. Suposo que per relacionar-ho amb el nom del carrer: tots els carrers paral•lels en aquesta zona tenen noms de rius i muntanyes. De manera ben trobada es va posar a aquest carrer el nom del gironí riu Onyar, i el carrer d’on prové se’l va anomenar Ter (l’Onyar és un afluent del Ter).
D’aquesta manera la reforma assoleix un alt grau d’adequació, decor, estètica, i a l’hora (perquè es pot fer tot plegat) una gran utilitat pràctica.
2 comentaris:
Algú sap si als veïns els hi han regalat un casc per utilitzar l'escala? Està qualificat com esport d'alt risc el fer-ne us?
vols dir que han pensat tant?
Publica un comentari a l'entrada