17 de gener 2008

A la tanca de la riera:

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Como explicar a estos niños por que van a cortar los arboles.Una idea seria, que fueran todos juntos al ayuntamiento a pedirle a la alcaldesa que les explicara el porqué,que razones les daria?,seria un buen ejercicio para ella,los podria mirar a la cara?

charlesbronx ha dit...

Vaja tela! Ho tindria ben fàcil, els hi diria els que se'ls diu a les criatures per sortir del pas davant de situacions incòmodes sense haver-ne de donar explicacions, que aixó són coses de grans i que ja les entendran quan ells ho siguin. Algú ho dubta?

Anònim ha dit...

Tu ets gran o entens?

Anònim ha dit...

he escoltat per Ràdio Malgrat.
Demà divendres Alberto Fernandez Diaz, Victor Ros, Dolors Montserrat, Ana Vega al vespre acte públic a la biblioteca la Cooperativa.
demostració de força!

Anònim ha dit...

Anem a la biblioteca els i veurem la cara als traidors del abres.

Anònim ha dit...

Aneu aneu que el Sr.Garcia Albiol us rebrà amb els braços oberts (els seus són molt llargs).

Atenea ha dit...

Em fan llàstima els nens que van acompanyar-nos aquells dies a la riera. Van aprendre molt, segur, i ara com se'ls hi explica que no va servir de res? Que aquesta gent que els penja cartells explicant com s'han de comportar són els que no es saben comportar... com se'ls hi explica?

Anònim ha dit...

Els nens són més intel.ligents i comprensibles que els adults.

Anònim ha dit...

Que vols di que ells su creuren tot? i seria facil engañarlos?

Anònim ha dit...

Els nens son el futur, no se'ls ha d'enganyar, se'ls ha d'explicar que està passant. A mi no hem fan llàstima, al contrari, potser quan siguin grans recordaran que va passar a Malgrat, que va passar quan uns representants, escollits democràticament, van anar destruint tots els paratges naturals, segons diuen en nom del progrés, jo diria, en nom del seu benestar.
Recordeu, fa trenta anys Can Campassol, també, en cert sentit ens van enganyar, no es va poder conservar tal com era, però, actualment no hi ha vivendes, tot i que s'han encarregat que no hi hagi cap vestigi del que era, però queda l'espai i, durant la mobilització per conserva el que queda de riera hi havia persones que recordaven que els seus pares els havien portat a aquella mobilització, no és important això? Hem de confiar en l'educació, hem de confiar en què l'actitud que prenem els adults davant les situacions deixa empremta en els nens, no hem de perdre l'esperança, la vida és un aprenentatge constant, tot i que sembla ser, que els que manen en aquest poble, pensin que com són adults ja ho saben tot, perquè, no han après rés d'aquesta mobilització ciutadana i, tampoc els interessa, ja que si fos el cas, haurien dimitit.

Anònim ha dit...

Aquesta última parrafada amb sona.