S’han tallat els arbres de Passeig de Llevant, mèlies si no m’equivoco. Això em fa pensar en l’olivera que es va talar per col·locar la “gàbia pels monos”, que per cert, ara han col·locat un arbre que no compensa gens ni mica lo esponerós d’aquella olivera (ni el valor, les oliveres són arbres molt valorats).
Potser s’ha engegat una campanya d’extermini massiu de massa vegetal arrelada, en substitució de la que li vingui en gana a qui mana?
7 comentaris:
Crec que això dels arbres ja es paranoia. Jo he defensat Can Feliciano i la riera no pels arbres, sinó per l'espai simbòlic que representa. Que tallin els arbres del Passeig de Llevant me la bufa. Son uns arbres que pateixen i no tenen espai per crèixer, només cal veure com estàn, restallats d'un costat, escanyats, tocan els balcons i la façana. Em sap greu, a mi m'agrada molt el verd, els arbres i plantes. M'agrada que es conservi l'arbre gran del Bon Pastor, cantonada Ramón Turró, però aquestes suposades mèlies pobretes fa temps que s'han de canviar. Sobre l'olivera ho he preguntat i ningú la recorda perquè fa temps que es va treure. La gàbia tampoc m'agrada, no creguis, per`+o no fem guerra on no hi ha tema. Cuidado. Algú podria pensar que realment la protesta de Can Feliciano només era per criticar el govern, i no ha estat el meu cas. Ho he defensat perquè penso que allà es podia fer una altra cosa. El tema del Passeig de Llevant no és el mateix. Els arbres es treuen i es posen. A mi no m'agrada veure arbres que pateixen i no tenen lloc per viure.
Però molt casual que ara es posi a tallar-los tots no?
Just ara que estem en ple dilema veiem com talla per aquí i arrenca per allà.
Els del Passeig de Llevant potser sí que ja no hi cabien, però ja veurem com es soluciona, plantant matolls?
I jo sí que recordo la olivera i fins i tot molta més vegetació. Ara no he vist com està.
A Malgrat ja poden talar i replantar que els arbres no creixen, són éssers vius i necessiten alimentar-se.
Estic d'acord amb qui ha escrit en algun dels blogs de Malgrat que la natura es revolta quan se l'ataca, temps al temps. Però, si passa i desitjo que els que ens manen no hagin de lamentar desgràcies personals, potser per donar explicacions també obriran dues vies d'investigació.
Certament, substituir arbres no és tan fàcil, sobretot quan els nous que planten tenen el tronc tan ample com el meu canell i amb la topada d'un tricicle infantil se'n van a terra.
Jo només veig que de mica en mica, tots els espais on hi havia una mica de vegetació generosa s'estan convertint en erms o en jardinets de minigolf. I això m'indigna.
DONCS PER MI, LA CAPOLADA DEL PASSEIG DE LLEVANT, ES EL MATEIX TEMA O GREUGE (ENCARA QUE LES COMPARACIONS PUGUIN SER ODIOSES) QUE LA RIERA , LA MATEIXA MANCA DE SENSIBILITAT, LA MATEIXA MANCA DE RESPECTE, LA MATEIXA MANCA DE DIOPTRIES, ELS MATEIXOS BARROERS, ELS MATEIX MORT, EL MATEIX PERDUT...EN COMPTES DE BUSCAR SOLUCIONS A LA VIDA LA CAPOLAN.
...EL QUE TROBO A FALTAR ÉS MÉS VEUS AL RESPECTE, ¿NO SE PERQUÈ?
EM SAP MOLT DE GREU, JO AQUESTS ARBRES M´ELS ESTIMAVA MOLT TAMBÉ.
JOAN.
la batllessa sempre serà una destralera. Però la cosa té més volta. El veïns del carrer Comerç, si volien obrir per la riera, havien de recular. Això és el que s'ha fet sempre i es farà per exemple el tros dem més amunt de l'estació de Renfe dels darreres de les cases del carrer de sant Esteve. Al carrer Comerç els patis són llargs, i l'ajuntament podia demanar-los que reculessin. Però això ja no és així al carrer de Nàpols... Si reculen es queden sense pati ni res... i allí tenen la casa la Conxita, sa germana i una altra del PSC i etc... No haurien fet cap negoci...
Jaume Torró Torrent
Queda clar, tot és un joc d'interessos.
Publica un comentari a l'entrada