19 de gener 2008

Pels nostres veïns:

Títol: Absis de l' església de Sant Genís de Palafolls
Matèria:
Palafolls ; Maresme ; Catalunya ; Esglésies ; Absis

Creador: Salvany i Blanch, Josep, 1866-1929
Editor: Biblioteca de Catalunya
Data de publicació:
2006
Data del document original:
1919

Tipus de recurs:
Imatge
Format:
Imatge/jpg
Font:
Placa de vidre estereoscòpica, 6x13 cm. Fons Salvany SaP_494_01

Gestió dels drets: Còpia permesa amb finalitat d'estudi o recerca, citant la font "Biblioteca de Catalunya". Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització


Demà és la Festa Major de Sant Genís de Palafolls, renoven el vot amb Sant Sebastià, màrtir al que es van encomanar per alliberar-los de la pesta (a Malgrat ja sabeu que ens vam encomanar a Sant Roc, Joan i Pau, i també renovem el vot durant la Festa Major). És interessant el tema de les devocions “utilitàries” i us adjunto un text molt clarificant, a més, afegeixo una fotografia que “Batec de Llevant” m’ha fet arribar, i molt ben documentada, encara veiem el cementiri de l’església de Sant Genís que es va treure. Recordem que fa poc es va trobar restes humanes segurament provinents d’aquest cementiri.

Bona Festa Major pels de Sant Genís!


"L'imaginari religiós
Quines imatges habitaven la imaginació dels comitents d'art sacre durant el segle XVI? La veneració de determinats misteris, la devoció a alguns sants duu a encomanar-ne representacions.

Hem recollit llicències d'erigir altars i construir capelles, concedides entre 1500 i 1600. De molt lluny, sant Sebastià s'emportà la palma, amb 27 llicències, 19 de les quals eren anteriors a 1550. L'evolució, però, es féu sentir; en la segona meitat de segle, 25 altars foren dedicats a la Mare de Déu del Roser. Així hem indicat els dos filons més importants de la pietat popular; el marià i els dels sants protectors de la salut. Al filó marià cal afegir dotze altars dedicats a la Mare de Déu sense advocació especificada; i en la segona meitat de segle, dos o tres a cada una de les advocacions dels Dolors, de l'Esperança i de la Pietat. En l'altre filó cal comptar
sant Roc, amb set altars, sant Llàtzer, amb dos, anteriors a 1550, i els sants metges, Cosme i Damià, amb sis altars, i santa Magdalena, amb sis. Quatre altars, posteriors a 1550, foren dedicats a sant Jacint, i és el cas de recordar que era invocat en ocasió de pedregades; substituïa a suggeriment dels dominics els antics patrons dels pagesos, els sants Abdó i Senén. Ens ha sorprès de trobar només sis nous llocs de culte dedicats al Sant Crist, dels quals cinc anteriors a 1550. Finalment, destaca a les nostres fonts més que sant Pere, sant Jaume, amb sis altars. És possible que els contractes de retaules confirmin o modifiquin la font de les llicències eclesiàstiques, pel que fa a constatar augments o disminucions de veneració d'alguns sants i advocacions."

(Text referit a la diòcesi de Girona, escrit per Josep M. Marquès i Planagumà. Dins del catàleg de l'exposició: "De Flandes a Itàlia" comisariada per Joan Bosch i Joaquim Garriga. Realitzada entre el novembre del 1998 i l'abril del 1999, al Museu d'Art de Girona.)

Cap comentari: