16 de juliol 2007

"Les enramades de Corpus" (II):

Segona part del text on mn. Paradeda ens explica la festa de Corpus:

Per la tarda no manca mai un botiguer o tranquil revenedor qui fassi riure al públic, amb els grotescs exercicis dels minyonets de tot el poble a son entorn apilonats.

Curses a peu coix, a quatre grapes o bé ficats dintre de sacs entrenen per llarga estona a la mainada, en un sport higiènic ensems que divertit.
Una olleta penjada d’una corda contenint en remull alguns quartets que un noi tapat d’ulls intenta rompre a cops de bastó; una emmascarada paella que porta un ralet de plata encolat en ella i que dèu arrencar-se amb les dents; altres dinerets enterrats per mig les cendres d’un cubell ple d’aigua que han de ser extrets amb les mans, ocasionen emocions molt distretes i xocants.
I per fi de festa contemplareu el ball donat à la belle étoile dels francesos, amb uns músics asseguts damunt d’un empostiçat, llegint entre fosc i clar quiscunes solfes ja molt rebregades de tan usades.
Junteu totes aquestes notes a una sofocant calor i boja alegría dels dançants, i tindreu esboçat el quadre de les festes populars de les enramades de la vuitada de Corpus, que fa quasi mig segle teníen lloc en aquesta vila.
Avui sols ens resta de totes elles un migrat record en els enfilalls de paperets de color a manera de prolongat serrell i en els sons, rares vegades harmònics, d’una orga de manubri, d’un acordeó, d’una guitarra, d’un fluviol i fins, a voltes, d’unes senzilles castanyoles.

4 comentaris:

Empestats ha dit...

Ai! les meves filles s'ho passaven molt bé per les festes de corpus!!! ara que ens hem quedat a barcelona, ja no els hi fa tanta gràcia.
Però he tornat, per vigilar el que li fan a casa meva, perque em sembla que ja en queda poc del lloc on vaig viure, només les parets; tantes coses que podria explicar aquella casa, i tantes coses que s'ha hagut de callar!

La vídua ha tornat!

Anònim ha dit...

Quina por!

Anònim ha dit...

Crec que quasi tots t'estaríem immensament agraïts si, encara que fos amb tractament homeopàtic de la informació, ens fessis participar dels coneixements que han adquirit les parets de la torre a fi de salvaguardar en la memòria popular el que els administradors del poble s'entesten en restringir. Aquesta gent per Patrimoni hi entenen pedres i aquestes no tenen cap valor, el valor avui dia està en la totxana, diuen. El conjunt de béns patrimonials que no son lucratius, sinó emocionals o culturals, no serveixen per res, i així ho han demostrat al llarg del seu periple governatiu.

Au, vinga animat-hi i que no s'enruni la memòria!

Anònim ha dit...

Ostres! ara tenim un fantasma en el blog!
Això promet