26 de juliol 2007

Objecte Artístic No Catalogat:



Una amiga em va alertar d’una troballa, en el carrer Abat Oliba (quasi al final), l’enderrocament de la part frontal ha deixat a la vista una preciosa casa amb un ufanós jardí del que ja en queda poc. No sé quina és la elecció del propietari, però seria interessant que intentés conservar aquest edifici o almenys tot el que en pogués. Tal i com passa, molts elements que seria interessant de conservar en el nostre poble no estan ni tan sols catalogats. No podem fer res, aneu a mirar-la, si tenen decidit tirar-la a terra ja no ho podreu fer mai més...

11 comentaris:

BarbaRoja ha dit...

Quina passada, almenys la torre sembla una peça artística important.
De debé que hi ha gent que al contemplar aquestes obres no sent plaer o gàcia? i és més, les vol destruir...
és ser molt ignorant i insensible!

Anònim ha dit...

no entenc com això passa.
La pobra torre de la Vídua Sala, tot i estar en una estat lamentable, encara conserva una gran bellesa.

Anònim ha dit...

algú sap com és diu aquesta torre? qui n'es el propietari?, com és que no està catalogada?

Anònim ha dit...

Ja de pas també podem conservar les antenes analògiques del poble perqué aviat s'hauràn de destruir amb axiò de l'apagada analògica. Ademés han estat de sempre en el paisatge de Malgrat de Mar. No?

Anònim ha dit...

14:06, Si, donem pas al concepte de progrés del PSOE, no es tracta de bregar per treure la via de tren sinó de poder trinxar l'entorn a major gloria del Déu Maó.

Sou una colla de MISERABLES!!!

Anònim ha dit...

sabeu ? la torreta aquesta s'assembla molt a les dues que hi ha a l'edifici dels mestres del carrer Ramon Turró.

Anònim ha dit...

Gent: lamento informar-vos que la torreta i la caseta ja són història. I això en aquest cas no és un honor, són història perquè han deixat d'existir. Ja no en queda res. Només la monumental palmera aguanta, de moment (diumenge migdia). Un altre exemple de com anem perdent detalls de personalitat i encant. Sembla mentida que promotors i arquitectes i aficionats a l'urbanisme tinguin tan poca imaginació en aquest poble, que no siguin capaços de planificar un espai com aquell aprofitant l'edifici prexistent, restaurat convenientment.
En fí: aviat hi veurem l'inevitable bloc de pisos d'obra vista amb persinaes d'alumini i pàrking a la planta baixa. Malgrat fa pudor i no és només per culpa de les fàbriques i els seus aromes d'ou podrit.

Joan Bosch

Anònim ha dit...

Ni tan sols han guardat el mosaic de l'Asuncio?

Anònim ha dit...

No ho crec, l'excavadora feia cara de entendre-hi d'aquestes subtileses. I no era una assumpció, sinó una Immaculada, una còpia d'una famosa invenció del pintor Murillo.

Anònim ha dit...

vull dir que feia cara de no entendre-hi, queda clar

Atenea ha dit...

Ostres quina gràcia, jo també em vaig fixar en aquest mosaic tant gran i maco!
És una pena, no entenc com des de l'ajuntament no es deixa fer una caseta de gos a un jardí per qualsevol xurrada que s'inventen (més que res perquè no hi guanyen diners), però quan toca especular sembla que vagin a buscar als amos per animar-los i tot.
Com està passant a Sta Rita, que inciten als propietaris per a que construeixin, i aquests, cedeixen, com ampolles sobre una barana per a fel-s'hi punteria. Sentinella, gràcies per estar sempre vigilant!