05 de juliol 2007

Jutge cruel (tindrà el fetge penjat?) :

L’expedient pel canvi de nom del nostre poble s’inicia el 22 de Març de 1965 i finalitza el 12 de Gener de 1966; aprovat pel Consell de ministres el dia 17 de Desembre de 1965 i publicat en el Butlletí Oficial de la Província nº31 (5 de Febrer de 1966).
Exposen el motiu del canvi: diferenciar-se d’una masia de Noves de Segre i una urbanització de Preñanosa, ambdues de Lleida i anomenades Malgrat.
D’aquesta manera, com a població marítima que som, es vinculen a la costa; també reconeixen que es fa específicament per motius turístics.
El 21 d’abril es posa a opinió pública en el taulell de l’Ajuntament i a la revista “VOZ de Malgrat” (1 de maig) i no es va fer cap reclamació o oposició. L’alcalde dóna uns motius que han portat al canvi: “Para diferenciar-la de otros núcleos de población”, “Como población marinera y turística” i “Por dar el verdadero carácter a esta localidad ya que el mar está íntimamente unido en lo geográfico e histórico”.
El “Sargento Comandante del Puesto” i “El Cabo Comandante Puesto Acctal” donen suport al canvi, juntament amb el Sr. Ragull (professor del poble) i José Rodó y Moral (presbiteri i mossèn de St. Nicolau de Malgrat, que també recolzen la aposició de “de Mar”. El Jutge de Pau considera que “pues no solo no lo mejora sino que hace más patente el penoso significado de “Malgrat””, per tant, no esta d’acord amb el canvi.

Font: Docuement nº21792 de l'Arxiu Municipal.

6 comentaris:

El serf ha dit...

Molt bona aquesta, un sergent, un caporal, un jutge de pau i un mossèn "Moral", tots tres interins en les seves places d'ofici i en representació oficial més un mestre d'escola, aquest sí autòcton, és tot el que cal per canviar el nom d'un poble. D'això ja en fa 42 anys i era en plena dictadura, potser ja fora hora de plesbicitar democràticament una nova denominació pel poble, l'actual a mi mai m'ha agradat per l'essència negativa que comporta la paraula. La meva proposta és passar a anomenar-nos (Bongrat).

BarbaRoja ha dit...

Coi amb el jutge!
aquest sí que pot dir que s'estima el seu poble...
jo en coneixo uns quants de "jutges" com aquest que corren avui dia per el govern de Malgrat.

il "Capo" ha dit...

Molt bona aquesta, carai amb el jutge!

Anònim ha dit...

El jutge de Pau habitualment era una persona nativa que, anomenat a dit i amb l'inquebrantable adhesió als principis del Movimiento es feia mereixedor d'aquest càrrec de confiança. Per tant va ser l'única veu discrepant de la proposta, un valent temerari sabent que es tractava de "el pueblo contra mi". Com és deia l'heroi?

Sentinella en vetlla: ha dit...

Em sembla que no hi consta, però ja ho mirarè detingudament.

Anònim ha dit...

Es cert serf, jo aposto per Matalascañas de Mar, o per Lora del Tordera.