-Roig i Grau, Jesús. Les fortificacions medievals del Maresme. “La impremta d’Argentona”: Maig 2006.
Aquest llibre que podeu comprar o consultar en el Arxiu Municipal ens presenta a mode de guia històrico-patrimonial la localització i característiques de les torres i casals fortificats. Ara, a l’estiu, quan es diu que hi ha més temps lliure, el podem agafar com a guia turística i a qualsevol poble on anem visitar aquests llegats històrics. Un problema és que molts cops es troben muntanya endins i en llocs poc accessibles, com pot ser el Mas de Can Palomeres de Malgrat; el cas contrari el tenim amb l’edifici de la Biblioteca i la Torre del Castell, que es troben dins el nucli urbà. Aquests tres són els citats per l’autor al fer referència al nostre Poble
Tots els monuments els acompanya d’una breu fitxa on analitza les dades principals (estat de conservació, situació, història, arquitectura), i cada capítol o poble s’inicia amb una ressenya històrica.
Sant Iscle de Vallalta, Vilassar de Mar, Òrrius, Cabrils, Caldes d’Estrac i Malgrat de Mar, són els pobles més pobres en aquest patrimoni. Ara bé, pobres perquè no en tenen o perquè l’han destruït o no l’han estudiat i cercat? I de fora han de venir a dir-nos que quina sort tenim de conservar un casal fortificat enmig del poble i mitja torre de guaita, i que desconsiderats que som al deixar perdre un Mas en un context com el de Can Palomeres? Se’ns hauria de caure la cara de vergonya, i a alguns més que altres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Com bé dius Sentinella, lamentable la no actuació dels responsables municipals per restaurar i donar-hi us a un dels pocs llocs de privilegi i que s'està deteriorant any rera any. Potser l'actuació consisteix en això, deixar passar el temps i estalviar-ne l'enrunament als soferts contribuents, ja prou carregats d'impostos per pagar els magnífics sous consistorials.
Recordo, ja fa forces anys, haver escoltat parlar-ne de la masia fortificada de Can Palomeres a l'ex-alcalde Pepitu Mora i l'home traspuava emoció al parlar-ne, de la seva salvaguarda i del seu futur. Els que varen rebre el relleu i la seva confiança a l'Ajuntament, de segur que tenen el seu particular menyspreu i condemna per no haver fet al llarg de 16 anys absolutament res de res, tret de deixar-la colgar per la vegetació de l'entorn i per recuperar un dels llocs que més patxoca faria de restaurar-ne el poc que encara en queda.
A la pàg. 19 del llibre Les mines de Can Palomeres, imprès l'any 1987 es pot veure una fotografia en que llueix en tot el seu esplendor i que comparat amb el que en resta actualment, un s'adona de quines són les autèntiques intencions d'aquest Magnífic Ajuntament del PSOE.
Aquesta gent i en el cas que existís el concepte juridic, sel's tindria que encausar judicialment per terrorisme patrimonial.
"terrorisme patrimonial", mai millor dit!
Publica un comentari a l'entrada