Un pas endavant, dos enrere...

Només he assistit a algun dels plens municipals, actes públics en que “els de dalt” es comuniquen amb la prole i permeten a aquests comentar problemes o realitzar comentaris que després seran ignorats (el que s’anomenen actes simbòlics, ja que tenen poca funció més). Doncs bé, la dinàmica dels nostres plens municipals s’estava convertint en un concurs de “bufonades” (com bé va dir un del públic en el seu torn de paraula ja fa uns mesos), però el que encara no sé diferenciar és qui eren els principals bufons, si els de l’altre banda dels micròfons o els de la meva. La gresca, la xauxa, la ignorància i la burla eren la llei.
Doncs veient la poca transcendència que aquests actes polítics causaven a la opinió popular no entenc com cada vegada s’intenten evadir més. Riure’s de la gent i contestar malament és un primer pas de tota una passejada que no sé on vol arribar. Algun problema que tampoc es va comunicar va portar a canviar el dia de celebració dels plens, ja no es farien el primer dijous de cada més sinó quan vingués bé (teníem que refiar-nos de la pissarra de la porta de l’Ajuntament o de la pàgina web, i no podíem seguir la rutina).
Aquests actes s’emeten per ràdio, perquè tot Malgrat conegui els problemes del nostre Poble, juntament amb tots els problemes interiors dels que seuen a la taula dels micròfons, i caracteritzo aquesta taula parlant d’ella com la dels micròfons perquè ningú del públic disposava d’aparell: tampoc cal! un cop acaben de parlar els polítics s’atura l’emissió per la ràdio i comencen a posar música (com si la gent enganyada no notés el canvi), suposo que als que manen no els interessa que els que no han pogut assistir al ple coneguin els greus problemes del nostre Poble, problemes que només assistint-hi pots conèixer, i molts d’ells esfereïdors. Tan esfereïdor com veure el cas que en fan els receptors de les paraules de la “gent de a peu” els dirigeixen. I pel teu bé, no siguis reincidents (parlo com si es tractés de delinqüents, ja que molts cops sembla que els ho faci sentir) perquè aleshores és difícil que et deixi acabar o ni tant sols et dirigeixi la mirada (parlo en singular però no és just, m’hauria de referir a un grup, Poc Social i Comprensiu, però un grup).
Ara aquest problema s’ha resolt, tard, però ja podem escoltar per la ràdio el ple sencer. Ara bé, n’hem guanyat un altre, ara ja no es celebraran a les nou del vespre, ni a les vuit com a altres pobles, no pas! A les set de la tarda! Perquè a tothom li vagi millor van contestar (entenem aquest “tothom” si coneixem la filosofia que demostra el nostre govern municipal), doncs ja ho sabeu: botiguers, treballadors, etc, ja no sou “tothom”, ara ho són només els funcionaris de l’Ajuntament que tenen la sort d’un horari compatible.
I per rematar la feina, la pàgina web de l’Ajuntament va entrar en una prolongada letargia just els dies abans del ple, no es va publicar cap notícia curiosament (tampoc es va anunciar el ple), tret, és clar, del mercat on tots els malgratencs havíem de sentir-nos identificats amb el passat mariner que mai s’ha protegit, estudiat o interessat per part dels que poden fer-ho, altre cop, els de la Casa Gran.
Hem començat amb mal peu o hem d’esperar que la tempesta s’estabilitzi?