"Les enramades de Corpus" (II):

Segona part del text on mn. Paradeda ens explica la festa de Corpus:

Per la tarda no manca mai un botiguer o tranquil revenedor qui fassi riure al públic, amb els grotescs exercicis dels minyonets de tot el poble a son entorn apilonats.
Curses a peu coix, a quatre grapes o bé ficats dintre de sacs entrenen per llarga estona a la mainada, en un sport higiènic ensems que divertit.
Una olleta penjada d’una corda contenint en remull alguns quartets que un noi tapat d’ulls intenta rompre a cops de bastó; una emmascarada paella que porta un ralet de plata encolat en ella i que dèu arrencar-se amb les dents; altres dinerets enterrats per mig les cendres d’un cubell ple d’aigua que han de ser extrets amb les mans, ocasionen emocions molt distretes i xocants.
I per fi de festa contemplareu el ball donat à la belle étoile dels francesos, amb uns músics asseguts damunt d’un empostiçat, llegint entre fosc i clar quiscunes solfes ja molt rebregades de tan usades.
Junteu totes aquestes notes a una sofocant calor i boja alegría dels dançants, i tindreu esboçat el quadre de les festes populars de les enramades de la vuitada de Corpus, que fa quasi mig segle teníen lloc en aquesta vila.
Avui sols ens resta de totes elles un migrat record en els enfilalls de paperets de color a manera de prolongat serrell i en els sons, rares vegades harmònics, d’una orga de manubri, d’un acordeó, d’una guitarra, d’un fluviol i fins, a voltes, d’unes senzilles castanyoles.