Els alcaldes pedanis:

"Ens plau incidir en la figura simpàtica de l'alcalde pedani, que durant molts anys fou un eficaç col·laborador en les tasques socials de la població, funció que havia estat regulada jurídicament per la Llei municipal de 1877. Aquesta llei diu que l'alcalde pedani és una autoritat municipal nomenada directament per l'alcalde, de qui depèn, i que té responsabilitats per representar una àrea territorial concreta del municipi.
Aquesta figura d'alcalde-jutge sols entenia en les causes lleus, no tenia tribunal, sinó que jutjava dempeus a ple aire. Una de les condicions per ocupar el càrrec era viure al barri on exercia, i perdia el càrrec en cessar l'alcalde que l'havia nomenat.
El primer nomenament d'alcalde pedani que hem trobat d'aquest segle és de 8 de gener de 1906, però no sabem a quí estava destinat, ja que a l'acta en qué consta deixaren el nom en blanc, possiblement per no recordar el nom vertader de la persona - pensem en el Pau Pedaç- que es deia realment Pau Serrat.
Al Castell s'hi concentraven captaires i altre gent de pas i la nostra vila hi tenia una caseta de propietat on es podien acollir, sota el control de l'alcalde pedani. Aquesta casa era coneguda com El Recolliment, i durant molts anys hi habità un malgratenc pobre i solidari, anomenat en Janot, que, com a resident fix, col·laborava en l'ordre entre els acollits.
Ens pinta l'ambient del Castell de primers de segle, l'escriptor Bartomeu Soler (1897-1975), Premi Nacional de Literatura 1962 i gran Creu del Mèrit Civil 1966, en l'obra biogràfica Mis primeros caminos, l'editorial Juventud SA (1962), on visqué una particular aventura en la seva infància.
La nostra vila ha estat agraïda de la col·laboració dels alcaldes pedanis, i l'Ajuntament presidit per Josep Mora i Girons va decidir que un carrer -precisament el carrer on tenia la seva casa Magí Rimbau i Arnigues, el que més temps va fer aquest servei social, portés el nom de carrer de l'Alcalde Pedani."
(Colomé i Alsina, Joaquim, "Els alcaldes de Malgrat de Mar 1898-1998")