S'han posat melancòliques! Una amb flaviols i l'altre des d'una figuera. No patiu, el temps passa, és normal, el que no és normal és la destrucció d'aquests records (és feina vostre i de tots conservar-los tant mentalment com físicament). Gràcies per esdevenir reflexió!
Últimament visc massa de parasitar altres blogs, semblo un centre de difusió! Disculpeu blocaires!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada