Enllaç per escoltar un breu moment del repic de campanes de Festa Major. És el moment culminant en que piquen les tres.
Apunt: La campana Josefa, Montserrat i Narcisa (la gran) va ser col·locada i beneïda l'any 1949. L'Antònia (la mitjana) i la Maria Àngela (la petita), l'any 1941.
http://www.goear.com/listen.php?v=17f91b0
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
M'oblidava d'agraïr als que m'han ajudat amb el tema de penjar l'àudio al blog. Gràcies!
Les que van fondre els republicans sonaven millor i mes fort, es una llastima que avui no les poguem gaudir.
No m'estranya que les fonguessin, després de segles aguantant-les tenien que estar-ne ja un pel farts de tant gong!, gong!, gong!, cada dia i al llarg de tot el dia i tot per deixar constància clara de la presencia de la seva botigueta d'intangibles.
No anava ben bé així la cosa, les campanades marcaven hores concretes i actes concrets que la gent que no disposava de rellotge no podia marcar-se. Eren una ajuda, no un pes a les espatlles.
Sord de Campana, que justifiques?
Només, i que no és poc, el dret de viure en silenci.
Qui vulgui una campana que se l'instal·li al seu menjador privat.
Si no t'agraden t'envas a Marroc, que alla no n'hi han.
15/08/2007 07:09:00
Tens raó, no descarto l'exili forçós davant la magnitud que està prenent el fenomen demogràfic sumat al boom immobiliari al nostre d'antuvi tranquil poble maresmenc.
M'han comentat i seriosament, que el ciutadà Ataou Obasanjo, pertanyent a la tribu Yoruba, Nigerià d'origen i català d'adopció, afincat al nostre territori des de fa molts anys, té previst aplicant el mateix dret que assisteix a l'església catòlica, de muntar una xarxa de comunicacions a tot el Llevant espanyol a base de Tam-Tam per transmetre missatges, entre el membres de la seva tribu a un cost més baix que els ofertats per Telefónica España.
És a dir, entre les campanes, tam-tams, imams bramant, Disco-mòbils, firaires, quillos tunejants, guiris, camions d'escombraries i d'altres especies invasives i depredadores del territori, d'aquí a poc temps l'única solució serà l'emigració a la recerca de nous espais per a viure el silenci perdut en el nostre territori.
Que "Orunmila" l'espifii o estarem cardats del tot!!!
Crec que el primer dia de tocar el tambor, se'l menjara.
Publica un comentari a l'entrada