Les entrades a lo que van ser els refugis que es troben en el Parc del Castell són dues, una encara es pot veure, i l’altre resta (juntament amb una font i una de les trinxeres dels canons) enterrada sota un considerable gruix de terra inútil. Durant la creació del parc en època de l’alcalde Mora es van respectar tots aquests elements històrics, encara que es va pujar el nivell de la terra i de les entrades només se’n veia la meitat superior (podeu fer-vos una idea si veieu la que encara es conserva a l’aire lliure, només és la punta d’una gran entrada on podia passar més que sobradament una persona de peu). Conec testimonis que diuen que abans de que es tanquessin hi havien entrat i sortit per l’altre entrada, això concorda amb el que em va explicar una de les persones que hi va viure, segons ell l’estructura formava dues paral•leles (que s’obrien a partir de les dues entrades) i una perpendicular que les talla, formant dues creus. Moltes famílies de nouvinguts vivien en aquestes cavitats que seria un tresor conservar-les i fer-les visitables, per res més que per conèixer una mica més una pàgina de la nostre història.18 d’agost 2007
Resposta a la 10ª pregunta:
Les entrades a lo que van ser els refugis que es troben en el Parc del Castell són dues, una encara es pot veure, i l’altre resta (juntament amb una font i una de les trinxeres dels canons) enterrada sota un considerable gruix de terra inútil. Durant la creació del parc en època de l’alcalde Mora es van respectar tots aquests elements històrics, encara que es va pujar el nivell de la terra i de les entrades només se’n veia la meitat superior (podeu fer-vos una idea si veieu la que encara es conserva a l’aire lliure, només és la punta d’una gran entrada on podia passar més que sobradament una persona de peu). Conec testimonis que diuen que abans de que es tanquessin hi havien entrat i sortit per l’altre entrada, això concorda amb el que em va explicar una de les persones que hi va viure, segons ell l’estructura formava dues paral•leles (que s’obrien a partir de les dues entrades) i una perpendicular que les talla, formant dues creus. Moltes famílies de nouvinguts vivien en aquestes cavitats que seria un tresor conservar-les i fer-les visitables, per res més que per conèixer una mica més una pàgina de la nostre història.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
No esta bè que aquestes coses es destrueixin, sempre es bo conservar restes de l'hisotria per tal de que no ens en oblidem mai.
Això és el que es vol fer entendre en aquest blog.
vas anar a missa l'altre dia?
quina pena que jo trballava ehh!!
fora conyes, en aquest poble s'hi ha de fer algo
Sra.Vídua, a vegades penso que a més a més de "fer algo" com tu dius, jo crec que hi ha coses que s'han de "desfer", com una interminable llista de vicis i costums establerts que es fan "sense ton ni son".
Us heu fixat que hi façanes catalogades que tenen instal.lat a les façanes aparells d'aire condicionat? doncs, tan greu és tapiar una entrada d'un refugi, com col.locar aquesta andròmina en una façana catalogada, no?
depen del refugi i depen de les necessitats de l'aire acondicionat, no?de tot s'en diu patrimoni, i com tot s'ha de ser acurat, perque si no e que fem es embolicar la troca. i el que parla de la missa , no se ha que es refereix, pero s'han de desfer moltes coses a tots el pobles, o es que el que vosaltres voleu, a d'anar a missa? on es la pluralitat, que s'ha de modificar i perque? es que la cultura nomes son pedres?
per qué en mora va anar tant depresa ha tapar les entrades?.... per qué ningú no va dir rés?..... per qué amb altres coses la gent es mobilisa... tot plegat es una merda...
Publica un comentari a l'entrada