Sant Roc va néixer, segons la tradició, a Montpeller (Occitània, aleshores Corona d'Aragó) cap a 1295 i va ser un pelegrí que es va desplaçar a Roma. Va recórrer Itàlia, es va dedicar a curar tots els infectats de la pesta i va morir en olor a santedat (1327). La seva vida l'hem de datar, amb tota seguretat, a partir de la meitat del segle XIV i la seva mort, probablement a Anguera, malgrat que també existeix la hipòtesi de Montpeller.La seva devoció es va estendre molt ràpidament a partir del segle XV. Des de Venècia es va estendre el culte cap al món germànic i als Països Baixos. En 1477, en ocasió d'una altra epidèmia de pesta, es va fundar a Venècia una confraria que sota el seu patronatge es va dedicar a allotjar els malalts de pesta, i que va ser coneguda com a Confraternità o Scuole di San Rocco. Aquesta va fomentar la devoció al sant construint capelles i centres d'acollida per tota Itàlia. Una de les esglésies més conegudes dedicades a aquest sant és a París, molt a prop del museu del Louvre, feta edificar per Lluís XIV el 1563. Tota Europa i Amèrica Llatina estan sembrades de temples que li són dedicats.
En el títol hi poso un "1" perquè és la primera part d'un seguit de posts que dedicaré al nostre patró per a que el poguem conèixer millor.
(imatge: "Sant Roc" de Francesc Ribalta, de cap al 1600) Si cliqueu sobre seu s'ampliarà, com sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada