28 d’agost 2007

Crònica d'un Poble que s'alça:

Tot va començar quan de bon matí, el dilluns, un grup de treballadors de l’Ajuntament van iniciar el procés de desforestació de la zona de la riera més propera al C.A.P., en Campàs, gestor malgratenc, va impedir que es continués tallant els arbres aferrant-se a un d’ells (acte formidable d’estima al seu Poble) i a partir d’aleshores la gent es va anar acumulant i posicionant al voltant dels arbres com a acte de protesta.
Molt aviat, els mossos d’esquadra, els antidisturbis, i la policia local van venir a arrencar (però no tindrien que defensar al Poble!?) a la gent dels arbres i a fer-los baixar, un cop el camí va ser dificultosament net van bloquejar el pas als que intentaven frenar les serres dels treballadors que d’aquesta manera podien continuar la feina tallant dos dels arbres grans. Val a dir que els tallaven molt ràpid i sense gaires mesures de seguretat. Per part dels manifestants tot es va desenvolupar molt pacíficament, no s’entén com calia un regiment de oficials per controlar-nos.

Al voltant de les dues de la tarda, després de parlar amb en Vinyoles (regidor d’obres públiques), intentar parlar amb l’alcaldessa i de diferents actes més per intentar frenar la destrucció del paratge (tots ells inútils) es va dissoldre la moguda: els treballadors, policies, i mossos d’esquadra van desaparèixer (casualment al mateix moment que van avisar que una furgoneta de TV3 estava prenent un cafè en un bar proper, casualitat?).
Així els manifestants van aconseguir la llibertat per establir-se a la zona i ocupar-la per tal d’impedir que un “atac sorpresa” aconseguís acabar la feina.
Tots els presents es van distribuir feines i horaris per fer de Sentinelles dels arbres, es van promoure manifestacions que van acabar exitosament. La gran moguda es va diluir cap a les nou del vespre. I a partir d’aleshores mai s’ha quedat l’arbreda sola.

Ara qualsevol pot participar fent torns de guàrdia (sempre hi ha gent! marxen dos i en venen tres!), aportant queviures o comoditats, o realitzant tot el que es pot fer en la taula que tenen a disposició: firmar, donar diners per compensar l’ajuda que s’ofereix al grup de manifestants des del G.E.M., i sobretot assistint a les manifestacions de tot cor (la següent: avui dimarts a les 7 de la tarda davant l’ajuntament, segons sembla amb l’assistència de España Directo, que ja han realitzat un reportatge pel matí).
Molts són els medis de comunicació que parlen d’aquest alçament del Poble, només dir que resulta inútil buscar “El Punt” o “L’Avui” per qualsevol quiosc del Poble!
Resulta emocionant veure tota classe de col•lectius, edats i simpaties unides per un front comú. Es veu un Poble fart de perdre la seva historia i de tenir que veure-la en fotografies borroses i grises!

7 comentaris:

la donzella de la costa ha dit...

Felicito a en Lluís dela gestoria, per que va ser molt valent!!!
i també als que es van plantar dins la riera, que van ser uns quants!!!
M'agradaria pensar que això que està passant de l'arbreda, només serà la punta de l'iceberg de tot un seguit d'injustícies que estem patint tots els malgratencs.

La vídua Sala ha dit...

Ja era hora que malgrat es mobilitzes per alguna cosa!!!!! felicito a tothom que ha anat allà a defensar el poc que ens queda verd de malgrat!!, si algu es vol passar per la meva web tinc un video de la manifestació d'ahir!!

lisi ha dit...

he llegit a les noticies que per uns son arbres centenaris i autoctonos i per altres arbres invasors, am podeu aclarir ecxactement quins arbres son?

Anònim ha dit...

Benvolguts: no us deixeu entabanar amb expressions com "arbres invasors" o "espècies invasores" . Arribats a l'absurd la nostra alcaldesa ja no té altre escapatòria --després de saltar-se l'acord del ple de no tallar cap arbre !-- que carregar contra les pobres acàcies. "Invasora" significa que l'espècie no és autòctona, que no té orígen en el nostre clima mediterrani. És una espècie nou-vinguda per usar un símil. Com fa segles ho van ser els pins respecte de les alzines o les rouredes.
Sap greu haver d'aclarir que això no els treu encant com arbres ! ni els fa menys "preservables". És veritat que tenen unes espines tan empipadores com la política de l'equip de govern !. Però en fi la seva invasió --les acàcies, vull dir-- remunta al segle XIX.

Joan.

BarbaRoja ha dit...

Aixó sí que és acidesa! Ben dit Joan!
La ironia és el millor mitjà de crítica.
Salvem els arbres de la riera!

Anònim ha dit...

Hola,

Cal afegir que una espècie és pot esdevenir invasora dins un entorn adequat. Hem de tenir per segur que si d'allà desapareixen les perilloses "acàcies invasores" no crec que hi vagi a petar cap espècie autòctona, sinó formigó i acer i poder planta algún arbre transgènic. Aquelles acàcies son una reliquia de l'espai que era i és un tram de la riera que s'hauria de preservar, ja que és autèntic i preciós.
A més aquelles acàcies són ,mediambientalment sostenibles, no cal ni regar-les ni gastar un euro en la seva conservació pq ja tiren soles. Nomès cal un bon projecte urbanístic que s'integri en l'entorn.

La lluita continua !!!

Anònim ha dit...

En pocs anys em vist canviar el nostre poble... mica en mica el que ha estat història desapareix
La fabrica de l'aigua, Santa Rita, i ara aquest arbres...
Al final tindrem un poble "temàtic" tipus PortAventura a on tindrem fabriques de joguina i arbres i rieres de jardí ("Xita parc")
Potser aquest ajuntament amb el seu afany faraònic de canviar les coses de lloc (a on hi ha una esplanada... fa muntanyetes de joguina, i a on hi ha muntanya hi fa carrers, i a on hi ha una riera i vol posar una caixa de formigó, voleu dir que no seria millor que les coses es mantinguessin al seu lloc)