17 d’agost 2007

Sant gos:

Era creença popular que cada dia, de bon matí, el gos de Sant Roc voltava per tota la ciutat i feia fugir els gossos rabiosos. Hi havia gent que deixava rosegons de pa al carrer per tal que el gos de Sant Roc pogués menjar. L’entendridora història del gos de Sant Roc va fer que hi hagués gent que el venerés més que el mateix sant i fins i tot s’havia arribat a fer-li ofrenes i presents. Hom deia que l’endemà de Sant Roc era sant gos i es continuava fent llum a la imatge i cantant els goigs, però aquesta vegada dedicats al ca. Avui era l’únic dia que es permetia l’entrada de gossos a les esglésies. La resta de l’any era rigorosament prohibit a causa de la creença que el cos del gos era una de les maneres preferides del dimoni de prendre forma a la terra. Era creença popular que Sant Roc tenia la virtut de protegir de la pesta, i moltes poblacions li havien fet vots perquè les guardés de tan terrible mal. També se l’invocava contra els estralls del foc. “Gloriós Sant Roc, guardeu-nos de pesta i de foc”. (extret del llibret de Festa Major del 1992)


Per saber-ne més o satisfer cusiositats: http://arenys.org/stroc/art2000agenda.htm

(imatge: "Sant Roc" del Maestro de San Pablo de la Moraleja, de cap al 1500, es troba a la Colegiata de San Antolín, Medina del Campo)

Cap comentari: