Paraules de tots:

Ànims i felicitacions
(de part d’uns “canfelicianencs”)

Sembla que no, perquè l’amenaça de la desaparició plana encara sobre l’arbreda, però la mobilització cívica dels malgratencs i les malgratenques, ha avançat molt. Ja ha aconseguit moltes conquestes positives, intocables.

Per començar, tothom veu que la protesta és una gran victòria cívica en ella mateixa. Per la seva espontaneïtat, perquè s’ha desenvolupat de manera completament pacífica i serena, perquè reuneix gent de totes les edats –des del jovent valent que es penja dels arbres fins els jubilats que poc a poc s’acosten al taulell de signatures i comenten la jugada a l’ombra de les acàcies--; i també de totes les ideologies. Tots som sensibles al perill de perdre, una vegada més, un recó emblemàtic de la nostra història com a poble, una part de la nostra memòria col•lectiva. Això és quelcom esperançador, especialment pels que temem que encara vindran ocasions difícils per aquells que desitgem el progrés de Malgrat i dels seus pobladors, la millora de les condicions de vida i un creixement controlat i sostenible i respectuós amb la natura i el patrimoni (Delta i Pla de Grau, Depuradora, Passeig de Llevant, defensa dels molins antics, restitució de la torre del castell a la seva integritat...).

Són molts els que han mostrat la seva oposició al projecte d’una manera ferma, fent una rotunda crítica als polítics i les institucions que el defensen i el volen executar. I a jutjar per l’impressionant nombre de signatures recollides en pocs dies, es pot afirmar que a Malgrat, la oposició al projecte és ja majoritària –toquem les 4000 !!!!. Tothom ha estat ferm en la protesta, però s’ha evitat sempre entrar en desqualificacions personals. Fins i tot davant dels mossos la consigna era la resistència passiva i educada. I això, malgrat que, en la meva opinió, l’equip de govern ha mirat de desqualificar-nos, ha procurat intimidar-nos i malgrat que els medis de comunicació afins al partit que governa l’Ajuntament ens han silenciat, especialment, com diu l’amic Vador, TV3, que ja sembla “la seva”. Tothom ha mantingut la serenitat, la “civilitat” malgrat que ni l’alcaldessa, la representat política de tot el poble –dels qui la voten i dels qui van preferir altres opcions--, ni ningú del seu equip, no s’han dignat a donar la cara davant dels malgratencs i les malgratenques concentrats dia darrera dia a l’arbreda i davant de l’Ajuntament. Per això, avui que ens hem despertat amb la mala notícia que el PP li farà costat i que és molt difícil que el projecte sigui retirat, no ens hem estranyat gens. Malgrat les sigles que aixopluguen l’equip de govern, la realitat tossuda proclama que els seus membres mantenen un pensament ben conservador en aquest tema. Gairebé reaccionari: és reaccionari talar arbres malgrat que l’acord del Ple prometia una intervenció respectuosa, amagar-se davant del clam dels ciutadans i ciutadanes, no donar explicacions, no defensar públicament el propi punt de vista, no escoltar les preguntes, no esvair els dubtes de la població, amagar-se darrera la Agència Catalana de l’Aigua quan és l’Ajuntament qui té a les seves mans aturar el projecte en el sector de Can Feliciano. És reaccionari no saber rectificar quan una majoria ho demana.

En contrast, tots ens hem de felicitar que entre els ciutadans i ciutadanes reunits en aquesta lluita hi hagi també tres grups polítics (ERC, CiU i IC-EUiA) que opten per una altra forma de fer política, que estan posant grans esforços i totes les possibilitats de l’estructura dels respectius partits al servei de la mateixa causa que tants i tantes defensem a títol individual. Aquests dies també han estat un exemple de com els ciutadans i ciutadanes rasos i senzills podem, amb la nostra unió, contribuir eficaçment a la millora del nostre entorn; de com la nostra pressió esperona els grups ben disposats a escoltar-nos, i pot canviar el destí d’aquest sector de la riera.

Crec que passi el que passi cal que ens sentim orgullosos. Però ara mateix, sobretot, cal no defallir. Al contrari: hem de mostrar al màxim la nostra reivindicació. Fem un última gran esforç durant els propers dies, sobretot davant del Ple de dijous vinent. Adrecem-nos a la Conselleria de Medi Ambient. Busquem aliats en altres poblacions i col•lectius en defensa de la natura.
I no parem de demanar pacífica i enèrgicament la retirada del projecte agressiu i la creació d’una nova proposta: respectuosa amb la natura, amb la història, amb la memòria d’aquest poble. És a dir, demanem una proposta més progressista, més moderna i més pròxima a les directrius europees actuals. Més digna del Malgrat de l’any 2007, pròpia d’un poble i una gent que no es resignen a la despersonalització.

Arbreda de Can Feliciano 31 d’agost

Escrit d'un anònim al qual no se li han d'afegir gaires comentaris.