Gràcies a “la donzella de la costa” per les fotografies dels gegants.
Ja coneixem els dos nous components del grup dels geganters que formen part del col•lectiu dels “fets de pasta de paper”. Aquests són la Rita i en Nicolau.
La Rita representa una pagesa de les que tant van abundar en el nostre poble, en el cistell porta uns “saquets” de fesols de la nostra marca: La Pilona, i un mocador amb el nom del poble dels seus gegants padrins. És de línies fines i senzilles.
En Nicolau recorda als immigrants que van venir a treballar a les mines de ferro del nostre poble, per recordar a aquestes porta una rata-pinyada brodada a la roba. De faceta s’assembla al col•lectiu murcià que va venir a treballar a les mines, i les robes són perfectes reproduccions de l’època.
Són més petits i pesen quinze quilos menys que el matrimoni de batlles, i aquesta incorporació sembla ser que no ha estat un reemplaçament com molts patien, sinó que s’ha incrementat la llista de gegants afegint aquests dos als anteriors.
Ara bé, amb quina parella us quedaríeu?
8 comentaris:
a mi m'impresionen més els d'abans, però aquests també m'agraden!
Jo em quedo amb en Bernat i l'Eulàlia, que per alguna cosa són els nostres, i a més són els més macos de tot catalunya, al menys fins els que he vist fins ara
Home, jo m'hi sento més identificat amb aquests dos!
Encara que tots els considero gegants del meu poble, i per tant, una part d'ell.
M'agrada veure'ls, em realcen el sentiment de malgratenc!
A mi el que em mola de collons és el carrasclet!!!
mira jo amb decanto per en Nicolau el que em fot es que sigui murciá, be per mi es catalá, els murcians varen venir més tard...
Si et fot que sigui Murciá o sento molt, ja n'hi ha prou d'infra-valorar tot el que ve de España. Els Ramonateros van haver de vindre a les mines perqué aqui ningú volia picar, i aquesta es la pura veritat, els Ramonateros tenien molta experiencia en mines tots havien treballat a la Union, treient Ferro, Plata i Zinc i la seva feina era molt apreciada i valorada, aqui.
El gegant s'hauria d'haver dit Manuel o Antonio, però als catalanistes no els hi hagués agradat.
Els trobo molt ben elegits, m'agrada que s'ampliï la plantilla, però sense que es llenci o s'exclogui cap.
Algun dia seran peces per al nostre futur museu.
contestan el anónim de les 20:26 hi con que veig que el tema murciá te apasiona, et recomano que busquis el Som-hi.. no recordo el mes, pero jo diria que va ser quan es van fer uns autocars per anar-hi desde malgrat, una dona va escriura uns versos que no tenen preu...sembla que comensaban aixis... venian los de ramonete....
Publica un comentari a l'entrada