"L'ombra del fotògraf" (1)

L’edifici de la biblioteca acull l’exposició de fotografies fetes, com ja sabeu tots, per J. Bechdejú. Una exposició de qualitat inimaginable en el nostre Poble, i per ser la primera d’aquest calibre es mereix el perdó dels errors o faltes.

Ningú em posarà en entredit si m’atreveixo a dir que són masses de persones les que van a veure les fotografies, tantes que s’ha allargat una setmana més el període d’exposició. Potser que ens preguntem què passa aquí, no? Com ha aconseguit aquest fotògraf tanta expectació i com els organitzadors (el personal de l’Arxiu Municipal sobretot) ho han fet perquè la gent es sentís tant incitada a anar-ho a veure. Pot ser que es tracti de la singularitat de l’acte? no es fan aquestes coses en el nostre Poble, i quan s’ha fet s’ha demostrat que captiva a la gent, no tota s’ha atret per aquest motiu però; potser els malgratencs viuen la historia molt emocionalment i els atrau aquests actes? potser, però no és el principal motiu; sens cap dubte, i només cal veure que la majoria dels visitants són gent gran, és el fet que el de Cal Sicre va ser capaç de plasmar en imatges una societat encara viva, i que aquesta li dóna ara el seu agraïment, si es senten les veus dels visitants trobem un constant “Sóc jo!”, “He vingut perquè m’han dit que hi surto”, “Mira! la fulanita de can menganito”, i un etcètera de frases semblants. Però hem de tenir en compte que no només fotografiava gent, sinó tot el Poble (i d’altres que visitava), i que el fet d’anar-te a veure en la foto que et van fer el dia de la primera comunió implica passar abans per davant del “Ciutat de Barcelona” o de l’antic escorxador, i així es rememoren aquells anys tant espessos abans d’entrar i tant clarificats un cop surts. Estic segur que tothom que ha visitat aquesta exposició es sent ara una mica més orgullós de ser malgratenc, i coneix una mica més la seva història. Bona feina la que s’ha fet en aquest àmbit.

Ara bé, que passa quan ets un noi de vint anys, que mai t’has interessat per la historia i al teu Ajuntament tampoc li ha importat gaire, però et planten aquesta exposició? Caos. Una breu introducció parlant del personatge, la seva família i el seu llegat, i un peu de foto a la majoria d’elles que et cita el lloc o l’acte que s’hi reprodueix. La única solució és preguntar a la senyora gran del costat i de ben segur et farà un bon repàs del que li preguntis, amb algun “quan jo era jove” pel mig és clar. I està molt bé! És molt il•lustratiu una conversa amb algú que ho ha viscut in situ, però caldria una mica d’explicació científica i introductòria almenys.

(propera part: aspectes museogràfics)