31 d’agost 2007

De qui es posaria les mans al cap:

Sempre va bé veure que ens explica el nostre mn. Paradeda al seu llibre, llibre ple d'estimació cap a aquest Poble del que tant es va dedicar a recollir informació que cada cop és més valuosa:

Riera de Sant Genís
Formada per diferents torents de Palafolls, i particularment pel den Reixac, penetra dintre el terme de Malgrat, recollint les seves aigües i recorrent d'ell uns dos kilòmetres, passa per la part de ponent de dita vila fins a desembocar a la mar.
En 1812 s'hi feu una lleu reparació enfondint-la i aixamplant-la fins donar-li uns trenta pams d'amplaria, lo qual fou fet per acord de l'Ajuntament. El pont de ciment armat que, passant damunt d'ella, dóna entrada a la població, fou inaugurat solemnialment amb assistencia dels diputats Srs. Sagnier i Bartrina, clero parroquial i autoritats locals, el dia 6 de desembre de 1914.
Pocs dies abans, el dia 21 de novembre, fou tanta la crescuda de les seves aigües, que arrastrà un carro, cavall i conductor, derribant ademés un pont de ferro que la Companyia explotadora de les mines de ferro havia aixecat en ella pel trànsit de vagonetes. També va emportar-se una gran part de la mota de propietat de D. Fèlix Cardona, qui l'any següent la substituí per una forta paret de contenció.
Unes aigües procedents de la mina de l'abolit molí den Valeri són aprofitades per regar un limitat terreny. Altres petits torrents, com el den Gelat Masaragall i Plumeres, atravessen el seu terme perdent-se en ell sense arribar al mar. Sols el rec Vivé, que desemboca a la rajant del Tordera, i altres dos procedents del molí de La Pedrera porten constantment aigua que van a vessar a les sorres de la mar.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Conxita dimisió!