30 de novembre 2007

Canviant el tema:

Aprofito una fotografia del company Malgratot per anunciar un cataclisme. Un dels ninots del Parc del Castell ha desaparegut. La bellesa de les seves formes i la vivor dels seus colors no ens tornarà a seduir mentre passegem pel jardí. Potser algun vàndal sense sentit estètic l’ha llençat barranc avall i se l’ha trobat el mossèn a l’hort de la rectoria? Quin ensurt!
La qüestió és: Com us ho heu fet per arrencar-lo!? Molts volem aprendre de les vostres sàvies accions lliuradors del mal als ulls!

29 de novembre 2007

Comentari d'enquesta (castanyada):

Fantàstic el resultat de l’enquesta de la castanyada. Llàstima que hi ha qui no va celebrar res de res (4 vots), lo important és que tots els altres vareu celebrar la castanyada (22 vots) i cap dels participants estan corromputs per la nouvinguda tradició del Halloween. Es tracta d’un fenomen expansiu que utilitza el vehicle de la globalització per esborrar tradicions autòctones i imposar-se, està clar que sobretot afecta a la població més jove. Potser se’ls hi hauria de demostrar que la castanyada, la nostra castanyada, també és divertida.

28 de novembre 2007

27 de novembre 2007

Per exemple:

Un bon exemple a seguir i tenir en consideració: Alella.

14ª pregunta de l'examen de coneixements malgratencs:




Quin és aquest pont?
Recordo que tots aquells comentaris que responguin en anonimat s'eliminaran. Contesteu únicament el nom del pont, res més. Gràcies.

Regal pels 40.000:





Per celebrar les 40.000 visites (que no són poques) en Joan Bosch m’ha fet arribar un document especial i interessant. Es tracta del contracte per a la realització del que avui coneixem com a l'Antic Hospital de Malgrat. És de 1626 i culmina un procés iniciat els anys 1594 i 1614.
Aquell anys havien intentat encarregar-lo al mestre Dionís Torres, fill de
l'escultor francès Joan de Tours (un autor que diferents desgràcies ocorregudes sobretot a la Guerra Civil l’han deixat desafortunadament sense obra). Però Torres no arribà a posar-s'hi, segurament estava massa ocupat acabant les esglésies de Calella i Santa
Maria d'Arenys. Finalment els obrers varen cridar el mestre mataroní Bernat Salvador.
Deixo les tres pàgines de manuscrit que formen el document, potser mereixen una transcripció (un document així ja fa temps que s’hauria d’haver estudiat, però continua criant pols a l’Arxiu Fidel Fita d’Arenys de Mar) però jo ara no puc fer-ho, si algú s’hi atreveix agrairíem que ens les fes arribar un cop transcrites, i si no... doncs potser per celebrar les 50.000 visites!
Gràcies Joan per fer-los arribar i per rescatar-los de l’oblit! I gràcies a tots els que feu possible aquest 40.000!

Cop d'ull:

Un lloc interessant per veure aquests dies és el blog de l'arbreda: propera assamblea, escrit de la Núria Casajuana, vídeos dels primers dies, etc.
En Serrano ens recorda que ja s'acosta Sant Nicolau! (o Festa Major petita, suposo que s'haurà de fer alguna entrada referent a aquesta festa, si algú vol dir res ja m'ho pot enviar, gràcies!)
El Diari Maresme ens ha afegit a la llista. Jo també l'he posat com a link!

25 de novembre 2007

Llista de blogs:

Amics blogaires, atenció:

Aquesta setmana DiariMaresme.com inaugura una nova secció on vol donar a conèixer tots els blocs de la comarca.

A http://diarimaresme.com/weblinks/blocs/ volem recollir els webs personals de tot tipus de gent que, a través de la xarxa, ens parlen de l'actualitat del Maresme. Per a nosaltres, des del principi, els blocs han sigut font d'informació, i entreteniment, i creiem que són una eina revolucionaria per a saber què pensen els nostres lectors. Sens dubte, és una oportunitat per a cercar més enllà de les fonts oficials i parlar del què realment interessa a la gent.

Per això, no només trobareu un llistat que, no cal dir, podeu anar enriquint amb les aportacions que us semblin interessants. A més, a la mateixa secció, i de manera immediata, trobareu l 'actualització més recent dels blocs que tenim enllaçats.

El Maresme és una zona de indiscutible èxit blocaire. I nosaltres, ara que és possible, volem donar veu a tothom que cregui que té res a dir. La premsa digital és això, fomentar la participació ciutadana a través de les eines que Internet ens ofereix.

Ara, la barrera entre l'emissor i el receptor s'ha trencat. Vosaltres també dieu què és notícia i què no.

Us hi esperem en aquest projecte en comú.

Salutacions,

Albert Lladó


Click aquí per veure el llistat de blogs.

Corbs, sorra, i hortes:

M’han presentat un blog, no és nou, ja fa temps que es cou (i el que no sé es perquè mai ningú me n’havia parlat abans!) Es tracta, més que d’un blog, d’un centre d’estudis. Un lloc on examinen cada racó i cada cap que es mou pel delta del Tordera. No tinc paraules per explicar la feina que realitzen, el millor: mireu-ho vosaltres mateixos.
Afegeixo l’enllaç a la llista de links, espero que disfruteu de la feina que realitza l’autor.

Gràcies Montse per avisar!

P.D.: interessant una notícia actual que va presentar conflictes en el últim ple municipal.

Al tanto:

Al blog dels malgratots se’ns avisa de que anem “al tanto” amb uns cables de corrent que s’han destapat en un parc infantil. Vigileu!

Aprofito per enllaçar-vos amb la acabada de néixer revista som-hi! (acabada de néixer a la blogsfera, ja ho sabeu), un reportatge que m’ha fet reviure una força interna. No ens podem apagar!

24 de novembre 2007

Compte enrere:

Qui faci l'entrada 40.000 que avisi siusplau!

Web Maresme TV:

Diari Maresme inaugura una secció de vídeo

Diari Maresme, seguint amb els objectius d’oferir actualitat, servei públic i participació, inaugura ara una nova secció anomenada Diari Maresme TV on tots els ciutadans podran enviar els seus vídeos. Es tracta de fer una televisió interactiva, on els lectors es converteixen en periodistes i donen la seva visió de la comarca. El procés és molt senzill. Tothom que ho vulgui pot enregistrar un vídeo parlant d’algun fet de la comarca, sigui d’actualitat o d’interès informatiu, el penja al servidor Youtube i envia l’enllaç al correu tv@diarimaresme.com
Una nova manera d’informar
És indiscutible que la manera d’informar ha canviat. El missatge ha de ser multicanal i ha de tenir en compte que el lector ja no és passiu. S’han trencat les cadenes entre l’emissor i el receptor. “Tots som part del procés comunicatiu i tos tenim la responsabilitat d’oferir rigor però, a la vegada, donar protagonisme a totes les veus”, segons ha declarat el director de Diari Maresme, el periodista Albert Lladó.
Última hora, esports i una mirada pròpia
Diari Maresme TV vol ser un de trobada dels maresmencs. Una manera de donar protagonisme a les diverses veus. Per això, qui ho vulgui, podrà enregistrar esdeveniments esportius, notícies locals, o actes culturals que a altres mitjans, més generalistes, no hi tenen cabuda. Amb molt pocs recursos informàtics- només es necessita una càmera- el lector pot parlar d’allò que creu interessant i que no trobava, fins ara, a els mitjans tradicionals.
(Lladó Comunicació SCP)

Gràcies a qui m'ho ha enviat!

22 de novembre 2007

100.3 FM:

Em fan arribar dues direccions dirigides a concursos de Ràdio Marina. Tots dos són interessants de comentar en aquest blog, ja que es dirigeixen a temes d’arrel patrimonial. Us deixo les direccions, fora bo fer-hi un cop d’ull i animar-s’hi, no? (sempre i quan sigueu estudiants de batxillerat)

Patrimoni oral.

Ecopropostes.

Gràcies a tots aquells que m’envieu propostes i informacions per penjar al blog!


Herois populars:

Visca l'equip jurídic i tota la plataforma.
P.D.: L'he manllevat del blog de l'arbreda.

Abra kadabra:

Ara ha desaparegut el link! Que carai passa amb aquest inventari de camins? Links que no porten enlloc i s'esfumen! Fantasmes per la web de l'Ajuntament? Rates amb gana que es mengen links i inventaris? Com van dir en un comentari, haurem de cridar als caçafantasmes!
I continuem sense poder consultar l'inventari, i el temps passa...

Remember necessari:

Ja sé que ho vaig penjar, però crec que es mereix una entrada per ell sòl, aquest vídeo no ha costat ni un duro (només temps material dels seus creadors) en canvi el de l’Ajuntament millor no saber el que ha valgut.
Moltes vegades, la ràbia i impotència es poden desfogar mitjançant l’humor (i venint de la Mosca Collonera segur que és del bo). Gràcies per la teva tasca, policromes un Poble que algú desitja que sigui gris.
Convido a tothom a veure’ls.

Força malgratencs, ens hem convertit en un referent per altres pobles que ens consideren “mestres”, hem fet un pas que mai ningú podrà retrocedir-lo. Anem doncs endavant!

Somhi.cat:


Avui surt el número de Som-hi! d’aquest més, i a la contraportada hi trobareu aquesta imatge que penjo. Doncs sí, Som-hi! entra a la xarxa malgratenca de blog-webs.
Encara no està acabat, diuen que els falta pràctica i coses per afegir (normal, al principi no t’hi aclareixes gaire, ens passa a tots). Però veient-la una mica es pot comprovar que ha estat objecte de minuciosa i llarga elaboració.
Esperem que tinguin tanta sort com tots els blogs malgratencs, i tant d’èxit com la mateixa revista!

Bones notícies:

En el judici d'avui sembla que tot comença a anar bé per l'arbreda!
Faig saber que han rectificat i han canviat el DVD de l'ajuntament, recapacitar és de sabis. Que bons sou els del campassol&feliciano!

21 de novembre 2007

Concentrem-nos tots una mica:

Gràcies a fortes dosis de concentració, ha aparegut un link a la notícia del catàleg de camins de la web de l’Ajuntament. No us emocioneu, no és el catàleg, és la aprovació inicial d’aquest inventari. Per poder veure l’inventari en sí caldrà que tots plegats ens concentrem una mica més!


Aprofito per comentar que ja hi ha data per “Les Jornades Gastronòmiques del Fesol del Ganxet”, un acte en el que el Poble de Malgrat s’hi pot sentir còmode i identificat.


Veig que avui entrevisten a la nova regidora, fora bo sentir el que explica.

08380: El Canarias:


Amb tot el tema de l’arbreda hi ha coses que em queden endarrerides! Em sap greu... En el mail on en Jordi Gelpí em comentava lo de l’article sobre els vaixells de formigó (que ja vaig comentar) també em demanava si podia obrir una entrada on debatre la informació que tenim del ja famós “Canarias”, buc de guerra que patrullava les costes catalanes. Són diferents versions les que corren, algú és capaç d’exposar-les? Tant ell com jo us ho agrairem.

20 de novembre 2007

Per quatre duros canvien de cap:


Ja fa temps, vaig veure una pel·lícula on apareixien uns extraterrestres que empresonaven a les persones seduint-les amb un esquer, un cop els tenien a la nau nodrissa els hi netejaven el cervell i els inculcaven les seves idees. I de ciència-ficció em van dir que era!

Caminante no hay caminos:

A la web de l'Ajuntament donen una bona notícia: ja tenen penjat a la mateixa web l'inventari de camins. Jo no el trobo, si algú sap on és que posi el link en forma de comentari. Gràcies!

En tenen per fer un DVD i tot!:

Trobem diferents informacions interessants al blog de l'Arbreda:

De part del tresorer.
Transport massiu per un Poble solidari.

19 de novembre 2007

08380: Fuga de joves cervells:

Una Plataforma vol lluitar per a que Pineda no es converteixi en una segona residència

Un grup de joves, a través del web www.exiliatsdepineda.com, creen una plataforma on volen recollir els testimonis de gent que va marxar fora a estudiar i ja no ha tornat a viure a Pineda de Mar.

“Exiliats de Pineda” és un nom que barreja la contundència i el sentit de l’humor. Es tracta d’una nova plataforma que vol posar sobre la taula un problema que afecta a molts pobles de l’Alt Maresme. Molts joves, quan marxen a estudiar una carrera universitària, a ciutats com Barcelona o Girona, no tornen a viure al poble. Són molts els motius. Falta d’oportunitats laborals d’allò que han estudiat, poca vida cultural, mínima oferta d’oci, ...

A través del web www.exiliatsdepineda.com es vol convidar a la reflexió. Recolliran testimonis que tenen una relació directa, o indirecta, amb Pineda i que, encara que no hi viuen regularment, s’hi senten part d’ell. A més, tothom que ho vulgui, pot accedir a un fòrum on debatre possibles solucions per evitar aquest “èxode”. Una plataforma, en definitiva, que vol ajudar a fer pública una problemàtica que afecta a la identitat dels pobles.

Adolf Martín, un dels impulsors de la plataforma, assegura que ara ja coneix molta més gent de Pineda, de la seva edat, que viu a Barcelona que no al poble. Segons declara, “Aquesta és una problemàtica resultat de molts variables. La nostra tasca és, simplement, parlar d’allò que sembla un tabú al poble i que, ens agradi o no, està passant”. A més, segons Martín, és necessari obrir fòrum ciutadans per a parlar d’aquestes coses. Si no, “normalitzem” tendències que no haurien de ser considerades com a normals. “La pressió urbanística, afirma, i la poca cohesió social han fet que el procés natural sigui estudiar una carrera universitària i quedar-se a treballar a la gran ciutat”. Les conseqüències directes, ens diuen els responsables de “Exiliats de Pineda”, és la falta d’identitat del poble i el perill en convertir-se en una segona residència o en una ciutat dormitori.

Albert Lladó, director del diari digital DiariMaresme.com, ha participat en el procés de creació del fòrum. “Ens va semblar una bona idea des del principi. Tot el que convidi a la reflexió i a la participació ciutadana ens sembla lloable i, per tant, ajudarem en el que sigui possible”. Lladó creu que cal parlar dels temes que afecten al ciutadà des de la llibertat que la xarxa et permet. En aquest sentit, el web és un espai on tothom pot opinar i dir la seva. “Una eina per a la democràcia participativa que cal aprofitar”.

Els responsables del projecte asseguren que la majoria de gent que coneixen de Pineda de Mar, si poguessin, i tinguessin unes bones condicions, tornarien al poble. Adolf Martín creu que “ningú oblida on ha crescut, on s’ha format com a persona, on s’ha enamorat per primera vegada. La identitat d’un poble és això, que la memòria i l’afecte que els ciutadans l’hi tenen”. A més, apunta Martín, “aquesta “fugida” de joves universitaris afecta a l’economia del poble. La gent prefereix obrir una empresa fora de Pineda abans que fer-ho en una poble on els joves no hi fan vida”.

Viure de les riuades:

La idea de viure de gondoler sembla que ha arrelat fort i surten candidats per treballar-hi.

18 de novembre 2007

A no poder més!:

Altre vegada queda palès la força d’un Poble que es defensa a ell mateix, que s’estima i que egocèntricament considera que valorar-se és saludable. I que n’estic d’acord jo! Aquest blog naixia com una eina per escampar el potencial que tenim, començava amb notícies suaus i objectives, i l’evolució que m’heu permès fer ha aconseguit que cada vegada les notícies assolissin capes més altes i delicades, i que la meva opinió es filtrés en alguns escrits i que la valoréssiu (positiva o negativament). Això diu molt de com va mutant aquest blog fins a convertir-se en un espai de diàleg i discussió, i no només de exposició. Potser alhora també ajuda a desenvolupar un sentiment social que entre tots teixim i col•laborem a expandir. Gràcies a tots vosaltres, però molt especialment als blogs que arrel del “Malgratconfidencial” han treballat per explicar i comentar temes locals d’interès. Malgrat disposa d’un sistema de comunicació (la xarxa virtual dels blogs) que permet comparar notícies, comentar-les, corroborar-les i gaudir d’una bona salut informativa; en definitiva, no basen les nostres argumentacions en un sol material periodístic que a vegades és una pràctica perillosa.
I tot això només per parlar del sopar d’ahir (en Joan Bosch m’ha encomanat els discursos! aprofito per agrair-li la lectura del fabulós manifest que va elaborar). Felicito molt gratament a la comissió de festes per la feina i la organització que van fer. La truitada? un èxit, tant econòmic com assistencial. Crec que, encara que no fos l’objectiu, socialment també va assolir un alt nivell d’èxit. Aconsello veure el reportatge sobretot fotogràfic que tenim a la web de l’arbreda. Gràcies a la Plataforma i gràcies a tots els participants i assistents.
Amb els diners recollits sembla ser que volen fer un DVD explicatiu on s’expliqui com organitzar festes com aquestes amb el mínim pressupost disponible, que en sabem ja molt. No és veritat! Els diners seran destinats a diverses despeses relacionades amb els set encausats. Agrair en aquest cas a l’equip jurídic per la feina que fa, al tresorer per els maldecaps (ens pot fer saber quants duros es van recollir ahir?), i donar tot el suport que pugui als encausats per un motiu injust i clarament falç. Ja veurem dimecres com anirà. Molta sort i força!

17 de novembre 2007

08380: Opinió breu:

M’acullo a l’hospitalitat del blog del Sentinella per expressar la meva opinió davant del DVD del grup socialista a l’Ajuntament de Malgrat. Potser la trobareu sobrera: la Mosca Collonera ja n’ha fet ja una lectura insuperable. Només és la meva opinió i, és clar, és ben subjectiva –ben discutible, doncs. Només és meva i no aspira a representar a ningú més. Ningú l’hauria de confondre amb la veu de la plataforma: la plataforma en defensa de la riera té desenes de veus i totes poden expressar el seu punt de vista. Molt ja ho han fet. Per això demano la col·laboració d’aquest blog i no la de l’Arbreda. Com que no ho he comentat amb cap company/a de la Plataforma m’ha semblat que no podia ocupar aquells espais que són de tots i han de servir per exposar-hi informacions més importants. Jo avui sento la necessitat d’expressar-me tranquil·lament un cop paït quelcom que em fa sentir vergonya aliena –com a malgratenc i persona de pensament progressista. És una reflexió una mica llarga (demano perdó) però és gratis: no costarà ni cinc a cap contribuent del poble.

El DVD m’ha semblat lamentable per moltes raons, de forma i de contingut. És clar que no m’ha sorprès –no ens ha sorprès a ningú. Sabia que igual que va fer amb el Butlletí Municipal, l’equip de govern tornaria a saltar-se els codis ètics i aprofitaria tots els recursos de la seva posició predominant a l’Ajuntament per a fer propaganda partidista, per fer una acció clarament desinformativa. A mi, que conec la història del PSC em fa pena de veure que alguns dels seus dirigents usin estratègies com aquesta a Malgrat. De fet, des de que van començar les mobilitzacions ciutadanes m’ha dolgut veure transformada en un agre conflicte, una qüestió que una alcaldia amb sentit institucional hauria reconduït cap un diàleg i un debat profitós i enriquit amb la participació ciutadana. Això em recorda cada dia més la lluita en salvaguarda de Can Campassol. El tancament de l’equip de govern al diàleg amb els ciutadans, la incapacitat per informar lleialment o per acceptar els nous criteris rigorosos i moderns de l’ACA, la denúncia contra set ciutadans, són actuacions que no casen gens ni mica amb els ideals que haurien de guiar un partit amb una història tan brillant. Em fa l’efecte que els contradiuen.

No es tracta de donar lliços a ningú. Per descomptat. Però en la meva fantasia democràtica m’imaginava que un ajuntament hauria de ser lleial a tota la ciutadania –no únicament a la part de ciutadania que l’ha votat. Especialment en un debat com l’actual, tenint en compte que una majoria dels regidors va votar a favor de la revisió del projecte actual. Per tant, estant l’equip de govern en minoria, sembla (1) que s’ho hauria d’haver pensat dues vegades abans d’editar un material de continguts tan esbiaixats –¿el pagarem tots?--, i de fer-lo, (2) hauria d’haver-lo aprofitat per explicar els dos projectes amb neutralitat, confiant que els malgratencs i malgratenques són adults i prou intel·ligents com per formar-se una opinió pròpia. Jo crec que el DVD tenia l’obligació de presentar les dues propostes, amb pros i contres, i no només els punts positius d’una d’elles i els punts febles de l’altre, convenientment deformats i magnificats a discreció, és clar. M’hagués agradat que amb els diners de tots l’ajuntament hagués fet una bona campanya informativa sobre els dos projectes pactada entre tots els grups o hagués muntat debats amb experts de l’ACA o externs per a que la gent de la vila entengués els projectes i les conseqüències reals de triar-ne l’un o l’altre. Paradoxalment, ha estat la Plataforma qui s’ha hagut d’esforçar durant setmanes per fer arribar informació a la vila.

És evident que, per la seva banda, el grup socialista –com a qualsevol grup polític—podria defensar el punt de vista propi, fent els comentaris que volgués, publicant els materials que li donés la gana, intentant convèncer a tothom, però amb diners del seu partit. En canvi, tot i estar governant en minoria, exageren la seva representativitat i converteixen el punt de vista del seu partit a Malgrat en el punt de vista de l’Ajuntament –no erem tots l’Ajuntament ?, els votants de qualsevol partit, els abstencionistes, els que voten en blanc, els que no volen o no poden votar però són malgratencs, nous o vells ?.

En tot cas no vull perdre massa línies referint-me a qüestions formals; suposo que els grups polítics de l’oposició hauran d’aclarir totes aquestes qüestions amb els seus col·legues socialistes. Per a mi són més interessants els continguts. Vull dir la manera que els editors del DVD decideixen deformar les informacions amb veu i imatges, en comptes de servir-les amb naturalitat i neutralitat a la ciutadania, confiant, com deia, que és prou adulta com per prendre les seves decisions i per fer una reflexió autònoma, no aquesta tan barroerament guiada. Aquest, el de la confiança en la capacitat de decisió dels ciutadans, també és un senyal de bona salut democràtica, un indici de bon govern.

Per sort, la gent de Malgrat és més intel·ligent del que pensa qui hagi concebut aquest DVD. Sap reconèixer que afirmacions com ara que malgrat s’ha inundat “incomptables” vegades per culpa de la riera, és falsa, senzillament. La gent és objectiva, com diuen els autors del filmet, i sabrà evitar de caure en el parany partidista que li volen parar, sabrà evitar de prendre una decisió polititzada sobre una qüestió que bàsicament està lligada a l’amor per un espai molt arrelat en la vida i la història de Malgrat, que té a veure amb la supervivència d’un dels espais que han definit la nostra cultura popular i la nostra personalitat. Un espai que no voldríem mai veure convertit en una claveguera a cel obert –en definitiva aquest és el futur que espera a la canalització formigonada. Contra el que pensen els autors del DVD els afectats pel virus de la politització són els que per interès partidista i orgull personal no saben/volen/poden rectificar una mala opció encara que tenen al davant una proposta que la millora substancialment, feta per tècnics experts.

Com tots els de la plataforma crec que molta gent ha trobat que la protesta cívica d’aquestes setmanes era una manera de dir prou a l’infecció de ciment que va fent retrocedir el verd i l’espai lliure del terme municipal (camps, boscos, arbredes, platges). M’agrada pensar que la gent de Malgrat no vol una riera com la de Canet que ens mostren les imatges del DVD: artificial, desllligada de la història del poble, plena de pintades i bruta. És més: perquè acceptar un caixó de formigó que va contra les recomanacions europees per l’endegament de rieres i atempta contra els criteris d’estalvi d’aigua i sostenibilitat?.

L’ACA, garantint-nos la mateixa seguretat ens ofereix una proposta que farà d’aquell tram un ambient d’aspecte natural de qualitat integrat en la trama urbana. ¿Direm que no volem aquesta inversió de la Generalitat en el nostre poble ?. El cost de la opció natural l’assumeix l’ACA i no és tan superior a la proposta de l’equip de govern com el DVD voldria fer-nos creure. Hi ha un sobrecost, efectivament. Mai no ho ha amagat la Plataforma. Però perquè no diu res el DVD del que aconseguirem a canvi ?. El que obtindrem serà un endegament de més qualitat i respectuós amb aquell espai natural i sentimental tan preuat pels malgratencs. I no oblidem quelcom determinant: la proposta més “econòmica” amaga el cost indesitjable de carregar-se aquest espai de la nostra memòria col·lectiva. Pagarem menys però la mota deixarà d’existir, la llera i la seva vegetació, inclosa l’arbreda, ja convertida en una filereta d’arbres disposats entre trams de formigó –això sí, tots amb ADN ben autòcton. ¿Val la pena pagar aquest preu ?. D’altra banda hi ha quelcom fonamental que, quina casualitat, el DVD tampoc no explica –és una de les seves deformacions més grolleres. El sobrecost només s’atribueix a la nova proposta de l’ACA. A aquestes alçades tothom sap i tothom té assumit –també l’equip de govern del PSC local-, que encara que tirés endavant el projecte de l’equip de govern, el pont del carrer Riera s’haurà de refer, perquè no estava ben resolt en el projecte que tan aferrissadament van defensar –fins fa dos dies defensaven les bondats d’un projecte que no resolia els nivells de seguretat exigits en aquest punt estratègic !. Una part substancial d’aquest sobrecost que ells carreguen exclusivament a la nova proposta, hi serà en qualsevol cas. ¿Perquè no ho explica això el DVD a la ciutadania?. ¿I perquè ens volen despistar inventant frases com ara que per les obres de la riera, la mobilitat quedarà afectada “a tot el municipi” i fentnos creure que vivim amb una riera turbulenta pròpia de l’Àsia dels monsons ?. Ostres, quines ments les que han concebut aquest publireportatge d’un projecte obsolet. ¿I quan s’arranjaven els carrer Passada i Girona ?. ¿Hauríem d’anular totes les obres perquè la mobilitat quedi parcialment tocada durant uns mesos ?. D’altra banda ¿Que no quedarà afectada la mobilitat “a tot el municipi” quan s’hagi de refer el pont del carrer Riera, que s’haurà de refer en qualsevol cas?

Crec que la decisió que ha de prendre Malgrat es centra en la qüestió central de si volem o no preservar aquest espai tan entranyable i veure’l restaurat en el futur i millorat si cal, com diu la nova proposta, enriquint la zona amb arbres autòctons i vegetació de ribera plantada amb les acàcies –que també tenen dret a existir. La qüestió és o tractament natural i recuperació d’un espai de valor paisatgístic, o caixó de formigó decorat amb jardineres i una filera d’arbres. Aquesta és la tria i no una altra, ja que ambdues propostes ens asseguren idèntiques condicions de seguretat, i que la proposta alternativa també ha estat elaborada pels tècnics de l’ACA, rectificant, a parer meu, una idea anterior, francament millorable. No ho oblidem això, perquè escoltant alguns sembla que qui fa la proposta nova és la Plataforma de la Riera i no l’Agència Catalana de l’Aigua és a dir la Generalitat de Catalunya. A mi em sembla significatiu que l’ACA mateixa, després d’haver dissenyat les dues propostes, conclogui que la nova significa una millora substancial respecte de la primera. Per tant, recordem-li a l’alcaldessa les seves paraules, pronunciades davant del ple de l’ajuntament: “si vostès em porten un enginyer que firmi que una alternativa a aquest projecte tindrà el mateix cabal i no hi haurà problemes jo els hi acceptaré”.

Quan la plataforma es va mobilitzar per aturar la tala indiscriminada del arbres, va sortir al carrer per defensar-los i poc a poc va prendre consciència que el valor d’aquella zona residia en la conservació de tot l’ambient de riera. Quan l’Agència Catalana, en un primer moment, ens va dir que no trobaríem alternatives no vàrem parar fins trobar-ne una que permetés demanar a l’ACA un repensament del projecte. Molts grups polítics ens van fer costat al ple extraordinari. Ara sabem que hi ha alternativa i creiem que és una proposta òptima per afavorir el consens –també la plataforma fa concessions respecte dels seus plantejaments inicials. És un projecte segur, novedós, modern, sostenible i natural, que convertirà el tram afectat en un espai de valor natural integrat en la trama urbana.

Finalment si ho he entès bé, el DVD amb un paternalisme insuportable ens convida a reflexionar objectivament –com si no ho haguéssim fet !—i a defugir la “dimensió política” del debat –com si la ciutadania fos una criatura fàcil de manipular, ¿per qui ens prenen?. Doncs, d’acord, ho faig, reflexiono objectivament i no em deixo manipular per cap partit polític –però pel PSC tampoc. I després què, doncs?. ¿Que farà l’equip de govern amb la meva opinió ?. ¿Me la demanarà ?. ¿Farà un referèndum entre la ciutadania ?. ¿O en canvi, en la seva demagògia, els autors del DVD ens conviden a reflexionar encara que no tinguin intenció de saber que pensem i que ja tinguin la seva determinació presa?. Em faig aquestes preguntes a la vista del cas nul que s’ha fet de 5000 signatures i perquè sembla que al meu poble darrerament reflexió, objectivitat i raó només es valoren quan s’ajusten al dictat de qui governa. Si la raó, l’objectivitat, el dret a manifestar-se, el dret d’opinió, la reflexió...per molt independents i lliures que siguin, ens distancien de qui governa, aleshores, o no són vàlides, són “desenraonades”, “il·legítimes” o, simplement, no compten o estan polititzades. Quin concepte tan trist de la política que tenen alguns. No caurem en aquest costat fosc.

Joan Bosch

16 de novembre 2007

Demà no feu plans, ja estan fets:

Graciosament i seriosament ja tenim plans per demà! Dissabte mogudet!

Notícies noves:

Sorpresa!
De pel·lícules va la cosa.

Que xulo que els de Palafolls tinguin ràdio en format de blog!

15 de novembre 2007

Les notícies naveguen:

Aquests que veieu són de Reus, i ja saben que a Malgrat tenim negades de populars cada quinze dies. Han vist el mapa del vídeo on es mostre la taca blava que marca els límits inundables, i diuen que ara volen fer la festa al nostre Poble perquè quedará més realista. Qué els hi diem ara que ja s'han fet il·lusions?
Potser també ens haurem de fer uns barquitus per si cal... procureu que siguin bucs amb forces canons i ben carregats.
Tant el Malgratot com la Mosca Collonera m'han ensenyat a buscar el costat burlesc per no agafar un mal de cor cada cop que la Casa Gran fa comunicats. Moltes mercès navegants de malgrat-blogs!

Sí sí, però a Pineda gratis.

2.000 peles.

Gràcies als membres de la Plataforma salvem la vall de la Riera de Pineda, per oferir a tothom aquestes activitats. També agraïr a l'Ajuntament per apuntar-s'hi i oferir-les, ja he deixat clar quin és l'únic punt que em penja per considerar-ho rodó.

Altres temps:

S'han posat melancòliques! Una amb flaviols i l'altre des d'una figuera. No patiu, el temps passa, és normal, el que no és normal és la destrucció d'aquests records (és feina vostre i de tots conservar-los tant mentalment com físicament). Gràcies per esdevenir reflexió!

Últimament visc massa de parasitar altres blogs, semblo un centre de difusió! Disculpeu blocaires!

Mal despertar:

Avui m'he aixecat com aquell qui diu, de mala llet. Perquè serà?
Em consola veure que n'hi ha més com jo:

En Serrano que tots coneixem.
En Serrano gastrònom.

Gràcies per la recepta! Segur que tots sabeu perquè és, no?

14 de novembre 2007

Món mal repartit: (actualitzat):

Els que tenen poquet i van tard.
Els que van sobrats a costa d'altres.

Els comentaris els feus vosaltres, jo no puc per el fàstic que em causen certes accions.

Opinions vàries:
Burla de la Mosca.
R que R.
Vídua rematada.
Al mismíssim blog de l'Arbreda.
La Neus Serra, que mai falla.

Repasem:

Convindria fer un repàs pel blog de l'Arbreda, hi ha moltes coses per veure (truitada, instàncies, etc).

Fuga de cervells:

M'han enviat:

Una Plataforma vol lluitar per a que Pineda no es converteixi en una segona residència

Un grup de joves, a través del web www.exiliatsdepineda.com, creen una plataforma on volen recollir els testimonis de gent que va marxar fora a estudiar i ja no ha tornat a viure a Pineda de Mar.

“Exiliats de Pineda” és un nom que barreja la contundència i el sentit de l’humor. Es tracta d’una nova plataforma que vol posar sobre la taula un problema que afecta a molts pobles de l’Alt Maresme. Molts joves, quan marxen a estudiar una carrera universitària, a ciutats com Barcelona o Girona, no tornen a viure al poble. Són molts els motius. Falta d’oportunitats laborals d’allò que han estudiat, poca vida cultural, mínima oferta d’oci, ...

A través del web www.exiliatsdepineda.com es vol convidar a la reflexió. Recolliran testimonis que tenen una relació directa, o indirecta, amb Pineda i que, encara que no hi viuen regularment, s’hi senten part d’ell. A més, tothom que ho vulgui, pot accedir a un fòrum on debatre possibles solucions per evitar aquest “èxode”. Una plataforma, en definitiva, que vol ajudar a fer pública una problemàtica que afecta a la identitat dels pobles.

Adolf Martín, un dels impulsors de la plataforma, assegura que ara ja coneix molta més gent de Pineda, de la seva edat, que viu a Barcelona que no al poble. Segons declara, “Aquesta és una problemàtica resultat de molts variables. La nostra tasca és, simplement, parlar d’allò que sembla un tabú al poble i que, ens agradi o no, està passant”. A més, segons Martín, és necessari obrir fòrum ciutadans per a parlar d’aquestes coses. Si no, “normalitzem” tendències que no haurien de ser considerades com a normals. “La pressió urbanística, afirma, i la poca cohesió social han fet que el procés natural sigui estudiar una carrera universitària i quedar-se a treballar a la gran ciutat”. Les conseqüències directes, ens diuen els responsables de “Exiliats de Pineda”, és la falta d’identitat del poble i el perill en convertir-se en una segona residència o en una ciutat dormitori.

Albert Lladó, director del diari digital DiariMaresme.com, ha participat en el procés de creació del fòrum. “Ens va semblar una bona idea des del principi. Tot el que convidi a la reflexió i a la participació ciutadana ens sembla lloable i, per tant, ajudarem en el que sigui possible”. Lladó creu que cal parlar dels temes que afecten al ciutadà des de la llibertat que la xarxa et permet. En aquest sentit, el web és un espai on tothom pot opinar i dir la seva. “Una eina per a la democràcia participativa que cal aprofitar”.

Els responsables del projecte asseguren que la majoria de gent que coneixen de Pineda de Mar, si poguessin, i tinguessin unes bones condicions, tornarien al poble. Adolf Martín creu que “ningú oblida on ha crescut, on s’ha format com a persona, on s’ha enamorat per primera vegada. La identitat d’un poble és això, que la memòria i l’afecte que els ciutadans l’hi tenen”. A més, apunta Martín, “aquesta “fugida” de joves universitaris afecta a l’economia del poble. La gent prefereix obrir una empresa fora de Pineda abans que fer-ho en una poble on els joves no hi fan vida”.

13 de novembre 2007

Fotre-ho a marc:

Diferents fonts per a la mateixa notícia:
El meu gos i jo.
El País.

11 de novembre 2007

El tema d'avui (actualizat 1.4):

Llocs on es parla de la passejada d'avui (actualitzable si aviseu d'altres lloc on s'ha penjat alguna cosa):
Blog de l'arbreda.
El blog de la Neus Serra.
Canyes a doblecanya.
Esquerra Republicana.
Malgratot
Can Sala
Des de Pineda

Tot passejant hem trobat quatre pedres:

Fabulosa passejada la que ha organitzat la plataforma, el tríptic molt ben fet i didàctic, una feina amb un fruit molt bo, tots hem disfrutat.
Hem conegut el canal de la riera, el Molí Vell, la Font dels Capellans, el Molí de la Sal, etc, i tot de plantes curioses que no sabíem que teníem. Crec que tots hem guanyat una mica més de ganes de conservar aquest paratge, i a més a més, avui ens anirem a dormir una mica més intel•ligents (i cansats).
Ara cal que deixeu la vostre opinió!
(Podeu enviar alguna imatge per il·lustrar? Gràcies!)

10 de novembre 2007

Ninots molt nostres:

El patrimoni pot agafar facetes tan sorprenents com nines i ninots.

A reveure Marc:

En Marc Monguilod deixa la seva tasca política. Tot ben clar a la web d’ERC. És una llàstima, el valorava com un dels regidors que més empenta posava a l’hora de defensar el nostre patrimoni (va defensar tan com va poder el Sindicat i la Torre del Castell, sense oblidar la seva presència a la Riera durant tots aquells dies) i va participar en la confecció de les fitxes del nostre catàleg de patrimoni. Gràcies i a reveure Marc!

Les vostre rotondes:

S’obrirà una enquesta per triar quina és la vostra rotonda malgratenca preferida. Cal, però, que em citeu (només citeu, sense opinions) les rotondes que puc afegir a l’enquesta. Gràcies per la vostre col·laboració.

08 de novembre 2007

Moltes activitats:

Els del blog de l’arbreda m’han tret la sorpresa del tríptic i el punt final de la caminada. Ara podeu veure lo bé que ha quedat!
Em fan saber que disposarem d’un guia naturalista, o sigui, tindrem una excursió ben completa, no ens podem queixar! Proposo que porteu càmera, pot sortir un fantàstic documental.
Seria una pena que ens ho perdéssim, tant la caminada com les altres activitats que anuncien en el cartell. Activitats dirigides a tothom, afins o no al nou projecte, cal saber-ho perquè tothom pot aprendre coses noves.

Diumenge a les 10:00 davant del G.E.M.

Ple municipal (actualitzat):

Ben entrada la tarda s’ha anunciat a la web de l’ajuntament que avui hi ha ple. Com sempre el podeu seguir a la ràdio del nostre Poble o a la web de l’Ajuntament. Avui són molts de punts, ja ho aguantarem?
A mi m’interessa sobretot l’inventari de camins que ha fet l’Ajuntament i que sembla ser massa breu, ja que n’hi ha molts que no hi consten.
És bo saber com funciona el Poble.

P.D.: El Sr. Lasheras les deixa anar ben clares. (L'increment de pressupost ve dels butlletins municipals i de l'informe del Mar i Murtra? No ha quedat clar, l'alcaldessa contesta sobre unes vagonetes i necessitats de l'ajuntament)

07 de novembre 2007

Patrimoni còmode:

Als museus posen cadires per sentar-te a contemplar les peces, a Malgrat anem més enllà i volem la comoditat extrema.

Aclarim conceptes d'aglomerants:

Morter: mescla de calç, sorra i aigua (actualment s’hi afegeix portland que ajuda a endurar la pasta). S’utilitza per pavimentar, lligar peces d’obra, arrebossar, etc.
Formigó: morter amb grava (la grava serveix per lligar millor la pasta i evitar esquerdes, alhora que permet no gastar tant de morter. S’utilitza per fer les estructures o ànimes dels edificis, i parts que han de suportar més pes o han d’oferir altes resistències.
Ciment: també anomenat “ràpid”, és una barreja que al barrejar-se amb aigua s’endureix ràpidament, al contrari del “lento” que era una pasta semblant però que ja no s’utilitza. S’utilitza per fer arestes, subjeccions provisionals, i detalls que necessiten la precisió i rapidesa que ofereix el material; sempre petites quantitats ja que si es fan grans peces d’aquest material es trenquen i no són gaire resistents. El seu color és marró, a diferència del gris del morter.

Dedicat de tot cor a aquells que creuen que a la riera es farà un caixó de "ciment", que fotut seria!

08380: L'Astillero: (rectificat)

En Jordi Gelpí em proposa diferents temes a comentar.
En primer lloc em mostra la direcció d’un blog anomenat “Vida Marítima”, on en una de les entrades parlaven del nostre “astillero” (al final de tot, poca cosa) que compartíem amb la veïna població de Sta. Susanna. Existeix un tram de platja amb el nom d' Astillero.
Aquí deixo el link, cliqueu per veure l’explicació i historia dels vaixells de formigó que es feien en el nostre Poble i la imatge d’una portada de revista dedicada a la ja citada factoria.
El segon tema que em proposa ja el comentaré més endavant.

06 de novembre 2007

La nova cultura de l'aigua:

A la web de l'Ajuntament.

Pancartes, passejada i pista de rally:

Veig fotografies que esgarrifen, mentre la plataforma viu la seva manifestació cívica s’han carregat la riera de manera violenta i descarada. Si ara baixés una riada què passaria? Mirem aquestes imatges de la riera i d’altres de pancartes, totes en el blog de l’arbreda.

També em fan saber que aquest diumenge a les deu del matí s’ha quedat davant del G.E.M. amb tots els interessats en conèixer la riera, la visita arribarà fins a Sant Genís (el punt final concret el reservo com a sorpresa) una mica després de travessar la carretera (per sota, no patiu!), no gaire lluny. La visita constarà d’explicacions de tot l’entorn, falta concretar el tema botànic però la comissió històrica de la plataforma té preparades diferents explicacions en punts com el canal, el Molí Vell, el Molí de la Sal, etc (els altres els reservo com a sorpresa). M’han deixat veure el tríptic informatiu que donaran i realment és molt atractiu i interessant, font de molts estudis i recerques.

Fora bo no perdre-us-ho! (ho afegeixo al calendari)

Indiana Jones:

Expliquen en el blog de l’Arbreda els infortunis que va haver de patir un arqueòleg fins aconseguir fotografiar la boca del canal de la riera.

05 de novembre 2007

08380: Comencen les obres:

Em fan arribar una fotografia. Es tracta de les obres que es fan entre el Carrer Ponent i l’Alcalde Pedani, al començament de la pujada. L’emissor del missatge suposa que es tracta de l’inici de les obres que comporta la subvenció de la Llei de Barris, que de mica en mica anirà envaint el barri. M’explica que en aquest raconet hi havia una bonica olivera (que jo també recordo), i que si aquest és el primer pas que fan del projecte, millor no saber com acabarà.
Gràcies “M. P.”

Comentari d'enquesta (replantar arbres):

Després d’aquest cap de setmana de quasi inactivitat en el blog (per part meva, em sap greu) tornem a reprendre la setmana amb energia. Comencem per comentar l’enquesta que ja fa temps es va tancar.
Hi veiem clarament les vostres prioritats a l’hora de replantar un parc: un quasi imperceptible vot considera que un parc seria agradable si els arbres fossin pocs i ben bonics; 29 vots veuen més important que una zona verda destaqui per la seva ombra i funcioni com a refugi de la calor; 14 vots volen fruiters autòctons, contra 5 que volen autòctons no fruiters (aquí existeix el dilema, un arbre fruiter ajuda a desenvolupar l’ecosistema ja que dóna menjar als animals, però alhora embruta; al Parc del Castell hi ha una figuera que ja existia abans de ser parc, sempre embruta el terra de figues ben desfetes però no sembla causar mal estar); i finalment, i el punt que a mi més m’interessava de l’enquesta i que no m’ha decepcionat: molts dels vots aposteu per la utilització d’arbres simbòlics del nostre Poble, 28 en total, tals com el garrofer (per la seva historia lligada a les muntanyes de Malgrat i com a aliment en èpoques de fam), el vern (lligat a l’origen del nom del barri de la Verneda), la pomera (que es cultivava a la zona de la pomereda, no cal dir-ho), etc.

Seria lògic i agradable replantar cada zona amb l’arbre que li pertany històricament, no creieu?
Algú em va dir que a la Verneda només en quedava un de vern, sabeu on és?

04 de novembre 2007

Em volen per alcalde!:

Aquí hi ha uns que em volen per alcalde! Moltes coses canviarien... (riure)

Això em porta a pensar, que no existeix cap regidoria referida a patrimoni. Quin òrgan de l’Ajuntament vetlla (o hauria de vetllar) per la seva salvaguarda?

02 de novembre 2007

Abans de la rentadora:

Em fan arribar una fotografia de unes dones rentant a la riera. Ni les dones ni la riera són de Malgrat, no us trenqueu el cap buscant el lloc. Forma part de l’arxiu fotogràfic Bechdejú (sí, el de l’exposició que pecat si no hi vareu anar).
A Malgrat les dones rentaven sobre les lloses de pedra fosca que encara poden estar enterrades a sota dels sediments acumulats a base d’anys. I amb fusta només ho feien les que en tenien o no trobaven pedra (ja que només n’hi havia cinc). Si algú pot fer arribar una fotografia de la mateixa escena però a la riera de Malgrat seria d’agrair.

01 de novembre 2007

Malgratencs que deixen empremta:

Joan Alsina, un home bo.
Un bon homenatge és recordar-lo.

Record d'un "massa tard":

He vist cartells pel Poble on s’anuncia una exposició de material dels templers a la Capella de l’Antic Hospital. Pensava trobar més informació a la web de l’Ajuntament, però no és així.
Últimament hi ha notícies interessants sobre els templers. Sobretot arrel de la troballa d’un pergamí a l’Arxiu Vaticà (l’anomenat foli Chinon) que restava ocult des de fa set segles. En aquest pergamí, el Papa Climent V rehabilitava l’ordre dels templers que havia deixat en hibernació arrel de les pressions que la corona francesa feia cap al papat. Van ser un ordre molt ric i poderós, cosa que feia por al rei francès (aleshores Felip IV, que els hi devia una gran suma de diners), i van establir el primer sistema financer internacional conegut. El seu objectiu era protegir els peregrins que viatjaven a Terra Santa, i degut al seu poder militar duien a terme campanyes de conquesta com per exemple a Xipre.
La pressió de la corona francesa va obligar a declarar-los heretges, i van ser perseguits i condemnats, fent una gran matança un divendres tretze (d’aquí la superstició, ja que un cop puja al patíbul l’últim Gran Mestre del Temple, Jacques de Molay (amic de Ramon Llull), explica la llegenda que va maleir al Papa, el Rei i la monarquia francesa “fins a la tretzena generació”, doncs Climent V va morir al cap d’un mes, Felip IV als tres mesos i la monarquia francesa es va extingir al cap de 13 generacions. Casualitat?)
Conclusió, que si algú es vol agrupar en l’orde dels Templers, ja ho pot fer, ara ja no està penat.

Castanyes als monstres:

L'Albert Serrano fa una reflexió sobre la castanyada. És veritat el que diu, però no m'agrada pensar-ho. Creieu que s'ha de deixar passar a tan poc tradicional tradició i deixar fugir la nostra castanyada? Que potser no és tant o més divertida que aquesta estranyada festa importada per la globalització? Reflexionem...