Recolzant la salvaguarda perduda:

El company de "El meu gos i jo" també es lamenta de la pèrdua de la Fàbrica de l'Aigua. Tal i com es deia en aquest blog és una de les més importants pèrdues del patrimoni cultural malgratenc.

Fàbriques, el patrimoni més recent:

Hi ha qui creu que un element no és patrimoni si no compta amb centúries la seva edat. No és així, quan un col·lectiu accepta i s'enorgulleix d'un bé passa a ser patrimoni. El problema el tenim quan és una administració pública qui ha de decidir què és patrimoni i què no ho és: amb quin criteri?

És per això que mostro la notícia del DiariMaresme on s'explicita que tot i haver-se fet malbé sense voler-ho es reconstruirà i restaurarà una xemeneia d'una antiga fàbrica de Premià. També ens hem de lamentar que la resta de la indústria hagi estat destruïda per edificar-hi (ara la xemeneia és la creu que marca la tomba), i així a tants pobles! però a quants han aconseguit reconvertir aquests grans espais en museus, centres culturals, fundacions, etc? molts també.
Quin creieu que és el camí correcte? el que és segur que no, és el que Malgrat va fer amb la Fàbrica de l'Aigua.

Notícia

08380: CRISI “SOBTADA” 2. ARA FA 3O ANYS.

El Sr. Joaquim Bernadàs m’envia un fantàstic text per commemorar el tancament, avui (29-3-09) fa trenta anys, de la Fàbrica de l’Aigua (primer Arís i posteriorment Maristany). Val a dir que es podia considerar la fàbrica més important de Malgrat, de la que, per falta de sensibilitat i ànsia especuladora, avui dia no en queda res.

Espero que aquest text enriqueixi una mica més el que en sabem d’aquesta fàbrica. Moltes gràcies per la col·laboració!

CRISI “SOBTADA” 2. ARA FA 3O ANYS.

Els qui patim la crisi econòmica, que periòdicament sacseja el mon empresarial, som sempre els mateixos. I els qui manifassegen l'economia mundial, provocant les crisis com, quan i on els convé, són també uns mateixos, però d'una altra mena.

A Catalunya, la industria tèxtil va ser capdavantera i innovadora en molts aspectes tècnics i pràctics durant prop de 200 anys. De cop i volta es va fondre com els gels polars, desapareixent totalment i física. No resta cap deixalla que permeti situar l'assentament d'aquelles indústries, ni els nous vinguts, no tenen coneixement de la seva existència.

La dècada dels 70 del segle passat va ser decisiva per la liquidació dels nuclis fabrils: les colònies establertes al llarg dels rius Ter, Cardener, Llobregat, van anar plegant deixant sense feina un grapat de milers d'obrers que depenien totalment de “la fràbrica”. La seva desaparició arrossegà també una pila de treballadors autònoms que fornien els complements que la colònia fabril no podia subministrar als obrers, malgrat els “economats”: (articles de neteja, servei de fonda, ordinari), com també serveis molt especialitzats: tècnics electrònics i reparadors de petits electrodomèstics que començaven a proliferar.

Amb motiu de la desaparició del dictador “generalíssimo” Franco, l'any 1975, es generà una d'aquestes crisis “sobtades”de la qual va ser víctima la indústria de filats i teixits de cotó Tèxtil Maristany, S.A., el 29 de març del 1979 va tancar definitivament aquesta indústria emblemàtica de Malgrat de Mar.

Des de l'any 1974, promoguda pel gerent de l'empresa Sr. Alejandro Maristany, s'inicià una modernització d'algunes instal·lacions obsoletes, substituint la maquinària antiquada per màquines modernes amb major capacitat de producció, major seguretat en la conducció, millorant ostensiblement el producte final augmentant-ne la qualitat.

A la secció de Preparació, on es manipula el fil per a obtenir l'ordit destinat als telers s'instal·laren una:màquina d'enconar de fabricació suissa: SCHLAFHORST. Un ordidor de gran producció, modern, no recordo la marca. Un generador de vapor (caldera), alimentada per fuel-oil. Una màquina de parar (encoladora) d'ordit pels telers, marca SUCKER, de fabricació alemanya. Una màquina de nuar ordit damunt del teler, USTER MÀTIC. Telers PICANOL, de fabricació belga... Es van enviar operaris a rebre formació especialitzada. Es reformaren alguns aspectes tècnics dels telers CERDANS, millorant el rendiment i l'estalvi de recanvis. S'encomanà a l'empresa OMNIUM TÈXTIL especialitzada en organització del treball i assessorament tècnic, que elaborés un estudi de la secció de filatura per tal de poder millorar la qualitat augmentant la producció.

Res no feia pronosticar que l'inici de totes aquestes millores, amb la quantiosa inversió que representaven, acabaria estimbant-se contra la “sobtada crisi” afavorida pel govern español amb el “PLAN DE REESTRUCTURACIÓN DE LA INDUSTRIA TEXTIL ALGODONERA”.

Vull acabar aquest escrit fent públic el meu agraïment al poble de Malgrat de Mar per l'acollida que ens van donar a la meva familia i a mi quan varem venir a viure-hi l'any 1974.

El Sr. Maristany em va confiar la direcció de la Secció de Teixits i la tasca d'impulsar tots els canvis que deixo anotats més amunt, en els quals varem reeixir amb l'ajuda inestimable del personal de la Fàbrica de l'Aigua. Gràcies a tots els treballadors que hi van col·laborar. Gràcies també a tots els que han fet possible que no ens sentíssim forasters en aquest poble.

Joaquim Bernadàs i Mella, Director Tècnic de Teixits de Tèxtil Maristany, S.A.

Malgrat de Mar, març del 2009.

Les imatges formen part del fons del Sr. Bernadàs que conserva reportatges sobre fets ocorreguts a la fàbrica durant la seva estada.

1. Màquina de parar antiga.

2. Xemeneia d'expulsió gasos combustió fuel-oil.

3. Màquina de parar moderna.

4. Descàrrega d'una caldera de vapor nova.