08308:Participació ciutadana per un projecte que ho necessita:

Per a tirar endavant el meu projecte d’estudis (màster en gestió del patrimoni cultural en l’àmbit local) em veig amb la gustosa necessitat de fer una trobada pública per compartir opinions.
El meu treball gira al voltant de la “Identitat malgratenca” (patrimoni, festes, cultura en general), i m’agradaria fer una trobada amb tots aquells que vulguin compartir opinions sobre aquest tema a Malgrat. Temes com la situació en que es troben les festes locals, si s’està traient prou profit del patrimoni històric del poble, debatre sobre si Malgrat necessita un museu local i com hauria de ser, quines actuacions es podrien fer per potenciar i donar a conèixer i protegir el nostre patrimoni natural, etc.
No serà una trobada d’especialistes, no, només de malgratencs amb idees i ganes de comentar aquests temes en una trobada distesa i relaxada.
Sobretot deixar clar que es tracta d’un projecte d’estudis meu (ni amb ànim de lucre ni vinculat a l’Ajuntament o a cap altra institució), i que aquesta petició la faig dirigint-me a persones que ja es donaran per al•ludides i d’altres que no conec, però que també els interessa aquest tema i voldrien compartir aquest debat.
Les trobades es faran el divendres 14 i el dissabte 15 de maig, de sis a vuit de la tarda ambdós dies. Al centre cívic de la Immaculada (antiga església de la Immaculada del carrer Dr. Marañón).
Finalment agrair a tothom que es proposi de venir per ajudar-me en aquest projecte que un cop acabat pot ser prou seriós i ric com per tirar-se endavant.
Per a més informació o dubtes: joan_pipe@msn.com

Joan Piña Pedemonte

08380: Aquí també ens enderroquen el patrimoni (afegit notícia a la Vanguardia):

M'envien de la Plataforma salvem la Vall de la Riera de Pineda:


ENDERROQUEN LES RESTES ARQUEOLÒGIQUES TROBADES SOTA EL PASSEIG D'HORTSAVINYÀ (28/04/10)

El dimecres de la setmana passada, 21 d'abril, una persona que circulava pel Passeig d'Hortsavinyà va posar en coneixement de la nostra entitat que havia aparegut un mur enterrat de manera perpendicular a l'indret per on s'han d'emplaçar els col·lectors de la depuradora de l'Alt Maresme Nord. Aquest mur, d'uns 8 m. de llargada, es trobava sota el mateix passeig i a uns 500 m. de l'institut Joan Coromines. L'endemà es van prendre les fotografies de la construcció en la que s'identificava clarament un contrafort per la banda que mira cap a mar. Aquestes imatges s'enviaren a l'alcalde, a diversos regidors de l'ajuntament de Pineda així com al tècnic que realitza el seguiment de les obres. Paral·lelament se'ls notificava de la conveniència que es dugués a terme una intervenció arqueològica preventiva per inventariar les restes i valorar la seva rellevància. És a dir, que es seguís un procediment similar al de les excavacions del denominat "Pont del Diable".

El cas és que en una inspecció efectuada dilluns, 26 d'abril, per un membre de la nostra entitat, el mur havia estat destruït sense que l'ACA, cap responsable de l'obra o representant de l'ajuntament hagués facilitat cap mena d'informació al respecte. Com a entitat volem denunciar aquesta manera de procedir poc transparent ja que no s'ajusta, en absolut, a la voluntat expressada en la darrera reunió de la comissió de seguiment de la depuradora, duta a terme el dimecres, 14 d'abril. Per altra banda, desconeixem si s'ha seguit o no el procediment legal i tècnic que correspondria, davant l'aparició d'aquestes restes.

Vagi per davant que per part de la nostra entitat no estem pressuposant la importància de les troballes ja que, malauradament, no disposem de cap element de judici prou rigorós per determinar-la. El que volem denunciar és que no s'informi a la comissió de seguiment d'aspectes rellevants de les obres com és aquest ni es comuniqui quines són les passes o procediment previ que s'ha dut a terme abans de decidir l'enderroc d'unes restes d'aquestes característiques.

Creiem que no és un bon precedent que la velocitat per acabar les obres dins d'uns terminis breus estigui passant per davant d'altres criteris cabdals com els de tipus patrimonial. Això justament en el moment en que la traça dels col·lectors està començant a endinsar-se en la zona més sensible i amb majors possibilitats que apareguin vestigis d'època i tipologia diversa.

Visiteu la nostra pàgina web http://www.pangea.org/salvemlarieradepineda/

Notícia a la Vanguardia

M'envien una nota sobre Montserrat:

SALVEM MONTSERRAT!
La marea de l'especulació urbanística ja ha arribat a la muntanya de Montserrat, símbol de la naturalesa i la cultura del nostre país. A Collbató, als peus de la muntanya, l'Ajuntament ha aprovat la requalificació de 21 hectàrees de sòl agrícola per construir-hi un gran polígon amb més de 140 naus industrials que podran acollir activitats altament contaminants. Tot això, en uns terrenys que limiten amb el parc natural de Montserrat i la zona d'especial protecció de les aus (ZEPA) Roques Blanques-Montserrat-Llobregat de la Xarxa Natura 2000. Tot per satisfer la voracitat financera dels empresaris 'amics del Partit'.

A Collbató, poble de 3.500 habitants, ja s'han recollit més de 1.200 al·legacions contra el projecte de zona industrial. Diverses entitats han posat en marxa la recollida electrònica de signatures per mostrar el nostre desacord amb una especulació que atempta contra un patrimoni que és de tots.

Si t'estimes Montserrat, si creus que el futur no és destruir el territori, fes clic a l'enllaç, signa amb nosaltres i envia-ho als teus amics/amigues i familiars. Són 20 segons. Gràcies.

http://www.salvemmontserrat.org


I si vols col·laborar en la nostre campanya '10 euros per Montserrat' pots fer-ho clicant: aquí



--
Ruben Vilalta

08380: ERC, davant l’ARE de Malgrat

M'envien des de ERC:

El grup ha presentat al·legacions per reduir-ne la densitat edificatòria i per destinar l'increment de terreny públic cedit a la construcció d'un centre de dia per a gent gran

Les ARE (Àrea Residencial Estratègica) són un nou instrument de planificació urbanística en mans de la Generalitat per tal d'incidir en un dels principals problemes que té la ciutadania com és l'accés a l'habitatge. Des d'Esquerra som partidaris de la planificació territorial a través de la formulació dels Plans Directors Urbanístics sempre que aquests garanteixin la solidaritat intermunicipal en l'execució de polítiques d'habitatge assequible i de protecció pública i s'elaborin de manera consensuada amb els agents situats al territori, els ajuntaments.

Pel que fa a l'ARE de Malgrat (“Escultor Clarà”) es desenvolupa en una zona destinada ja al creixement urbanístic tal i com reflecteix el POUM. Aquest concedia una densitat edificatòria de 42 habitatges/ha. Ara, amb la nova planificació augmenta fins els 60,5 hab./ha. Cal recordar que ja en el seu moment ERC es va oposar als criteris "maximalistes" que s'aprovaren en l'esmentat pla parcial contemplat al POUM.

Amb el redactat actual de l'ARE, els aspectes fonamentals compartits per l'equip de govern (PSC i PP), es produeix un increment notable de la densitat edificatòria, amb els inconvenients que pot comportar al conjunt de la població, actual i futura.

Partint d'aquests criteris hem presentat al·legacions davant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques amb dos objectius:

• Reduir la densitat edificatòria dels 60,5 hab./ha., que contempla l'ARE fins als 50 hab./ha. Entenem que d'aquesta manera es permet l'existència d'un bon nombre d'habitatge protegit (recordem que no tot s'ha de concentrar en aquesta zona del poble) i adequem el creixement a les necessitats de l'entorn d'una manera menys agressiva.

• Destinar l'increment de terreny públic cedit a la construcció d'un centre de dia per a gent gran, essent la seva construcció costejada totalment o parcial amb els rendiments obtinguts de l'aprofitament urbanístic del sector.

A l'espera de la resposta de Política Territorial lamentem que l'equip de govern de l'Ajuntament de Malgrat no les hagi contemplat en el seu plec d’al·legacions.

08380: un jove emprenyat:

El regidor de joventut es sorprèn perquè només divuit persones van anar a veure el que anomena una pel·lícula manga a les 11 del matí. Dues coses, el terme pel·lícula manga no existeix, el cinema d’animació japonès s’anomena anime, el manga és un gènere de còmic, per tant una pel·lícula manga és força incongruent. I en segon lloc, encara pensen, com fa cinquanta anys, que el cinema d’animació és una cosa de nens petits que han de mirar la pel·lícula abans de dinar perquè després han de fer migdiada? Siusplau! Com volen que tingui èxit! Tindria èxit “Saber vivir” a les deu del vespre quan les velles dormen?

Per altra banda m’adono que sí que pensen amb força retrospecció crònica, fart d’anar a tornejos de consoles per tots els pobles veïns, i ser actes que remouen als joves, ara descobreixen a Malgrat la pólvora mullada. I des del principi que comencen, els tornejos de PlayStation ja fa molt que han quedat en segon lloc (no desapareguts, però si en segon lloc) en favor de novetats com la nova de Nintendo, la Wii. Una màquina que ofereix una sensació molt més dinàmica i social. Això sí, haurem d’esperar a que en altres pobles descobreixin alguna novetat superior a la Wii per a que aquesta arribi a Malgrat.

Aprofito el blog del Sentinella en vetlla per explicar això per a que veieu que no només en tema de patrimoni i cultura anem a remolc i a anys llum del que està establert.

J. M.

Gràcies per la carta J. M.!

08380: De destruir no es viu:

"L'orgull de qui no sap construir és destruir" A. Dumas

Gràcies a Niké Àptera per enviar-me tant il·lustrativa sentència.

08380: La bola retorna cada any:

T.B.R. m'envia una curiositat de la festa de la petan... Major!, cada any les queixes i crítiques van en la mateixa línia però sembla que no s'inmuten i toca emmerdar-se altre cop en una festa on només uns pocs es senten representats i viuen la Festa Major (que val a dir que de Festa Major ja no en té gaire per a ningú, les festes de veritat es celebraven abans, ara són telons de fons per fer-nos callar, la gent no viu un dia festiu amb la intensitat i participació d'"abantes", una pena que tota persona gran pateix "-Abans sí que eren festes i no això d'ara!").
Que quedi clar que la crítica no va dirigida al fer molta petanca, sinò al no fer altres coses (No és així T.B.R.?). Els programes de Festa Major ara són fulletons tristos i paradoxalment plens de colors. Què hi podem fer els malgratencs? De qui és la culpa?

08380: Centre cívic del Castell:

El premi d’arquitectura francesa més important és l’anomenat “Esquadra d’argent”, i l’any passat va fer una capgirada de truita impressionant.

Era típic d’aquest país capitalitzat per París, una de les principals ciutats de les arts, premiar l’arquitectura més impressionant o artística; a l’any 2007 es va considerar oportú fer un canvi de mires i el premi es va destinar a una petita escola de Burdeus. La motivació va ser una arquitectura perfectament adaptada a l’entorn, ja que aquesta escola treballava els projectes considerant l’espai on aniria destinada la peça i la seva adaptació a aquest medi.

Això comportava deixar de banda el que es coneix com arquitectura “gesticulant”, que és aquella innovadora a nivell artístic –explicant-ho de manera planera-, i valorant la peça i la seva integració a l’espai destinat. Un canvi de mires com apuntava al principi.

Tothom pot considerar si el premi se’l mereix la modèstia i l’adaptació o l’extravagància i el renom, però els nostres espais naturals-històrics i els nostres propis ulls i sensibilitat què mereixen? Em sembla que coincidirem en pensar que mereixen una arquitectura que s’adeqüi i no unes moles de formigó armat i colors vius que ens mostrin la superioritat de la nostre societat en relació a nosaltres mateixos, com si una escala de dimensions es presentés en relació societat-individu (si Le Corbusier aixequés el cap!) tal i com passava entre un temple o una piràmide i el seu cohabitant. És avui dia la funció de l’arquitectura mostrar la superioritat d’una societat? Tampoc m’interessa comentar ara aquesta faceta, redirigiré la pregunta: Hem de continuar veient l’arquitectura com un símbol de la societat? Crec que no, sempre i quant es plasmi de manera volumètrica, una gran ciutat que sempre ha de créixer desenvolupant edificis imponents s’estanca en un creixement que considero repugnant.

Així deixo clar el meu posicionament: la present i guanyadora escola de Burdeus es mereix el seu premi. Deixen clar que es pot fer nova arquitectura de manera adaptada a les condicions de l’entorn, només per aquest motiu ja ho considero suficient.

Ara, salvant distàncies, marxem de França i situem-nos en un bonic poble del Maresme anomenat Malgrat (i doncs! on penseu que volia anar a parar?), concretament en un dels projectes que fa poc s’han acceptat: el centre cívic del barri del Castell (situat on ara hi ha l’edifici de l’escola taller, al carrer del Segre). En aquest cas no ha passat, tal i com a vegades ocorre, que els arquitectes s’han volgut lluir i fer una gran creació avantguardista, ja que es proposaven dos projectes diferents: un, que per entendre’ns, podem anomenar pre-Burdeos; i l’altre situat en la línia d’aquesta escola francesa. La votació va ser clara: la immensa majoria dels presents van votar el primer projecte, on es plantejava un edifici que creix de forma vertical i en pisos, en canvi, el segon projecte proposava començar de zero i no conservar les estructures presents de l’edifici existent (sense grans canvis econòmics), d’aquesta manera es podia plantejar de nou i fer una creació prou adaptada. Queda clar, aquest segon projecte no protagonitzava l’skyline del turó, tal i com si ho farà el primer (els arquitectes afirmen que es veurà des del poble), sinó que es desenvoluparia el seu cos al llarg de la pendent de la pujada sense crear grans contrastos (adaptació al medi) així com altres aptituds benèfiques que es van posar de manifest a la passada reunió per boca de certes assistents -que si volen dir la seva ja ho faran-. Res va convèncer als votants del primer projecte que sense l’espasa dels arguments i amb l’escut de la sordesa van guanyar la batalla-votació.

Malgrat tindrà un nou edifici emblemàtic que segueix unes línies antiquades i depenent de la façana pot arribar a ser força insalubre.

Gràcies: Joan Piña

Malgrat al 1926:

M'envien aquesta imatge arrel de la que vaig penjar fa poc.
Font: "Ariete de 30 maig 1926"
Gràcies!

08380: 10,5 litres (Actualitzat):

He rebut dues opinions de la passejada d’aquest dissabte.

Les dues coincideixen en dir que el jardiner municipal que la va realitzar mereix un excel·lent. Comenten que ara pateixen un abans i un després en quan a la seva visió d’un parc, ara són capaços de gaudir-los, entendre’ls i apreciar-los. Gràcies per la vostre opinió i per fer-la extensible als que no vam poder disfrutar de la jornada.

(Actualitzat) Ja ho han penjat a la web de l'Ajuntament!

Apunt d'historiadora:

Hola,

Feia dies que no entrava en el bloc i repassant notícies m'ha sorprés veure els comentaris que hi ha respecte el doctor Massons. Primer de tot dir-li a la persona que ha fet el comentari "li donen creus de Sant Jordi a tothom o a qualsevol", que el doctor ha estat un cirugià molt destacat fins que es va jubilar i es va començar a dedicar a la seva segona passió que és la història. Durant la Guerra Civil amb altres cirugians i el doctor Trueta (encara que potser sovint només aquest últim s'ha emportat els mèrits) van treballar en els hospitals de guerra de la República ideant mètodes per curar ferides amb l'encert que gràcies a aquestes noves tècniques es van salvar moltes vides durant la Guerra Civil i durant la Segona Guerra Mundial, quan metges de tot Europa van aplicar aquesta nova manera de curar les ferides "inventada" pels metges catalans. Un cop jubilat va escriure quatre vòlums sobre la història de la medicina militar, la història de Santa Susanna, treballa en les seves memòries i a més ha fet aquesta història de Malgrat, que està pendent de publicació. Em sembla que abans de criticar aquest llibre primer com a mínim hauríem de llegir-lo, potser no ens agradarà el seu estil, el trobarem incomplert, o podrem discutir la metodologia empreada, com fem amb molts altres estudis, però no és poden jutjar les coses abans d'hora. A més em sembla que hem de tenir en compte la bona voluntat d'un home de quasi bé 93 anys, que comparteix amb totes les persones que consulteu aquest bolg la passió per la història i el patrimoni i que "por amor al arte", com se sol dir, s'ha decidit a escriure sobre el nostre poble. Vaig tenir la sort de poder passar un dia amb ell fa dos estius i encara que potser tenim una visió de la vida i una ideologia força diferent, em va semblar una persona molt interessant i un dels pocs testimonis vius de primera línia que ens queden. Té el cap encara molt clar i és un plaer poder escoltar tot el que té per explicar dels temps de la República, la Guerra i la postguerra, o parlar de qualsevol tema ja que és una persona molt culte i té més coneixements d'història que qualsevol de nosaltres.


Sònia Garangou

08380: Descobert:

Batec de Llevant m'envia una fotografia on considera haver descobert la identitat verdadere del "Sentinella en vetlla". M'ha descobert?

Sentinella, he vist de lluny una ombra que de nit i de dia esguarda el parc, té un gran nas i resta inmòvil. Vigila la vila amb la seva preséncia dalt del parc.

08380: La màgia del record:

Buscant i rebuscant possibles respostes a uns fets determinats, vaig descobrir que els records de la nostra procedència ens marquen unes sensacions , uns sentiments i unes pautes especials.
Aquest és el cas del testimoni de la gent que han nascut, han crescut i formen part d’una població i han generat unes formes de convivència especials, amb respecte mutu i records embolcallats d’una màgia inusual per tant que aquest record viu en la nostra consciència més íntima.

Encara queda algun indret, algun paratge, que tot i estar influenciat per la mà de l’home i les seves grans obres de construcció, deixen part de l’antigor amb una petita olor i gust d’autèntic.
En el cas de les zones urbanes, el testimoni dels records són les experiències viscudes en els llocs on es feia vida social, o eren tan sols un punt de trobada , o un lloc de pas concorregut, o el mateix lloc de treball, o la casa on hi ha viscut generació rera generació.

Quan tinc a les mans una fotografia , sigui del tipus que sigui, intento buscar el que podien haver sentit en aquell moment els personatges, no oblidem que antigament fer-se una fotografia era una ocasió bastant particular, i era fruit d’algun esdeveniment important.
Si mai podeu estar al lloc que us transporta la fotografia, una imatge amb uns anys d’història i visualitzeu vosaltres mateixos el lloc i la vostra presència és conscient de l’ocasió, sentireu la màgia del record .

És el que em fa por, mirar les fotografies, reculls de premsa, escrits als blogs, vídeos, paraules, projectes, pressupostos, etc., d’un espai que agonitza ràpidament i que té tendència a desaparèixer, malgrat que em resisteixo a aquest defalliment…

Mirem doncs el futur, i tinguem present en ell, que les parts importants de la nostra història hi han de ser presents.

Acabarem desil•lusionats per les decisions preses per persones que han malmès la màgia dels nostres records ?


Batec de llevant

08380: Fragments de la Llei d'Urbanisme de Catalunya:

Sense el permís de la Núria Casajuana exposo aquí el comentari que ha presentat en el blog de l'arbreda (Gràcies Núria!). Cal conèixer-ho per saber del que es parla i estar preparats, encara que com va dir en J. Bosch tots tenim ja un 5 en qualsevol examen de rieres. Ara potser, un cop conegudes aquestes lleis, ja podem aspirar al 5,5!

Llei d'Urbanisme de Catalunya.

Article 9

Directrius per al planejament urbanístic.

2. És prohibit d'urbanitzar i d'edificar en zones inundables i en zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i la prevenció dels riscs.

3. El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d'interès especial, el sòl d'alt valor agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha d'incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal•lacions s'adaptin a l'ambient on estiguin situades o bé on s'hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l'entorn.


Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme

Article 6
Directriu de preservació front als riscs d'inundació

6.1 Als efectes de l'aplicació de la directriu de planejament que estableix l'article 9.2 de la Llei d'urbanisme, dins la zona inundable, que està constituïda per la llera dels rius i rieres i per aquelles franges de terreny vinculades a la preservació del règim de corrents i de les planes d'inundació per episodis extraordinaris, s'ha de distingir la zona fluvial, la zona de sistema hídric i la zona inundable per episodis extraordinaris.

6.2 La zona fluvial és la part de la zona inundable que inclou la llera del riu i les seves riberes i que l'instrument de planificació hidrològica corresponent delimita d'acord amb l'avinguda per al període de retorn de 10 anys, tenint en compte els requeriments hidràulics i ambientals i respectant la seva continuïtat.
El planejament urbanístic ha de qualificar els terrenys inclosos en la zona fluvial com a sistema hidràulic i no hi pot admetre cap ús, llevat d'aquells previstos a la legislació aplicable en matèria de domini públic hidràulic.

6.3 La zona de sistema hídric és la part de la zona inundable que l'instrument de planificació hidrològica corresponent delimita d'acord amb l'avinguda per al període de retorn de 100 anys, tenint en compte els requeriments hidràulics i ambientals i respectant la seva continuïtat.
En la zona de sistema hídric el planejament urbanístic no pot admetre cap nova edificació o construcció ni cap ús o activitat que suposi una modificació sensible del perfil natural del terreny, que pugui representar un obstacle al flux de l'aigua o l'alteració del règim de corrents en cas d'avinguda.

Es consideren usos compatibles amb aquestes condicions els següents:

b) Els parcs, espais lliures, zones enjardinades i usos esportius a l'aire lliure, sense edificacions ni construccions de cap mena.

08380: Agraïment:

En Lluís Marré m'envia una felicitació per tots els blogs que col·laboren en informar tot lo referent a la nostra Arbreda. Gràcies per aquest escrit poètic:


Les paraules són el camí més planer i a la vegada més
senzill per comunicar-se.

Per aquest motiu, vull agraïr-vos el treball que feu des dels
blogs.

Gràcies pel conte de Nadal.

Gràcies per les gentils fotografies que he trobat penjades
al blog,tant per "La foto de l'any", com per la felicitació
amb el petit Koala.

Gràcies per la vostra generositat,
per donar idees,
per estimar la natura,
per respectar les persones,
i per lluitar de manera constant i eficaç

També vull agraïr les mostres de suport rebudes de
dreta i esquerra, convergents en emocions, sentiments
i il·lusions.

Gràcies, també, per l'excel.lent defensa jurídica, tot
un luxe en tots els sentits, tant professionalment
parlant, com per les persones que la van integrar.

I, pel damunt de tot, gràcies a l'arbreda, per la que
tants i tants malgratencs ens hem trobat una
vegada i una altra durant els darrers quatre mesos,
per manifestar la nostra estima per la natura, i per
defensar amb convicció el projecte alternatiu per
aquest tram de la riera.

Bon any a tothom !!!

Lluís Marré

08380: La caça amb vesc:

M’envien un text on es recorda una pràctica quasi extingida. Potser és interessant penjar-la durant aquests dies d’abundància, així recordem com es vivia quan tenir un xai era tot un luxe i les cassoles d’arròs s’havien de fer amb carn de pardal, colom o esquirol (i que bona diuen que era!)

La caça amb vesc es un mètode tradicional de caça practicat a tota la península Ibèrica, i encara que es cert que en varies comunitats autònomes esta prohibit, a algunes com per exemple, Catalunya encara es permet algun tipus de caça amb aquest mètode, aquest tipus de caça a tingut molta importància des dels Romans fins fa unes dècades. Malauradament la caça amb vesc esta prohibida a nivell Europeu pel conveni de Berna, però països com per exemple França, Grècia i Itàlia tenen dirigents politics que es preocupen més per respectar y mantenir vives les tradicions mil•lenàries dels seus pobles que per augmentar un grapat de vots de grups pseudoecologistes i col•lectius anti-caça (Com desgraciadament passa al nostre país), mantenen diferents excepcions a aquesta directiva i autoritzen la caça amb vesc de manera regulada i coherent, en el nostre país, la caça amb vesc generalment també esta prohibida per la llei dels espais naturals. Afortunadament la Comunitat autonòmica de Catalunya va aprovar al 1988 la llei de protecció d'animals, en la qual hi ha l'article 33.3 que autoritza la caça amb vesc d'alguns fringíl•lids.

El vesc:
El vesc (Viscum Album) es una planta que creix sobre els roures , actualment es fa servir per adorn de Nadal, però antigament servia per fer una pasta molt enganxosa, que sorgia de les petites boles blanques que feia aquesta planta i que es posaven a bullir al foc, Grecs i Romans van començar a fer servir aquesta pasta enganxosa per capturar petites aus i menjar-se-les.

El parany:
El parany era un gran arbre podat de manera que entre branca i branca hi capiguen unes bares que prèviament preparava el caçador amb vesc, desprès es col•locaven uns reclams de l'ocell que es pretenia caçar, al costat de l'arbre, i els ocells que passaven a la vora del parany anaven cap a l'arbre, s’hi enganxaven les plomes i queien a terra, generalment es caçaven tords i merles, però avui en dia aquesta pràctica només es legal a Valencia i en alguns llocs de les comarques de l'Ebre.

L'arbret:
Es solia col•locar en una clariana del bosc en temps d’emigració de les aus quan anaven dels països mes freds cap els mes calorosos. Una vegada col•locats els arbrets al seu lloc, l'ocellaire preparava les travesses, creuers o esteles, que eren dos pals lligats en forma de X i que una vegada untats de vesc es col•locaven sobre l'arbret, la forma de X servia per facilitar la subjecció al arbre. Una vegada tot preparat l'ocellaire col•locava els reclams, de verdum, cadernera, passarell, pinçà o gafarrò, entre altres, es solien col•locar algunes gàbies amb bons ocells cantaires perquè atraguessin els ocells que sobrevolaven la zona, una vegada tot llest l'ocellaire s'amagava i esperava que algun ocell sentís els reclams, baixen i es col•loquen sobre la travessa, una vegada enganxat queia a terra, es netejava l'ocell amb sorra o cendra i s’engabiava.

Caça amb vesc de fringíl•lids a l'actualitat i al nostre poble:
Actualment la normativa a Catalunya permet obtenir un permís de caça de fringíl•lids a tots els socis de les societats silvestristes, amb aquest permís es pot caçar de dues maneres, amb xarxa o amb arbret, la xarxa es el mètode de caça mes utilitzat per els ocellaires de Malgrat, però anem a l'arbret que es el que ens interessa, pràcticament es impossible trobar un ocellaire que agafi fringíl•lids amb vesc ja que amb la xarxa la normativa es mes oberta i permet posar mes reclams, la societat silvestrista del nostre poble expedeix les llicències cada temporada, la majoria per caça amb xarxa excepte una minoria d’uns cinc o sis que segueixen la caça amb vesc.

08380: Quina taula tan ben parada:

Quina taula tan ben parada !

Per la festa major de Sant Nicolau de primers de segle XX, quan menjar carn era un privilegi, els malgratencs feien l’esforç per celebrar-ho amb una taula molt ben parada.
La majoria de les famílies que durant l'any no podien menjar carn, esperaven aquest dia amb candeletes per poder-se cruspir un bon xai. El xai el solien anar a buscar a Hostalric, per la fira de Sant Miquel i després l'havien d'anar engreixant fins arribar el dia de la Festa Major. Els costava molt d'esforç aconseguir els diners per comprar-lo, i alguns optaven per omplir un carbassot buit emplaçat damunt la xemeneia, on hi posaven els estalvis.
La vigília era un dia atrafegat pels carnissers i pastors que havien de matar i capolar els xais. També hi havia algun ramat de xais a "les eres dels porcs", (on avui dia hi ha la pujada al castell, des del carrer Girona) per qui volgués fer la compra d'última hora. Tot i això, a la plaça no hi faltaven conill i ànecs, prunes seques, àpids i les orellanes.
Tot i que aquesta festa generava gran expectació i que tothom pensava en posar-se la millor roba per anar a ofici i tenir la casa ben arreglada, no hi mancava a les converses què farien per dinar el dia del Sant Nicolau. A més a més de la típica escudella i carn d’olla tradicional de quan fa fred, els uns feien xai a la brasa, altres el pollastre rostit o fet amb suc i bolets o prunes, que si el palpís de tocino, que si les pomes farcides, o qui només podia permetre’s el luxe d’encarregar un parell de caps de moltó fets a la brasa, tripa i peus, una freixura i un parell de colls i llengües.
Per postres, una pometa “del ciri”, un parell de galetes i un xic de vi bo o dolç , i una mica de cafè fet de “porrina”.

“Vet ací la nostra festa major”

Batec de llevant

Moltes gràcies "Batec de llevant", m'ho vas enviar ahir puntualment, però no ho he pogut penjar fins avui, espero que no sigui tard.

Regal pels 40.000:

Per celebrar les 40.000 visites (que no són poques) en Joan Bosch m’ha fet arribar un document especial i interessant. Es tracta del contracte per a la realització del que avui coneixem com a l'Antic Hospital de Malgrat. És de 1626 i culmina un procés iniciat els anys 1594 i 1614.
Aquell anys havien intentat encarregar-lo al mestre Dionís Torres, fill de
l'escultor francès Joan de Tours (un autor que diferents desgràcies ocorregudes sobretot a la Guerra Civil l’han deixat desafortunadament sense obra). Però Torres no arribà a posar-s'hi, segurament estava massa ocupat acabant les esglésies de Calella i Santa
Maria d'Arenys. Finalment els obrers varen cridar el mestre mataroní Bernat Salvador.
Deixo les tres pàgines de manuscrit que formen el document, potser mereixen una transcripció (un document així ja fa temps que s’hauria d’haver estudiat, però continua criant pols a l’Arxiu Fidel Fita d’Arenys de Mar) però jo ara no puc fer-ho, si algú s’hi atreveix agrairíem que ens les fes arribar un cop transcrites, i si no... doncs potser per celebrar les 50.000 visites!
Gràcies Joan per fer-los arribar i per rescatar-los de l’oblit! I gràcies a tots els que feu possible aquest 40.000!

08380: El Canarias:

Amb tot el tema de l’arbreda hi ha coses que em queden endarrerides! Em sap greu... En el mail on en Jordi Gelpí em comentava lo de l’article sobre els vaixells de formigó (que ja vaig comentar) també em demanava si podia obrir una entrada on debatre la informació que tenim del ja famós “Canarias”, buc de guerra que patrullava les costes catalanes. Són diferents versions les que corren, algú és capaç d’exposar-les? Tant ell com jo us ho agrairem.

08380: Opinió breu:

M’acullo a l’hospitalitat del blog del Sentinella per expressar la meva opinió davant del DVD del grup socialista a l’Ajuntament de Malgrat. Potser la trobareu sobrera: la Mosca Collonera ja n’ha fet ja una lectura insuperable. Només és la meva opinió i, és clar, és ben subjectiva –ben discutible, doncs. Només és meva i no aspira a representar a ningú més. Ningú l’hauria de confondre amb la veu de la plataforma: la plataforma en defensa de la riera té desenes de veus i totes poden expressar el seu punt de vista. Molt ja ho han fet. Per això demano la col·laboració d’aquest blog i no la de l’Arbreda. Com que no ho he comentat amb cap company/a de la Plataforma m’ha semblat que no podia ocupar aquells espais que són de tots i han de servir per exposar-hi informacions més importants. Jo avui sento la necessitat d’expressar-me tranquil·lament un cop paït quelcom que em fa sentir vergonya aliena –com a malgratenc i persona de pensament progressista. És una reflexió una mica llarga (demano perdó) però és gratis: no costarà ni cinc a cap contribuent del poble.

El DVD m’ha semblat lamentable per moltes raons, de forma i de contingut. És clar que no m’ha sorprès –no ens ha sorprès a ningú. Sabia que igual que va fer amb el Butlletí Municipal, l’equip de govern tornaria a saltar-se els codis ètics i aprofitaria tots els recursos de la seva posició predominant a l’Ajuntament per a fer propaganda partidista, per fer una acció clarament desinformativa. A mi, que conec la història del PSC em fa pena de veure que alguns dels seus dirigents usin estratègies com aquesta a Malgrat. De fet, des de que van començar les mobilitzacions ciutadanes m’ha dolgut veure transformada en un agre conflicte, una qüestió que una alcaldia amb sentit institucional hauria reconduït cap un diàleg i un debat profitós i enriquit amb la participació ciutadana. Això em recorda cada dia més la lluita en salvaguarda de Can Campassol. El tancament de l’equip de govern al diàleg amb els ciutadans, la incapacitat per informar lleialment o per acceptar els nous criteris rigorosos i moderns de l’ACA, la denúncia contra set ciutadans, són actuacions que no casen gens ni mica amb els ideals que haurien de guiar un partit amb una història tan brillant. Em fa l’efecte que els contradiuen.

No es tracta de donar lliços a ningú. Per descomptat. Però en la meva fantasia democràtica m’imaginava que un ajuntament hauria de ser lleial a tota la ciutadania –no únicament a la part de ciutadania que l’ha votat. Especialment en un debat com l’actual, tenint en compte que una majoria dels regidors va votar a favor de la revisió del projecte actual. Per tant, estant l’equip de govern en minoria, sembla (1) que s’ho hauria d’haver pensat dues vegades abans d’editar un material de continguts tan esbiaixats –¿el pagarem tots?--, i de fer-lo, (2) hauria d’haver-lo aprofitat per explicar els dos projectes amb neutralitat, confiant que els malgratencs i malgratenques són adults i prou intel·ligents com per formar-se una opinió pròpia. Jo crec que el DVD tenia l’obligació de presentar les dues propostes, amb pros i contres, i no només els punts positius d’una d’elles i els punts febles de l’altre, convenientment deformats i magnificats a discreció, és clar. M’hagués agradat que amb els diners de tots l’ajuntament hagués fet una bona campanya informativa sobre els dos projectes pactada entre tots els grups o hagués muntat debats amb experts de l’ACA o externs per a que la gent de la vila entengués els projectes i les conseqüències reals de triar-ne l’un o l’altre. Paradoxalment, ha estat la Plataforma qui s’ha hagut d’esforçar durant setmanes per fer arribar informació a la vila.

És evident que, per la seva banda, el grup socialista –com a qualsevol grup polític—podria defensar el punt de vista propi, fent els comentaris que volgués, publicant els materials que li donés la gana, intentant convèncer a tothom, però amb diners del seu partit. En canvi, tot i estar governant en minoria, exageren la seva representativitat i converteixen el punt de vista del seu partit a Malgrat en el punt de vista de l’Ajuntament –no erem tots l’Ajuntament ?, els votants de qualsevol partit, els abstencionistes, els que voten en blanc, els que no volen o no poden votar però són malgratencs, nous o vells ?.

En tot cas no vull perdre massa línies referint-me a qüestions formals; suposo que els grups polítics de l’oposició hauran d’aclarir totes aquestes qüestions amb els seus col·legues socialistes. Per a mi són més interessants els continguts. Vull dir la manera que els editors del DVD decideixen deformar les informacions amb veu i imatges, en comptes de servir-les amb naturalitat i neutralitat a la ciutadania, confiant, com deia, que és prou adulta com per prendre les seves decisions i per fer una reflexió autònoma, no aquesta tan barroerament guiada. Aquest, el de la confiança en la capacitat de decisió dels ciutadans, també és un senyal de bona salut democràtica, un indici de bon govern.

Per sort, la gent de Malgrat és més intel·ligent del que pensa qui hagi concebut aquest DVD. Sap reconèixer que afirmacions com ara que malgrat s’ha inundat “incomptables” vegades per culpa de la riera, és falsa, senzillament. La gent és objectiva, com diuen els autors del filmet, i sabrà evitar de caure en el parany partidista que li volen parar, sabrà evitar de prendre una decisió polititzada sobre una qüestió que bàsicament està lligada a l’amor per un espai molt arrelat en la vida i la història de Malgrat, que té a veure amb la supervivència d’un dels espais que han definit la nostra cultura popular i la nostra personalitat. Un espai que no voldríem mai veure convertit en una claveguera a cel obert –en definitiva aquest és el futur que espera a la canalització formigonada. Contra el que pensen els autors del DVD els afectats pel virus de la politització són els que per interès partidista i orgull personal no saben/volen/poden rectificar una mala opció encara que tenen al davant una proposta que la millora substancialment, feta per tècnics experts.

Com tots els de la plataforma crec que molta gent ha trobat que la protesta cívica d’aquestes setmanes era una manera de dir prou a l’infecció de ciment que va fent retrocedir el verd i l’espai lliure del terme municipal (camps, boscos, arbredes, platges). M’agrada pensar que la gent de Malgrat no vol una riera com la de Canet que ens mostren les imatges del DVD: artificial, desllligada de la història del poble, plena de pintades i bruta. És més: perquè acceptar un caixó de formigó que va contra les recomanacions europees per l’endegament de rieres i atempta contra els criteris d’estalvi d’aigua i sostenibilitat?.

L’ACA, garantint-nos la mateixa seguretat ens ofereix una proposta que farà d’aquell tram un ambient d’aspecte natural de qualitat integrat en la trama urbana. ¿Direm que no volem aquesta inversió de la Generalitat en el nostre poble ?. El cost de la opció natural l’assumeix l’ACA i no és tan superior a la proposta de l’equip de govern com el DVD voldria fer-nos creure. Hi ha un sobrecost, efectivament. Mai no ho ha amagat la Plataforma. Però perquè no diu res el DVD del que aconseguirem a canvi ?. El que obtindrem serà un endegament de més qualitat i respectuós amb aquell espai natural i sentimental tan preuat pels malgratencs. I no oblidem quelcom determinant: la proposta més “econòmica” amaga el cost indesitjable de carregar-se aquest espai de la nostra memòria col·lectiva. Pagarem menys però la mota deixarà d’existir, la llera i la seva vegetació, inclosa l’arbreda, ja convertida en una filereta d’arbres disposats entre trams de formigó –això sí, tots amb ADN ben autòcton. ¿Val la pena pagar aquest preu ?. D’altra banda hi ha quelcom fonamental que, quina casualitat, el DVD tampoc no explica –és una de les seves deformacions més grolleres. El sobrecost només s’atribueix a la nova proposta de l’ACA. A aquestes alçades tothom sap i tothom té assumit –també l’equip de govern del PSC local-, que encara que tirés endavant el projecte de l’equip de govern, el pont del carrer Riera s’haurà de refer, perquè no estava ben resolt en el projecte que tan aferrissadament van defensar –fins fa dos dies defensaven les bondats d’un projecte que no resolia els nivells de seguretat exigits en aquest punt estratègic !. Una part substancial d’aquest sobrecost que ells carreguen exclusivament a la nova proposta, hi serà en qualsevol cas. ¿Perquè no ho explica això el DVD a la ciutadania?. ¿I perquè ens volen despistar inventant frases com ara que per les obres de la riera, la mobilitat quedarà afectada “a tot el municipi” i fentnos creure que vivim amb una riera turbulenta pròpia de l’Àsia dels monsons ?. Ostres, quines ments les que han concebut aquest publireportatge d’un projecte obsolet. ¿I quan s’arranjaven els carrer Passada i Girona ?. ¿Hauríem d’anular totes les obres perquè la mobilitat quedi parcialment tocada durant uns mesos ?. D’altra banda ¿Que no quedarà afectada la mobilitat “a tot el municipi” quan s’hagi de refer el pont del carrer Riera, que s’haurà de refer en qualsevol cas?

Crec que la decisió que ha de prendre Malgrat es centra en la qüestió central de si volem o no preservar aquest espai tan entranyable i veure’l restaurat en el futur i millorat si cal, com diu la nova proposta, enriquint la zona amb arbres autòctons i vegetació de ribera plantada amb les acàcies –que també tenen dret a existir. La qüestió és o tractament natural i recuperació d’un espai de valor paisatgístic, o caixó de formigó decorat amb jardineres i una filera d’arbres. Aquesta és la tria i no una altra, ja que ambdues propostes ens asseguren idèntiques condicions de seguretat, i que la proposta alternativa també ha estat elaborada pels tècnics de l’ACA, rectificant, a parer meu, una idea anterior, francament millorable. No ho oblidem això, perquè escoltant alguns sembla que qui fa la proposta nova és la Plataforma de la Riera i no l’Agència Catalana de l’Aigua és a dir la Generalitat de Catalunya. A mi em sembla significatiu que l’ACA mateixa, després d’haver dissenyat les dues propostes, conclogui que la nova significa una millora substancial respecte de la primera. Per tant, recordem-li a l’alcaldessa les seves paraules, pronunciades davant del ple de l’ajuntament: “si vostès em porten un enginyer que firmi que una alternativa a aquest projecte tindrà el mateix cabal i no hi haurà problemes jo els hi acceptaré”.

Quan la plataforma es va mobilitzar per aturar la tala indiscriminada del arbres, va sortir al carrer per defensar-los i poc a poc va prendre consciència que el valor d’aquella zona residia en la conservació de tot l’ambient de riera. Quan l’Agència Catalana, en un primer moment, ens va dir que no trobaríem alternatives no vàrem parar fins trobar-ne una que permetés demanar a l’ACA un repensament del projecte. Molts grups polítics ens van fer costat al ple extraordinari. Ara sabem que hi ha alternativa i creiem que és una proposta òptima per afavorir el consens –també la plataforma fa concessions respecte dels seus plantejaments inicials. És un projecte segur, novedós, modern, sostenible i natural, que convertirà el tram afectat en un espai de valor natural integrat en la trama urbana.

Finalment si ho he entès bé, el DVD amb un paternalisme insuportable ens convida a reflexionar objectivament –com si no ho haguéssim fet !—i a defugir la “dimensió política” del debat –com si la ciutadania fos una criatura fàcil de manipular, ¿per qui ens prenen?. Doncs, d’acord, ho faig, reflexiono objectivament i no em deixo manipular per cap partit polític –però pel PSC tampoc. I després què, doncs?. ¿Que farà l’equip de govern amb la meva opinió ?. ¿Me la demanarà ?. ¿Farà un referèndum entre la ciutadania ?. ¿O en canvi, en la seva demagògia, els autors del DVD ens conviden a reflexionar encara que no tinguin intenció de saber que pensem i que ja tinguin la seva determinació presa?. Em faig aquestes preguntes a la vista del cas nul que s’ha fet de 5000 signatures i perquè sembla que al meu poble darrerament reflexió, objectivitat i raó només es valoren quan s’ajusten al dictat de qui governa. Si la raó, l’objectivitat, el dret a manifestar-se, el dret d’opinió, la reflexió...per molt independents i lliures que siguin, ens distancien de qui governa, aleshores, o no són vàlides, són “desenraonades”, “il·legítimes” o, simplement, no compten o estan polititzades. Quin concepte tan trist de la política que tenen alguns. No caurem en aquest costat fosc.

Joan Bosch