Crònica d'un mossèn:

M'ha caigut a les mans un exemplar de l'edició que Pere Trijueque va fer d'un llibre d'anotacions que mossèn F. Paradeda va realitzar durant la seva estada com a rector a Palamós.
Es tracta d'un compendi de notes que per si soles no tenen gaire interès (dades referides a la vida quotidiana i històrica de Palamós), però si les posem en relació al personatge i la seva vocació d'historiador ens permeten aproximar-nos a la seva metodologia. I això desperta sorpreses al descobrir-lo un fascinat de la meticulositat al recollir dades, de la consciència de deixar en constància els fets de la seva època, de la història local en un moment que no es valorava com avui dia, etc. I a més descobreix certes sorpreses sobre el personatge, com per exemple que va ser l'únic rector dels pobles de la zona que va continuar fent missa durant la Setmana Tràgica, o que va ser un rector molt actiu i va impulsar moltes reformes i activitats.

Per acabat, agrair a qui me l’ha fet arribar i a P. Trijueque per la tasca.

El carnaval segons F. Paradeda:

Mn. Paradeda ens explica al seu llibre "La vila de Malgrat i sos contorns" un dels elements principals de la celebració del Carnaval d'aleshores, la de la Confraria de les Quaranta Hores.
El text es troba a la pàgina 79 de la seva primera edició (1915). Em sembla que tots plegats hi trobarem moltes diferències amb la manera de celebrar-lo avui! Val a dir que també es feia la festa.

"Funció de les Quaranta Hores. Es celebren durant els tres dies del Carnaval. Fou introduida aquesta devoció pel rector Reverent Joan Bosch. Cada carrer i associació religiosa té assenyalada una hora de vetlla.
Es nomena una directora, que cada any es canvia, per cada carrer o grupu, la qual convida particularment a tots els veïns del carrer, i reunits que són a casa de la pabordesa, marxen a l'íglesia en corporació."

Marina mercant:

Mn. F. Paradeda i Robert ens explica:

"Marina Mercant
Aquesta, encara que pausadament, anà desenrotllant-se entre els seus habitants.
Molts malgratencs, mercès a l'ambient que'ls rodejava, s'aficionaren a la marinería, emprenent llargs viatges cap a les Amèriques i altres ports estrangers.
Els més, embarcats en pailebots i barques de la població, feien viatges més curts dintre de la península.
A començaments del segle passat es comptaven en ella una trentena de vaixells, el tràfec dels quals donava vida a la vila; però a l'inaugurar-se els trens i els vapors anaren decaient fins arribar en l'actualitat a la més mínima expressió.
Alguns mariners, si bé que pocs, prengueren el títol de patró i de pilot, essent de doldre que no fossin més i que no procuressin imitar els seus comarcants com foren els de Lloret, Blanes, Mataró, Vilasar i Badalona, que amb el títol de pilots i capitans i associats als proietaris dels vaixells feren fortunes de consideració, algunes de les quals són disfrutades encara avui pels seus hereus i successors, verificant-se aquell lema de la Llotja de Barcelona: Terra dabit merces undaque divitias." (p. 90)

De qui es posaria les mans al cap:

Sempre va bé veure que ens explica el nostre mn. Paradeda al seu llibre, llibre ple d'estimació cap a aquest Poble del que tant es va dedicar a recollir informació que cada cop és més valuosa:

Riera de Sant Genís
Formada per diferents torents de Palafolls, i particularment pel den Reixac, penetra dintre el terme de Malgrat, recollint les seves aigües i recorrent d'ell uns dos kilòmetres, passa per la part de ponent de dita vila fins a desembocar a la mar.
En 1812 s'hi feu una lleu reparació enfondint-la i aixamplant-la fins donar-li uns trenta pams d'amplaria, lo qual fou fet per acord de l'Ajuntament. El pont de ciment armat que, passant damunt d'ella, dóna entrada a la població, fou inaugurat solemnialment amb assistencia dels diputats Srs. Sagnier i Bartrina, clero parroquial i autoritats locals, el dia 6 de desembre de 1914.
Pocs dies abans, el dia 21 de novembre, fou tanta la crescuda de les seves aigües, que arrastrà un carro, cavall i conductor, derribant ademés un pont de ferro que la Companyia explotadora de les mines de ferro havia aixecat en ella pel trànsit de vagonetes. També va emportar-se una gran part de la mota de propietat de D. Fèlix Cardona, qui l'any següent la substituí per una forta paret de contenció.
Unes aigües procedents de la mina de l'abolit molí den Valeri són aprofitades per regar un limitat terreny. Altres petits torrents, com el den Gelat Masaragall i Plumeres, atravessen el seu terme perdent-se en ell sense arribar al mar. Sols el rec Vivé, que desemboca a la rajant del Tordera, i altres dos procedents del molí de La Pedrera porten constantment aigua que van a vessar a les sorres de la mar.

"Les enramades de Corpus" (II):

Segona part del text on mn. Paradeda ens explica la festa de Corpus:

Per la tarda no manca mai un botiguer o tranquil revenedor qui fassi riure al públic, amb els grotescs exercicis dels minyonets de tot el poble a son entorn apilonats.
Curses a peu coix, a quatre grapes o bé ficats dintre de sacs entrenen per llarga estona a la mainada, en un sport higiènic ensems que divertit.
Una olleta penjada d’una corda contenint en remull alguns quartets que un noi tapat d’ulls intenta rompre a cops de bastó; una emmascarada paella que porta un ralet de plata encolat en ella i que dèu arrencar-se amb les dents; altres dinerets enterrats per mig les cendres d’un cubell ple d’aigua que han de ser extrets amb les mans, ocasionen emocions molt distretes i xocants.
I per fi de festa contemplareu el ball donat à la belle étoile dels francesos, amb uns músics asseguts damunt d’un empostiçat, llegint entre fosc i clar quiscunes solfes ja molt rebregades de tan usades.
Junteu totes aquestes notes a una sofocant calor i boja alegría dels dançants, i tindreu esboçat el quadre de les festes populars de les enramades de la vuitada de Corpus, que fa quasi mig segle teníen lloc en aquesta vila.
Avui sols ens resta de totes elles un migrat record en els enfilalls de paperets de color a manera de prolongat serrell i en els sons, rares vegades harmònics, d’una orga de manubri, d’un acordeó, d’una guitarra, d’un fluviol i fins, a voltes, d’unes senzilles castanyoles.

"Les enramades de Corpus" (I):

(Text de "La vila de Malgrat i sos contorns")
Figureu-vos un carrer qualsevol del poble que té assenyalat un dia de la vuitada de Corpus per celebrar la seva festa.
Penetreu a tall de tafaners la tarda abans en aquelles cases i ben segur que trobareu llurs dònes atrafegades escorcollant la calaixera de daurats panys, o el guardarrobes enfonsat dins la paret, en busca de quelcom que flairarà a càmfora o a pomes camosines.
Aquest quelcom lo mateix podrà ésser un blanc mocador de seda o pita mostrajat de flors verdes o vermelles, amb que cobríem el xipó nostres avies, que un mantell de flonxós serrell que lluíen en les grans festivitats.
L’endemà veureu aquelles prendes lligades a una canya de la finestra que us farà l’il•lusió d’un encant públic o d’una exposició d’antiguitats.
En aquell nèt i ben regat carrer hi notareu una restellera de pins i verns alternant amb verds canyiços adosats a les seves parets.
Festers o teieres com graelles clavades a un pal plantat, s’oviren també de distancia a distancia. A la vesprada hi crepitajaran estelles de pi o d’olivera, escampant per tot arreu un molest núvol de fum, deixant caure espurnes de foc i blanca cendra.
Alceu els ulls en alt i topareu amb unes tirallongues recobertes de llentiscle, esparraguera o de flairosa ginesta, que s’encreuen de finestra a finestra, deixant alguna que altra clariana per contemplar el cel.
Fixeu-vos, sobre tot, en la nota religiosa que informa l’ànima de la festa. Vull dir l’acte d’anar en comitiva tots els veïns del carrer, ben endiumenjats, cap a l’iglesia, precedits de noietes vestides de blanc i d’una orquestra, ensems que seguits de la quitxalla qui descalça mostra uns peus que posats en aigua faríen un caldo molt espès. Aquelles dònes encara usen mantellina blanca o negre de llana, que’ls hi tapa el cap i també les espatlles.
Ja en l’iglesia, oieixen el solemne ofici, enfervorits llurs cors amb els acords de la música, i més que tot, atrets per la presencia del Déu de l’eucaristia exposat en la brillant custodia. (pp.101-102)

El naixement de la rectoria:

"Al constituir-se Malgrat en parroquia, l'Universitat, com s'és fet notar, va obligar-se a facilitar casa apropiada al nou rector, i en compliment d'aquesta obligació concreta va llogar al principi i poc temps després en comprà una que fou d'Angela Saura, segons acta notarial de 21 de setembre de 1621; en qual document es consigna ben clarament que'l comprador tindrà franc camí de cavalcadura pel portal de l'eixida sobre l'erm i era adjunta a la casa.
Al vendre's dit erm i era a Jaume Furest, es ratificà l'expressat dret de passatge, com consta per altra escriptura de 20 de setembre de 1626.
Més tard, el rector Mossèn Miquel Bosch es queixà a l'Universitat de la manca de comoditat en la casa que ocupava, com també dels inconvenients de no ésser apropiat del pàrroco per a fer-hi millores, per lo que, als 25 de desembre de 1632, l'Universitat convocà a sò de campaneta a tot el poble al cementiri, i havent-s'hi deliberat sobre lo damunt exposat pel senyor rector, s'acordà donar-li possessió i der-li cessió de la casa dita i de dos cossos que l'Universitat posseía, per hort, esbarjo i expansió, qual hort tindrà aproximadament sis quartants; quedant des d'aleshores lliure l'Ajuntament de tota obligació respecte a l'habitació del seu rector.
La referida casa rectoral està situada al carrer de Passada, enfront del de l'Iglesia." (Fragment de "La Vila de Malgrat i sos contorns")

I avui dia encara la trobem al mateix lloc, això sí, renovada recentment de cap a peus. Amb el seu hort que han aprofitat tots els mossens que hi han passat.

Resposta a la 5ª pregunta:

Extret de "La Vila de Malgrat i sos contorns" del pvre. F. Paradeda i Robert:
"CARME. Conegut també amb el nom del Tatxu, tal volta per ésser la primera casa que portant aquest sobrenom s'hi establiría. Després se li donà el del Carme, perquè en la dita casa Tatxu, núm. 69, i en l'adjunta del Sr. Arigós, en llurs parets exteriors teníen pintada l'imatge de Nostra Senyora del Carme i una barca en actitud de demanar socors, figures que encara en l'actualitat es trasllueixen un poc."
Em sembla que no cal afegir res, no es pot explicar millor.
Afegir que ell mateix havia nascut en el número 58 d'aquest carrer, ara, número 74. No m'he fixa't mai si hi ha alguna placa o alguna distinció en dita casa.

Mossèn F. Paradeda i un llibre

Mossèn Fèlix Paradeda i Robert (ex-rector de Palamós, beneficiat de la parròquia de Malgrat i mestre d’instrucció pública) és un dels personatges que més ha contribuït a desenvolupar un "Malgrat patrimonial", més endavant penjaré una biografia més profunda del personatge.
Mentrestant només presento el que considero el seu llibre més important per nosaltres: "La Vila de Malgrat i sos contorns", publicat a Blanes el 1915. En aquest escrit, que molts potser teniu a casa o que de segur podeu consultar a l’Arxiu Municipal, hi trobem una ressenya total del Malgrat de l’època (hidrografia, folklore, edificis importants, fets que van marcar el nostre poble, etc.). Un llibre que tothom que busqui alguna cosa de principis de segle ha de consultar, i fins i tot l’aconsello al curiós que vulgui saber coses del passat més proper del Nostre Poble.
Queda citada una de les referències que més utilitzaré!